Campanas de México

Registro de las campanas

Catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu - TORTOSA (CATALUNYA)

Descripción	Catedral de Santa Maria. La parròquia està sota l'Advocació del Sant Crist Altitud: 12 metres. Església catedral amb l'interior gòtic (1347-1597) i amb restes romàniques visibles als murs i capitells del claustre; hi figura la data de l'inici: 1158. Consta de tres naus de cinc trams separades per robustes columnes fasciculades; estan cobertes amb voltes ogivals excepte el tram dels peus que es va cobrir amb una volta de canó de cassetons al segle XVIII; els arcs formers i els cinc torals són tots d'arc apuntat; la capçalera, única per a les tres naus, és poligonal; amb tot, la nau central té un presbiteri poligonal de nou costats, els dos primers de cada banda més llargs que els altres; la seva volta de creueria és més baixa que la de la nau i, al damunt de l'arc presbiteral, hi ha obert un gran rosetó; no té transsepte. A l'inici de la construcció l'estil gòtic rebé influència francesa, però s'acabà segons l'estil català. Té un claustre gòtic amb diverses làpides, una d'elles trilingüe del segle VI. La façana principal barroca fou aixecada entre el 1620-1757; ha restat inacabada; té uns accessos laterals per dues altes graderies oposades. Hi ha oberts tres portals rectangulars amb columnes adossades als muntants, en el central d'ordre jònic, als laterals, corinti; té un entaulament amb un frontó arquejat truncat damunt el portal principal; les fornícules al damunt dels tres portals han restat buides, la central queda emmarcada per columnes salomòniques. Tot el frontis presenta un parament de grans carreus ben escairats amb columnes corínties i pilastres que el recorren de dalt a baix amb entaulament sota cornisa decorat i motllurat; per coronament s'ha limitat a una cornisa horitzontal doble i motllurada. Una segona portalada també barroca es troba oberta al claustre, coneguda com la porta de l'Olivera; fou feta entre el 1710 i el 1718 segons traceria de Pau Simó. La capella del Sagrari és constituïda com a parròquia del Sant Crist; és d'estil neoclàssic, del 1829, i es troba situada al costat de llevant del claustre. Dimensions: 71'22 x 11'33 x 23'43 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; la llargada de la nau central fins al fons del presbiteri fa 57'22 metres; la llargada total inclòs el deambulatori que es troba darrera l'altar major i fins al fons de la capella central de l'absis 71'22 metres; amplada total de les tres naus: 24'47, i des del fons de les capelles laterals: 34'10 metres. Guarda retaules gòtics: políptic de Santa Maria de fusta policromada del 1350 a l'altar major presidit per la imatge gòtica de la Mare de Déu de les Estrelles; el de la Transfiguració, atribuït a Jaume Huguet o als Vergós. Retaules barrocs: el de la Mare de Déu de la Cinta del 1822 dins la capella homònima (1672-1725) obra de Diego Martínez; el del Roser i el de la capella de Sant Josep. Sepulcre gòtic de Joan de Girona. Pica baptismal del 1394-1416 procedent del castell de Peníscola amb relleus que representen temes heràldics del papa Benet XIII. Trones gòtiques del segle XIV amb relleus que decoren externament l'escala i la trona. Arquitectes: Benet Basques de Montblanc; Antoni Guasc o Guarc (1345); mestre d'obres Benet d'Alguaire (1366-81); pel que fa a la façana, Martí d'Avaria (1625), Roc Xambó (1718-55) i Antoni Ferrer (1755-75). Campanar aixecat entre el 1708 i el 1728, inacabat, ja que només en sobresurt la cel·la en lloc de tenir una alçada d'uns 60 metres com estava projectat; la cel·la de planta rectangular (7'00 x 7'75 m) es troba situada sobre l'ala dreta dels peus de l'edifici, al seu angle sud, amb finestres d'arc de mig punt, dues a cada cara menys a llevant on n'hi ha tres; els seus murs són de carreus ben escairats de pedra blanca i està coronada per una minsa cornisa i un terrat, tot plegat sense cap guarniment com si calgués completar-la amb elements concordants amb la resta de la façana de tons marronosos; hi pengen tres campanes grans i una matraca; al centre, no visibles des de l'exterior, hi ha cinc campanes petites pels tocs horaris a manera de carilló. Els pilars que formen les finestres mostren paraments de grans carreus ben escairats; la coberta està formada per un sostre modern horitzontal amb bigues de formigó. S'accedeix a la cel·la per una àmplia escala de cargol de pedra picada de graons triangulars, amb tres amples replans; arriba fins a l'alçada del rellotge; des d'allí fins a la cel·la hi puja una escala sobre voltes, estreta, amb barana de ferro. Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al sud-oest del frontis encarat a ponent. Alçada: 28'66 metres. Esveltesa: 3,7
