Campanas de México

Registro de las campanas

Parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu - ALBORAIA (COMUNITAT VALENCIANA)

Época construcción	Primera mitat del segle XVIII
Descripción	El campanar de l'església es troba ubicat en un lateral de la façana principal del temple parroquial. És de planta quadrada i compta amb tres cossos, sent la seua fàbrica de rajola amb elements ornamentals de pedra. El primer cos compta en un lateral amb unes estretes finestres per il·luminar l'escala interior de la torre, mentre que la cara orientada cap a la façana principal compta amb una decoració pintada que imita als carreus de pedra, quedant integrada dins de la façana principal. En la part alta de la façana i adossada al campanar trobem la caseta del rellotge, que mostra una esfera i està coberta amb teula. El segon cos està situat damunt d'una cornisa i té quatre finestres per les campanes. La cara exterior disposa d'un basament i quatre pilastres toscanes per cada cara que serveixen per a emmarcar les finestres de les campanes. Damunt les pilastres hi ha un fris i una cornisa. El terrat està delimitat per una balustrada amb pinacles i al centre trobem una torreta de dos altures i forma octogonal. En la primera hi ha uns aletons, mentre que a la segona uns arcs. Aquesta torreta està coberta amb teules blaves i una creu amb penell. A l'interior de la torre hi ha una escala "a la castellana", que recorre el perímetre de la torre fins poc abans de la Sala de les Campanes. Durant la pujada hi ha diverses portes antigues amb interessants forrellats. L'escala es torna de caragol a l'últim tram. A la Sala de les Campanes hi ha uns escalons a les finestres, segurament utilitzats pels campaners per tocar les campanes. Hi ha una escala vertical en un lateral per pujar al terrat.
Graffitti	Compta amb algún graffitti, especialment a l'escala del campanar. Hi ha alguna creu amb unes inicials, possiblement en referència a un difunt.
Estado original	La maquinària del rellotge estava ubicada al centre de la caseta del rellotge. Aquesta comptava amb la instal·lació per moure l'esfera i accionar els dos timbres de les hores. Les campanes estaven instal·lades amb truges de fusta, fetes per la casa fonedora, a les respectives finestres de la sala de les campanes. Les tres campanes grans comptaven amb llargues cordes que arribaven fins als peus del campanar.
Estado reciente	Des de la mecanització de l'any 1971 fins a l'any 1994 les quatre campanes grans comptaven amb truges de ferro de la casa Roses i estaven mecanitzades amb motor de vol continu. Les tres grans a més disposaven d'electromalls trifàsics per repicar automàticament. Al terrat estaven ubicats també fins a 1994 dos timbres per tocar les hores, penjats d'una biga de ferro. Entre 1994 i 2019 les quatre campanes grans estaven instal·lades amb truges de fusta de la foneria Barberí i mecanitzades amb motors d'impuls i electromalls. Les dos campanes més xicotetes conservaven la instal·lació tradicional. La senyalera estava instal·lada amb ballesta i a una estructura metàl·lica damunt de la C.140. La campana Pere estava sense mecanitzar i conservava el cigonyal per tocar-la manualment.
Conservación actual	El campanar es troba en un bon estat de conservació, així com l'interior del mateix a excepció de la caseta del rellotge. En aquesta està la maquinària tirada en un lateral i plena de brutícia. Les sis campanes es troben ubicades a la sala de campanes. La senyalera està instal·lada a la volta de la sala de les campanes, entre unes bigues de ferro. Conserva la truja de fusta original restaurada amb els ferratges. Està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall. El batall està lligat, reforçat amb cable de seguretat i presenta soquet. També té la truja restaurada la campana Pere. Les altres disposen de truges noves de fusta fabricades per 2001 Técnica y Artesanía. Les cinc campanes estan mecanitzades amb motor d'impuls i electromalls. Els batalls estan lligats i dotats amb cable de seguretat.
