Registro de las campanas
Catedral de Sant Pere - VIC (CATALUNYA)
| Carrer del Cloquer, 5 08500 VIC | |||||||||||||||
   | |||||||||||||||
| Descripción | El campanar de la Catedral de Vic és un magnífic edifici romànic, que fou adequat, durant segles, al doble ús tant acústic com simbòlic. Es tractava d'un edifici, disposat de manera que elevava les campanes, per què sonessin més, al temps que mostrava des de lluny la ubicació del temple. SARTHOU esmenta dos vegades el campanar en el seu treball, descrivint-lo com romàrnic, i un dels pocs restes de la primera catedral: Nada queda ya del primitivo templo prelacial de Ansona (siglos VI y VII de nuestra era cristiana), ni de la catedral del siglo IX, ni casi apenas de la consagrada en 1038 por el arzobispo Wifredo de Narbona, a ruegos del obispo Oliva, si exceptuamos una torre-campanario de seis cuerpos superpuestos en cuadrada base y arquerías ciegas en los inferiores y vanos en la sala superior, cobijada la terraza con tejado añadido con posterioridad. ... Dominando el monumento (templo y claustro catedralicios) perdura siglo tras siglo el campanario de la catedral románica, como olvido de la piqueta demoledora, recordándonos su siglo XII. Las ventanas cegadas de los cuerpos inferiores son refuerzos hechos a fines del XIV. El reloj conserva parte de los montantes góticos de 1483... També descriu la torre ALCOLEA, destacant el seu alt valor monumental: CATEDRAL DE VICH (Barcelona).- El campanario de la catedral de Vich es, con la cripta, el único elemento que subsiste del templo románico construido durante el episcopado de Oliba (1018-1046) y sustituido en el siglo XVIII por el actual edificio. Con planta cuadrangular desde sus cimientos, se levanta hasta una altura de 46 metros, distribuida en seis pisos separados por fajas de arcuaciones ciegas y dentículos de sierra, en los cuales se abren las series de ventanales, geminados o triples y separados por robustas columnas de capiteles mensuliformes. Es el campanario más monumental en el grupo de los románicos que presentan una sola serie de ventanas en sus fachadas. Les campanes estan disposades en les tres plantes superiors, que corresponen a la sala de campanes, la sala de la campana del rellotge i finalment la teulada, on es troba la campana dels quarts. Les diverses actuacions arquitectòniques recents, que buscaren la consolidació de l'edifici, no tinguéren en compte les necessitats acústiques del campanar, ni les técniques de les campanes. Les dues campanes majors conserven tant els jous de fusta com els capçals de pedra, i fins i tot una d'elles conserva tant el braç de ferro com el topall per deixar la campana "a seure", és a dir boca cap a dalt. Altres jous de fusta, de les campanes menors, es troben desmuntats per la sala. Altitud: 480 metres. Església neoclàssica aixecada entre el 1781 i el 1803. Consta de tres naus de tres grans trams, un d'ells és un incipient transsepte amb una cúpula sobre petxines al creuer recoberta per un cimbori quadrat amb tres òculs a cada cara i alts pinacles als angles i al cim; té un presbiteri semicircular i un absis poligonal de set costats oberts amb òculs i finestretes altes a cada costat que tanca una àmplia girola situada darrera el presbiteri; darrera el portal central d'entrada, sense cancell, hi ha una reixa ferrada; les voltes estan formades per cúpules bufades, tant en la nau central com en les laterals; estan separades per robustos pilars quadrats. A migdia es troben dos claustres sobreposats, lleugerament rombals, el primer romànic, segles XI i XII, el superior gòtic del 1318 al 1400 obra de Domènec Despuig, Bartomeu Ladernosa i Antoni Valls, successivament; en un lateral s'hi troba la tomba del pintor Josep Maria Sert i al centre del pati s'hi ha aixecat la del filòsof del segle XIX Jaume Balmes fill de Vic. El frontis té tres portals rectangulars, classicitzants; el central es troba flanquejat per columnes toscanes de fust gris-blau sobre pedestals, dues per banda; sostenen un entaulament dòric; al damunt hi figura una fornícula amb la imatge de sant Pere emmarcada per pilastres i un frontó arquejat; una rosassa motllurada s'obre a mitja alçada així com uns finestrals amb balustrades a banda i banda; sobre la cornisa, al centre, el frontis està coronat per un frontó triangular, i als laterals per una balustrada; en tot el frontis central el parament es troba arrebossat i emblanquinat mentre que és de grans carreus ben escairats de pedra blanca tirant a grisa en la part de la façana que correspon a les naus laterals. Els murs exteriors