  |
| Época construcción
| 1779ca |
|---|
| Descripción
| El campanar es localitza als peus del temple parroquial, de planta quadrada i tres cossos decreixents. La seua fàbrica és tota ella de rajola. El primer cos es troba integrat dins de la façana principal, compta amb un basament de pedra i en la cara orientada a la façana principal, a més, està decorat amb pintures que emulen els sillars dels angles i moldures a les espilleres. Damunt una cornisa decorada s'alça el segon cos, amb quatre finestres i al exterior pilastres toscanes damunt d'un basament i rematades per una cornisa d'igual factura que l'anterior. El terrat compta en primer lloc amb una balustrada, decorada amb pilastres i pinacles. En segon lloc, en ella trobem una torreta amb dos trams, els dos amb pilastres toscanes i quatre finestres. El primer d'ells compta amb arcs en diagonal rematats per pinacles, mentre que el segon amb aletons i pinacles més menuts. Remata la torre una coberta amb teules blaves i la Creu amb veleta i la imatge de Sant Honorat.
El seu interior compta amb una escala "a la castellana", es a dir, que recorre el perímetre intern del campanar fins poc abans de la Sala de les Campanes, on es fa més estreta i de caragol. Des d'aquest punt l'accés al remat es realitza amb una escala de mà. Finalment a l'antre extrem del campanar trobem el que possiblement fora el primer cos de l'altre campanar, mai alçat. La seua traça i decoració és igual que el primer cos de l'altra torre. |
|---|
| Graffitti
| L'escala compta amb alguns graffitti, realitzats la major part al segle XX, majorment per campaners i altres visitants de la torre. |
|---|
| Estado original
| Les campanes es trobaven instal·lades amb truja de fusta, de perfil tradicional valencià. Comptaven amb llargues cordes, que des de els batalls passaven per mitjà d'unes corrioles i fustes fins als peus del campanar. |
|---|
| Estado reciente
| Fins poc abans de 2014 les tres campanes estaven comptaven amb martells trifàsics, instal·lats durant la mecanització. Aquest mecanismes eren de resposta molt lenta, poc a vore amb els tocs tradicionals, i han estat canviats per electromalls. |
|---|
| Conservación actual
| La fàbrica del campanar es troba en un bon estat de conservació, tan sols a la Sala de les Campanes hi ha algunes restes d'instal·lacions anteriors que es deurien retirar de la mateixa. Per un altra banda al segon cos es troben les tres campanes que conformen el conjunt. Aquestes estan instal·lades a les finestres amb truja de ferro i mecanitzades amb electromall i motor de vol continu. Compten amb batalls lligats i reforçats amb cable de seguretat. Vist l'estat en que es troben seria recomanable procedir a la restauració de les campanes, baixant-les del campanar per netejar-les per dins i fora i canviar les truges de ferro per altres de fusta. Finalment els motors de vol continu deurien ser canviats per altres d'impulsos, que permeten tocar manualment les campanes i imiten els tocs tradicionals. |
|---|
| Protección
| El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Las campanas
| La parròquia compta amb un important conjunt de campanes, totes elles antigues. A la Sagristia trobem la Campaneta d'eixida a Missa, fosa per un fonedor desconegut i datada de l'any 1803. El campanar conserva un joc de tres campanes, com era habitual en moltes poblacions de l'Horta. La major d'elles data de l'any 1779, obra del campaner de la ciutat de València Juan Antonio de la Viña. Compta amb una de les primeres reproduccions d'una imatge específica d'un poble, en aquest cas del patró de Vinalesa, Sant Honorat. La següent en tamany es la Maria, refosa en 1915 a partir d'una més antiga de la que no coneixem dades. És obra de Vicente Domingo Roses, fonedor natural d'Atzeneta d'Albaida, que es va establir en la ciutat de València a principis del segle XX. La més menuda, Santa Maria, va ser fosa en 1875 pel fonedor Manuel Quiles, també habitant de València. |
|---|
| Toques tradicionales
| Sembla que els vols es realitzaven amb les tres campanes des de la mateixa Sala, possiblement amb cordes lligades a les ballestes. Per repicar comptaven amb llargues cordes unides als batalls, que passaven per unes corrioles i altres forats fins arribar als peus del campanar, evitant d'aquesta forma pujar al campanar cada volta. |
|---|
| Toques actuales
| Les campanes voltegen i repiquen automàticament. |
|---|
| Actuaciones
| En l'últim quart del segle XVIII el temple parroquial de Vinalesa va ser alçat de nou i amb ell el present campanar. La seua tipologia es correspon al model del barroc valencià de tres cossos decreixent, generalitzat a les darreries del segle XVII i molt difós al XVIII. El campanar de Vinalesa es deuria acabar en l'any 1779, moment en que va ser fosa la campana major. Desconeixem si amb ella es feu un conjunt nou, ja que les altres campanes es refongueren en 1875 (la menor) i 1915 (la mitjana). En 1990 el campanar es va restaurar, adquirint el aspecte que presenta actualment. Durant la restauració a més es va pintar el primer cos amb una decoració igual al de la resta de la façana principal.
En gener l'any 1957 el rector D. Vicente Lerga va signar amb la casa Manclús el contracte per mecanitzar les campanes, però la Junta Parroquial es va oposar completament als treballs. El motiu d'aquesta reacció es deu a que al mateix temps estava construint-se el nou altar major, per tant el contracte va quedar anulat. En 1960 el rector D. Antonio Barber Pons va signar un nou contracte amb Manclús per canviar les trujes de fusta per altres de ferro, treballs que es realitzaren en setembre d'eixe any amb un cost total (les tres campanes) de 20.300 ptes. La mecanització es va realitzar a finals de l'any 1973, instal·lant un motor de vol continu, mig vol i martell trifàsic per a tocar automàticament e cada campana. Poc abans de 2014 Electrorecamp S.L. ha canviat els martells trifàsics per electromalls i el batall de la mitjana per un nou. |
|---|
Rueda de campanas
 | En la Sagristia trobem un rogle de moderna factura. |
|
| Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
|
| 23 Fotos del campanario |
|---|
| Fichas de todas las campanas |
|---|
| Editor
| ALEPUZ CHELET, Joan |
|---|
| Actualización
| 2015-01-22 |
|---|
Campanas actuales |