Protección	El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Las campanas	Compta amb un total de sis campanes, de les quals cinc formen el conjunt. Hi ha una, la més menuda d'elles, que va ser fosa en 1885. No indica el fonedor, no obstant sembla obra del campaner Manuel Quiles. Del conjunt fet en 1939 pels Hnos Roses de Silla queden quatre campanes: les tres grans i la denominada Pere. Totes elles compten amb un vers al·lusiu a l'advocació que tenen. La gran es dedica a la titular del temple parroquial, l'Assumpció; la mitjana al patró d'Alboraia, Sant Cristòfol; i la tercera al Crist de la Providència, advocació de gran veneració al poble. La campana refosa entorn de 1980 està dedicada al Santíssim Sacrament i compta amb les inscripcions de la primitiva campana. La seua advocació es deu al Miracle dels Peixets. La tradició conta que en 1348 un convers va cridar al rector d'Alboraia perquè li portés el Viàtic i mentre aquest creuava el Barranc del Carraixet, una forta avinguda d'aigua el va fer caure del cavall, perdent les formes que portava al copó. Hores després uns llauradors van cridar al rector, advertint unes llums al barranc, que resultaren ser uns peixos que portaven les formes a la boca.
Toques tradicionales	En primer lloc els tocs de les hores es realitzaven amb dos timbres, accionats per mitjà de la maquinària del rellotge. La senyalera es tocava per coordinar el toc de les campanes amb els actes celebrats a l'interior del temple. Les cinc campanes del conjunt voltejaven des de la mateixa Sala de les Campanes, la menor d'elles amb cigonyal. Les tres grans es repicaven des dels peus del campanar per mitjà de llargues cordes unides als batalls. Els tocs de difunt es realitzaven amb el mig vol de les campanes i en funció de la categoria del difunt es tocaven més o menys campanes.
Toques actuales	Els tocs horaris es realitzen amb la campana denominada Pere (els quarts) i la Gran (les hores). La senyalera actualment no es toca i el Pere sols ho fa de forma esporàdica, ja que disposa d'una corda per voltejar-la amb el cigonyal. Les altres campanes voltegen automàticament i a més les tres grans repiquen. Les campanes Sacrament, la del Crist i Cristòfol es toquen al mig vol per als difunts.
Actuaciones	El campanar sembla una construcció datable de la primera mitat del segle XVIII, alçat seguint el model d'alguns campanars de la ciutat de València com el de la Parròquia de Sant Joan del Mercat. A diferència de l'anterior es va construir amb rajola i compta amb un remat de proporcions semblants. Les campanes originals es perderen durant la Guerra Civil (1936-1939), al ser retirades del campanar, conservant tan sols la Senyalera. Aquest fet va motivar a fer un nou conjunt en 1939, pocs mesos després de finalitzar el conflicte. Les cinc noves campanes es feren als tallers dels Hermanos Roses de Silla (València), sent beneïdes i pujades al campanar. Als anys 50 va haver un primer intent de mecanitzar les campanes, que no va prosperar. Sembla que en 1966 la maquinària del rellotge no funcionava del tot bé i es va contactar amb Manclús. Aquest va presentar l'opció de fer una maquinària nova, optant l'Ajuntament per reparar l'existent. L'any 1967 Germán Roses va proposar de nou la mecanització de les campanes, que no va portar a terme fins a 1971. En eixe any es canviaren les truges de fusta de les quatre campanes grans per altres de ferro. Es mecanitzaren les campanes amb motor de vol continu i a més les tres grans amb electromalls trifàsics. Entorn de 1980 la campana dedicada al Santíssim es va badar, sent refosa per Salvador Manclús del Grau de València i pujada al