  |
| Época construcción
| 1858-1861, refet 1958 |
|---|
| Descripción
| Junt a la façana principal de l'església s'alça el campanar, de planta quadrada i quatre cossos decreixents, que finalitzen amb un cupulí i una creu amb veleta. El primer cos mostra el parament constructiu dels seus murs, que utilitza la rajola combinada amb la maçoneria. El segon cos compta amb quatre finestres per les campanes, una per cada cara, enmarcades al exterior per quatre pilastres toscanes i entaulament. Sobre aquesta trobem el tercer cos, que simplifica les formes del anterior, amb dos pilastres per cara i la esfera del rellotge. Finalment el quart tan sols compta amb quatre finestres, estant cobert per el citat cupulí i creu.
El seu interior compta amb una escala "a la castellana" que recorre el perímetre intern dels murs, fent-se estreta a la Sala de les Campanes i seguint des d'aquesta amb una escala de ferro. Damunt del nivell de les campanes està la caseta del rellotge. |
|---|
| Graffitti
| Compta amb alguns recents, de poc interés i realitzats alguns amb fum de ciris. |
|---|
| Estado reciente
| Fins la darrera restauració la torre estava en un regular estat al seu exterior i a més el parament del primer cos estava tapat. Les campanes comptaven amb truges de fusta i llarges cordes que arribaven des dels batalls als peus del campanar. |
|---|
| Conservación actual
| La fàbrica del campanar està en un bon estat de conservació, vistosament pintat al seu exterior des del segon cos. Les tres campanes amb que compta es troben instal·lades a la Sala de les Campanes amb truges de ferro i mecanitzades amb electromall i motors de vol continu. La instal·lació actual no imita els tocs antics i dificulta en gran mesura els tocs manuals de les campanes. Per un altra banda els batalls compten amb un sistema rígid de fixació a la batallera i d'articulació, un sistema extremadament perillós, ja que pot arrancar la batallera i caure amb el batall perque el propi cable de seguretat passa per aquest sistema i no evita la seua caiguda.
Vist l'estat actual del conjunt seria recomanable iniciar els treballs de restauració, que permeteren recuperar el estat original de les campanes. Aquestes deurien ser baixades del campanar per ser netejades per dins i per fora, reposant la truja de fusta i tornant les campanes a la torre per mecanitzar-la amb motor d'impulsos, imitant els tocs tradicionals i permetent els manuals. |
|---|
| Protección
| El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Adiccional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Las campanas
| Hi ha tres campanes al segon cos: dos foses en 1919 (Sant Josep la menor i Santíssim Crist de l'Empar la major), mentre que la Gran, dedicada a la Mare de Déu del Loreto, és de 1955. |
|---|
| Toques tradicionales
| Els vols de les campanes es deurien realitzar des de la mateixa sala, segurament a mans ja que es troben a baixa altura. Hi ha una serie de forats al terra d'aquesta sala, pels quals suposem que caurien llarges cordes per tocar les campanes des dels peus del campanar per a senyals simples i repics. |
|---|
| Toques actuales
| Els tocs actuals són mecànics, amb el repic de les tres campanes i volteig. |
|---|
| Actuaciones
| L'actual campanar és una construcció del segle XIX, alçat entre 1858-1861. El seu model està al campanar de la Col·legiata de Gandia, construït en la segona meitat del segle XVIII. En el cas de Ador, es va adaptar el model al gust classicista, depurant els elements decoratius que trobem en el de Gandia. Recents obres de restauració l'han dotat de l'aspecte actual. Des de la contrucció del temple fins la seua finalització les campanes estaven ubicades en una llotgeta a l'altura de la teulada de l'església.
L'any 1919 es van fer dos campanes com a mínim, ja que la gran es va refondre en 1955 i desconeixem la data de la campana original. Aquestes dos són atribuïbles a la casa Hijos de L. Roses, compartint característiques similars amb les campanes de Palma de Gandía, de les quals la gran està signada per aquesta casa. Com hem indicat la campana gran es va refondre en 1955 per la casa Roses d'Atzeneta, suposem que quedant instal·lada en el estat actual. La mateixa casa va mecanitzar en 1962 les altres dos campanes, substituïnt les truges de fusta per altres de ferro i instal·lant motors de vol continu. Posteriorment s'ha instal·lat electromalls i i la fixació dels batalls ha estat substituïda, com hem comentat. Aquest últim treball sembla obra de la casa Rosas. |
|---|
| Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
|
| 13 Fotos del campanario |
|---|
| Fichas de todas las campanas |
|---|
| Editor
| ALEPUZ CHELET, Joan |
|---|
| Actualización
| 2014-11-04 |
|---|
Campanas actuales |
Relojes |
Relojes
| Reloj mecánico (1) |
|---|
 |
| Descripción del reloj
| Hi ha rellotge |
|---|
| Tipo reloj
| 1 |
|---|
| Existencia del reloj
| 1 |
|---|
| Funcionamiento del reloj
| 2 |
|---|
Autores de la documentación- MUÑOZ GONZÁLEZ, Eduardo (13-08-2021)
|
| Editor
| MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NUÑEZ, Domingo |
|---|
| Fotos del reloj |
|---|