  |
| Época construcción
| 1954 |
|---|
| Autores
| Antonio Muñoz |
|---|
| Descripción
| La parròquia compta amb un campanar de planta quadrada i dos cossos, ubicat en un lateral de la façana principal. La torre compta amb dos cossos i una balustrada que delimita el terrat, sent tota la fàbrica de rajola. El primer cos té dos trams, el primer dels quals està decorat seguint el model de la façana principal amb un sòcol que imita els sillars de pedra i damunt un tram pintat. El segon compta amb dos espilleres, estant des d'aquest punt la rajola sense pintar. Damunt d'una cornisa trobem el cos de les campanes que té quatre finestres i cantons estan reculats. Aquest cos està situat sobre un basament i separant-lo de la balustrada trobem una altra cornisa. L'interior de la torre disposa d'una escala que recorre el seu perímetre interior fins arribar a la Sala de les Campanes.
|
|---|
| Estado reciente
| Des de la instal·lació de les campanes aquestes disposaven de llargues cordes per al seu toc manual des dels peus del campanar. La menor en lloc d'aquesta corda al batall disposava d'una altra per voltejar-la amb cigonyal. Durant la mecanització es retiraren aquestes cordes i el cigonyal de la menor. Fins poc abans de l'any 2000 la Sala de les Campanes estava sense cobrir. |
|---|
| Conservación actual
| La fàbrica del campanar es troba en bon estat de conservació, excepte el tram que permet accedir a la Sala de les Campanes, on s'han degradat els materials constructius per l'acció dels agents climàtics. A la Sala de les Campanes trobem diversos cables solts, que es deurien organitzar. Les quatre campanes estan instal·lades amb truges de ferro de la casa Roses i mecanitzades amb motor de vol continu. Les tres grans a més disposen d'electromalls trifàsics. Totes elles disposen de batalls lligats i reforçats amb cable de seguretat.
La instal·lació actual de les campanes no afavoreix la correcta conservació de les mateixes, ni guarda vinculació amb la tradició local. Per aquest motiu deurien ser restaurades, baixant-les del campanar per netejar-les per dins i fora, recuperant així la sonoritat perduda. Les truges actuals es deuen canviar per altres de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment els motors de vol continu es deurien canviar per altres d'impulsos i els electromalls trifàsics per altres monofàsics, que permeten el toc manual de les campanes i imiten els tocs tradicionals. |
|---|
| Protección
| El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Las campanas
| Compta amb un conjunt de quatre campanes, foses en l'any 1954 als tallers de la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida, dirigits per Germán Roses. La celebració de l'Any Marià amb motiu del centenari de la definició dogmàtica de la Immaculada Concepció pel Papa Pius IX va motivar la dedicació de les tres campanes grans a advocacions marianes: la tercera a la Mare de Déu de Lourdes, la mitjana a la dels Desamparats i la gran a l'Assumpció. Totes elles porten inscripcions al·lusives a l'Any Marià així com a l'Ajuntament de Benpeixcar com a donants del conjunt. |
|---|
| Toques tradicionales
| Les quatre campanes es voltejaven manualment, les tres grans des de la Sala de les Campanes, mentre que la menor comptava amb un cigonyal per voltejar-la des dels peus del campanar. Les grans a més es repicaven des dels peus del campanar per mitjà de llargues cordes unides als batalls. |
|---|
| Toques actuales
| Les tres campanes grans repiquen automàticament, a més les quatre es voltegen també de forma automàtica. |
|---|
| Actuaciones
| L'antic temple parroquial disposava d'un campanar de planta quadrada i tres cossos, similar al de la Col·legiata de Gandia, possiblement alçat al segle XIX. Entre finals de gener i principis de febrer de l'any 1937 el campanar va ser demolit i les campanes tirades des del segon cos al carrer, fet que va congregar a alguns veïns. Sembla que durant el llançament de la primera quasi es va produir un accident, fet que va obligar a la gent allí congregada a retirar-se pel perill. Després de ser llançades totes les campanes foren entregades a les autoritats republicanes, perdent-se el seu rastre.
Acabada la Guerra Civil es va iniciar la construcció del nou temple parroquial. Durant l'any 1954 es va construir el campanar seguint el projecte de Antonio Muñoz. Possiblement va plantejar un campanar de similars formes que el perdut en 1937, però les limitacions econòmiques sols permeteren alçar la construcció fins a la Sala de les Campanes. Aquesta va estar sense cobrir fins prop de l'any 2000, quan es va construir una teulada. Mentre estava construint el campanar, l'Ajuntament de Benipeixar (municipi fins els anys 60 del segle XX) va acordar en el ple del dia 8 de juny la fosa de les quatre campanes noves. Aquestes arribaren al poble en desembre, celebrant el 19 del mateix mes l'acte de benedicció. Finalment es pujaren al campanar, quedant instal·lades amb truges de ferro. Durant la dècada dels anys 80 es mecanitzaren a càrrec de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València, instal·lant motors de vol continu i electromalls trifàsics. |
|---|
| Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
|
| 11 Fotos del campanario |
|---|
| Fichas de todas las campanas |
|---|
| Editor
| ALEPUZ CHELET, Joan |
|---|
| Actualización
| 2015-06-09 |
|---|
Campanas actuales |