  
|
| Época construcción
| Segle XVIII |
|---|
| Descripción
| Ubicada als peus, l'obra respira un barroc ple de classicisme en la utilització emparellada de les pilastres en l'últim dels dos cossos de la construcció, executat el mateix en rajola vista. Únic element conservat de l'església barroca -que també substituí a una anterior església gòtica- que desaparegué després de guerra per a donar pas a un edifici de nova planta que, per cert, conté un disseny i una factura molt interessant i original (nota de D. Montolío i D. Ronda).
El campanar és de planta quadrada i té dos cossos. El primer està enlluït i mostra unes franges als angles, així com alguna finestra per a il·luminar l'escala interior del campanar i una gran esfera o mostra del rellotge. La transició cap al segon cos es fa per mitjà d'un marcat entaulament amb tríglifs i una cornisa. El segon cos presenta quatre finestres amb arc de mig punt, emmarcades per pilastres toscanes que estan situades sobre un xicotet podi. Sobre aquestes té un entaulament i cornisa semblants als del cos inferior. La torre té una escala que recorre el seu perímetre interior fins a arribar a la sala de les campanes, espai cobert amb una volta semiesfèrica. |
|---|
| Estado original
| Les campanes estaven instal·lades al segon cos amb truges de fusta de perfil tradicional local o semblant al valencià i algunes d'elles dotades amb cordes per a repicar-les des dels peus del campanar. |
|---|
| Estado reciente
| Fins a l'any 2019 l'estat de conservació del conjunt era regular. Les quatre campanes disposaven de truges de ferro i estaven mecanitzades amb motor de vol continu i electromalls trifàsics, mecanismes que impedien el toc manual i no eren els més adequats per a la conservació de les campanes. |
|---|
| Conservación actual
| L'estat de conservació, tant de les campanes com de la torre, és bo. Aquestes estan instal·lades a les finestres del segon cos de la torre amb truges de fusta d'Electrorecamp i perfil semblant al tradicional valencià i mecanitzades amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Presenten batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
|---|
| Protección
| El templo tiene la condición de Bien de Relevancia Local según la Disposición Adicional Quinta de la Ley 5/2007, de 9 de febrero, de la Generalitat, de modificación de la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En consecuencia las intervenciones en las campanas deben comunicarse a la Dirección General del Patrimonio Cultural Valenciano adjuntando el proyecto previament al inicio de los trabajos. |
|---|
| Las campanas
| Sols queda una campana de l'antic conjunt, denominada Maria Joaquima i fosa l'any 1825. El tipus de lletra i especialment la creu, tant la seua forma com la sanefa amb la qual es compon, permeten atribuir provisionalment la campana als Roses de Chella. La resta del conjunt és dels Roses de Silla, foses en 1941: Santa Teresa de Jesús (la xicoteta), Mare de Déu del Pilar (la mitjana) i Sant Andreu (la gran). |
|---|
| Toques tradicionales
| Les campanes es voltejaven des de la sala i segurament algunes també es repicaven des dels peus del campanar per mitjà de llargues cordes unides als respectius batalls. |
|---|
| Toques actuales
| Repic i volteig automàtic de les campanes. |
|---|
| Actuaciones
| El campanar és el únic element que es va conservar de l'antic temple parroquial, enderrocat durant la Guerra Civil (1936-1939). També es va conservar una campana (la tercera del conjunt). L'any 1941 es va completar de nou el joc amb la fosa de tres campanes noves. Al voltant de la dècada dels anys 70 o 80 la foneria de Salvador Manclús va mecanitzar el joc, canviant les truges de fusta per altres de ferro i dotant-les amb motors de vol continu i electromalls trifàsics. En 2019 les campanes són restaurades per ELECTRORECAMP S. L. Amb el suport econòmic de l'Ajuntament de Miramar les baixaren de la torre per procedir als treballs de restauració. Les campanes es netejaren per fins i per fora i les truges les canviaren per altres de fusta de perfil tradicional valencià. A principis de març tornren al poble i va quedar exposades a la plaça, interpretant els Campaners de l'Alqueria de la Comtessa diversos tocs manuals. Finalment varen tornar al campanar i les mecanitzaren amb motor d'impuls i electromall monofàsic. |
|---|
| Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
|
Vídeos de toques de campanas
|
| 34 Fotos del campanario |
|---|
| Fichas de todas las campanas |
|---|
| Editor
| LLOP i BAYO, Francesc |
|---|
| Actualización
| 2021-02-06 |
|---|
Campanas actuales |
Relojes |
Relojes
| Reloj mecánico (1) |
|---|
 |
| Tipo reloj
| 1 |
|---|
| Funcionamiento del reloj
| 1 |
|---|
Autores de la documentación- MARTÍNEZ SILVA, Roque RELOJES CENTENARIO); SILLER CAMACHO, Juan Antonio (INAH MORELOS) (2008)
- SILLER CAMACHO, Juan Antonio [El Patrimonio Cultural y los Monumentos Históricos Inmuebles en el Estado de Morelos, Tomo II, Cuernavaca, Secretaria de Información y Comunicación del Gobierno del Estado de Morelos] (13-11-2014)
|
| Editor
| LLOP i BAYO, Francesc |
|---|
| Fecha
| 06-02-2021 |
|---|
| Fotos del reloj |
|---|
Computadoras |
Registro de computadoras
