![]() ![]() ![]() | |||||||||||||||||
Descripción | SARTHOU CARRERES Catedrales de España (Su pasado y su presente) - Madrid (1946) descriu la torre de la catedral de manera que ens evita qualsevol comentari afegit, encara que com sol fer en la quasi totalitat dels seus escrits, eludeix qualsevol referència a les campanes:La catedral de Ibiza está edificada en el solar que en la Edad Media fue mezquita, en planta rectangular, elevándose en un ángulo su vetusta torre cuadrilonga, cuya atalaya domina la isla por elevarse a unos 100 metros sobre el nivel del mar, y quizá fue una de las varias torres de vigía para hoguera de señales de alarma contra las antiguas incursiones de piratas berberiscos. Pegado a la iglesia, en el extremo nordeste de su fábrica, se levanta el antiguo campanario de la misma, torre cuadrangular que en su punto más culminante alcanza la altura de 106 metros sobre el nivel del mar. Está dividida en cinco pisos por cuatro cornisas, todas muy sencillas, excepto la segunda, a partir del suelo, que aparece orlada por todo su contorno con una serie de pequeños arcos ojivales. El piso interior no tiene más abertura que una sencilla puerta de entrada. En las paredes del segundo se ven grandes ventanas de estilo gótico, y por el lado del Norte, o que mira a la plaza de la catedral, una antigua muestra de reloj de sol, tallada en piedra, que divide en dos la cornisa medianera entre el segundo y el tercer piso. En éste, y encima del anterior, se halla también la muestra blanqueada del reloj moderno, o sea del de máquina, del que ahora se hace uso, al pie de la cual se leía aun no hace mucho tiempo, en caracteres negros, la fecha del año 1804. El cuarto piso contiene, en la más ancha de sus caras, tres aperturas de arco ojival rebajado, y en la angosta, dos tragaluces. El quinto ostenta, en la cara de mayor anchura, tres ventanas ojivales, en la estrecha un tragaluz, y termina hacia arriba con otra cornisa que viene a constituir la base del antepecho de una especie de azotea, y descansa sobre siete cartelas en el lado más corto y catorce en el más largo, sin contar las de cuatro ángulos o esquinas formando el remanente superior de la torre, una pirámide cuadrangular truncada, que se levanta sobre dicha azotea, y cuyas aristas llevan empotradas algunas piedras de poco volumen que parece que fueron puestas allí como detalle de adorno, o a manera de peldaños para subir a la cúspide. El campanar, de planta rectangular irregular, té tres estances. En la primera, amb una sola finestra, es conserven instruments musicals d'una confraria. En la segona planta hi ha diverses estructures metàl·liques amb llums utilitzades per l'ajuntament per posar cartells lluminosos penjats del campanar. En aquestes cambres hi vivia el campaner. En la tercera planta estan les campanes. Aquesta sala té dos accessos: el baix per entrar, i el de dalt ara amb un balconet, des d'on s'aprecien les campanes. L'escala helicoïdal arriba fins la terrassa. La torre té ara accés des del presbiteri, tot i que encara conserva la porta d'accés des del carrer. | ||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Graffitti | Hi ha nombrosos grafits, generalment tallats en la pedra, alguns d'ells molt antics, que han sigut documentats de manera molt superficial, ja que hi ha un estudi inèdit que els dibuixa i els transcriu. | ||||||||||||||||
Estado reciente | En 1992 el conjunt de campanes estava absolutament abandonat. Les campanes estaven immobilitzades, una d'elles esquerdada i desmuntada, i les altres amb electromalls interns, en compte dels batalls. Les campanes no podien brandar ni repicar, i els mecanismes, fets malbé, tampoc funcionaven. Hi havia quatre campanes litúrgiques mentre que una altra fixa havia servir per tocar els quarts. | ||||||||||||||||
Conservación actual | L'actuació ha sigut realitzada a càrrec del Consell Insular, sense un projecte de restauració clar. Les campanes no foren netejades, amb la qual cosa conserven tota la brutícia secular, interior i exterior, que modifica greument la sonoritat i afecta la conservació del conjunt. Els jous de fusta originals han sigut conservats i dotats, correctament, de contrapès de ferro en la part superior, per contrarestar la manca de pes deguda a la degradació de la fusta. Malgrat la protecció aparent contra ocells de les finestres, les reixes tenen nombroses escletxes que permeten l'entrada d'aus: el conjunt té uns altíssims nivells de brutícia, que inclouen la sala de campanes de la Catedral entre les més mal conservades de tot l'Estat, i sens dubte aquella, acabada de restaurar, en més dolent estat de neteja. Alguna de les bigues verticals, que suporten el pes de les campanes durant el moviment, ha sigut parcialment buidada per amagar el pas dels cables, actuació extremadament discutible. | ||||||||||||||||
