  |
| Época construcción
| 1949-1952 |
|---|
| Autores
| Antonio Serrano Peral |
|---|
| Descripción
| La torre es localitza a la dreta de la façana principal, es de planta octogonal, amb cuatre finestres per a les campanes i una balustrada per rematar la torre. Al interior compta amb una escala de caragol. La sala de les campanes conserva els mecanismes per passar les cordes i tocar des de baix de la torre. |
|---|
| Conservación actual
| El campanar presenta un bon estat de conservació, emprant la seua base per guardar alguns trastos com escales. La sala de les campanes encara conserva les corrioles i accesoris per passar les cordes i tocar les campanes des de la base de la torre. |
|---|
| Protección
| El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Las campanas
| Acabades les obres del campanar van ser encarregades quatre campanes a la casa de fundició ROSES d'Atzeneta, les mateixes que es localitzen actualment al campanar. El contracte es va signar en gener de 1952, arribant en març les campanes. El preu total va ser de 36.000 pesetes.
El conjunt de quatre campanes es localitza en la sala de les Campanes, dotades amb els corresponents mecanismes per al toc automàtic, dedicades a Santa Corona, Sant Agatángelo (patró de la ciutat), la Mare de Déu de l'Assumpció (patrona d'Elx) i el Sagrat Cor de Jesús (titular del temple). La mecanització es va fer en dos fases, una primera on es dotaren les campanes de motors de vol continu (efectuada en 1963) i una segona més recent amb la instal·lació de quatre electromalls per al repic automàtic de les campanes. |
|---|
| Toques tradicionales
| Al centre de la sala de les campanes encara es conserva un forat al mig del terra per el qual passaven les cordes per tocar des de baix de la torre, amb restes de fustes desgastades, així com una corriola junt a la finestra del timple, també per passar la corda. |
|---|
| Toques actuales
| La mecanització de les campanes, tant per voltejar com repicar limita els tocs actuals a un caràcter exclusivament automàtic. |
|---|
| Actuaciones
| El conjunt del temple i la torre campanar van ser construïts segons les traces del arquitecte diocesà Antonio Serrano Peral entre 1949 i 1952, autor també de altres campanars com el de Sant Joan d'Elx, modernitzant els models heredats del barroc per alçar una torre moderna. L'escasa altura de la construcció en relació als edificis que la rodegen fa que quede amagada en el paisatge urbà de la ciutat.
Les finestres que donen directament al carrer van ser reforçades amb unes proteccions metàliques segurament motivades per la caiguda del batall de la campana major al carrer. |
|---|
| Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
|
| 12 Fotos del campanario |
|---|
| Fichas de todas las campanas |
|---|
| Editor
| ALEPUZ CHELET, Joan |
|---|
| Actualización
| 2014-02-26 |
|---|
Campanas actuales |