Campanas de México

Registro de las campanas

Parròquia de Santa Maria Magdalena de Benifaraig - VALÈNCIA (COMUNITAT VALENCIANA)

Época construcción	Finals del segle XVII- Segle XVIII
Descripción	El temple parroquial compta amb un campanar de planta quadrada i dos cossos. Està ubicat en un lateral de la façana principal de l'església i està construir amb rajola i maçoneria. El primer cos compta amb tres trams de similar factura, emprant la rajola als cantons i per separar els trams, mentre que la maçoneria plena la resta del mur. El segon tram compta amb un rellotge solar, mentre que el segon té una espillera i una esfera del rellotge. Una cornisa separa el primer cos del segon o de les campanes. Aquest compta amb quatre finestres i a l'exterior trobem quatre pilastres toscanes per cara damunt d'un basament. Té aquest cos un fris amb metopes i cornisa, damunt el qual trobem una balustrada, que també compta amb pilastres toscanes. El seu interior compta amb una escala "a la castellana", que recorre el perímetre del campanar fins poc abans de la Sala de les Campanes. En aquest punt està la caseta del rellotge i l'escala es torna de caragol fins arribar a l'altura del segon cos. La sala de campanes compta amb una volta de mitja taronja, per motius acústics. També compta amb sengles bigues de ferro damunt les tres campanes existents, per facilitar el moviment i manteniment de les campanes.
Graffitti	Sobre la porta principal del temple hi ha una pedra amb la inscripció "AVEMARIA I686". També hi ha diversos grafits en la sala del rellotge, algun dels quals, més recent, deu tindre motius tècnics (identificació dels cables elèctrics).
Estado original	Les campanes comptaven abans de la mecanització amb truges de fusta de perfil tradicional valencià. A més comptarien amb una corda al batall que des de la Sala de les Campanes passava per diversos forats fins als peus del campanar.
Estado reciente	Abans de la restauració de la Mitjana en 2009, aquesta estava badada, amb una clavill a la part inferior del bronze. A més comptava amb truja de ferro i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic. La instal·lació que tenia causà el trencament de la campana. Per un altra banda la campana gran tenia un electromall trifàsic, que ja ha estat canviat per altre monofàsic. El campanar estava recobert amb una capa de morter, com a mínim al primer cos fins la restauració dels anys 90
Conservación actual	La fàbrica del campanar està en un bon estat de conservació. A la Caseta del Rellotge conserva la maquinària encara en funcionament. La campana menor i la Gran estan en regular estat de conservació, instal·lades amb truja de ferro de la casa Manclús a les finestres de la Sala de les Campanes i motoritzades amb motor de vol continu. L'electomall de la menuda és trifàsic, mentre que el de la Gran és monofàsic. La Mitjana per contra està en bon estat. Compta amb truja de fusta de perfil valencià i està mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall trifàsic. Vist l'estat en que es troben la campana Gran i la Menor, es deuria promoure la seua restauració, realitzant una intervenció com la de la Mitjana. Aquestes deuen ser baixades del campanar per netejar-les per dins i fora, canviant les truges actuals per altres de fusta de perfil valencià. Els motors es deuen canviar per altres d'impulsos, que permeten tocar manualment i imiten l'estil tradicional de tocar. A més l'electromall de la Menor es deu canviar per altre monofàsic.
Protección	El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Las campanas	Compta amb un conjunt de tres campanes, com era habitual en molts pobles de l'Horta. Aquestes compten amb inscripcions en llatí i un clar sentit protector, considerant a la campana com un element capaç de protegir a la comunitat front als mals exteriors, especialment les tronades. Aquesta intencionalitat protectora va dirigida a Santa Maria Magdalena, titular del temple parroquial; Sant Isidre Llaurador, invocat com a protector dels llauradors; i el Santíssim Crist Vertader, patró de Benifaraig. En la campana menor resulten interessants dos imatges del Crist Varó de Dolors i la Mare de Déu i que són típicament medievals, possiblement perque es va refondre a partir d'una més menuda. Aquesta és de l'any 1721 i no indica el seu fonedor. Manuel Quiles, campaner de la ciutat de València, va fondre la Mitjana, mentre que les Hnos Roses de Silla feren en 1946 la campana gran.
