Mater Dolorosa, la Gran (2) - Parròquia de Sant Pere Apòstol SEMPERE (COMUNITAT VALENCIANA)
  | |
| Localización | Sala de les campanes |
|---|---|
| Diámetro | 75 |
| Peso aproximado | 244 |
| Fundidor | ROSES, JAIME |
| Año fundición | 1851 |
| Descripción | La campana té unes anses decorades que semblen caps d'animals. Al terç té una garlanda amb triangles decorats i aquesta inscripció: "MATER DOLOROSA ORA PRONOBIS ANO I85I ✱". Aquesta es tradueix com: "MARE DOLOROSA PREGA PER NOSALTRES ANY 1851". És una senzilla súplica dirigida a la Mare de Déu dels Dolors que deriva de les diverses lletanies. Al mig té una creu amb pedestal, un querubí i una custòdia amb àngels. |
| Inscripción hombro | (2 cordons) |
| Inscripción tercio | (garlanda de triangles decorats) / (2 cordons) / "MATER DOLOROSA ORA PRONOBIS ANO I85I # " / (2 cordons) |
| Inscripción medio | (00) (Creu amb pedestal) (03) (querubí) (05) (Custodia amb dos àngels rodejada per una sanefa de punts) |
| Inscripción medio pie | (5 cordons) |
| Inscripción pie | (2 cordons) |
| Toques tradicionales | Repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall i volteig des de la sala de les campanes. |
| Toques actuales | Repic i volteig automàtic. |
| Yugo | Fusta nova. |
| Estado anterior | Fins a l'any 2013 tenia una truja de fusta antiga i conservava la instal·lació tradicional amb una corda al batall. L'estat de conservació era regular i no es podia voltejar. |
| Estado de conservación | L'estat de conservació és bo i està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil semblant al tradicional valencià. Està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Té un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
| Mecanismos para tocar | (03) electromall monofàsic, (09) motor d'impuls |
| Actuaciones | La campana va ser fosa l'any 1851. A les inscripcions no figura el nom del seu autor, però es podria atribuir a Jaime Rosas per la cronologia, els triangles decorats, tipus de lletra, la distribució de cordons o forma de la creu. Aquest fonedor residia a Atzeneta d'Albaida. Ha sigut restaurada per ELECTRORECAMP S.L. en febrer de 2013. Es va netejar i dotar amb una truja nova de fusta de perfil tradicional valencià així com ferratges i un batall. Finalment la mecanitzaren amb electromall i motor d'impuls. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instalación | La instal·lació ha sigut reconstruïda i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Notas | Fonedor atribuit, ja que te els dibuixos identics a la campana Emmanuel Maria de l'Olleria (nota de MONTELL TORMO, Isaac) La campana s'hi havia atribuït al fonedor Manuel Rosas, que en 1816 fon la campana gran dea l'església parroquial de l'Olleria. Això no obstant, la documentació fotogràfica de la campana planteja nombrosos dubtes al voltant d'aquesta atribució. És més, tampoc la campana horària de l'Olleria (que serveix per a plantejar l'atribució al fonedor) guarda cap relació amb la campana gran de la mateixa torre, a excepció d'uns triangles decorats que diversos Roses fan servir de forma massiva entre finals del segle XVIII i el XIX. Per tant a parer nostre no és una campana de Manuel Rosas, sinó de Jaime Rosas, segurament el pare (nota de ALEPUZ CHELET, Joan). |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 19-04-2020 |
| 28 Fotos | |