  |
| Época construcción
| Segle XVIII |
|---|
| Descripción
| El campanar està situat a un lateral del temple conventual, orientat cap al claustre i les dependències conventuals. És de senzilla factura, planta quadrada i sols ressalta el tercer cos. Aquest té a dos dels laterals una finestra amb arc de mig punt. El lateral est en té un rectangular i el nord no presenta cap finestra. La torre té una senzilla coberta piramidal a quatre aigües amb una estructura de fusta i coberta de teula. Té una escala interior que permet accedir fins a la sala de les campanes. A aquesta hi ha alguns graons per accedir a les campanes.
A la part posterior de l'església hi ha una senzilla espadanya amb un arc de mig punt i aletons laterals. Està rematada amb tres pinacles triangulars. |
|---|
| Graffitti
| A l'exterior del campanar està pintada aquesta inscripció: "LA RDA. MADRE ABADESA / SOR CONCEPCION MELLADO / ORDENO / LA RESTAURACION DE ESTE / CAMPANARIO EN AGOSTO 1981 / RESTAURACION TOTAL / DE LAS CUBIERTAS / AÑO 2000" |
|---|
| Conservación actual
| L'estat de conservació del campanar és bo. L'estat de conservació de les campanes de la torre és desigual. La gran té una truja de ferro amb el braç de a foneria Roses i el capçal de Salvador Manclús i està mecanitzada amb motor de vol continu. El batall està lligat i dotat amb cable de seguretat. La mitjana disposa d'una truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. El batall també està lligat i reforçat amb cable de seguretat. La més xicoteta de la torre està penjada d'una biga de fusta a una de les finestres de la sala de les campanes. El batall, massa gran i llarg, pega baix. Té una corda al batall per a repicar-la manualment des dels peus del campanar. La campana de senyals de la porteria està penjada d'una senzilla estructura de ferro. La instal·lació és tradicional i especialment interessant és la truja de fusta de perfil tradicional i diferent del valencià. Disposa d'una ballesta amb corda per a tocar-la de forma oscil·lada i batall lligat. |
|---|
| Protección
| BEl temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addiccional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Las campanas
| Té diverses campanes. A l'antiga porteria del monestir hi ha una campana de senyals, fosa al segle XVIII. Al claustre hi ha altres dos campanes que es feien servir per a diversos senyals conventuals. Al campanar n'hi ha tres. La més xicoteta és una important campana del segle XVII, fosa per Vicent Rodes o Rosdes en 1670. La mitjana va ser refosa en 2008 per Hermanos Portilla i la major s'ha refós tres vegades, l'última en 1985 als tallers de la foneria Manclús. |
|---|
| Toques actuales
| Sols es toquen les dos campanes majors de la torre, que voltegen automàticament. |
|---|
| Actuaciones
| L'any 1940 es varen fondre dos campanes i a mitjans del segle XX la casa Roses va canviar les truges per altres de ferro. En 1981 es va restaurar el campanar i quatre anys després la campana gran. L'any 2008 es va refondre la Mitjana i l'empres Valverde la va instal·lar i mecanitzar. |
|---|
| Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
|
| 5 Fotos del campanario |
|---|
| Fichas de todas las campanas |
|---|
| Editor
| ALEPUZ CHELET, Joan |
|---|
| Actualización
| 2021-01-01 |
|---|
Campanas desaparecidas |
Campanas actuales |