Campanas de México

Parròquia de Sant Joan Baptista - CABANES (COMUNITAT VALENCIANA)

Registro de las campanas

Parròquia de Sant Joan Baptista - CABANES (COMUNITAT VALENCIANA)

Época construcción Segona meitat del segle XVIII
Descripción El temple parroquial té, a un lateral de la façana principal, un campanar de planta quadrada i dos cossos. El primer disposa d'un basament per salvar la pendent del terreny on està construït i està integrat dins de la fàbrica de l'església. De les parets d'aquest cos visibles, dos estan construïdes amb maçoneria. La cara oest, com que forma part de la façana principal, es va alçar amb sillars i disposa de dos pilastres toscanes amb un elevat basament. Entre les dos pilastres trobem una porta exterior d'accés a la torre, dos xicotetes finestres per il·luminar l'interior del campanar i l'esfera del rellotge. El primer cos està separat del segon per una cornisa. El segon cos o de les campanes és semblant a l'anterior: maçoneria a dos cares de la torre i sillars a l'oest. De nou trobem les dos pilastres, aquestes amb capitells corintis i guirnaldes, tan sols a la cara oest. Hi ha una finestra per cada cara, sent més menuda la orientada cap a la teulada del temple.

El campanar disposa a més d'un accés per l'interior del campanar, que dona accés a la mateixa escala que la porta exterior. En el primer tram és de caragol fins arribar aproximadament a la meitat de la torre. En aquest punt trobem una caseta amb l'antiga maquinària del rellotge. L'escala continua fins arribar a la Sala de les Campanes, coberta per una volta de semiesfèrica.
Graffitti Compta amb alguns, ubicats al final del primer tram de l'escala de la torre. Aquests són de gran interés, ja que aporten informació d'algunes persones que han visitat la torre i les intervencions efectuades a la maquinària del rellotge.
Estado original Abans de la mecanització de les campanes a finals de la dècada dels anys 60, aquestes disposaven de truges de fusta. En el cas de les campanes foses l'any 1940 eren les instal·lades per la mateixa casa fonedora, mentre que en el cas de la gran era molt més antiga. Com a mínim les tres grans comptaven amb llargues cordes unides als respectius batalls per repicar-les des dels peus del campanars. Les dos campanes grans sembla que disposaven de martells exteriors per al toc de les hores, accionades per mitjà de la maquinària del rellotge.
Estado reciente Des de la mecanització del conjunt de campanes durant la dècada dels anys 60 del segle XX les quatre ubicades al segon cos disposaven de truges de ferro de la foneria Manclús i les tres grans amb electromall trifàsic. Els electromalls ja han estat canviats per altres monofàsics i les dos grans restaurades, canviant les truges i motors.
Conservación actual En primer lloc, a la Sagristia trobem la campana que durant la segona meitat del segle XX va estar ubicada al Col·legi de les Trinitàries. Aquesta és conserva en bon estat, neta i amb la truja restaurada, a més disposa d'una corda al batall per repicar-la. A una dependència anexa a la Capella de la Comunió trobem part de les antigues truges de fusta de les campanes, així com dos fragments de la que va ser la campana original del Col·legi de Trinitàries, trencada l'any 1936. Els fragments es guardaren al temple parroquial per evitar-ne la completa desaparició. També està en aquest lloc l'antica campaneta d'eixida a missa, de molt reduïdes dimensions i escàs valor. Dins del campanar també trobem més peces de les antigues truges, sembla que una de de les peces centrals de l'antiga truja de la campana de la Mare de Déu del Bon Succés. La maquinària del rellotge està a la seua ubicació original, tot i que no funciona, ja que ha estat substituïda per un ordinador.

A la Sala de les Campanes trobem dos truges de fusta de la campana Grossa. Una d'elles és l'antiga de fusta, de gran valor i que està parcialment coberta pels excrements dels coloms. També es troba a la Sala la truja de ferro d'aquesta campana, instal·lada durant la mecanització i retirada l'any 2002. A més hi han guardades teules semblants a les que té la teulada de l'església.

L'estat de conservació del conjunt de campanes és desigual. Per un costat la Grossa i la de la Mare de Déu disposen de truges de fusta de perfil tradicional valencià i estan mecanitzades amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Tenen batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. Per contra, les dos campanes menors disposen de truges de ferro i estan mecanitzades amb motor de vol continu. La Tercera disposa d'electromall monofàsic i un batall de canya de fusta, habitual de la foneria Portilla i que rebota excessivament. L'estat d'aquestes dos campanes no afavoreix la conservació dels bronzes ni té cap vinculació amb la tradició local.
Protección Bé de Rellevància Local
Identificador: 12.05.033-001.
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Las campanas A la Sagristia trobem una campana, fosa l'any 1911 i atribuïda a la foneria Hijos de Vicente Roses d'Atzeneta d'Albaida. Aquesta estava instal·lada al Col·legi de les Trinitàries, on va ser ubicada als anys 40 del segle XX. Com que el col·legi ja no està en funcionament, la campana va ser restaurada i reubicada a la Sagristia del temple. En una habitació adjacent, com ja hem comentat, es guarden els fragments de la campana del mateix col·legi trencada l'any 1936.

A la torre trobem quatre bronzes. La Major és la de major interés històric i patrimonial, ja que va ser fosa l'any 1677 i és un dels bens patrimonials més antics de la parròquia. Compta amb una inscripció al·lusiva a Sant Joan Baptista. La Mitjana i la Tercera són respectivament de l'any 2002 i 1996. La Menor és l'única que es conserva actualment del conjunt de l'any 1940.
Toques tradicionales Al campanar hi ha una fusta amb quatre forats, que servia per passar les cordes de les campanes i repicar des dels peus del campanar. Com a mínim les tres grans es tocaven al repic d'aquesta forma. Tenim dubtes si també es repicava la més xicoteta, ja que sols es va mecanitzar amb motor de vol continu (possiblement perquè tan sols es voltejava.). Les quatre campanes es voltejaven des de la mateixa Sala de les Campanes.

