  |
| Época construcción
| S. XVI-XX |
|---|
| Descripción
| El campanar es trova actualment a l'altura del creuer, amb planta rectangular i tres cossos. El primer cos correspon amb l'antic campanar renaixentista, alçat tot amb sillars de pedra, amb decoració al tram corresponent amb l'antiga sala de les campanes. Les finestres están tapiades, restant sols uns òculs i comptant al exterior amb pilastres toscanes entre cada finestra. El segon cos compta amb les mateixes piltastres als angles i sis finestres per les campanes, sobre les quals trovem una cornisa. El terrat es trova delimitat per una balustrada i compta amb el característic remat de dos altures: el primer amb arcs en diagonal i un segon amb aletons, rematat aquest per un cupulí i veleta.
El interior compta amb una escala "a la castellana", es a dir perimetral al mur, que es fa més estreta en arribar a l'antiga sala de campanes. La seua configuración interna ha estat modificada per la reconversió del espai en caseta del rellotge, trovant al seu interior la maquinària. Des d'aquesta sala es pasa a la de les campanes i permitjà d'una escala de gat accedim al terrat, ubicant en el segon cos del remat les campanes de les hores. |
|---|
| Graffitti
| Compta amb un important conjunt de graffitti, especialment a la Sala de rellotge, per persones que han visitat la torre. En especial junt a l'esfera en trovem un que ens indica la col·locació i una reparació de la mateixa. |
|---|
| Estado original
| La torre en el moment de la seua construcció es localitzava als peus del temple renaixentista, formant part de la primitiva façana principal. Amb les obres de reforma efectuades durant el barroc l'orientació de l'església es va veure alterada, ja que la façana principal va deixar pas a un creuer i presbiteri nou. Per tant el campanar va passar a estar al centre de la nau i no als peus com havia estat fins entonces. |
|---|
| Conservación actual
| Es trova en un bon estat de conservació tant interior com exterior. Les sis campanes estan mecanitzades amb motors de vol continu i martells, elements que han provocat el trencament de la campana Bàrbera, la tercera, motiu per el qual està sense batall i parada. Aquest fet constata la deficiència de les instal de les campanes i la necesitat de procedir a la restauració del conjunt, que ha de passar per la refosa de la campana trencada i la reposició de les truges de fusta. A més els mecanismes de toc automàtic han de ser renovats per altres més actuals que respecten els valors tradicionals del conjunt de campanes i permeten a més el seu toc manual. |
|---|
| Protección
| El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Las campanas
| Compta amb dos conjunts de campanes clarament diferenciats en ubicació i utilització. Per una banda a la Sala de les Campanes hi ha un total de sis, de les que sols una es anterior a 1936: Josefa, fosa per la fundició Hijos de L. Roses (Albaida) en 1913. També hi ha constància de dos campanes antigues: La mitjana fosa en 1704 i refosa en 1990 per Salvador Manclús i la Gran refosa de una campana anterior de 1850. En 1943 es Hnos. Roses de Silla refonen aquesta campana, realitzant altres tres: Sant Francesc, Bonifacia i Bàrbera. Aquestes són les sis campanes encarregades dels tocs litúrgics.
Per un altra banda al segon cos del remat es localitzen dos campanes horàries més un campanó, encarregades exclusivament del toc de les hores, |
|---|
| Actuaciones
| La part primitiva del campanar va ser construida entorn la meitat del segle XVI i en 1585 ja està documentat. Pocs anys després, en 1604, els germans Tocornal van realitzar un nou terrat i un remat. Aquest es va veure greument danyat per un terratrèmol en 1748 que va obligar a derribar la construcció i edificar-la de nou. Segons testimonis fotográfics aquest era un templet de dos altures, el primer posiblement amb arcs en diagonal i un segon amb aletons i cupulí, dins del qual es situaba alguna campana per les hores. La maquinària del rellotge estava ubicada baix l'antiga Sala de les campanes.
En 1911 es va remodelar de nou, elevant la torre. Sota la direcció de Fra Masseu Company i Alonso (O.F.M) es van constuir el segon cos, imitant l'anterior sala de les campanes i el nou remat, també de similars proporcions a l'antic, però més esbelt. |
|---|
| Notas
| Informació sobre les dates constructives procedent de http://antoniosabatermira.globered.com/ |
|---|
Matraca
| A la Sala de les Campanes es localitza la matraca, de gran interés i actualment no utilitzada. Compta amb una forma peculiar d'estrela de sis puntes, reforçada amb fustes. Seria convenient la seua restauració per tal de recuperar aquest element patrimonial tan singular i típic de la Semana Santa. |
|
| Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
|
| 37 Fotos del campanario |
|---|
| Fichas de todas las campanas |
|---|
| Editor
| ALEPUZ CHELET, Joan |
|---|
| Actualización
| 2014-02-01 |
|---|
Campanas actuales |
Relojes |
Relojes
| Reloj mecánico (1) |
|---|
 |
| Fecha construcción
| 1913ca |
|---|
| Descripción del reloj
| Amb anterioritat a les obres d'ampliació del campanar ja comptaria amb una maquinària. Una fotografia antiga mosta que al primer cos del costat de la campana gran hi ha una esfera. Posiblement el rellotge conservat es va adquirir en 1913 data que figura sobre l'esfera d'un dels costats. |
|---|
| Tipo reloj
| 1 |
|---|
| Existencia del reloj
| 1 |
|---|
| Funcionamiento del reloj
| 1 |
|---|
| Editor
| ALEPUZ CHELET, Joan |
|---|
| Fecha
| 01-02-2014 |
|---|
| Fotos del reloj |
|---|