Campanas de México

Registro de las campanas

Parròquia del Salvador - ELX (COMUNITAT VALENCIANA)

Época construcción	1943-1955
Autores	D. Antonio Serrano Peral
Descripción	La parròquia compta amb una espadanya de dos finestres, ubicades en dos nivells, al costat nord del creuer. És de senzilla factura, sense més elements ornamentals, que unes moldures de rajola.
Las campanas	En 1401 van reparar una campana trencada. Cap a 1570 la parròquia demana rentes al Consell de la Ciutat, per fer una campana i rellotge, accedint el municipi a la petició i ja en 1570 afirmaven que les seues campanes eren les millors d'Elx. En 1777 el campaner Antonio Pabon, de Orihuela, va fondre la campana major, tenint que repetir el procés fins a dos vegades per eixir defectuosa la campana. Aquesta sembla que es va refondre en 1786 quan fan altres tres noves, batejades sent capellà D. José Miralles. Després del incendi del temple en 1936 les campanes van quedar al campanar, sent baixades en el moment de derribar el temple i desapareixent poc després. Suposem que també en aquesta data van despararèixer les campanetes de mà i el rogle, esmentades als inventatis de visites pastorals de 1629, 1655, 1732 i 1825. En 1953 l'empresa de fundició Manclús va oferir a la Junta de Reconstrucció del temple la fundició de campanes, visitant-los en 1955, sense arribar a fondre cap campana. Amb la construcció de la primera espadanya sobre la Capella de la Comunió van encarregar a la empresa Hijos de Constantino Linares la fosa de una campana de nom Dolores que va quedar ubicada en aquesta espadanya. Finalitzades les obres del nou temple parroquial aquesta campana va passar a la nova espadanya i la fundició Viuda de Constantino Linares va fondre la actual campana gran, de nom Maria Inmaculada.
Actuaciones	La parròquia fundada poc després de la conquesta cristiana d'Elx en 1250, contant ja a finals del XIII amb un petit campanar. En 1570 iniciaren la construcció de un nou campanar encarregant-se de les obres Pedro Segura, Domingo Chavarria i José Bernabeu. Les obres continuaven en 1578, resultant un campanar molt similar al de Orihuela, que a més va ser presó de eclesiàstics. Un terratrèmol va afectar al temple en 1786, al igual que un altre en 1829. En 1867 durant un toc D. José Orozco va caure del campanar al intentar passar per una de les campanes, morint poc després . En 1864 van construir un petit campanar a la part nort del temple. El 20 de febrer de 1936 el temple va ser incendiat i derribat tot el conjunt poc després. En 1943 encarreguen al arquitecte Antonio Serrano Peral els plànols del nou temple amb un campanar de formes similars al de Santa Maria i situat al mateix lloc que el anterior. Aquest proyecte neobarroc no va prosperar, realitzant un nou proyecte de formes més modernistes, de planta cuadrada i 28 metres d'altura, que no es va realitzar. Les obres del nou temple parroquial van escomeçar per la Capella de la Comunió, que en un primer moment comptava amb una espadanya sobre el seu accés que va ser demolida amb la construcció del nou temple. Finalment es va alçar una espadanya de dos finestres.
7 Fotos del campanario
Fichas de todas las campanas
Editor	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualización	2013-09-08
Campanas desaparecidas

Campanas actuales