Registro de las campanas
Catedral de la Purificació de la Mare de Déu - CIUTADELLA (BALEARS)
   | |||||||||||||||
| Descripción | Hi ha bastant documentació sobre la torre de les campanes de la catedral de Ciutadella, encara que no totes les dades publicades coincideixen, sobretot pel que fa a les campanes. Siga com siga tots asseguren que la torre està construïda sobre l'antic minaret de la mesquita, com ho demostrarien les rampes per a accedir a les plantes més altes. SARTHOU diu quela torre, de cuadrada planta, (que tuvo buen juego de campanas), aparece situada al lado del Evangelio, junto a la puerta lateral, cerca del poligonal presbiterio, mostrando aún las lesiones que le causaron los franceses invasores en su bombardeo del año 1810. També abunda en aqueixa identificació amb el minaret l'Arxiver de la Cúria Diocesana, MARTÍ CAMPS: El alminarete campanario. Existiendo junto a la antigua mezquita el alminarete desde el cual el almuecín llamaba a los musulmanes en las horas de oración prescritas por el Corán, y habiéndose de alzar, por otra parte, una torre para campanario, es lógico que al demolerse la mezquita, se conservara aquél para destinarlo al mencionado fin. Así es tradición, repetida por varios autores, y así quedó comprobado, al abrir en la pared del campanario un boquete para subir las nuevas campanas en 1942, con varios indicios que pueden resumirse así: | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Graffitti | Sols hem documentat grafits en la sala del rellotge. | ||||||||||||||
| Estado original | Fins l'any 1980 les campanes les feien sonar d'una forma totalment manual, a base de cordes i politges, i molts dels tocs que es feien era necessari que el campaner pugés fins dalt per fer-les sonar. Encara que els quarts i hores del rellotge sonaven soles per mitjà d'uns pesos incorporats al mateix mecanisme de l'esfera del rellotge. | ||||||||||||||
| Estado reciente | En 1992 hi havia quatre campanes de volteig, tres de les quals eren de la segona meitat del segle XX, mentre que la quarta era del mateix segle, però probablement dels anys 20. Desconeguem si el volteig era tradicional o les campanes es brandaven, balancejant-les, com en la resta de les Illes. No descartem que el volteig fos imposat per l'empresa instal•ladora dels motors. La campana de les hores del rellotge, de finals del XIX, hi era al seu lloc, mentre que l'antiga campana dels quarts, l'única històrica del conjunt, de 1755, estava abandonada junt a la torre, ja que el rellotge existent en aquell moment no tocava més que les hores. | ||||||||||||||
| Conservación actual | En el moment de la documentació la catedral es troba en obres de restauració. En la sala de campanes, i segurament per efecte de les actuacions, s'ha caigut una xarxa metàl·lica que hi havia disposada en la part superior de la sala per impedir la presència de coloms. En conseqüència la xarxa impediria que voltés la campana major així com ha deixat marques en el bronze de la segona campana. Com resultat de la manca de protecció passiva, hi ha excrements d'ocells per tot arreu. | ||||||||||||||
| Protección | é: catedral de Menorca Comunitat Autònoma: C. A. Illes Balears Província: Balears Municipi: Menorca Categoria: Monument Codi: (A. R. I. - 51 - 0010904 - 00000 Registre: (A. R. I. Data d'Incoació: 28-06-2002 Data de Declaració: 28-06-2002 Data Butlletí Declaració: 09-08-2002 Disposició: RESOLUCIÓ Matís: TRAMITATS 6é A | ||||||||||||||
