Registro de las campanas
Parròquia del Sant Àngel Custodi (Jesuïtes) - BARCELONA (CATALUNYA)
  | |||||
| Descripción | Església neogòtica aixecada entre el 1893 i el 1896. Consta d'una nau de set trams coberts amb voltes bufades; està flanquejada per dos passadissos dels quals la separen columnes a banda i banda; té un trifori sobre els laterals i cor als peus sobre arc rebaixat. Al frontis hi ha un dels dos portals del temple; té marc rectangular acanalat amb dues arquivoltes apuntades al seu damunt, la més interior descansa sobre dues fines columnetes; deixen un timpà decorat amb una imatge dins d'una màndorla; a mitja alçada hi ha obert un gran finestral d'arc apuntat amb una vidriera de colors del 1960; el segon portal està situat al mur nord, igualment com un altre que dóna a la Capella del Santíssim situat a la capçalera de la nau; aquesta capella és rectangular i presenta una coberta amb cúpula semiesfèrica sobre petxines. Els seus murs interiors i exteriors són de pedra grisa de Montjuïc en blocs carreuats. Dimensions: 40'00 x 8'00 x 20'00 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total de la nau més passadissos fa 15'85 metres; la capella del Santíssim mesura 12'80 x 7'00 de llargada i amplada i la seva cúpula arriba als 20 metres d'alçada. Arquitectes: Josep M. Bladó i Adrià Casadamunt i el mestre d'obres Francesc Riera. Guarda una talla de Santa Rita (1942) de l'escultor J. Arquimbau; pintures al fresc (1944 i 1974) de Joaquim Mascaró a l'altar de la Mare de Déu de Montserrat, i de Francesc Boira a l'absis (1967). La imatge actual de l'Àngel Custodi és una reproducció de la que va haver-hi al Portal de l'Àngel de Ciutat Vella; va ser traslladada modernament a aquesta església i va perdre's en l'ensulsiada del 1936. Campanar neogòtic del 1925. Té un primer alt cos de planta quadrada (5'91 x 5'91 m) acabat en una destacada cornisa i un fris d'arcs cecs apuntats al dessota; el segon cos és octagonal de perímetre força més reduït; està dividit per una motllura en dos pisos; en l'inferior s'hi troba un rellotge d'esfera; en el superior o cel·la s'hi obren quatre finestres d'arc apuntat; hi pengen campanes. Està coronat per una cornisa amb arcs cecs gòtics al dessota i una agulla piramidal vuitavada amb una creu metàl·lica al cim no tinguda en compte en fer el càlcul de l'alçada del campanar. Tot el campanar està aixecat amb murs de carreus ben escairats de pedra grisenca. La diferència entre el cos inferior, robust, i el superior força esvelt contrasta i no sembla pas que harmonitzin. Dues torres poligonals amb finestres apuntades sota cornisa flanquegen el frontis i es troben adossades al campanar. La torre de l'esquerra té una escala interior de cargol de pedra picada amb 150 graons; en arribar al capdamunt hi ha una entrada al campanar central. La torre de la dreta no és practicable. Situació: sobre els peus del temple, centrat en la façana principal orientada a ponent. Alçada: 44'59 metres. Esveltesa: 7,5 | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Protección | Sense protecció | ||||
Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
| |||||
| 3 Fotos del campanario | |||||
| Editor | DALMAU i ARGEMIR, Delfí | ||||
| Actualización | 2015-06-27 | ||||