Santa Bàrbera, la mitjana (3) - Parròquia de la Mare de Déu de l'Assumpció de Benimaclet VALÈNCIA (COMUNITAT VALENCIANA)
  | |
| Localización | Sala de campanes |
|---|---|
| Diámetro | 84 |
| Altura bronce | 67 |
| Borde | 9 |
| Peso aproximado | 343 |
| Fundidor | ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA) |
| Año fundición | 1939 |
| Descripción | La campana presenta set anses. En el terç disposa de dos grups de dos cordons i aquesta inscripció entre ells: "✱ SANTA BARBARA ✱ BENIMACLET. AÑO DE LA VICTORIA 1939". Seguidament, en el mig té una creu, una decoració vegetal, el monograma de Maria i la marca de fàbrica, que rodeja l'escut nacional: "Ctres ROSES HERMANOS / VALENCIA". A continuació, en el mig peu hi ha dos grups de dos cordons, entre ells apareixen estes inscripcions: "SIENDO CURA PARROCO EL Rvdo DR. D. MIGUEL ZARAGOZA BARBER. ALCALDE D. JOSE ANTONIO MEDINA." . Per motius d'espai acaba per davall dels cordons continua la inscripció: "Y JEFE DE F.E.T. Y DE LAS JONS. D. VICENTE SALES TORRES.". A més, en el mig peu hi ha altres dos grups de dos cordons. Es tracta d'un conjunt d'inscripcions molt típic d'aquests anys i un dels referents per entendre el context en què es van fondre les campanes des del final de la Guerra Civil. La massiva destrucció de campanes durant el conflicte i la impossibilitat que moltes de les que se salvaren no pogueren tornar a les torres originàries explica que en les campanes foses a partir de 1939 se situen les màximes dades possibles per identificar la campana. En aquest cas ens indica, en primer lloc, el nom (Maria de l'Associo), el lloc on es destina (Benimaclet) i a més l'any, en aquest cas, acompanyat per una al·lusió a la victòria dels revoltats al conflicte. Finalment, també va ser habitual indicar el nom d'algunes autoritats del lloc, com el rector, l'alcalde i en aquest cas també del cap de FET de las JONS. |
| Inscripción tercio | (2 cordons) "✱ SANTA BARBARA ✱ BENIMACLET. AÑO DE LA VICTORIA 1939" (2 cordons) |
| Inscripción medio | (00) (Creu) (03) (monograma de Maria) (06) (escut d'Espanya rodejat de la marca de fàbrica) "Ctres ROSES HERMANOS / VALENCIA" (09) (decoració vegetal) |
| Inscripción medio pie | (2 cordons) "SIENDO CURA PARROCO EL Rvdo DR. D. MIGUEL ZARAGOZA BARBER. ALCALDE D. JOSE ANTONIO MEDINA." (2 cordons) "Y JEFE DE F.E.T. Y DE LAS JONS. D. VICENTE SALES TORRES." |
| Inscripción pie | (2 cordons) (2 cordons) |
| Toques tradicionales | La campana seria voltejada des de la mateixa sala de campanes. Per als repics comptaria amb una llarga corda unida al batall que arribava fins als peus de la torre. |
| Toques actuales | Des de la mecanització els tocs són exclusivament automàtics. |
| Yugo | Ferro ROSES |
| Estado original | Suposem que la campana seria dotada en el moment de pujar-la a la torre de una truja de fusta de perfil valencià i accessoris per al toc manual. |
| Estado de conservación | Es troba en regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la sala de campanes, dotada amb truja de ferro Roses i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall. Per altra banda, el batall presenta un sistema de fixació rígid que resulta extremadament perillós, ja que podria arrancar la batallera causant la caiguda del batall al carrer. En aquest cas el cable de seguretat resulta inútil. |
| Mecanismos para tocar | Electromall (03) i (09) motor de vol continu. |
| Actuaciones | Es una de les tres campanes foses en 1939 per els Hnos Roses, que en aquell moment encara estaven a València. En 1970 va ser mecanitzada per la casa ROSES d'Atzeneta d'Albaida i recentment (2013) s'ha substituït el martell per un electromall. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instalación | La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 05-05-2024 |
| 32 Fotos | |