Registro de las campanas
Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià - BARCELONA (CATALUNYA)
  | |||||||||||
| Descripción | Església neoclàssica aixecada entre el 1784 al 1807. Consta de tres naus de sis trams (un d'ells amb el cor i l'altre és un ampli transsepte) cobertes amb voltes de canó, gairebé voltes bufades, sobre una cornisa motllurada repetidament i d'un fris de denticles; quatre arcs formers de mig punt damunt sengles pilars per banda de capitells compostos separen la nau central de les laterals; cadascuna d'aquestes està coberta amb voltes bufades; el transsepte és ampli i té una cúpula sobre petxines al creuer inclosa a un cimbori quadrangular de teulada de quatre vessants; un cor sobre un arc carpanell i una volta bufada ocupa el primer tram; tot just a l'entrada hi ha un atri separat de les naus per una tanca vidriada. El frontis té un portal rectangular amb pilastres corínties als muntants, entaulament, fornícula amb imatge, motllura horitzontal a mitja alçada sostinguda per pilastres dobles sobre pedestals adossades tocant a les cantoneres; a la zona superior hi ha una rosassa i pilastres aparellades properes a les cantoneres, igual que en el primer cos; per coronament, un frontó triangular amb creu de pedra al cim. Els murs de la façana principal són de carreus ben escairats de pedra blanca, els dels dos campanars laterals i resta de murs, de paredat amb carreus a les cantoneres. Dels dos campanars que havia de tenir a cada angle del frontis, el de la dreta va quedar inacabat. Dimensions: 49'70 x 10'72 x 17'70 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; en la llargada queda inclòs l'atri que fa 5'50 metres de fondària; l'amplada de les tres naus arriba a 20'76 metres i l'amplada total, des del fons de les capelles laterals, a 24'21; el transsepte en fa 23'73 x 10'69 x 18'15 i la cúpula del creuer arriba, sempre per l'interior, als 24'54 metres d'alçada. Arquitectes: Josep Mas i Dordal (...-1808) i, pel que fa a la restauració del 1940, Lluís Bonet i Garí (1893-1993). Guarda dos retaules barrocs als dos extrems del transsepte: el del Roser de l'escultor Agustí Pujol II de principis del segle XVII (1617-19) i l'altre, procedent del convent de Santa Clara de Barcelona, d'Andreu Sala (1686) de Cardona. Unes pintures murals al presbiteri són de Josep Obiols posteriors al 1939; les dels altars laterals, de Fornells Pla (1945) i d'Adrià Gual en el de la Mare de Déu de Montserrat; una escultura de Santa Eulàlia és de Josep Maria Camps Arnau. A l'altar major la imatge de Sant Vicenç és obra d'A. Pérez i Fàbregues, la creu de J. M. Nuet i Martí, el relleu dels deixebles d'Emaús de Rafael Solanic Ballús del 1954; està flanquejat per dos àngels, escultures de Jaume Busquets. En un altar lateral de la dreta s'hi troba la tomba del beat Pere Tarrés i en un altre acaba de situar-s'hi la reproducció del retaule gòtic de Jaume Huguet (1455) dedicat al patró de la parròquia. Un orgue està situat al cor. Té una bella pica baptismal d'aparença antiga, amb relleus a les seves cares; es troba sobre un peu modern. Campanar neoclàssic del 1818. Té un alt primer cos de planta gairebé quadrada (6'33 x 6'06 m.); el segon és vuitavat i té un rellotge d'esfera situat entre dues motllures; al damunt d'elles s'obren els finestrals de la cel·la en arc de mig punt, un a cada cara. Està coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb balustrada. Els seus murs són de paredat amb carreus a les cantoneres llevat del cos de la cel·la que té paraments de carreus ben escairats de pedra de Montjuïc. Del 1940 hi té quatre campanes litúrgiques i, sobre terrat, dues campanes més pels senyals horaris suspeses d'una estructura metàl·lica. Té una escala de cargol de pedra picada, estreta, que puja per la banda de migdia; troba un pis que es comunica amb el cor, arriba fins a l'alçada de la teulada on hi té una sortida; des d'allí l'escala de cargol és d'obra aferrada als murs sobre voltes de maons; té sortida a la cel·la i, per una altra estreta escala de cargol de maons dins un cilindre adossat a la banda de ponent, s'arriba al terrat; s'hi accedeix per una trapa tapada amb una peça metàl·lica. Un segon campanar va deixar-se sense acabar en arribar als inicis del cos octagonal; per dins va restar buit. Situació: damunt les ales laterals del temple fent angle, el que està acabat, al sud-est del frontis encarat a llevant; l'altre, l'inacabat, es troba al costat dret del frontis. Alçada: 43'66 metres. Esveltesa: 7 | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Protección | Bé cultural d'interès local Identificador: 08019/2418 | ||||||||||
Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
| |||||||||||
| 6 Fotos del campanario | |||||||||||
| Editor | DALMAU i ARGEMIR, Delfí | ||||||||||
| Actualización | 2015-07-14 | ||||||||||