Estado original	La Catedral de Tortosa compta amb un document inusual, que relaciona les campanes i els tocs, abans de la destrucció de 1936 i fins i tot abans i durant els canvis ocorreguts durant el segle XIX. Es tracta del llibre de Joan MOREIRA "Del Folklore Tortosí", editat en Tortosa en 1934, i reeditat en 1979, tot i mantenint la singular ortografia i les transcripcions musicals. El llibre relata l'existència de 10 campanes en la Catedral, la seva afinació musical i els tocs corresponents. D'aquestes campanes sols resta la "Vedada", fins i tot mantenint la seva instal•lació original.
Estado reciente	En 1989 la Catedral comptava amb tres campanes que voltaven completament, entre les quals es trobava la major campana de volteig enregistrada. El conjunt estava mecanitzat amb motors de volteig continu. Les tres campanes de volteig havien sigut privades de les anses, i foradades amb trepants, per unir-les als jous metàl•lics. Així mateix, un conjunt de campanes, més o menys harmonitzades, tocaven melodies cada quart d'hora, mitjançant un complex mecanisme i complicades transmissions amb cables, escaires i malls externs.
Conservación actual	Les dues campanes menors de volteig continuen girant, tot i que la mitjana, refosa, es belluga ara amb un motor d'impulsos. La gran, però, està immobilitzada, per un excés de previsió. Els malls de les campanes dels quarts han sigut substituïts per electromalls. Una interessant característica del campanar és l'existència de forats de bastida verticals, damunt les campanes, per permetre tant la seva conservació com el desmuntatge i pujada.
Protección	Bé: Església Catedral de Santa Maria Comunitat Autònoma: C. A. Catalunya Província: Tarragona Municipi: Tortosa (Baix Ebre) Categoria: Monument Codi: (R. I.) - 51 - 0000923 - 00000 Registre: (R. I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu Data de Declaració: 03-06-1931 Data Butlletí Declaració: 04-06-1931 Font: Ministerio de Cultura (2007) Identificador: BCIN: 226-MH (IPA: 251)
Las campanas	Segons MOREIRA la Catedral comptava amb deu campanes: les dos del rellotge (una de quarts i altra de les hores), una campana exterior o "Vedada", que anunciava el toc d'Alçar a Déu i altres senyals als campaners així com els tocs de mort, i un conjunt de set campanes en el campanar, de les quals les dues menors podrien repicar-se o voltar-se: la "Còrdula" o "Racona" i la "Naçarena" o "Portes". Les altres cinc voltaven únicament, amb l'excepció de la Cinta que podia tocar també batallades.. Eren la "Prima", la "Càndia", la "Rúfola" (que seria gòtica i que és l'única de la qual es transcriu l'epigrafia "Cristus imperat - Cristus regnat - Cristus amb omni fulgore nos defendat"), l'"Agustina" i la "Cinta", la major. Aquestes campanes foren destruïdes en 1936, restant sols la "Vedada", fins i tot amb la seva instal•lació original. Aquesta campana, de les darreries del XIX té diverses característiques singulars: conserva una Crucifixió gòtica, probablement de la campana anterior, així com el jou de fusta i els ferratges que són al menys del XVIII. Finalment està feta per uns fonedors dels quals no teníem coneixement fins la data. En la sala de campanes hi ha ara huit: cinc penjades d'una biga de ferro, i utilitzades com a conjunt melòdic, per tocar els Goigs de la Mare de Déu de la Cinta, a cada quart d'hora, i tres campanes per voltar. Les cinc primeres són de 1940: dues fabricades per CONSTANTINO LINARES ORTIZ, de Carabanchel Bajo. i les altres tres pels HERMANOS ROSES de Silla. També varen fondre aquests en 1952 la campana major, tot i que figura la marca de l'instal•lador local, TALLERES CRONOS de Roquetes. És aquesta la major campana existent fins a la data actual de voltar complet i de perfil europeu. També hi ha un altra campana de 1824, procedent probablement del repartiment de campanes després de la guerra. En 1989 hi havia una campana més, fosa en 1941 pels BARBERI d'Olot, però ha sigut substituïda per una nova feta pels HERMANOS PORTILLA de Gajano en 1995. Curiosament CALVETE, que en 1991 transcriu com sempre textos remesos per la Catedral sense esmentar l'origen, diu que "Solamente hay una campana antigua, que se llama Nuestra Señora de la Cinta, y otras del siglo pasado. Se desconocen más datos de las mismas" la qual cosa, com hem vist, no correspon a la realitat.
