Campanas de México

Registro de las campanas

Parròquia de Sant Cristòfol Màrtir - PICASSENT (COMUNITAT VALENCIANA)

Plaça de Constitució, 1D 46220 PICASSENT
Época construcción	Segle XIX
Descripción	El campanar està ubicat a la part posterior del temple, junt al presbiteri. És de planta quadrada i disposa de tres cossos. El primer està integrat dins dels volums del temple i disposa al costat oest d'una sèrie de xicotetes finestres per il·luminar l'escala interior del campanar. El segon cos disposa de quatre finestres per a les campanes emmarcades a l'exterior per pilastres toscanes (dos a cada costat de la finestra) i un entaulament amb cornisa. El tercer cos està format per dos trams amb planta octogonal i delimitat per una balutrada amb pinacles. Al centre de cada cara trobem una esfera del rellotge. Quatre de les cares dels dos trams disposen de finestres d'arc de mig punt. A més el primer d'ells disposa d'arcs en diagonal amb pinacles. El segon té una cornisa i està cobert amb teules vidriades i una creu central. La torre compta amb una escala interior "a la castellana", es a dir, que recorre el seu perímetre intern fins arribar a la Sala de les Campanes. A mitat escala trobem una porta que condueix a l'habitació que guarda la maquinària del rellotge.
Graffitti	A la sala de campanes trobem un grafit on posa en incís "PELAYO". No sembla tindre cap interés.
Estado original	Abans de la mecanització dels anys 70 les campanes disposaven de truges de fusta, fetes quan es varen fondre. La matraca estava ubicada a la Sala de les Campanes. Com a mínim les tres campanes grans disposaven de llargues cordes unides als batalls per repicar-les des dels peus de la torre. La maquinària del rellotge accionava el toc de la campana de les hores. En 1971 es va documentar des del carrer que una campana conservava la truja de fusta, i dues tenien la truja de ferro. (Nota de Francesc LLOP i BAYO 10-04-1971, Dissabte Sant).
Estado reciente	Des de la mecanització de les campanes dels anys 70, aquestes disposaven de truges de ferro de la casa Roses. En un primer moment es dotaren d'electromalls trifàsics, mecanismes que abans de 2012 ja havien estat canviats per altres. L'estat de la denominada "Maria del Rosari" era el pitjor de tots, ja que pel mal estat del conjunt no voltejava des de feia temps.
Conservación actual	L'estat de la torre és bo, tenint en compte que les campanes toquen de manera exclusivament automàtica, i per tant el campanar no és mantes per a la seua òptima conservació. L'estat de les campanes és igualment bo. Estan instal·lades a les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Compten amb motor d'impuls i electromall monofàsic per tocar automàticament. Finalment compten amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. En la documentació efectuada el 3 de juliol de 2015 la matraca estava guardada a una habitació inferior de la torre, tal i com estava a documentacions anteriors.
Protección	El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Las campanas	La torre compta amb un conjunt de quatre campanes, a més d'una de ferro, ubicada al tercer cos de la torre. Les quatre campanes varen ser foses entre 1939-1940. La Gran i la Tercera pertanyen a les foses al 1939. Presenten la marca de fàbrica de Juan Bautista Roses Soler d'Atzeneta d'Albaida, tot i que els elements ornamentals i la factura de les campanes remeten als bronces fets pels seus nebots de Silla (Hnos Roses). Durant l'any 1939 va ser habitual que els segons feren algunes campanes amb la marca de fàbrica de l'oncle. La menor d'aquestes campanes va ser sufragada per l'Ajuntament. La Mitjana (Cristòfol) i la Xicoteta (Maria dels Àngels) varen ser foses junt a les campanes de l'Ermita de Vallibana el 1940. Al igual que les campanes de l'Ermita, porten a les inscripcions la data del 8 de setembre, dia en que segurament serien beneïdes. El Cristòfol va ser sufragat per Vicente Tarazona Loza y Primitiva Sanchiz Aguado.
