Rei En Jaume (1) - Col·legi del Santíssim Crist de la Fe ALCÀSSER (COMUNITAT VALENCIANA)
  | |
| Localización | Espadanya |
|---|---|
| Diámetro | 27 |
| Peso aproximado | 11 |
| Fundidor | MORENO, VICENTE; ROSAS, JAIME |
| Año fundición | 1909 |
| Descripción | Ens trobem davant d'una de les nombroses campanetes que durant els primers anys del segle XX va fondre, potser ja de manera seriada, la foneria regentada per Jaime Rosas i Vicente Moreno. Una factoria ben activa als campanars de l'Horta, en què conservem encara algunes peces signades o atribuïdes a ella, a poblacions com Alaquàs, Picanya o Mislata. Com és freqüent entre les campanes d'aquesta foneria, la d'Alcàsser és una peça profusament decorada amb motius historicistes, propis de l'estètica de la València de principis de segle. Inclús la que sembla ser la seua dedicació, el rei En Jaume, respon als gustos historicistes i els pensaments nacionalistes de l'època del "revival". La campana, segons les dades aportades per Salvador-Artemi Mollà, compta a la cara posterior amb una creueta amb peixos, un dels símbols més antics de la visualitat artística cristiana; i als laterals amb una torre i una imatge de Jaume I, un element poc freqüent en la campanologia valenciana, del qual només es coneix un paral·lel, a la campana de Sant Jaume (1895) de la parròquia de Sant Pere Apòstol de Moixent, procedent de la capella de la Casa Orà, un mas situat al terme municipal d'aquesta població de la Costera. La imatge del Conqueridor amb què compta la campana de Moixent, obra també de Rosas i Moreno, i per tant, probablement idèntica a la d'Alcàsser, és una còpia de l'escultura eqüestre del rei que des de feia uns pocs anys presidia el Parterre de València. L'única àrea de la campana documentada fotogràficament és la cara exterior, on apareix entre estrelles i baix d'alguns querubins la inscripció dedicatòria: "✱ JESUS ✱ MARIA ✱ JOSE ✱ / ✱ ANO ✱ 1909 ✱". Finalment, entre les inscripcions apareix la imatge del Sagrat Cor de Jesús. Documentada completa amb motiu de la seua restauració, mostra al mig una creu de calvari radiant, un peix i la imatge del rei Jaume I. També al mig té un pardal, una torre i dos lleons rampants, aquests dos últims segurament en al·lusió a l'escut d'Espanya (Castella i Lleó). Al peu té tres estreles. Presenta les inscripcions descrites en l'apartat anterior i la imatge del Cor de Jesús. |
| Inscripción tercio | (Quatre cordons) (Querubins) |
| Inscripción medio | (00) "✱ JESUS ✱ MARIA ✱ JOSE ✱" / ✱ (Sagrat Cor de Jesús) ✱ (03) (rei En Jaume) (04) (peix) (06) (creu de calvari radiant) (09) (torre, dos lleons rampants i pardal) |
| Inscripción medio pie | (Tres cordons) (00) "✱ ANO ✱ 1909 ✱" |
| Inscripción pie | (Dos cordons) |
| Toques tradicionales | Cada dia a l'alba era voltejada per alguna religiosa de la comunitat o algun alumne de l'escola, per anunciar la missa conventual. Potser en algun moment, degut al seu mal estat, va ser repicada, com posarien de manifest les restes de cable que hi ha unides al seu batall. |
| Toques actuales | En desús. |
| Yugo | Fusta 2001 Técnica y Artesanía |
| Estado anterior | La campana conservava incòlume la instal·lació, açò és, la truja de fusta, el batall de forja i els coixinets de què fou proveïda després de la seua compra. El llarg abandonament que ha patit la peça l'havia degradada, fins al punt que la seua estabilitat depenia de la brida metàl·lica que pinçava l'eix corresponent amb el cigonyal. Les peces metàl·liques estaven profundament afectades pel rovell i la fusta de la truja en un avançat estat de descomposició, amb faltes evidents de material. |
| Estado de conservación | Té una truja nova de fusta, fabricada per 2001 Técnica y Artesanía. Està instal·lada a l'espadanya de la capella. |
| Mecanismos para tocar | Cigonyal per al volteig manual des de l'interior de la capella. |
| Actuaciones | Segurament a causa d'una caiguda, la campana va perdre les seues anses de fosa, que van ser substituïdes per unes altres de ferro. Posteriorment al braç li va ser instal·lada una brida metàl·lica, per assegurar l'estabilitat de la campana. Finalment, la campana ha sigut restaurada en novembre de 2020 per 2001 Técnica y Artesanía, substituint l'antiga truja per una nova de perfil valencià, ara sense cigonyal; i netejant el bronze i les seues anses postisses. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per altra campana. |
| Instalación | La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 03-01-2021 |
| 20 Fotos | |