| Las campanas | Les campanes constitueixen un element central per a la comunitat, tant com símbol de la mateixa, així com un dels més eficaços mitjans de comunicació. MARTÍ CAMPS, en la introducció a la seua monografia, les descriu així:... la Catedral era, por su solemne culto, el centro de la vida cristiana que se nutría abundantemente en esta iglesia, "madre y cabeza" de todas las de la diócesis. Incluso la misma vida social y laboral era regida por el ritmo sonoro de las campanas catedralicias.Desconeixem les campanes històriques, destruïdes en els llocs patits al llarg dels segles. Per a CALVETE, que copia fonts sense citar-les, les campanes antigues de la S. I. Catedral van ser destrossades durant la passada guerra del 36. Després parla de cinc campanes, amb dos menors de dubtosa adscripció: 4) San Esteban, de 100 Kgs. y 0,55 ms de diámetro; 5) Santa Eulalia, de 15 Kgs. y 0,25 ms de diámetro. La de "San Esteban" existía ya antes de la guerra civil, aunque no pertenecía a la Catedral. Las cuatro restantes fueron fundidas en los talleres Mestres de Barcelona. Las 5 campanas fueron solemnemente bendecidas por el Obispo de la Diócesis, Monseñor D. Bartolomé Pascual, el domingo día 5 de octubre de 1941.Aquestes informacions no corresponen amb les campanes existents. Suposem que "Sant Esteve" ha de ser una campana sense nom, de Moisés Díez, de Palencia, que manca també de data, encara que aquest fonedor treballava cap a 1920. La Santa Eulàlia, de dimensió reduïda, no va ser trobada en la torre. Van ser trobades dues campanes del rellotge, en la seua torre corresponent. Només queda una campana del joc de Mestres, ja que les altres dos, majors, van ser refoses per Manclús, suposem que per ruptura, l'any 1980. | ||||||||||||||
| Toques tradicionales | BARBER MOLL descriu els tocs tradicionals:
| ||||||||||||||
| Toques actuales | Les campanes no toquen actualment. | ||||||||||||||
| Actuaciones | SARTHOU, que havia parlat del bon joc de campanes existent, indica com va ser destruït en la guerra civil, i de la seua posterior reposició:El día 5 de agosto [de 1936] se destruyó el órgano; las campanas eran rotas el 14 de octubre.... En Domingo de Ramos, 6 de abril de 1941, se inauguró el templo, clausurado desde 1936, y se bendicen las nuevas campanas de la torre. L'any 1980 es van refondre dues campanes, i es va electrificar el campanar, posant un motor elèctric a cada campana per fer-la voltar i un martell electromagnètic també a cada campana per poder repicar. Llavors ja es podien fer sonar les campanes des de la sagristia i alguns tocs ja sonaven automàticament per mitjà d'uns programadors mecànics. L'any 1998 es canvia el programador mecànic per un d'electrònic. Aquest nou programador permet fer tots els tocs d'una manera automàtica, a més permet controlar l'esfera dels rellotges i les campanes dels quarts i les hores del campanar petit, i compte amb molta més capacitat de memòria per poder afegir-hi altres tocs i altre campanes en un futur. La intervenció més sorprenent és el desmuntatge de l'antiga campana dels quarts, la més vella del conjunt, i la substitució per un altra, en torn a l'any 2000. Les campanes semblen mantenir una manera de tocar i unes instal•lacions característiques de SALVADOR MANCLÚS de València, però ignorem si aquesta és la forma tradicional de tocar a la catedral. | ||||||||||||||
Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
| |||||||||||||||
| 108 Fotos del campanario | |||||||||||||||
| Fichas de todas las campanas | |||||||||||||||
| Editor | LLOP i BAYO, Francesc | ||||||||||||||
| Actualización | 2024-04-20 | ||||||||||||||
Campanas actuales | |||||||||||||||
| Campana | Fundidor | Año | Diámetro | Peso |
|---|---|---|---|---|
| Campana dels quarts (A) | PORTILLA, HERMANOS (GAJANO) | 2000 | 50 | 72 |
| Campana del rellotge (B) | 1950ca | 75 | 244 | |
| Sant Esteve (1) | DÍEZ SANTAMARÍA, MOISÉS | 1920ca | 53 | 86 |