Toques tradicionales	Les quatre campanes es voltejaven des de la mateixa Sala de les Campanes. Les tres grans es repicarien també des dels peus de la torre per mitjà de llargues cordes unides als respectius batalls.
Toques actuales	Les campanes es repiquen i voltegen automàticament.
Actuaciones	La torre va ser construïda al segle XIX, seguint el model del barroc valencià, però simplificant els elements ornamentals. Les campanes amb que comptava aquest campanar es perderen durant la Guerra. El conjunt va ser reconstruït entre entre 1939 i 1940, fonent un total de 4 campanes noves. Aquestes es dotaren de truges de fusta i després de beneïdes es pujaren a la torre. Germán Roses les va mecanitzar a la dècada dels anys 60 del segle XX, canviant les trujes de fusta originals per altres de ferro i instal·lant motors de vol continu i electromalls trifàsics, que abans de la restauració ja havien estat canviat per altres monofàsics.E dia 19 de juliol de 2012 les quatre campanes són baixades per l'empresa 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA per restaurar-les. El dia 1 de setembre són exposades al temple parroquial i el dilluns dia 3 de setembre són novament pujades al campanar. Els bronzes es netejaren per dins i fora, canviant les truges de ferro per altres noves de fusta de perfil tradicional valencià. A més es va renovar la mecanització amb motors d'impuls i electromalls monofàsic.
Matraca A la base del campanar es conserva la matraca del campanar, de grans dimensions i en un regular estat de conservació. En 2012 hi havia intenció de restaurar-la per un fuster local i torna-la al campanar per complir les seues funcions tradicionals. L'any 2015 encara estava guardada a l'interior del campanar.   2 fotos de la matraca
Rueda de campanas A l'entrada de la sagristia hi ha un gran rotgle metàl·lic, de factura moderna, compost per 30 campanetes.   1 foto de la rueda de campanas
Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año) Autor y título Año Ajuntament de Picassent - Finalitza el procés de restauració de les campanes de l´església de Sant Cristòfor Màrtir 2012 CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA - Concert de campanes al campanar de Sant Cristòfol de Picassent (02/12/2006) 2006 CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA - CONCERTS DE CAMPANES pel Gremi de Campaners / Campaners de la Catedral de València 2016 El Torrentí - Los campanarios de l´Horta Sud en concierto 2006 Horta Noticias - Los vecinos disfrutaron con el concierto de campanas organizado por el Museu Comarcal de l’Horta Sud 2006 Horta Noticias - Tras dos meses de trabajos, las campanas de la Parroquia de San Cristóbal ya están restauradas 2012 HORTANOTICIAS.COM - Los vecinos disfrutaron con el concierto de campanas organizado por el Museu Comarcal de l’Horta Sud 2006 J. DE LA PEÑA, Pedro - Fumarse un "whisky" 1989 PANORAMA ACTUAL - El Museu de l´Horta Sud inicia un ciclo de conciertos con campanas 2006 REDACCIÓN - Inicio del proceso de restauración de las campanas de la iglesia de San Cristóbal Mártir de Picassent 2012 SALA DE PRENSA - Las campanas de Picassent sonarán con su tono original gracias a la Diputación 2012
51 Fotos del campanario
Fichas de todas las campanas
Editor	LLOP i BAYO, Francesc
Actualización	2024-01-13
Campanas actuales

Relojes

Relojes

Reloj mecánico (1)
Autor del reloj	BLASCO, MANUFACTURAS
Empresa de mantenimiento	BLASCO, MANUFACTURAS
Fecha construcción	1965ca
Descripción del reloj	El campanar compta amb un rellotge mecànic, fora d'ús.
Tipo reloj	1
Existencia del reloj	1
Funcionamiento del reloj	1
Editor	ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	02-12-2006
Fotos del reloj

Computadoras