Mare de Déu de la Font (1) - Capella de la Mare de Déu de la Font VILALLONGA (COMUNITAT VALENCIANA)
  | |
| Localización | Presbiteri |
|---|---|
| Diámetro | 28 |
| Altura bronce | 27 |
| Borde | 3 |
| Peso aproximado | 13 |
| Año fundición | 1728 |
| Descripción | Aquesta extraordinària campana històrica, de proporcions molt reduïdes, compta a la superfície del seu bronze amb unes completes inscripcions que esdevenen un excel·lent document que ens apropa als seus orígens. Així, al terç, trobem una inscripció mixta, en llatí i en castellà, on se'ns indica la data de fosa, així com algunes de les advocacions del bronze: "IHS ✱ MARIA ✱ IOSEPH ✱ ANO ✱ DE ✱ I7Z8 ✱". Un text summament habitual a les campanes dels segles XVII, XVIII, XIX i, fins i tot, a alguns bronzes de les primeres dècades del segle XX. Centímetres més avall, al mig peu de la campana, podem llegir un text novament escrit en llengua castellana, que compta, d'una banda, amb nombrosos errors ortogràfics, que podrien ser mostra de l'analfabetisme del seu autor; i d'altra banda, amb algunes paraules unides, fruit segurament de les limitacions d'espai. D'aquesta manera llegim: "SIO ✱ DELABIRGEN ✱ DELA ✱ FVENETE ✱ DE ✱ BILLALONGA ✱". És a dir, "SOY DE LA VIRGEN DE LA FUENTE DE VILLALONGA", una inscripció que ens indica, segurament, l'advocació principal de la campana i, a més, ens prova la procedència de l'instrument. Per últim, a la part central del seu bronze, la campana compta amb una bella creu sobre pedestal, constituïda pels mateixos motlles en forma d'asterisc que decoren les inscripcions i el peu de l'instrument. A més, als seus extrems, aquesta gran creu compte amb els tres claus, una de les "Arma Christi", és a dir, dels instruments de la Passió de Crist. |
| Inscripción tercio | (Dos cordons) "IHS ✱ MARIA ✱ IOSEPH ✱ ANO ✱ DE ✱ I7Z8 ✱" (Dos cordons) |
| Inscripción medio | (Dos cordons) (00) (Creu sobre pedestal) |
| Inscripción medio pie | (Dos cordons) "SIO ✱ DELABIRGEN ✱ DELA ✱ FVENETE ✱ DE ✱ BILLALONGA ✱" (Tres cordons, l'inferior dels quals segurament va desaparèixer durant la fosa de la campana) |
| Inscripción pie | (Cenefa basada en la repetició de motius ornamentals en morfologia d'asteriscs) |
| Toques tradicionales | Segurament, la campana tan sols era voltejada des de l'estança on se situa amb motiu de les grans solemnitats anuals. |
| Toques actuales | A la segona meitat del segle XX la truja original de la campana fou substituïda per una nova metàl·lica. No obstant, a diferència de la resta de bronzes de la torre, aquest instrument no fou mecanitzat i, d'aquesta manera, va caure en desús fins els nostres dies. |
| Yugo | Fusta ELECTRO RECAMP |
| Estado original | La campana fou fosa a 1728 per part d'un fonedor ambulant que, amb bona probabilitat, podria ser el mateix autor anònim que dècades més tard, a 1772, fondria un morter que hui es conserva fragmentàriament a una col·lecció particular a la localitat castellonenca de Figueroles (l'Alcalatén). Després de la seua fosa a les rodalies del nucli urbà de Vilallonga, al bronze li seria instal·lada una truja de fusta que, potser, va conservar-se fins les últimes dècades del segle XX. Finalment, la campana seria pujada fins a l'espadanya amb què, possiblement, va comptar la capella de la Mare de Déu de la Font abans de la construcció del nou campanar a 1784. |
| Estado anterior | A la primera presa de dades, al maig de l'any 2000, la campana tenia truja metàl·lica, obra dels Roses d'Atzeneta d'Albaida.. A juliol del 2017, algunes setmanes abans de la baixada de la campana de la torre, les dos rosques que unien el capçal de la truja metàl·lica al seu braç es trobaven en un deplorable estat de conservació que, als anys anteriors, havia obligat a unir ambdós peces amb cinta aïllant i diversos cables d'electricitat, per tal de garantir la seua estabilitat. Així mateix, la campana tenia pintades les seues anses amb la mateixa pintura blanca que decorava la truja i conservava el seu batall original pessigat, en un avançat estat de degradació. Per últim, l'instrument, que estava instal·lat al finestral del lateral dret del campanar, no comptava amb cap mecanisme per al seu toc automàtic. |
| Estado de conservación | Ubicada en el presbiteri, ha sigut dotada d'un cigonyal extern, tot i que el més recomanabla hauria sigut una ballesta, per tocar-la a mig vol, com sempre feien les campanes de senyals. |
| Actuaciones | Durant la segona meitat del segle XX l'antiga truja de fusta de la campana fou substituïda per una nova, obra dels Roses d'Atzeneta d'Albaida. No obstant això, per motius que desconeixem, a diferència de la resta de bronzes del campanar, aquest instrument no fou mecanitzat i així, va caure en desús. Però, malgrat el seu abandonament, el contrapés metàl·lic va degradar-se en gran mida i, finalment, en setembre de 2017, la campana fou baixada de la torre per tal de garantir la seua seguretat. En juliol de 2019 la campana estava als tallers d'Electrorecamp S.L. per a la seua restauració. En 2021 durant la neteja de la campana va aparéixer una esquerda, que no afecta el seu so. Ha quedat instal·lada en un lateral del presbiteri amb un cigonyal, i sbustituïda en el campanar per una nova. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal·lació és tradicional i ha de ser conservada per a protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | LLOP i BAYO, Francesc |
| Fecha | 11-06-2022 |
| 25 Fotos | |