  |
| Época construcción
| Primera meitat del XVIII (iniciades entorn 1716) |
|---|
| Descripción
| El campanar d'Albocàsser es un exemple dels campanars barrocs que es van alçar a la zona. De planta quadrada compta amb tres cossos: el primer sense decoració, amb espilleres per iluminar l'escala i la esfera del rellotge,així com un de sol de 1735; el segon amb quatre finestres per les campanes, amb pilastres toscanes i entaulament. El tercer cos compta amb balustrada i una torreta poligonal amb dos altures i veleta dalt del cupulí. Tot el campanar va ser alçat amb silleria.
|
|---|
| Protección
| El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Las campanas
| Conserva un conjunt de sis campanes: Maria de la Presentació (1894), Sagrada Familia dels Roses d'Atzeneta (1970), Santíssim Sacrament de Salvador Manclús (1955), Assumpció de Josep Calbetó,(1857), la Trinitat de Ramon Roses i Domingo Tormo (1803) i a l'espadanya de la façana principal la Campaneta de tocar a missa (1689). |
|---|
| Actuaciones
| Les obres del nou temple parroquial van ser contractades en 1698 amb les families de mestres d'obres dels Esteller i els Gonel, al contracte apareix com deu ser el nou campanar: el fonaments un pam més que els del temple, les parets “de pedra picada, que estiga ben obrada y tallantada”, amb porta d'accés, escala a la castellana i espilleres per aportar llum. Per al cos de les campanes estipula que aquest ha de ser també de silleria per les dos cares, amb sis pams de gruix de mur sense les comptar les pilastres, mentre que la coberta serà de rajola i algeps. Per al remat obliga a realitzar el sistema de evacuació d'aigües i rematar-lo amb una creu. Finalment obliga als mestres a pujar les campanes quan acaben les obres. Aquestes continuaren a partir de 1716, estant acabades uns anys després. |
|---|
Cuadrante solar
 | El campanar té un quadarnt solar, datat en 1735 (data incisa en el mur) que ha sigut repint (hores pintades i no incises, i dotat d'un gnomon amb pletina i dos cargols, que està mal orientat (marca les 08:30 quan son les 11 hores - horari d'estiu) |
|---|
|
| Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
|
| 6 Fotos del campanario |
|---|
| Fichas de todas las campanas |
|---|
| Editor
| LLOP i BAYO, Francesc |
|---|
| Actualización
| 2023-07-02 |
|---|
Campanas actuales |
Computadoras |
Registro de computadoras
