  |
| Época construcción
| 1769-1781 |
|---|
| Autores
| Joaquín Ibánez (traces), José Bueso (mestre d'obres) |
|---|
| Descripción
| El campanar està situat a un lateral de la façana principal de l'església. És de planta quadrada i té dos cossos, emprant com a material constructiu la rajola. El primer cos està integrat dins de la façana principal del temple i està dividit en dos trams separats per unes motllures també de rajola. El segon cos té quatre finestres amb arcs de mig punt i estan emmarcades per diverses motllures de rajola. Sobre aquest cos hi ha una cornisa que serveix de base per a la teulada, que és de teula i a quatre aigües. Al centre hi ha un pinacle de pedra que serveix de base per a la creu i veleta. La torre té una escala interior circular que permet l'accés a la sala de les campanes. |
|---|
| Estado original
| Les campanes conservaren, fins a la mecanització dels anys 60 del segle XX, les instal·lacions tradicionals amb les truges de fusta i diversos accessoris per tocar-les manualment. A més les dos grans disposaven de llargues cordes, unides als respectius batalls, per repicar-les manualment des dels peus del campanar. Aquestes es passaven per mitjà de diverses politges. |
|---|
| Estado reciente
| Abans de la restauració del conjunt (2003) les quatre campanes estaven dotades amb truges de ferro de la casa Roses i mecanitzades amb motors de vol continu. A més les dos grans (com a mínim) disposaven d'electromalls trifàsics. La instal·lació de les campanes no permetia el toc manual ni afavoria la conservació del conjunt. |
|---|
| Conservación actual
| L'estat de conservació, tant de la torre com de les campanes, és bo. Les campanes estan situades a les finestres del segon cos, dotades totes elles amb truges de fusta de perfil tradicional valencià. Disposen de batalls lligats i reforçats amb cable de seguretat. A més les tres grans tenen electromalls monofàsics per repicar automàticament. |
|---|
| Protección
| El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Las campanas
| Fins a l'any 1936 tenia un conjunt de tres campanes: Sant Tomàs de Villanueva, la Immaculada i Santa Àgueda. L'any 1939 es va fondre el nou conjunt de campanes, augmentant el conjunt tant en nombre com en pes. De menor a major es dedicaren al Sagrat Cor de Jesús, Sant Tomàs de Villanueva, Santa Àgueda i Sant Antoni. Totes elles eren obra de la foneria Roses de Silla. D'aquestes campanes sols es conserven dos actualment, ja que les altres dos es varen refondre l'any 1983 als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. |
|---|
| Toques tradicionales
| Les campanes es voltejaven des de la mateixa sala, suposem que sense l'ajuda de cordes perquè es troben prou baixes. Al centre de la sala hi ha una fusta amb dos politges que servien per a passar les cordes de les dos campanes grans. Aquestes es repicaven des dels peus del campanar de manera que no era necessari pujar diàriament al campanar. |
|---|
| Toques actuales
| Les quatre campanes voltegen automàticament. Les tres grans disposen de electormalls monofàsics per repicar també de forma automàtica. |
|---|
| Actuaciones
| L'església (i el campanar) es varen construir entre els anys 1769 i 1781 per iniciativa del canonge de la catedral de València Francisco Pérez Bayer, que passava llargues temporades al poble. El campanar es va construir, com la resta del temple, seguint els cànons academicistes i el campanar té unes proporcions més menudes del que era habitual. A més canvia el tercer cos per una senzilla coberta de teula.
El conjunt de campanes primitiu estava format per tres bronzes, que foren llançats des de la torre l'any 1936 i junt amb altres fragments del Convent del Desert de les Palmes quedaren guardats a un hort a l'espera de ser requisats per fondre'ls. Sols va quedar una campana per tocar a alarma en cas de veure l'aviació enemiga. A més la torre va servir com a punt de vigilància L'any 1939, possiblement amb part d'aquests fragments, es va fondre el nou conjunt, de majors dimensions que el primitiu. La fosa de les campanes es va fer als tallers de la foneria Hermanos Roses, ubicada ja en aquell moment a la localitat valenciana de Silla. El dia 9 de juny de 1940 varen ser solemnement beneïdes, prèvia autorització del bisbe de Tortosa (la població formava part del seu territori), i seguidament la pujaren al campanar.
Als anys 60 la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida les va mecanitzar. Les truges de fusta originals es canviaren per altres de ferro i les quatre campanes foren mecanitzades amb motor de vol continu. A més (i com a mínim) les dos grans es mecanitzaren amb electromall trifàsic. L'any 1983 estaven trencades dos d'elles (la mitjana i la tercerta) i es varen refondre. Finalment es restauraren en Pasqua de l'any 2003 per ELECTRORECAMP. Es va baixar de la torre les campanes per netejar-les per dins i per fora. Les truges es canviaren per altra de ferro de perfil tradicional valencià. També renovaren la mecanització amb motors d'impuls i les tres grans a més amb electromalls monofàsics. |
|---|
| Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año)
|
| 9 Fotos del campanario |
|---|
| Fichas de todas las campanas |
|---|
| Editor
| ALEPUZ CHELET, Joan |
|---|
| Actualización
| 2018-08-05 |
|---|
Campanas desaparecidas |
Campanas actuales |