| Sant Joan, la del cor (2) | MESTRES, MANUEL | 1941 | 74 | 235 |
| Sant Antoni (3) | MANCLÚS, SALVADOR | 1980 | 106 | 690 |
| Santa Maria de les Victòries (4) | MANCLÚS, SALVADOR | 1980 | 125 | 1131 |
Relojes
Relojes
| Reloj mecánico (1) | ||
|---|---|---|
 | ||
| Autor del reloj | BLASCO, MANUFACTURAS | |
| Empresa de mantenimiento | BLASCO, MANUFACTURAS | |
| Fecha construcción | 1990ca | |
| Descripción del reloj | La mostra del rellotge, cap a l'interior de la catedral, mostra una doble inscripció. En la part alta per sota d'un gall entre estels està escrit "AN GALLI CANTU?" Per sota està l'any, de possible renovació, "1946" i per baix de la mostra, escrita en xifres romanes, posa "VIGILATE". La citació ve de Mc (13:17) "Vigilate ergo; nescitis enim quando dominus domus veniat, sero an media nocte an galli cantu an mane" que sol traduir-se com "Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quan vindrà l'amo de la casa: al vespre, a mitjanit, al cant del gall o a la matinada". Per tant el text és comprensible: (VINDRÀ EL SENYOR) AL CANT DEL GALL? VIGILEU. És una interessant relació amb el pas del temps i el dubte davant l'hora (segura) de la mort, habitual en moltes mostres de rellotge. Respecte a l'antiga campana dels quarts del rellotge escriu Antoni BARBER MOLL (17-02-2003): La campana que l'any 1992 estava a la terrassa de la torre del rellotge, i que teniu catalogada amb la referència 807, era la campana que tocava els quarts d'un antic rellotge fet a uns tallers de Ciutadella l'any 1941, però devers l'any 1990 es va canviar el rellotge per un altre de la marca "Blasco" fabricat a Roquetes, i aquest rellotge no tocava els quarts, per tant es va baixar aquesta campana i es va dur a una ermita anomenada "Sant Joan de Missa" que està a uns 5 Km. de Ciutadella. L'any 1998 es va retirar el mecanisme d'aquest darrer rellotge i es va fer funcionar el rellotge electrònicament, aquest sistema permetia tocar els quarts, per aquest motiu l'any 2000 es va adquirir una nova campana per fer aquesta funció. En la sala del rellotge hi ha dues interessants inscripcions, ambdues en la porta d'entrada "El dia 10 - V - 1935 / PiNtaroN el / Reloj - J. F. y / L. A." Per fora posa, recordant la importància del rellotge "CUIDADO = NO / ENTRAR / RELOJ PUBLICO". Justament per aquell valor de rellotge públic (i per tant el marcador del temps comunitari, del temps "oficial" de la ciutat) la porta estava tancada amb clau. Igualment hi ha dos rellotges mecànics. L'un correspon a un rellotge, com abans indicat, instal·lat per una empresa local, que aprofita d'un rellotge antic, de caràcter domèstic, unit a un conjunt de mecanismes per servir de rellotge públic. El rellotge antic, una mena de rellotge patró , es troba tirat per terra com la resta dels mecanismes existents en la sala. El segon rellotge, que en 1992 es trobava ubicat en la seva bancada i funcionant, fou desmuntat i també tirat, sense motiu ni causa, ja que podia haver sigut substituït i deixat en el seu lloc original. En el mur es troben dos pannells impresos amb les instruccions per mantenir-lo i posar-lo en hora. El mecanisme porta l'habitual marca de fàbrica "MANUFACTURAS / BLASCO / ROQUETAS" El conjunt ha sigut substituït per un ordinador, que no vam poder localitzar, i que compta amb sengles motors per moure les agulles de les dues mostres o esferes, així com amb un motor que tira del cable que mou, uns metres més alt, el mall extern de la campana de les hores. | |
| Tipo reloj | 1 | |
| Existencia del reloj | 1 | |
| Funcionamiento del reloj | 1 | |
| Editor | ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc | |
| Fecha | 14-09-2013 | |
| Fotos del reloj | ||