El Borrego (7) - Parròquia de Sant Joan del Mercat VALÈNCIA (COMUNITAT VALENCIANA)
  | |
| Localización | Sala de campanes |
|---|---|
| Diámetro | 146 |
| Altura bronce | 120 |
| Borde | 14 |
| Peso real | 2098 |
| Fundidor | DE LA VIÑA, JUAN ANTONIO |
| Año fundición | 1738 |
| Descripción | La campana duu varies complexes inscripcions, en llatí, amb abreviatures i talls, no sempre fàcils d'interpretar. En la part superior, en tres línies, diu "ARDVA, QVI VIDIT PATHMOS ARCANA IOANNES; ANTONIVSQ, FABERQ ✱ " / "IOSEPH SVA NOMINA PRAESTANT, TARTARA PERTIMEANT ILLIS ROBO ✱ " / "R ANTE METALLO : MEQ SONANTE CITO PELLANTVR ✱ ✱ ✱ ✱ ✱ ✱ " que segurament caldria escriure "ARDUA, QUI VIDIT PATHMOS ARCANA JOANNES, ANTONIUSQUE, FABERQUE, JOSEPH SUA NOMINA PRAESTANT. TARTARA PERTIMEANT ILLIS ROBOR ANTE METALLO MEQUE SONANTE SITO PELLANTUR." El major dubte que presenta el text és la paraula FABERQUE, és a dir I FABER. Faber en llatí significa constructor, ferrer, però ací sembla un nom, que no és en tot cas Fàbius, per exemple. Amb eixe dubte, la primera part de la frase es podria traduir com JOAN, QUI VA VORE AMB GRAN DIFICULTAT ELS MISTERIS DE PATHMOS, I ANTONI, I FABER, I JOSEP, LI DONEN NOM (A QUESTA CAMPANA). És a dir, a banda del misteriós FABER, els noms de la campana són JOAN, ANTONI I JOSEP. La segona part, tot i que rebuscada, completa aquest significat, que es podria traduir, simplificant: ELS INFERNS FUGEN RÀPIDAMENT, S'ALLUNYEN QUAN SONA AQUEST METALL. Per baix hi ha quatre imatges: La Mare de Déu amb Nen; Sant Joan Baptista; Sant Joan Evangelista; Santa Bàrbara. En el mig una creu, no molt gran, amb pedestal. Tot i no estar signada alguns elements iconogràfics com les imatges de Santa Bàrbera, la Mare de Déu, Sant Pau i la creu permeten relaciona-la amb el fonedor Juan Antonio de la Viña. Aquesta part superior està relacionada amb la protecció de la parròquia: la creu, la Mare de Déu, els sants titulars, Santa Bàrbera, i la inscripció esmentada. En el mig peu una inscripció també llatina, com la resta, parla de la importància de la campana: "NIMIS TANTVM, QVD NON SIT IN VRBE METROPOLI DEMPTA, MAIVS, NEC PONDERIS AEQVI PETR. IOAN. DERIS FABRIQ· ANNO J 7 3 8 ✱ ✱ ✱ " que podem traduir com NO HI HA ALTRA EN LA CIUTAT MAJOR NI MÉS PESADA QUE AQUESTA. Continua indicant que fou el responsable de la fabricació: (SENT) FABRIQUER PERE JOAN DERIS L'ANY 1738. El fabriquer era un càrrec, entre els beneficiats de la parròquia, encarregat de "la fàbrica", és a dir del manteniment de l'edifici. Es dóna la curiositat que per la xifra "1", repetida en les diverses dates, no gasten, com és habitual en aquell temps, la I majúscula sinó la J majúscula. Segueix, en el peu, amb la indicació de les diverses refoses de la campana, també de manera altisonant: " + GASPAR MIRALLES MIRVM NOMEN QVANDO ANNO J647; FABRICAE ME DONAVIT ADEPTVS EST ANNO TAMEN J68J VOCI ROBVR ADDIDIT MEA CLARA PAROECIA; J736 AVGMENTVM ET J738 PRAESTANTIOREM VOCEM" No sabem si es refereix a un Gaspar Miralles, també fabriquer o a un possible fonedor de campanes. En 1647 es parla d'un ferrer homònim que fa claus per a la Cueva Santa de Altura; no sabem si eren claus de bronze i per tant podria ser un fonedor. En qualsevol cas, una traducció molt lliure podria ser GASPAR MIRALLES EM VA DONAR NOM L'ANY 1647; LA FÀBRICA DE LA PARRÒQUIA EM VA REFER TAMBÉ L'ANY 1681, AFEGINT MÉS VEU (MÉS VOLUM); EN 1736 ES VA AUGMENTAR I EN 1738 ENCARA VA CRÉIXER LA MEUA VEU. La documentació realitzada el dia de Sant Joan de 2016 no és la definitiva, degut a la dificultat d'arribar a totes les cares de la campana, però completa i confirma la major part dels textos, imatges i decoracions. |