Per altra banda estaven els tocs horaris. La Gran tocava les hores de dia i de nit. Sembla que els quarts els tocava la Mitjana.
Toques actuales Els tocs són automàtics, voltejant les quatre campanes i repicant les tres grans. Les hores sonen exclusivament de dia. La Tercera és la que actualment toca els quarts.
Actuaciones Entorn a l'any 1750 es va iniciar la construcció d'un nou temple parroquial i amb ell es deuria traçar un campanar. Les obres les va dirigir Pablo Ferrer, qui es va retirar de l'obra l'any 1764, deixant sense construir el campanar i altres parts del temple. A partir de l'any 1779 l'aragonés Andrés Moreno va alçar la façana.

L'any 1936 les campanes varen ser llançades des del campanar, salvant-se la campana major perquè tocava les hores i per fer-la servir per alguns tocs d'alarma. En acabar la Guerra Civil, l'any 1940, la foneria de Manuel Roses Vidal va fondre tres campanes noves. Entorn a l'any 1969 es mecanitzaren les quatre campanes. La foneria de Salvador Manclús va canviar les truges de fusta per altres de ferro i es mecanitzaren amb motors de vol continu. Les tres grans, a més, es dotaren d'electromalls trifàsics.

La Tercera es va badar l'any 1996, sent refosa per la foneria Hnos. Portilla de Gajano (Cantabria) i instal·lada amb els mateixos mecanismes que els de la campana trencada (motor de vol continu i electromall trifàsic). La Mitjana també es va badar, sent refosa l'any 2002. El 24 de març, Diumenge de Rams, es va beneir la nova campana amb l'assistència de les autoritats locals religioses i civils. Els padrins de l'acte varen ser els xiquets de en eixe any varen prendre la Primera Comunió. Finalment es va pujar la campana, quedant instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. La Gran va ser restaurada amb subvenció de la Generalitat Valenciana entre 2002 i 2003 per ELECTRORECAMP S. L., amb aportacions de l'Ajuntament de Cabanes i feligresos de la parròquia. El bronze va ser netejat per dins i fora, eliminant la capa de brutícia que afectava a la sonoritat. La truja de ferro es va canviar per altra de fusta de perfil tradicional valencià, que en la nostra opinió deuria haver seguit amb més fidelitat la antiga de fusta. El dia 12 de gener de 2003, diumenge del Bateig del Senyor, va ser rebuda la campana al poble amb l'assistència de les autoritats municipals i religioses. Els padrins de l'acte varen ser el senyor Vicente Roca Capdevila i la senyora Elena Sidro Planell, per ser els veïns de major edat del municipi. La campana va quedar finalment ubicada al seu lloc tradicional i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
Autor y títuloAño
AJUNTAMENT DE CABANES - Cabanes prepara una intensa agenda cultural para dar a conocer el patrimonio municipal2017
CASTELLÓN INFORMACIÓN - La Generalitat promete catalogar la campana gorda de Cabanes como Bien de Interés Cultural2017
ELECTRORECAMP S. L. - Treballs en curs de realització 20022002
GOZALBO, Héctor - Recuperar el emblemático y antiguo sonido del bronce2004
LLOBET, Merche - La campana "Grossa" sonará con más fuerza2002
LLOP i ÁLVARO, Francesc - La campana de Cabanes2002

Vídeos de toques de campanas

IntérpreteVídeoFechaDuración
CAMPANERS DE CABANESToc de campanes a mà, 9 de maig de 2021. Cabanes.09-05-202108:16
28 Fotos del campanario
Fichas de todas las campanas
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualización 2016-12-01

Campanas desaparecidas

CampanaFundidorAñoDiámetroPeso
Mare de Déu del Bon Succés (refosa)ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)194082319

Campanas actuales

CampanaFundidorAñoDiámetroPeso
Fragments de la Campana de l'antic Col·legi de les Trinitàries (0)ROSES, HIJOS DE VICENTE 1928
Campana de la Sagristia o Senyals (0)ROSES, HIJOS DE VICENTE 191125.510
Santes Àgata i Llúcia (1)ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)194056102
Sant Joan Baptista (2)PORTILLA, HERMANOS (GAJANO)199667174
Mare de Déu del Bon Succés (3)PORTILLA, HERMANOS (GAJANO)200283331
Sant Joan Baptista, la Gran (4)167798545

Relojes

Relojes

Reloj mecánico (1)
Tipo reloj 1
Funcionamiento del reloj 1

Autores de la documentación

Fecha 10-04-2017
Fotos del reloj

Computadoras

Computadora (1)


1 2

Empresa de mantenimientoMANCLÚS, SALVADOR
Descripción La mostra o esfera mostra publicitat de l'empresa instal·ladora, cosa impròpia en un monument, i contrària a la Llei del Patrimoni Cultural Valencià. A més, i degut a l'escassa qualitat dels materials, algunes lletres s'han caigut. El text actual és "MANCLUS / ALEN A" en compte de "S. MANCLYS / VALENCIA"
Actualización 10-04-2017
1 Fotos de la computadora
Registro de computadoras
  • Registro reducido (PDF)
  • : campanas, campaneros y toques
  • Volver a la página anterior
  • Campanas de México ✱ Actualización 01-07-2024 ✱ 083038@gmail.com