estan arrebossats i pintats d'un color lleugerament ataronjat; tenen pilastres al mur nord que els divideixen en plafons, i contraforts en el sud; els caires de l'absis destaquen per tenir carreus grisencs. Conserva un cripta de la primitiva catedral romànica (1038) sota l'absis de l'actual; consta de tres naus de quatre trams gairebé quadrats i un absis semicircular; estan cobertes per voltes d'aresta sobre columnes centrals i pilastres adossades als murs laterals; les columnes presenten capitells primitius; algunes tenen base, altres descansen al terra; les seves dimensions són, respectivament, de 15'00 x 9'70 metres de llargada i amplada total. Dimensions del temple: 71'40 x 11'43 x 27'65 metres de llargada, amplada i alçada; l'amplada total de les tres naus és de 28'35 metres, i la llargada total inclosa la girola en fa 77'45; la cúpula sobre l'altar major arriba als 33'25 metres d'alçada pel seu interior. Arquitecte: Josep Moretó i Codina (1748-1826) del mateix Vic. Guarda un retaule gòtic d'alabastre policromat (1420-26) de l'escultor gòtic català Pere Oller; d'ell mateix, en un arcosoli, es troba un sarcòfag del 1424 amb bells relleus d'estil borgonyó corresponent al canonge Bernat Despujol; també conté la tomba de Sant Bernat Calbó (1180-1243), monjo cistercenc, abat de Santes Creus i bisbe de Vic, i la del bisbe Torres i Bages. Els seus murs interiors estan decorats amb pintures murals (1940-45) de Josep Maria Sert (1874-1945). Campanar romànic de la primitiva catedral del bisbe Oliba aixecat entre el 1038 i el 1059. Té planta quadrada (8'00 x 8'00 m); està dividit en set pisos amb paraments ornats per arcuacions cegues sota frisos de dents de serra a cadascun d'ells; s'hi obren els finestrals en gradació creixent d'obertures, totes d'arc de mig punt i a cada banda: dues en el tercer pis, geminades en el quart, triforades en el cinquè i sisè; el setè, modern, té pilastres que deixen àmplies obertures rectangulars i que sostenen una teulada piramidal molt baixa; al seu centre hi penja una campana. En els dos pisos inferiors, les obertures són simples espitlleres dues a cadascun d'ells en la cara nord. Els paraments de pedra grisa tenen carreus petits irregulars, escairats matusserament i disposats en filades força uniformes. El gruix dels murs va disminuint a mesura que el campanar guanya alçada. L'escala que puja fins a la cel·la és de pedra arrapada als murs avui (2012) ben refeta. Situació: adossat (pràcticament exempt) al mur de tramuntana, prop de la capçalera orientada a llevant. Alçada: 56'04 metres fins al nivell del terra del carrer, però, interiorment es veu que comença a 1'50 m. més avall. Per tant, l'alçada total és de 57'54 metres. Esveltesa: 7 | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Estado original | Aparentment les campanes estaven disposades sobre unes grans bigues de fusta que anaven recolzades sobre els murs del campanar, i estaven disposades en l'interior d'una gran sala de cinc o sis metres d'alçada. Dotades amb braços de ferro, a l'extrem dels quals hi havia les cordes corresponents, les campanes es podien brandar o dur a seure recolzant-s'hi en uns topalls metàl•lics empotrats en les bigues, des d'uns tres metres de distància. Sis campanes, disposades en les bigues, tres i tres, es brandarien i repicarien, segons els tocs i les necessitats de la Catedral. En la guerra civil les campanes foren destruïdes (el 26 de juliol de 1936, com hi indica una de les campanes) i sols hi van romandre les del rellotge; probablement les grans en el campanar i les petites dins del temple. La campana gòtica, potser, era utilitzada per altres senyals o prové d'un altre campanar. El fet és que, immediatament després de la guerra, entre 1941 i 1942, es van construir quatre campanes, dues grans i dues mitjanes, que anaven disposades amb jous i braços per ser tocades a la catalana. Potser en aquell moment hi afegiren la campana gòtica, així com, uns anys més tard, en 1954, una sisena campana formà part del conjunt. | ||||||||||||||