Protección | Bé: Antigues Muralles i Torre del Campanar Comunitat Autònoma: C. A. Illes Balears Província: Balears Municipi: Eivissa Categoria: Monument Codi: (R. I.) - 51 - 0001114 - 00000 Registre: (R. I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu Data de Declaració: 22-01-1942 Data Butlletí Declaració: 06-02-1942 Disposició: DECRET Matís: DECLARATS CC. AA. ABANS L/85 Font: Ministerio Cultura (2008) | ||||||||||||||||
Las campanas | El conjunt de campanes de la Catedral és bé conegut gràcies als estudis de Mossèn TORRES i PETERS, que aclareixen alguns dubtes, com ara noms que apareixen a les campanes i no són dels fonedors sinó dels preveres que les manaren fer. Hi ha doncs cinc campanes: la Xica o dels Quarts, de 1680; el Sant Sagrat, la més antiga, de 1565; la Santa Creu, de Miquel OMAR, de 1583; la Santa Bàrbara, de 1630 i la campana major o de Sanctus, fosa com la més petita per Pere RIBOT, també en 1680. Tot i que es troben en un moment de canvi, pel que fa a l'epigrafia campanística, cap de les campanes utilitza epigrafia de caràcters gòtics, tant en minúscula (habitual en aquells segles) com majúscula (més antiga a les nostres terres, però encara habitual en els segles XVI i XVII a terres de Castilla). Únicament la campana més antiga utilitza una iconografia encara gòtica de la Mare de Déu amb el Nen. CALVETE diu seguint fonts de la catedral que no esmenta, "que no se tiene idea del peso de estas campanas pero creemos que pueden considerarse como grandes campanas". Vist la grandària mitjana de campanes, aquest és un dels conjunts més lleugers: potser seran les més xicotetes entre totes les catedrals estudiades. L'autèntica importància d'aquestes campanes consisteix no en el seu pes, sinó en la coherència del conjunt, i l'antiguitat, que les converteix en grans, no pels seus quilos, sinó pel seu valor documental, epigràfic, acústic i tecnològic. De fet, cadascuna de les campanes del conjunt mereixeria ser declarada com Bé d'Interès Cultural Moble, degut a la seva antiguitat. | ||||||||||||||||
Toques tradicionales | Mossèn TORRES i PETERS descriu, en un parell d'articles, els tocs antics de la Catedral que van durar, en alguns casos, fins als anys 1960, en els quals finalment es van electrificar les campanes. Aquests textos ens aporten nombroses informacions tant sobre els significats i els moments dels tocs com de la manera d'interpretar-los. Probablement, com a la Catedral de Mallorca o la Catedral de València, ja en el segle XVI eren els escolans els encarregats de pujar a tocar, i baixar a fer el seu treball auxiliar durant els actes litúrgics de matí, mig dia, tarda i nit. No obstant, com a les altres Catedrals, els escolans tindrien ajuda per a les festes majors o extraordinàries, en les quals, com és conegut, no es pot estar a missa i repicant. Curiosament, en 1588, manaren que s'esventaren les campanes i que no es repicaren, ja que el repic seria la causa de trencament de campanes. La nostra experiència és justament la contrària: sembla pràcticament impossible trencar una campana a batallades, i és molt més fàcil fer-ho ventant-la (o voltejant-la). Allò que trenca les campanes, amb seguretat, no és la forma de tocar, sinó la conservació: si el batall és adequat per al toc (per a ventar cal batalls menors que per a repicar exclusivament), i si està bé lligat, ja que un batall despenjat o curt colpeja la campana en llocs més fràgils, i per tant facilita el trencament, sobre tot si els tocs són excessivament prolongats. La major part dels tocs s'interpretava des de la mateixa sala de campanes, però hi havia cordes llargues fins als peus del campanar per tocar els senyals quotidians: la campana major conserva una triple marca de desgast: l'habitual doble desgast, perpendicular al moviment de la campana, i una tercera, molt més profunda, orientada cap al centre de la torre, des d'on baixaria una corda per tocar cada dia. Els diversos tocs quotidians no sols tenien un evident significat religiós, sinó que també organitzaven la vida comunitària d'Eivissa, per la qual cosa alguns