| Descripción
| De l'església del segle XIII no hi resta res. La primera referència a l'església data del 1214, durant la prelatura de Ramon de Rocabertí.
La Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, sembla que organitzada per les confraries de corders i esparters probablement al segle XIV, edificà la casa al costat de l'església per a celebrar les seves juntes.
Si més no, fins a la reforma d'últims del XVI la porta principal era al carrer de Pilat. L'arquebisbe Pere de Copons, el 1738, concedí el patronat de l'església a la congregació mitjançant el deure de reedificar-la, la qual cosa féu, i, el 1764, tornaren a obrir-la al culte, després que fou derruït el temple primitiu durant les guerres de Felip V d'Espanya. tornà a ser reparada després de la Guerra del Francès. 1929 es féu l'arranjament de les façanes i restauració dels esgrafiats sota la direcció de l'arquitecte Balañá i Llorens. També es va rehabilitar la teulada, es van eliminar humitats i es consolidà el sòl. A la guerra de 1936 es cremà el retaule de l'altar major, obra de Josep Bonifàs (1759) i es destruí el Crist de la Sang. El 1940 tornà a ser reparada. El 1994 es van restaurar les escultures de la plaça del Rei. WIQUIPÈDIA (30-06-2016) |
|---|
