  |
| Época construcción
| Segle XVIII, reforma posterior al XIX |
|---|
| Descripción
| El campanar està situat a un lateral de la façana principal. És de planta quadrada i presenta tres cossos. El primer és completament llis i sols presenta una xicoteta apertura a la base per il·luminar l'escala interior de la torre. EL segon presenta quatre finestres amb arc de mig punt i unes motllures a la seua base i a la línia de la imposta. El primer cos i el segon estan separats per una xicoteta cornisa, com també el segon i el tercer. Aquest últim està delimitat per una barana metàl·lica amb pinacles als angles. Al centre presenta una torreta amb dos altures, la primera de les quals té algunes esferes o mostres del rellotge i la segona uns arcs de mig punt amb diverses motllures de rajola. La torre està rematada per una creu amb penella.
Té una escala que recorre el seu perímetre interior fins a arribar a la sala de les campanes. Des d'aquesta hi ha una escala de mà que puja fins al tercer cos, al primer tram del qual trobem la maquinària del rellotge. |
|---|
| Estado original
| Fins a l'any 1984 les campanes conservaren la instal·lació tradicional amb truges de fusta de perfil tradicional local i les tres grans amb cordes als batalls per repicar-les des dels peus del campanar. La més gran tenia una maça horària. |
|---|
| Conservación actual
| L'any 2020 el quatre campanes estaven dotades amb truges de ferro de la foneria Manclús i instal·lades a les finestres del segon cos. Totes elles estan mecanitzades amb motor d'impuls i les tres grans amb electromall monofàsic. La major té un batall amb sistema de fixació rígida i sense cable de seguretat. Les altres tres el tenen lligat i dos d'elles també reforçat amb cable de seguretat. |
|---|
| Protección
| Bé de Rellevància Local - Identificador 46.24.185-002.
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Las campanas
| Té un conjunt de quatre campanes. La més xicoteta està dedicada a Santa Bàrbera i va ser fosa l'any 1898 per la foneria de Vicente Roses e Hijos d'Atzeneta d'Albaida. No apareix el nom del fonedor, no obstant això, la lletra creu o monograma de Maria són habituals a aquesta foneria i permeten atribuir-la. La tercera és de 1782 i està dedicada als Sants Abdó i Senén. També a aquests sants i a Sant Antoni Abat està dedicada la mitjana, fosa l'any 1807. La campana gran actual és de la foneria Barberí d'Olot (Girona) i està dedicada a la titular del temple, la Puríssima, i a Santa Bàrbera. |
|---|
| Toques tradicionales
| Les tres majors es repicaven manualment des dels peus del campanar per mitjà de llargues cordes unides als batalls i es voltejaven des de la sala de les campanes. La gran tocava les hores.
|
|---|
| Toques actuales
| Les campanes es voltegen i repiquen automàticament.
|
|---|
| Actuaciones
| L'església es va construir entre la dècada dels anys 20 i la dels 40 del segle XVIII, entre 1724 i 1742. És possible que durant aquesta època o poc després es construïra una part del campanar. En l'última dècada del segle XIX es va enderrocar el cos de les campanes i la terrassa superior i van ser substituit per una nova sala de campanes i un remat superior que alberga el rellotge municipal, aquests construits amb rajola. En 1782 es va fondre la campana més antiga que conserva i en 1807 la mitjana. L'any 1898 es va fondre la més xicoteta, possiblement als tallers de Vicente Roses e Hijos. La major s'ha refós en tres moments: 1876, 1955 i 1992 Es va restaurar en 1999 l'exterior de la torre i està prevista una nova actuació en 2020.
En 1984 la foneria de Salvador Manclús va canviar les truges de fusta de les campanes per altres de ferro, però sense mecanitzar-les. L'any 2006, l'empresa Electrorecamp va mecanitzar les campanes amb motor d'impuls i les tres grans amb electromalls monofàsics. A la sagristia s'ubica l'ordinador per controlar els tocs. |
|---|
| Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
|
Vídeos de toques de campanas
|
| 36 Fotos del campanario |
|---|
| Fichas de todas las campanas |
|---|
| Editor
| ALEPUZ CHELET, Joan |
|---|
| Actualización
| 2020-07-09 |
|---|
Campanas desaparecidas |
Campanas actuales |
Relojes |
Relojes
Computadoras |
Registro de computadoras