eren pagats per la "Universitat", és a dir pel municipi. El primer toc que organitza el temps és el "toc d'Aves Maries", tocat a l'alba, al migdia i a la nit, marcant els límits de la jornada, és a dir el temps en el qual el sol està present i permet la vida comunitària en una societat tradicional sense enllumenament públic, per exemple. Si aquests tocs eren a moments fixes però horari variable (alba, nit), el toc de les ànimes, a les vuit en hivern i a les nou en estiu marcava l'inici de la nit, el temps dels difunts, però també el senyal de romandre a casa. Els escolans, en 1664 havien de fer també el toc de la missa matinal i de la missa darrera, ordenant així també el temps matinal. Cal recordar que en la tradició antiga la comunió, i per conseqüent la missa, s'havia de consumir en dejuni des de la nit anterior, i per tant no podia celebrar-se més tard de les onze del matí. Si, a més, l'horari de referència era l'horari solar, a les dotze, l'únic moment en el qual era possible coordinar els rellotges (per ésser el sol al punt més alt), no sols era el moment de les Ave Maries del migdia; també el moment de menjar, temps que correspon a les dues hores actuals. Altres tocs eren clarament de crida, com ara els avisos per a les reunions ordinàries i extraordinàries del Capítol, és a dir tots els clergues que treballaven a la Catedral. Els tocs de cor anunciaven generalment al llarg de la mitja hora prèvia a l'ofici, no sols l'acte sinó també "la classe", és a dir la categoria litúrgica del dia, al menys tocs de laudes, de nona, de vespres i de completes així com de matines per la nit. Durant la missa major algunes senyals, especialment el Toc de Sanctus, durant la Consagració, anaven informant del transcurs dels rituals. Tot i que la nit era moment de silenci, aquest es trencava en el cas de morts molt extraordinaris, així com a la Nit dels Morts, entre el primer i el segon dia de novembre. Els tocs de morts eren diferents segons el sexe, l'edat així com la categoria social dels difunts. També s'assenyalava l'Extrema Unció, als moribunds. Hi havia tocs de processó, tocs de consell o tocs de queda, aquest últim precedint al toc d'ànimes que tancava, com hem dit, el cicle diari. En conseqüència, el rellotge i els seus tocs, utilitzant les mateixes campanes de la Catedral, eren una referència relativament inútil, ja que les hores són iguals, de dia o de nit, en estiu o en hivern, i no indiquen, al contrari dels tocs litúrgics, el moment de la jornada, i per tant la possibilitat de fer (o de no fer) activitats segons la presència del sol i de la seva llum. Finalment hi havia un toc de protecció, fins i tot pagat per la Universitat, que utilitzava la campana més antiga existent en la Catedral, la inscripció de la qual justament vol protegir "contra llamps": es tractava del toc de Sant Sagrat o de tempesta. En temps de Manuel ABAD y LASIERRA, primer bisbe d'Eivissa (1783-1787) es redacta un Ceremonial de la Santa Iglesia Catedral de Iviza el qual dedica el capítol 29 al modo de tocar las campanas para el Oficio Divino El text, publicat també per TORRES i PETERS, és interessant perquè descriu molt exactament els tocs de manera bastant semblant als tocs aragonesos: no en va el bisbe havia nascut a un poble aragonès. Fins i tot s'empren paraules aragoneses en un text escrit en español: bandear amb el significat de voltejar, o cimbalico per a la campana menor, de senyals. És evident que el bandeo vol dir volta completa de la campana, ja que hi ha tocs a media vuelta. L'esquema de tocs és també l'aragonès: quan volten les campanes, es repica abans i després, i això per a les festes distingides; per a les festes sols es repica amb més o menys campanes segons la solemnitat. Els tocs són els següents:
| ||||||||||||||||
Toques actuales | El conjunt està regit, en 2007, per un ordinador ECAT "cronos 20" amb les següents indicacions: F1 - MISSA T. O. F2 - REPICA F3 - MISSA SOLEMNIT. F4 - VOLTEIG GENERAL F5 - MISSA FERIA que poden interpretar-se com MISSA DE TEMPS ORDINARI, REPICADA, MISSA DE SOLEMNITAT, VOLTEIG GENERAL i MISSA DE FÈRIA. Igualment hi ha una sèrie d'indicacions V1 - B1 - M1 ... V5 - B5 - M5 que corresponen a VOLTEIG de la campana 1 a 5, BALANCEIG (o BRANDEIG) i REPIC de les campanes corresponents. Ignorem si la numeració correspon de menor a major o de major a menor. Hi ha igualment una sèrie de tocs programats, com l'Ave Maria a les 12, que consisteix en tres vegades tres cops de la campana major. També es toquen els quarts amb la campana menor i les hores amb la major. | ||||||||||||||||
