María Inés (1) - Ermita de la Mare de Déu de la Salut CREVILLENT (COMUNITAT VALENCIANA)
  | |
| Localización | Espadanya |
|---|---|
| Diámetro | 41 |
| Altura bronce | 36 |
| Borde | 5 |
| Peso aproximado | 40 |
| Fundidor | ROSES SOLER, JUAN BAUTISTA |
| Año fundición | 1950 |
| Descripción | La campana té al terç una senzilla inscripció amb el seu nom: "✱ MARIA INES ✱". Seguidament té al mig una creu de Sant Jaume, una imatge de la Puríssima, un Anagrama de Jesús i la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "JUAN Bª ROSES SOLER / FUNDICION DE CAMPANAS / ADZANETA DE ALBAIDA". Al mig peu hi ha altra inscripció amb el nom del poble i la data de fosa: "✱ CREVILLENTE AÑO 1950 ✱". El fet que figure el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble, per poder-les recuperar si es repetia aquesta situació. |
| Inscripción tercio | (cordó) (00) "✱ MARIA INES ✱" (cordó) (cordó) |
| Inscripción medio | (00) (marca de fàbrica) "JUAN Bª ROSES SOLER / FUNDICION DE CAMPANAS / ADZANETA DE ALBAIDA" (03) (Anagrama de Jesús) (06) (Creu de Sant Jaume) (09) (Immaculada Concepció) |
| Inscripción medio pie | (2 cordones) (00) "✱ CREVILLENTE AÑO 1950 ✱" (2 cordones) |
| Inscripción pie | (2 cordons) |
| Toques tradicionales | Es voltejava manualment des de l'interior de l'ermita per mitjà d'una corda unida al cigonyal. |
| Toques actuales | Conserva els usos tradicionals. |
| Yugo | Fusta original |
| Estado de conservación | L'estat de conservació és regular. Conserva la instal·lació tradicional amb una truja de fusta, cigonyal per voltejar-la, ferratges i batall. Els rodaments no descansen directament al mur i estan fixats a dos barres de ferro que estan encastades dins de l'espadanya. Té tant a la cara interior com a l'exterior una estructura metàlica semblant a una caixa que la tanca. Per últim disposa de batall que no està ni lligat ni reforçat amb un cable de seguretat. |
| Mecanismos para tocar | (03) cigüeñal |
| Actuaciones | La campana va ser fosa l'any 1950, quan es va construir l'ermita, als tallers de la foneria de Juan Bautista Roses d'Atzeneta d'Albaida. Per mitjà d'aquesta també es va adquirir la truja de fusta i instal·lar la campana a l'espadanya. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 12-07-2019 |
| 13 Fotos | |