Toques tradicionales	El treball de MOREIRA ens permet conèixer els tocs tradicionals. - A Foc, Sometent i a Lladres - Batallades ràpides de la Cinta sola - En la presa de possessió d'un canonge - Batallades lentes de la Cinta sola - A la Vera Creu - 13 batallades per anunciar l'adoració del Lignum Crucis - Resar la Passió - Del dilluns de Pasqua Florida fins al dissabte vespra de Pasqua Granada - Mentre batallades de la Cinta sola, una o dues per minut - Oració de traure ànima - Des de la fi del cor de la tarda fins el toc d'oració - una batallada de la Cinta cada minut - Toc d'Oració o Àngelus - Alba, mig dia i boqueta nit - Volteja la Prima un o dos minuts i després la Cinta dona tres batallades, amb una pausa de l'Ave Maria - Toc de combregar de dona: quatre batallades en la Cinta - Toc de combregar d'home: sis batallades - Toc de combregar de capellà: sis batallades en la Cinta i vuitanta en la Racona - Toc de comensal o beneficiat: nou batallades en la Cinta i vuitanta en la Racona - Toc de bisbe o canonge: trenta sis campanades en la Cinta i mentre cent en la Vedada. Al sortir de la Catedral el combregar repicaven la Racona i la Portes mentre voltaven la Prima i la Càndia. - Toc d'enterrament d'aubà (infant) dues batallades de la Portes que s'alternen amb la Rúfola voltada. - Toc d'enterrament de cos gran (adult) dues batallades de la Portes i dues batallades de la Càndia. Un quart d'hora abans de l'enterrament la Racona indicava amb les batallades el número de capellans assistents. Per a enterro de vint capellans es tocaven dos vegades vint batallades, i per a trenta capellans dues voltes trenta batallades, separades per un silenci d'un minut. - Toc d'enterrament de beneficiat o capellà. Toquen alternades la Rúfola, la Càndia i la Portes, oscil•lant i parant cap amunt les tres campanes. Aquest toc es feia també per als tocs de seglars anomenats "de seixanta capellans". - Mort del senyor bisbe. Començava a tocar la Vedada, durant tres dies (probablement dia i nit). En el moment que el Capítol anava al palau bisbal a cantar l'absolta, la Vedada canviava l'oscil•lació per batallades pausades, mentre que quan anaven les parròquies i capellans adscrits, les batallades eren de la Racona. S'hi feien diversos tocs o "clamorejos" amb la Càndia, l'Agustina i la CInta, totes tres oscil•lades i parades cap amunt, coordinant el toc, amb pauses de dos o tres minuts entre toc i toc, mentre oscil•lava la Vedada. El toc es feia també en la mort del Papa, dels Reis, i en aniversaris de mort de bisbes i canonges, així com per a les maitines de Difunts del Dia de Tots Sants i pel matí del dia d'Ànimes. Igualment es tocava el dimecres a la tarda i el dijous de Passió, en motiu del sermó d'ànimes. També tenia dret al toc la família dels Jordà, tot i que sense el toc de la Vedada. - Toc de cor diari. En el primer quart toca la Càndia sola, voltant en intervals i parades d'un minut o menys, quedant empinada. En el segon quart toca igualment voltada la Prima sola, quedant també empinada, acabant en lo moment de començar el cor. Cinc minuts després d'haver començat el cor volteja la Rúfola durant tres minuts. Al començar la missa major "amollen" (deixen anar) les tres campanes empinades, fins que paren soles. - Toc de vespres diari. Les dues primeres parts iguals que el cor de matí, amollant les dues campanes Càndia i Prima al començar les vespres. - Toc de vespres de primera classe. Durant el primer quart volten la Racona, la Portes, la Rúfola, la Prima i la Càndia en cops de dos o tres minuts, tocant les cinc campanes, i descansos d'un o dos tocant la Rúfola sola. Després del darrer toc es deixen empinades. El segon quart és amb l'Agustina voltant sola, amb petits descansos. Si després de Laudes hi ha Salve aquesta campana es queda empinada. Al començar el cor es deixen anar totes. - Toc de maitines de primera classe. Quan comencen maitines es fan tres o quatre tocs de la Rúfola, la Càndia i l'Agustina, voltades, fins arribar al Te Deum. - Toc del seny o dels perduts de primera classe. A tres quarts de nou de la nit en estiu i tres quarts de vuit d'hivern es tocaven batallades alternades i lentes de l'Agustina i la Cinta durant un quart. Passat lo quart es donaven tres o quatre vols de la Prima seguit de tres batallades distanciades de la Cinta, el temps aproximat de resar un Ave Maria. - Toc de tèrcia de primera classe. Igual que el toc de cor. Cinc minuts després de començar lo cor es fan tres o quatre vols de la Càndia i l'Agustina, deixant-les anar al començar la missa major. - Toc de vespres de segona classe. Durant el primer quart volten la Racona, la Portes, la Rúfola i la Càndia en cops de dos o tres