Campanas de México

Parròquia de Sant Martí de Tours - CASSÀ DE LA SELVA (CATALUNYA)

Registro de las campanas

Parròquia de Sant Martí de Tours - CASSÀ DE LA SELVA (CATALUNYA)


Descripción Altitud: 140 metres.
Església del gòtic tardà aixecada entre el 1563 i el 1705 amb aportacions renaixentistes i neoclàssiques al segle XVIII. Consta d'una nau coberta amb volta ogival simple (acabada el l621) de cinc trams acompanyada de capelles laterals i capçada per un absis pentagonal; el tram dels peus té el cor i, el quart, amb les capelles laterals ampliades i enfondides a finals del segle XVIII (1777 i 1803) convertit en un fals transsepte; les claus de volta presenten relleus figuratius de qualitat i la capella del Roser, tercera a la dreta, amb una volta estrellada en té cinc; els arcs que donen entrada als altars laterals, apuntats, descansen sobre pilastres estriades classicitzants.
El mur del frontis té paraments de carreus de pedra blanca ben escairats disposats en filades uniformes; els murs laterals són de paredat amb carreus a cantoneres i estan apuntalats per robustos contraforts exteriors. Els murs interiors mostren paraments de carreus ben escairats de pedra de Pedret. El frontis barroc té un portal rectangular amb dues pilastres toscanes per banda adossades als muntants i un entaulament dòric; al seu damunt hi ha encastat un relleu amb la figura de sant Martí; a mitja alçada una gran rosassa motllurada i, sota cornisa, un fris de sis finestres rectangulars; sobre la cornisa; com a coronament, una balustrada amb pinacles de bola. Té el sòcol atalussat des del nivell del carrer circumdant fins al del temple i una escalinata amb balustrada per salvar el desnivell fins a l'entrada.
Dimensions: 32'30 x 10'25 x l8'40 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total des del fons dels altars laterals en fa 16'50.
Arquitectes: mestre d'obres i picapedrer Joan Nernia el 1611, i els picapedrers i mestres de cases Pere i Francesc Busquets, pare i fill, de Girona; Joan Alesma i Esperansa (1689), de Girona, pel que fa a l'absis; i Joan Cisterna, picapedrer de Girona, pel que fa al frontis, cap el 1650.
Guarda alguns elements de l'antiga església romànica (s. XII): capitells, impostes, etc. També conserva un retaule barroc de Pau Costa, de Vic, del 1710, si bé destruït el 1936 fou refet cap el 1968 en el taller barceloní de Ramon Pericai tot aprofitant algunes peces importants que es van salvar. La imatge actual de la Mare de Déu del Roser és de l'escultor d'Olot Narcís Salgueda. Una altra imatge de fusta de la Mare de Déu dels Dolors és obra del 1800 de l'escultor local Joan Barril que fou sebollit sota el paviment de la mateixa capella. Té un orgue antic.
Campanar del gòtic tardà. Té un alt primer cos de planta rectangular (8'70 x 7'90 m); al segon octagonal s'hi ubica la cel·la; fou acabat el 1699 en estil barroc i completat amb una agulla el 1787; està coronat per una minsa cornisa, un terrat amb balustrada i pinacles de bola als angles i, al seu damunt, una agulla piramidal de vuit cares amb els careners crestats i un pinacle al cim. Els seus murs són de carreus ben escairats de pedra grisenca disposats en filades uniformes. El sòcol és atalussat. La cel·la està oberta amb finestrals d'arc de mig punt, un a cadascun dels vuit costats i amb els caires reforçats per pilastres d'escàs relleu.
Interiorment, una escala de pedra sobre voltes arriba fins al cor; des d'allí segueix fins a l'alçada de la volta i per damunt d'ella es passa al cantó del campanar, a la dreta del temple; una nova escala de cargol condueix a la cel·la; unes pilastres cilíndriques adossades als murs interiors d'ella sostenen un entramat de fusta d'on pengen tres grans campanes; una d'elles, la grossa, pesa tres tones; altres dues més petites es troben penjades a les finestres al sud-est. Una nova escala de cargol molt estreta puja per dins del pilar de llevant fins al terrat.
Situació: adossat al mur de tramuntana fent angle al nord-oest del frontis encarat a ponent.
Alçada: 47'30 metres.
Esveltesa: 5,4
Protección Bé Inventariat
Identificador: IPA-20885
Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
Autor y títuloAño
LOUZAO VILLAR, Joseba - El sonido de las campanas: una aproximación al paisaje sonoro católico en la España contemporánea2018

Vídeos de toques de campanas

IntérpreteVídeoFechaDuración
CIURANA I ABELLÍ, BLAITret de sortida de la Festa Major de Cassà de la Selva28-05-202107:24
24 Fotos del campanario
Fichas de todas las campanas
Editor CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualización 2023-08-18

Campanas actuales

CampanaFundidorAñoDiámetroPeso
Campana dels Quarts (A)15994449
Campana de les Hores nova (B)QUINTANA, CAMPANAS198868182
Maria de les Sogues (1)BARBERÍ, HIJOS DE ESTEBAN194180296
Martina (2)BARBERÍ, HIJOS DE ESTEBAN1941119976
Campaneta d'eixida de missa152
Campana de les Hores vellaCALSA164484.4348
Campaneta interior dels Quarts (a)14.52
Campaneta interior de les Hores (b)15.52
  • Registro reducido (PDF)
  • CASSÀ DE LA SELVA: campanas, campaneros y toques
  • Volver a la página anterior
  • Campanas de México ✱ Actualización 04-07-2024 ✱ 083038@gmail.com