Toques tradicionales	Les campanes es voltejaven des de la mateixa Sala de les Campanes. A més es repicarien des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall, que es passava per diversos forats.
Toques actuales	Les tres campanes voltegen i repiquen automàticament.
Actuaciones	El campanar de Benifaraig es una típica construcció alçada seguint els models dels campanars barrocs valencians. Es pot datar entre finals del segle XVII i el segle XVIII, sent molt similar en formes al campanar de Carpesa, especialment al segon cos i en els materials constructius. El cas de Benifaraig no compta amb el característic remat barroc, que es va expandir a partir de les recomanacions fetes per l'arquebisbe Isidoro Aliaga, que desaconsellava els campanars amb terrat. En aquest cas possiblement no es va construir per motius econòmics. L'any 1721 es feu la campana menor, sent aquesta data la possible de conclusió del campanar. En 1878 i 1946 es feren campanes noves. Entorn a les dècades dels anys 70 i 80 es va portar a terme la mecanització de les campanes per la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. Les truges de fusta es canviaren per altres de ferro i es mecanitzaren els bronzes amb motor de vol continu i electromall trifàsic. El campanar va ser restaurat en l'any 1995 a expenses de la comunitat parroquial, intervenint en el exterior i la sala de les campanes i quedant la torre amb l'aspecte que té actualment. En gener de 2009 es va badar la Mitjana, sent baixada el 17-02-2009 INDUSTRIAS MANCLÚS S. C. V. per soldar-la i reposar la truja de fusta. Tornà al campanar ja soldada i es mecanitzà amb motor d'impulsos i electromall monofàsic. Entorn a eixe any es va canviar l'electromall per altre com el de la Mitjana.
Cuadrante solar El campanar compta amb un quadrant solar, amb la inscripció "año.1852"   1 foto del cuadrante solar
Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año) Autor y título Año AVAN - Una campana de 1878 regresa mañana a la torre de la parroquia de Benifaraig tras ser restaurada en Alemania 2009 EL MUNDO - Benifaraig recupera el repique de campanas del siglo XIX 2009 GENERALITAT VALENCIANA - Subvencions de campanes 2009 2009 GÓMEZ, Francisco (INDUSTRIAS MANCLÚS S. C. V.) - Ficha campanario Santa Maria Magdalena de Benifaraig - Valencia 2006 GÓMEZ, Francisco (INDUSTRIAS MANCLÚS S. C. V.) - Memoria de los trabajos realizados en la restauración de la campana del año 1.878 ubicada en la parroquia de Santa Maria Magdalena de Benifaraig en Valencia 2009 LLOP i BAYO, Francesc - Campanes recuperades en 1939-1940 en la Ciutat de València 2023 MONTANER, Rafel - Por quién no doblan las campanas 2009 VAREA, Paco - ´La patrona´ vuelve a Benifaraig 2009
26 Fotos del campanario
Fichas de todas las campanas
Editor	LLOP i BAYO, Francesc
Actualización	2023-02-04
Campanas actuales

Relojes

Relojes

Reloj mecánico (1)
Autor del reloj	MANCLÚS, SALVADOR
Empresa de mantenimiento	MANCLÚS, SALVADOR
Descripción del reloj	El campanar compta amb un rellotge en funcionament, de remuntatge elèctric, amb la marca "S. MANCLUS / VALENCIA" en la mostra de control, així com en les dos mostres exteriors (orientades cap al poble). Es tracta d'un dels últims rellotges mecànics en funcionament de tota l'Horta, la qual cosa augmenta el seu valor patrimonial. Hi ha un ordinador ECAT beta 8 per als tocs de les campanes, instal·lat per INDUSTRIAS MANCLÚS.
Tipo reloj	1
Existencia del reloj	1
Funcionamiento del reloj	2
Editor	LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	21-09-2010
Fotos del reloj

Computadoras