minuts, tocant les quatre campanes, i descansos d'un o dos tocant la Racona sola. Després del darrer toc es deixen empinades. El segon quart és amb la Càndia i la Cinta. Al començar el cor es deixen anar totes. - Toc de maitines de segona classe. Quan comencen maitines es fan tres o quatre tocs de la Portes, la Rúfola i la Càndia, voltades, fins arribar al Te Deum. - Toc del seny o dels perduts de segona classe. Toca la Càndia voltada, mentre peguen batallades de la Cinta. - Toc de vespres de segona classe borda. El toc és amb la Portes, la Rúfola i la Càndia i volta sola la Rúfola. El segon quart és amb la Càndia voltada sola. - Toc de maitines de segona classe borda. Com el primer toc de vespres, fins al Te Deum. - Toc de tèrcia de segona classe borda. La Rúfola sola. - Toc del seny o dels perduts. Exceptuats els dies clàssics, el toc començava amb dotze batallades molt lentes de la Cinta. Després uns quants minuts de batallades seguides de la Càndia. Finalment la prima sola voltejant fins tocar les nou en estiu i les vuit en hivern. Acabat amb tres batallades lentes de la Cinta. - Toc de Minerva. El dissabte abans del tercer diumenge de mes. S'anunciava amb un llarg repic de la Racona i la Portes abans de les tres últimes batallades de la Cinta. - Toc anunciant sermó de l'endemà. S'anuncia en quatre batallades de la Càndia si predica un beneficiat o capellà, sis batallades de l'Agustina si és canonge, i dotze batallades de l'Agustina si és el bisbe. - Toc de visita pastoral. Per a la sortida i la tornada del bisbe, i mentre està a la vista del campanar, es repiquen la Racona i la Portes, mentre volteja la Cinta. - Toc al marxar la Santa Cinta a Madrid, en els infantaments de les reines. Es volten una bona estona la Rúfola i la Càndia. - Toc a la tornada de la Santa Cinta de Madrid. Es toca el vol general. - Vol general. Consisteix en el repic de la Racona i la Portes, mentre volten la Prima, la Rúfola, la Càndia, l'Agustina i la Cinta, començant en aquest ordre (mentre repiquen les altres) i parant en ordre invers. El vol general es toca en les grans festivitats i també en l'Hora Santa de l'Ascensió, la Pasqua Granada i la Santíssima Trinitat.
Toques actuales	El petit ordinador s'encarrega d'uns quants tocs ordinaris, sense relació amb els tocs tradicionals. També interpreta, a cada quart d'hora, amb les cinc campanes fixes, parts de la melodia dels Goigs de la Mare de Déu de la Cinta.
Actuaciones	Dos intervencions en els últims anys. Arquitectònicament s'ha millorat l'aspecte extern del campanar, sense intervenir en els espais acústics interiors, especialment la sala de campanes. Igualment s'ha substituït el conjunt de mecanismes per tocar les campanes del carilló, desmuntant parcialment els malls externs per gravetat i posant-hi electromalls de resposta lenta. També s'ha refós una campana, substituint el sistema de toc (motor d'impulsos en compte de motor continu) però mantenint el jou de ferro, tot i que renovat.
Cuadrante solar En el claustre hi ha fins a 5 quadrants solars, en diverses orientacions.   3 fotos del cuadrante solar
Matraca Unes extraordinàries "batzoles", de grans dimensions, sense restaurar.   5 fotos de la matraca
Rueda de campanas El "rotllo" es troba al peu de la nau, probablement perquè estava junt a l'antic cor de la Catedral, i sembla estar en ús.   2 fotos de la rueda de campanas
Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año) Autor y título Año CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual - Catedral de Tortosa 1991 LLOP i BAYO, Francesc - Catedral de l'Assumpció de la Mare de Déu de Tortosa - Informe sobre la torre, las campanas y los toques 1994 LLOP i BAYO, Francesc - Les campanes i la llengua 2012 RUBIO MILLÁN, César - Santa Cinta 2006
54 Fotos del campanario
Fichas de todas las campanas
Editor	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualización	2024-06-15
Campanas desaparecidas

Campanas actuales

Relojes

Relojes

Reloj mecánico (1)
Autor del reloj	BLASCO, MANUFACTURAS
Empresa de mantenimiento	BLASCO, MANUFACTURAS
Descripción del reloj	La Catedral compta amb un magnífic rellotge mecànic, de factura industrial, que gestionava, mitjançant un complex sistema de transmissió el toc de certes melodies per als quarts. Tant el rellotge com les transmissions romanen pràcticament intactes, tot i que en desús, amb l'excepció dels malls, que han sigut mutilats, sense desmuntar-los.
Tipo reloj	1
Existencia del reloj	1
Funcionamiento del reloj	1
Editor	LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	14-03-2014
Fotos del reloj

Computadoras