  |
| Época construcción
| 1908ca |
|---|
| Descripción
| El temple parroquial compta amb un campanar de planta quadrada i tres cossos, ubicat en un lateral de la façana principal. El primer cos està integrat dins d'aquesta i té dos trams d'igual factura amb espilleres per il·luminar l'escala interior del campanar. Damunt d'aquest està el segon, que compta amb tres finestres per les campanes, mentre que la cara orientada a la teulada del temple té una finestra que servia per accedir a la caseta del rellotge. Les finestres estan inscrites dins d'un rectangle a l'exterior i damunt d'aquestes hi ha un fris i cornisa. El tercer cos és una torreta de planta quadrada amb quatre finestres i en els angles arcs en diagonal amb aletons i un fris i cornisa similars als del cos anterior. El campanar està rematat per una creu amb veleta.
L'interior disposa d'una escala de caragol d'ull obert (sense espigó central) inscrita dins d'un espai quadrat que puja fins arribar al cos de les campanes. L'esfera del rellotge està ubicada a la façana principal. |
|---|
| Estado original
| Les campanes estaven instal·lades amb truja de fusta de perfil valencià. Disposaven a més les dos campanes grans amb llargues cordes unides als batalls per repicar-les. |
|---|
| Estado reciente
| Fins aproximadament els anys 90 disposava de la caseta del rellotge, ubicada en la cara del campanar que corresponia amb la teulada de temple. La caseta disposava d'una esfera per mostrar l'hora. Comptava a més amb una sèrie de mecanismes que accionaven el toc de les hores. Per un altra banda, des de la mecanització, les campanes tenien electromalls trifàsics per tocar-les automàticament, que entorn a 2002 es renovaren per altres monofàsics. |
|---|
| Conservación actual
| La fàbrica del campanar es troba en un bon estat de conservació, pintat a l'exterior de color blanc i terracota. Part d'aquesta pintura ha caigut, per tant seria recomanable pintar-lo de nou. Les campanes es troben ubicades a les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de ferro de Manclús i mecanitzades amb motor de vol continu. Les dos grans compten a més amb electromalls monofàsics. Vist l'estat en que es troben seria recomanable procedir a la restauració de les campanes, baixant-les del campanar per netejar-les per dins i fora i canviar les truges de ferro per altres de fusta. Finalment els motors de vol continu deurien ser canviats per altres d'impulsos, que permeten tocar manualment les campanes i imiten els tocs tradicionals. |
|---|
| Protección
| El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Las campanas
| Compta amb un conjunt de tres campanes, suficients per organitzar els missatges i tocs per a la comunitat local. La menor i la gran porten el nom de la titular del temple parroquial, Santa Anna, i es feren en 1909 i 1908 respectivament. No estan signades, no obstant les decoracions i el tipus de lletra utilitzada permeten atribuir-les a la foneria dels Hijos de L. Roses, ubicada en Albaida. La mitjana, dedicada a la Mare de Déu, va ser refosa en 1953 per Juan Bautista Roses d'Atzeneta d'Albaida. |
|---|
| Toques tradicionales
| Sembla que les dos campanes grans es repicaven des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall que es passava per l'escala de la torre. Les tres es voltejaven des de la mateixa Sala de les Campanes. |
|---|
| Toques actuales
| Les tres campanes voltegen automàticament, les dos grans a més repiquen, |
|---|
| Actuaciones
| El campanar sembla una construcció de principis del segle XX, alçat seguint el model tradicional valencià de tres cossos amb una torre decreixent. El fet que en 1908 i 1909 permet intuir que el campanar es va construir entorn a eixes dates. Formalment els elements ornamentals queden reduïts, com es el cas del segon cos on desapareixen les pilastres toscanes que acostumen a decorar el segon cos. Les campanes es mecanitzaren durant la dècada dels anys 80, canviant la casa Manclús del Grau de València les truges de fusta per altres de ferro. Es mecanitzaren amb motors de vol continu i a més les dos grans amb electromall trifàsic. Entorn a 2002 Electrorecamp S.L. va canviar aquests per altres monofàsics. |
|---|
| Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
|
| 9 Fotos del campanario |
|---|
| Fichas de todas las campanas |
|---|
| Editor
| LLOP i BAYO, Francesc |
|---|
| Actualización
| 2023-01-23 |
|---|
Campanas actuales |