Visitas | En l'estat actual no sembla factible ni recomanable la visita pública del campanar, degut a l'estat de conservació del conjunt. | ||||||||||||||||
Actuaciones | En 2004 el Consell Insular va finançar la restauració del conjunt. No obstant el projecte de restauració fou redactat per tècnics d'aquella Administració, desconeixedors de la cultura tradicional de les campanes, i de les noves tecnologies aplicables. Probablement el resultat fou bastant acceptable, degut a la professionalitat de l'empresa restauradora, 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. que va aplicar els seus coneixements malgrat les propostes dels tècnics. No es van netejar les campanes, actuació absolutament necessària per recuperar la sonoritat original en bronzes recoberts per una espessa capa de brutícia. | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año) | |||||||||||||||||
Grabaciones de toques de campanas
| |||||||||||||||||
Vídeos de toques de campanas | |||||||||||||||||
135 Fotos del campanario | |||||||||||||||||
Fichas de todas las campanas | |||||||||||||||||
Editor | LLOP i BAYO, Francesc | ||||||||||||||||
Actualización | 2024-04-15 | ||||||||||||||||
Campanas actuales |
Campana | Fundidor | Año | Diámetro | Peso |
---|---|---|---|---|
Campana Xica o dels Quarts (1) | RIBOT, PERE | 1680 | 53 | 86 |
Sant Sagrat (2) | 1565 | 64 | 152 | |
Santa Creu (3) | OMAR, MIQUEL | 1583 | 76 | 254 |
Santa Bàrbara (4) | 1630 | 92 | 451 | |
Campana major o de Sanctus (5) | RIBOT, PERE | 1680 | 102 | 614 |
Reloj mecánico (1) | ||
---|---|---|
![]() | ||
Fecha construcción | 1498 | |
Descripción del reloj | Hi ha notícia d'un rellotge ja en 1498, quan Martí PRATS curava d'ell. En 1502 la Universitat (òrgan de govern insular) i els pares del primer Beneficiat, mossèn Bartomeu MARTÍ, creen el Benefici del Rellotge, comprometent-se a fer la "spera o mostra de comptar les horas de part de fora". Poc després es tallaria en el mur del campanar l'antiga mostra que està encara (despintada) uns quants metres per davall l'actual. Són nombroses les referències de reparacions i canvis de maquinària en anys i segles posteriors. | |
Tipo reloj | 1 | |
Funcionamiento del reloj | 1 | |
Editor | ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc | |
Fecha | 15-09-2007 | |
Fotos del reloj |
Reloj mecánico (1) | ||
---|---|---|
![]() | ||
Autor del reloj | BLASCO, MANUFACTURAS | |
Empresa de mantenimiento | BLASCO, MANUFACTURAS | |
Fecha construcción | 1966 | |
Descripción del reloj | La mostra és d'estructura metàl·lica i 13 panells de vidre pintats (els 12 números i el rodó central). En cada un dels perifèrics apareix la xifra corresponent pintada per la part interior, en caràcters romans, amb l'habitual representació del "IIII" per al 4, mentre que el circular central ha sigut substituït per un sense decoració. Probablement posaria el nom dels instal·ladors "BLASCO / ROQUETAS". Les agulles estan connectades al rellotge, que continua funcionant i és de gestió municipal, mentre que el toc de les campanes es controla per l'ordinador. D'aquesta manera el so correspon a l'hora exacta, determinada per radiofreqüència, mentre que les agulles són mogudes pel mecanisme. És una molt bona solució per mantenir en funcionament el rellotge, i reservar els tocs a l'ordinador de la torre. Del rellotge ara existent: "MANUFACTURAS BLASCO ROQUETAS / Nº de bastidor 1078" Penjat a la paret hi ha un cartell que diu: "Reloj adquirido por el MI Ayuntamiento, presidido por D. Eugenio A(...), en suscripción popular iniciada por D. Vicente PEREYRA MORANTE. Inaugurado el 1º Enero 1930." (signat per J. BONED). Un cartellet emmarcat i amb vidre: "Manufacturas Blasco de Relojes Públicos. Roquetas / Tortosa. Indicaciones y cuidados... 5 de agosto de 1966." Un tauló de fusta sobre el qual es troben restes del mall extern del toc d'hores de la campana major porta la inscripció manuscrita en almagra, "I946", amb el 4 invertit, el qual pot donar data d'una reparació o reposició. | |
Tipo reloj | 1 | |
Existencia del reloj | 1 | |
Funcionamiento del reloj | 2 | |
Editor | ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc | |
Fecha | 15-09-2007 | |
Fotos del reloj |
Computadora (1) | |||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
Campanas de México ✱ Actualización 30-06-2024 ✱ 083038@gmail.com