| Localización | En depòsit |
|---|---|
| Diámetro | 19 |
| Altura bronce | 18 |
| Borde | 2 |
| Peso aproximado | 4 |
| Año fundición | 1775 ca. |
| Descripción | Es tracta d'una campana anepígrafa, sense cap inscripció ni imatge, més enllà dels tres cordonets que abracen la seua falda. Aquesta és una d’aquelles campanes de baix cost, que els fonedors buidaven en sèrie al seu obrador, sense una destinació assignada. Passaven, així, a engrossir el catàleg de peces de la foneria, al qual devia acudir a sovint la clientela que buscava comprar campanes de xicotet format, per als seus masos, ermites o capelles. |
| Inscripción medio pie | (Tres cordons) |
| Toques tradicionales | Ninyerola comptà –com altres masos de la rodalia– amb una espadanya al sostre del mas, que allotjà una campaneta, comprada pels terratinents per a organitzar, en veu alta, la vida dels jornalers que treballaven als seus camps, fer front comú al perill i, inclús, amenitzar alguna festa. L’espai d’aquella antiga espadanya l’ocupa ara, silent, un penell que vigila els vents sobre la porta del mas. |
| Yugo | Truja de fusta original, fixada a la campana amb cunyes, mètode poc estés entre els valencians. |
| Estado de conservación | La campaneta, òrfena d'espadanya i sense ús, ha sigut traslladada a un lloc segur. Així i tot, la campana conserva, immaculats, els accesoris de què fou proveïda en ser comprada pels masovers, entorn a la segona meitat del segle XVIII. Disposa d'una truja, obra de fusters i ferrers oriünds d'aquestes terres, segurament poc versats en campanes, però plens de recursos que, aplicats al seu encàrrec amb enginy, els permeteren fer sonar la campana. El resultant fou una truja, de disseny poc ordinari entre els valencians, en el seu perfil i en l’acoblament del vas al seu contrapés. Aquell ferrer va unir una peça i l’altra a la farga, amb la compressió exercida per dos tirants que, un a cada banda, va retenir amb unes falques de forja. I va acoblar a la truja una palanca metàl·lica perquè els patrons del mas pogueren balancejar la campana des dels peus de l'espadanya. El batall, obra del mateix artesà, és "pessigat", com d'habitual entre aquestes xicotetes campanes. |
| Mecanismos para tocar | Ballesta de forja, per a balancejar la campana des de la distància. |
| Autores | |
| Editor | SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. |
| Fecha | 22-10-2022 |
| 0 Fotos | |
Campanas de México ✱ Actualización 04-07-2024 ✱ 083038@gmail.com