La Victòria (4) - Campanar de la Vila CASTELLÓ DE LA PLANA (COMUNITAT VALENCIANA)
  | |
| Localización | Sala de campanes |
|---|---|
| Diámetro | 85 |
| Altura bronce | 72 |
| Borde | 9 |
| Peso aproximado | 356 |
| Fundidor | ROSES ATZENETA |
| Año fundición | 1966 |
| Descripción | La campana té una senzilla epigrafia, incisa. En la part superior posa " & REFUNDIDA 1966 CASTELLON & " mentre que en el mig hi ha, a la part exterior, una creu nimbada amb pedestal; a la dreta la marca de fàbrica, en monotip "ROSES / ADZANETA / VALENCIA / ESPAÑA"; al centre l'anagrama de Maria i a l'esquerre la caracterìstica flor de pensament dels ROSES. "AUXILIUM CHRISTIANORUM : & : ORA PRO NOBIS A. D. 1939 A. V. " Les abreviatures poden interpretarse com ANNO DOMINI i ANNO VICTORIAE, i es pot traduir com AUXILI DELS CRISTIANS, PREGUEU PER NOSALTRES. L'ANY DEL SENYOR DE 1939, ANY DE LA VICTÒRIA. La inscripció en incís, que per cert utilitza un signe gens habitual en la nostra epigrafia ( & ) indica que la campana no fou feta explícitament per aquest Campanar, sinó que es va utilitzar una campana seriada, i anomenada en posterioritat. Un altre signe que caracteritza la utilització d'una campana industrial és l'absència de l'escut de Castelló de la Plana, present en les altres campanes de la sala. Cap element de l'epigrafia justifica que aquesta campana siga anomenada popularment "Victòria" |
| Inscripción hombro | (Garlanda de grans fulles vegetals en vertical) |
| Inscripción tercio | (Cordó) / "& REFUNDIDA 1966 CASTELLON & (incís)" (cordó) / " # " (cordó) / (garlanda amb custòdies al mig) |
| Inscripción medio | (00) (creu nimbada amb pedestal) (03) (marca de fàbrica, monotip) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA / ESPAÑA" (06) (monograma de Maria) (09) (flor de pensament) |
| Inscripción medio pie | (2 cordons separats) / "AUXILIUM CHRISTIANORUM : & : ORA PRO NOBIS A. D. 1939 A. V. " (incís) / (2 cordons separats) (garlanda de grans fulles vegetals) |
| Inscripción pie | (3 cordons separats) |
| Prima | Sol 4 +13 |
| Hum | La 3 +11 |
| Tercera menor | Do 5 +35 |
| Octava | Sib 5 +16 |
| Toques tradicionales | La campana solia voltejar-se amb una llarguíssima corda enrotllada, i amb la darrera volta passada per dalt del capçal; degut al seu equilibri d'un sol impuls començava a voltar. |
| Toques actuales | Generalment es volteja a manotades, fins i tot sense deixar-la invertida entre toc i toc. No sol repicar-se. |
| Yugo | Fusta BARBERÍ |
| Estado original | La campana homònima, anterior a la destrucció de la Guerra Civil, es trobava en el mateix finestral. Després de la reconstrucció fou ubicada en el mateix lloc, amb una instal·lació semblant a les actuals de les campanes Joaquima o Vicent, amb eixos redons i molt contrapesada. |
| Estado anterior | En 1992 havien substituït la truja original de fusta per una de ferro, preludi d'una pròxima mecanització, que no es va dur a terme en aquell moment. |
| Estado de conservación | Batall pega un poc alt. La nova truja de fusta està poc contrapesada, amb la qual cosa costa bastant de voltejar-la campana, i especialment de parar-la. El batall, lligat amb cables de seguretat sense abraçadores no quedaria retingut en cas de trencament. L'absència d'una tarima estable baix de la campana dificulta el toc manual a volteig. La ballesta, de planxa de ferro, és difícil d'utilitzar, ja que si no es toca verticalment tendeix a doblegar-se. |
| Mecanismos para tocar | Vol i repic manuals |
| Actuaciones | La campana fou dotada d'una truja de fusta de forma peculiar en 1939, de braços redons. En els anys 80 SALVADOR MANCLÚS va substituir la truja per una metàl·lica model nou, amb roda per a un possible vol motoritzat continu que mai va arribar a instal·lar-se. En el 1999 es va substituir per una truja de fusta BARBERÍ, instal·lada per INDUSTRIAS MANCLÚS. |
| Protección | Protecció genèrica per trobar en un Bé d'Interés Cultural declarat. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instalación | La instal•lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc |
| Fecha | 14-10-2016 |
| 28 Fotos | |