campanar. En l'any 1994 el campanar va ser restaurat íntegrament, així com les campanes. Entorn d'eixe any el rellotge va ser canviat per un ordinador, encarregat de moure l'esfera i accionar el toc de les hores. Els timbres del terrat es retiraren del campanar, canviant el seu so pel de la campana Pere per als quarts i la Gran per a les hores. Les quatre campanes grans canviaren de truja, instal·lant l'empresa Industrias Manclús unes noves fabricades per Barberí d'Olot (Girona). Els mecanismes de toc automàtic es van renovar per motors d'impulsos i electromalls monofàsics. Durant la restauració del campanar es va instal·lar la nova escala d'accés al terrat i posteriorment es va fer una matraca. El dia 6 de novembre de 2019 l'empresa 2001 Técnica y Artesanía va baixar les quatre campanes majors per iniciar els treballs de substitució de les truges de les campanes (model Barberí) per altres de fusta noves. Les truges de la campana senyalera i Pere varen ser restaurades. La primera va canviar d'ubicació dins de la sala, quedant la estructura tradicional buida, i a la segona li retiraren el cigonyal. Finalment tornaren les campanes a la torre i es va renovar la motorització.
Matraca Té amb una matraca, instal·lada a la primera dècada del segle XXI. Aquesta està ubicada a la volta de la Sala de les Campanes i es toca amb un cigonyal.   1 foto de la matraca
Rueda de campanas El rogle está situat a certa altura en la Sagristia i sembla dels anys 40, adquirit en acabar la Guerra Civil.   1 foto de la rueda de campanas
Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año) Autor y título Año A. C. - "El año de la victoria" y el águila de San Juan, en las campanas de Alboraia 2019 CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA - Actuació dels Campaners de la Catedral de València en Alboraia 2007 CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA - CONCERTS DE CAMPANES pel Gremi de Campaners / Campaners de la Catedral de València 2016 GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS - Nuestras Campanas - Iglesia en Valencia 1991-1999 INDUSTRIAS MANCLÚS S. C. V. - Folleto propaganda Manclús S. C. V. 1996 LLOP i BAYO, Francesc - Nuestras campanas (11) - Motores auxiliares para las campanas de Sant Valer de Russafa 1994 LLOP i BAYO, Francesc - Nuestras campanas (13) - La restauración de las campanas de Alboraia 1995 SENA, L. - Torrent y Alboraia recuperan la matraca 2013
Grabaciones de toques de campanas Intérprete Grabación Fecha Duración SANFELIU, JOSÉ Vol de campanes 09-07-1969 03:17 SANFELIU, JOSÉ Vol de campanes 09-07-1969 01:49 SANFELIU, JOSÉ Entrevista a José SANFELIU 09-07-1969 04:24 SANFELIU, JOSÉ Vol de campanes 09-07-1969 02:10 SANFELIU, JOSÉ Entrevista als ajudants 09-07-1969 01:58 SANFELIU, JOSÉ Toc de processó 10-07-1970 01:13 SANFELIU, JOSÉ Toc de processó 10-07-1970 00:55 SANFELIU, JOSÉ Alçar i voltejar les campanes 10-07-1970 03:01 SANFELIU, JOSÉ Toc de missa 10-07-1970 00:45 SANFELIU, JOSÉ Campana grossa sola 10-07-1970 01:49
Vídeos de toques de campanas Intérprete Vídeo Fecha Duración GREMI DE CAMPANERS VALENCIANS El repic 03-07-1994 17:24
40 Fotos del campanario
Fichas de todas las campanas
Editor	LLOP i BAYO, Francesc
Actualización	2024-04-17
Campanas desaparecidas

Campanas actuales

Relojes

Relojes

Reloj mecánico (1)
Autor del reloj	MANCLÚS, SALVADOR
Fecha construcción	1960ca
Descripción del reloj	Maquinària existent sense ús de S. Manclús. Hi havia dos grans campanós de ferro, per als quarts i les hores, que no foren reposats durant la restauració del campanar (no cabien en l'interior del cos superior). Abans de la restauració estaven penjats en la terrassa, per fora del cupulí.
Tipo reloj	1
Existencia del reloj	1
Funcionamiento del reloj	1
Editor	LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	13-07-2009
Fotos del reloj