  |
| Época construcción
| Posterior a 1859 |
|---|
| Autores
| José Cuenca |
|---|
| Descripción
| Situat als peus del temple i junt a la façana principal trovem el campanar, format per diversos cossos decreixents. La base és de maçoneria i sillars als angles, comptant amb algunes xicotetes finestres rectangulars que permetel l'entrada de la llum al seu interior. La resta de la torre es composa de tres cossos de idèntica factura realitzats amb rajola, amb quatre finestres per i senzilla decoració exterior amb pilastres i franges. Finalment trovem un remat de tipus bulbós amb veleta.
En el seu interior compta amb una escala a la castellana que permet accedir a les diverses sales interiors com la del rellotge, amb les corresponents esferes al exterior, un altra sobre aquesta i finalment la de les campanes.
|
|---|
| Conservación actual
| Es trova en un regular estat de conservació, afectat principalment per els coloms que en el campanar habiten i que plenen algunes sales del seu interior amb excrements. Per un altra banda les campanes ja no es poden voltejar, en primer joc per les xarxes anti coloms de la sala i en segon per el mal estat de conservació dels eixos, de fet han sigut inmobilitzades amb pals de fusta. En el cas de la campana gran a més es trova badada, encara que continua tocant les hores. |
|---|
| Protección
| El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Las campanas
| Les campanes originals van desaparèixer al inici de la Guerra Civil, restant tan sols una de elles, la Mitjana, fosa per algún membre de la família Argos en 1791. La resta de campanes van ser portades a partir del 1950, dos de elles foses per Salvador MANCLÚS a València: Mare de Déu del Roser (1949) i el Salvador (1950). La menuda sembla ser una campana reaprofitada, ja que es d'època barroca, a la que van afegir en 1950 l'actual inscripció.
Les quatre campanes conserven la instal·lació original, amb una truja de fusta de perfil típic de la comarca així com els batalls amb peçonet per al repic. Per fondre-les el poble va aportar 600 kg de material, segurament procedent de donacions particulars de la gent. |
|---|
| Toques tradicionales
| Els tocs tradicionals consistirien en repics, com encara es realitza, a més del vol de les quatre campanes des de la sala. Aquestes es tocarien a mans, ja que les campanes es situen a baixa altura. |
|---|
| Toques actuales
| Els tocs actuals es limiten a diversos repics efectuats des de la base del campanar, mitjançant llarges cordes que estan unides als batalls de les campanes. |
|---|
| Actuaciones
| Tant el temple com el campanar van ser traçats per el arquitecte provincial José Cuenca, en 1852, qui es trobava treballant a Forcall. Les obres del campanar es van desenvolupar amb posterioritat al temple, acabat en 1859.
El seu model s'allunya de les característiques dels campanars valencians, amb una estètica més típica de les torres alçades a Teruel i amb el remat de tipus bulbós que havia proliferat als Ports des del segle XVIII. |
|---|
| Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
|
| 20 Fotos del campanario |
|---|
| Fichas de todas las campanas |
|---|
| Editor
| LLOP i BAYO, Francesc |
|---|
| Actualización
| 2018-04-19 |
|---|
Campanas actuales |
Relojes |
Relojes