| Inscripción tercio | (2 cordons) "ARDVA, QVI VIDIT PATHMOS ARCANA IOANNES; ANTONIVSQ, FABERQ ✱ " (cordó) "IOSEPH SVA NOMINA PRAESTANT, TARTARA PERTIMEANT ILLIS ROBO ✱ " (cordó) "R ANTE METALLO : MEQ SONANTE CITO PELLANTVR ✱ ✱ ✱ ✱ ✱ ✱ " (cordó) (00) (Santa Bàrbera) (03) (Mare de Déu) (06) (San Joan Evangelista) (09) (Sant Joan Baptista) (2 cordons) |
| Inscripción medio | (00) (creu amb pedestal) |
| Inscripción medio pie | "NIMIS TANTVM, QVD NON SIT IN VRBE METROPOLI DEMPTA, MAIVS, NEC PONDERIS AEQVI PETR. IOAN. DERIS FABRIQ· ANNO J 7 3 8 ✱ ✱ ✱ " (5 cordons) |
| Inscripción pie | (Cordó) " + GASPAR MIRALLES MIRVM NOMEN QVANDO ANNO J647; FABRICAE ME DONAVIT ADEPTVS EST ANNO TAMEN J68J VOCI ROBVR ADDIDIT MEA CLARA PAROECIA; J736 AVGMENTVM ET J738 PRAESTANTIOREM VOCEM" (cordó) |
| Toques tradicionales | Repic i volteig manual d'acord amb els usos tradicionals de les campanes de la ciutat de València. |
| Toques actuales | Repic i volteig manual d'acord amb els usos tradicionals de les campanes de la ciutat de València. |
| Yugo | Fusta Electrorecamp |
| Estado original | La campana estava instal·lada amb truja de fusta i dotada amb doble ballesta per alçar-la. Tenia batall lligat i corda per als repics a distància. |
| Estado anterior | Des de 1964 la campana comptà amb truja de ferro de la foneria Manclús i estava mecanitzada amb motor de vol continu de doble reductora i electromall trifàsic. A principis del 2000 la Generalitat Valenciana va manar desconnectar el motor de vol continu. Tenia també un altre martell motoritzat en desús. La campana estava bruta de colomina. |
| Estado de conservación | L'estat de conservació de la campana és bo. Està instal·lada en una de les finestres de la sala de campanes, orientada cap a la plaça del Mercat, amb truja de fusta d'Electrorecamp que segueix el model de l'antiga. Està dotada amb batall lligat i dotat amb cable de seguretat. A més, té ballesta per alçar-la i fixar-la durant els repics. |
| Mecanismos para tocar | (03) ballesta |
| Actuaciones | Durant la Guerra Civil (1936-1939) és desmuntada la campana i recuperada en 1939. Pocs anys després va ser pujada de nou al campanar. L'any 1964 la foneria de Salvador Manclús la va mecanitzar, dotant-la amb motor de vol continu de doble reductora i electromalls trifàsics. A aquests mecanismes varen ser desconnectats per ordre de la Generalitat a principis del segle XXI, tocant des d'aquell moment la campana únicament de forma manual. El 6 de març de 2022 la campana és deixada del campanar per iniciar els treballs de restauració del conjunt de campanes i del campanar. Treball fet per Electrorecamp. El bronze es va netejar per dins i per fora i la dotaren amb una truja nova de fusta. El dia 1 de desembre torna a la parròquia i queda exposada amb la resta de campanes a l'interior del temple. Amb motiu de la celebració de la solemnitat de Sant Joan Evangelista són beneïts els treballs de restauració del joc per l'arquebisbe de València en Enrique Benavent Vidal. Finalment, en febrer de 2024 torna al seu lloc i va quedar inaugurada en la Pasqua d'eixe any. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Notas | Anses antropomòrfiques. So gravíssim, espectacular. És la única campana original del joc antic de campanes, perdut durant la guerra civil. Segons tradició té un un ansa trencada en 1936, que no s'aprecia a simple vista (sí registrada durant la restauració de 2022-2023. Informació completada per Xavier Martín. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 24-06-2024 |
| 202 Fotos | |