Registro de las campanas
Parròquia del Santíssim Crist de l'Agonia del Forn d'Alcedo - VALÈNCIA (COMUNITAT VALENCIANA)
  | |||||||||||||||
| Época construcción | 1914-1915 | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Autores | Javier Goerlich Lleó | ||||||||||||||
| Descripción | El campanar es troba ubicat a un lateral de la façana principal. És de planta quadrada i disposa de dos cossos. El primer està integrat dins del volum de l'església i a la cara orientada a la façana principal trobem dos pilastres. La Sala de les campanes disposa de quatre finestres amb arcs apuntats, seguint el gust historicista. El terrat està delimitat per una balustrada. La torre disposa d'una escala interior que recorre el seu perímetre fins arribar a la Sala de les Campanes. Junt baix d'aquesta trobem la Caseta del Rellotge, que guarda la maquinària. | ||||||||||||||
| Estado original | Les campanes disposaven de truges de fusta, fetes seguint el perfil tradicional valencià. Des dels batalls baixaven fins als peus de la torre llargues cordes per repicar les campanes. La maquinària del rellotge disposava d'unes transmissions que arribaven fins al terrat, on estava ubicada la campana de les hores, per accionar els tocs horaris. | ||||||||||||||
| Estado reciente | En primer lloc l'Avisadoret (la campana de l'antiga ermita), estava ubicada a la finestra que ocupa actualment la del Rellotge. Disposava de truja de ferro Manclús i cigonyal amb corda que arribava fins als peus de la torre. Les altres tres campanes del conjunt (la Cohetera, la Pasiega i la Molinera) disposaven també de truges de ferro i estaven mecanitzades amb motor de vol continu i sistema de mig vol. Els martells eren manuals i es tocaven al repic per mitjà de llargues cordes unides als respectius batalls. Aquest va ser l'estat del conjunt entre 1966 i 1998. | ||||||||||||||
| Conservación actual | La torre es troba en bon estat de conservació. La cara exterior està pintada de color groc, mentre que els elements ornamentals i cornises ho estan de blanc. A la caseta del Rellotge està guardada la maquinària, en bon estat de conservació, tot i que sense funcionar. A la Sala de les Campanes trobem quatre bronzes, instal·lats tots ells amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Estan mecanitzades amb motor d'impulsos i electromall monofàsic. Disposen de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. | ||||||||||||||
| Protección | BRL 46.15.250-249 El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. | ||||||||||||||
| Las campanas | La Parròquia disposa de cinc campanes. La campana de l'antiga ermita es troba ubicada al presbiteri, dedicada a la Mare de Déu del Rosari, va ser fosa l'any 1787. A la Sala de les Campanes trobem quatre bronzes. El més menut es va dedicar des de la seua fosa al toc horari, mentre que les altres tres campanes formaven part del conjunt. El conjunt de tres campanes era un model habitual a l'Horta de València. La major d'elles, denominada popularment la Cohetera, va ser fosa per Vicente Domingo Roses l'any 1915. Les altres campanes de la sala varen ser foses l'any 1927 per la foneria Hermanos Roses, succesora de l'anterior. | ||||||||||||||
| Toques tradicionales | Per una banda, la campana de les hores tocava de dia i de nit, accionada per mitjà de la maquinària del rellotge. La Cohetera, Pasiega i Molinera es voltejaven per a les festes i es repicaven des dels peus del campanar per mitjà de llargues cordes unides als batalls. L'Avisadoret es voltejava per mitjà d'un cigonyal. | ||||||||||||||
| Toques actuales | Les quatre campanes ubicades al segon cos voltegen i repiquen automàticament. La del Rellotge continua tocant les hores per mitjà de l'electromall. | ||||||||||||||
| Actuaciones | La partida del Forn d'Alcedo disposava d'una xicoteta ermita, alçada al segle XVIII. Aquesta disposava d'una espadanya, per a la qual va ser fosa una campana l'any 1787. L'any 1914 l'ermita resultava insuficient per al veïnat, motiu pel qual es va alçar una església nova, seguint el disseny de l'arquitecte Javier Goerlich Lleó. La nova església va ser dotada d'un campanar de gust historicista, amb elements neogòtics com els arcs de mig punt de les finestres de la Sala de les Campanes. Un any després de acabar la torre es va fondre la campana gran, la Cohetera. L'antiga campana de l'ermita es va ubicar a la Sala de les Campanes. El número de campanes es va ampliar l'any 1927 amb la fosa de la Pasiega, la Molinera i la del Rellotge. A més es va adquirir una maquinària per tal d'accionar el toc de les hores. Durant la Guerra Civil (1936-1939) les campanes varen romandre al seu lloc. La foneria de Salvador Manclús de València va portar a terme la mecanització de les campanes l'any 1966. Les truges es canviaren per altres de ferro, en el cas de les campanes del segon cos, instal·lant sistemes de mig vol i motors de vol continu. Els martells instal·lats eren manuals. L'Avisadoret no va ser mecanitzat, es va dotar de cigonyal per voltejar des dels peus de la torre. L'any 1998 es va portar a terme la restauració de les campanes. Els cinc bronzes es netejaren per dins i per fora, canviant les truges de ferro per altres de fusta. La campana de les hores, que fins eixe any va estar fixa, es va dotar també de truja de fusta i va passar a estar ubicada a la Sala de les Campanes. L'Avisadoret va passar a l'interior del temple, canviant la seua funció per la de campana d'eixida a missa. Les quatre campanes de la torre es mecanitzaren amb motor d'impulsos i electromall monofàsic. També es renovaren els batalls. | ||||||||||||||
Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
| |||||||||||||||
Vídeos de toques de campanas
| |||||||||||||||
| 17 Fotos del campanario | |||||||||||||||
| Fichas de todas las campanas | |||||||||||||||
| Editor | DALMAU i ARGEMIR, Delfí | ||||||||||||||
| Actualización | 2018-01-07 | ||||||||||||||
Campanas actuales | |||||||||||||||
| Campana | Fundidor | Año | Diámetro | Peso |
|---|---|---|---|---|
| Avisadoret (0) | 1787 | 32 | 19 | |
| La del rellotge (1) | ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA) | 1927 | 53 | 86 |
| La Molinera (2) | ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA) | 1927 | 55 | 96 |
| La Pasiega, la Mitjana (3) | ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA) | 1927 | 66 | 166 |
| La Cohetera, la Gran (4) | ROSES SOLER, VICENTE DOMINGO (VALÈNCIA) | 1915 | 72 | 216 |
Relojes
Relojes
| Reloj mecánico (1) | ||
|---|---|---|
 | ||
| Autor del reloj | MANCLÚS, SALVADOR | |
| Empresa de mantenimiento | MANCLÚS, SALVADOR | |
| Descripción del reloj | Existeix maquinaria mecànica de rellotge, actualment sense ús, substituït pel ordenador. Duu la marca de fàbrica "FABRICACION / DE / RELOJES DE TORRE / DE / SALVADOR MANCLUS / CALLE INDUSTRIA Nº 27 / GRAO VALENCIA". Una de les mostres o esferes del rellotge diu "S. MANCLUS / VALENCIA" | |
| Remontaje | 4 | |
| Existencia del reloj | 1 | |
| Funcionamiento del reloj | 1 | |
Autores de la documentación
| ||
| Editor | LLOP i BAYO, Francesc | |
| Fecha | 12-06-2023 | |
| Fotos del reloj | ||
Computadoras
| Computadora (1) | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||