| Estado reciente | En 1989 les campanes es trobaven de la mateixa manera que les vam trobar en 2004. Probablement per motius arquitectònics i per congrenyar l'edifici, sembla que van modificar la distribució interna del campanar, afegint un sòl apenes un metre i mig per baix de les grans bigues de les campanes. Per motius desconeguts, aquestes bigues, probablement tan antigues com el campanar, i de grans dimensions, es van escapçar en un extrem, recolzant-les sobre una petita estructura de bigues de ferro, que té valor sustentant però no dinàmic, és a dir que serveix per a suportar l'extrem de les bigues, però que no permet el moviment de les campanes. També s'hi va afegir un altra estructura metàl•lica, de la que pengen les quatre campanes intermitjes, dismuntant-les dels seus jous de fusta originals. La ubicació de les campanes impedia el moviment d'una de les dues campanes majors, que encara conserva el jou de fusta i pedra original. La ubicació de mecanismes auxiliars front a l'altra campana gran, així com la disposició del sòl i altres limitacions, impedeixen igualment la possibilitat de tocar aquesta campana, que conserva tota la seva instal·lació original, a la manera catalana. Igualment s'hi havia afegit el conjunt de dues campanetes del rellotge, abans ubicades a l'interior del temple, i de sonoritat molt aguda, conservant la seva instal•lació i fins i tot la petita biga de fusta de la qual penjaven, ubicant-les junt a les altres campanes menors del campanar, però sense hi afegir cap mecanisme manual o mecànic per tocar-les. | ||||||||||||||
| Conservación actual | En 2004 les campanes es troben en un estat major d'abandonament, si cap, amb les mateixes limitacions indicades. Una de les campanes majors, així com la gòtica, no tenen batall, i sols tenen electromall les dues grans, la del rellotge i la gòtica, mentre que la de dels hores conserva igualment el seu mall extern per gravetat, així com la dels quarts. Tot el conjunt de l'edifici es troba en un estat avançat de degradació, degut a la interrupció d'unes obres de restauració que varen substituir espais interiors, què en alguns casos no foren remplaçats (com part del sòl de la sala del rellotge, al qual cal accedir passant per unes perilloses i mal conservades bigues de fusta) | ||||||||||||||
| Protección | Bé Cultural d'Interès Nacional 237-MH-ZA Codi: (R.I.) - 51 - 0000432 - 00000 Registre: (R.I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu Categoria: 51 Monument Nom: Catedral de Sant Pere Apòstol Comunitat Autònoma: Catalunya Província: Barcelona Municipi: Vic Data de Declaració: 03-06-1931 Butlletí de la Declaració: 04-06-1931 Tramitació: INCLÒS/DECLARAT Font: Ministerio de Cultura (2005) | ||||||||||||||
| Las campanas | El campanar de la Catedral de Vic conserva diverses campanes històriques, encara que hi han també algunes posteriors a la guerra civil. Per una banda es conserven les quatre del rellotge: les dues grans, de les hores i dels quarts, que es van quedar en la torre, així com les dues petites de l'interior del temple, que van ser pujades amb les altres. Si les majors són dels segles XIX i XVIII, les petites, anepígrafes, semblen de factura gòtica, i podien ser fàcilment dels segles XV o XVI. De les altres campanes, sols una és interessant i antiga: una campaneta gòtica, amb els escuts de Vic i un altre que no sabem reconéixer, i amb la data de 1532. Hi ha dos grups de dos campanes, fets en la postguerra, de dos autors diferents, d'escassa qualitat i de sonoritat dubtosa. Un altra campana, d'autor desconegut, i dels primers anys 50, completa un conjunt, que ha sigut desprovist dels accessoris tradicionals, de manera que les campanes ja no poden tocar a la catalana. De les quatre campanes dels anys quaranta, les dues majors tenen sengles poesies populars en español, d'escàs interès i semblants a les de les dues grans de Solsona, ja que foren foses pel mateix autor. Les altres dues mitjanes, encara de menor valua, tenen unes complexes epigrafies llatines, amb els noms en català, referides a l'anterior destrucció per obra de marxistes. | ||||||||||||||
| Toques tradicionales | Les campanes estaven disposades en dos nivells diferents atenent als usos diferenciats. Les dues campanes de les plantes superiors corresponien al rellotge, mentre que les altres sis de baix s'utilitzaven per als tocs litúrgics. No sembla probable que la campana de les hores fora utilitzada conjuntament amb les altres. Les sis campanes litúrgiques podien brandar-se, i probablement sols les campanes majors (dues o quatre, no ho sabem) es podrien dur a seure. Els tocs es completarien amb diversos repics de les campanes litúrgiques, lligant cordes als batalls, per a distints senyals quotidians, de festes menors i de difunts. | ||||||||||||||
| Toques actuales | Sembla que en algun moment cap als anys 1995 es va recuperar parcialment el toc manual d'algunes de les campanes litúrgiques, exclusivament amb cordes lligades als batalls, a les quals es va afegir de manera impròpia la campana de les hores del rellotge, tocades les majors amb sengles pedals i les altres amb cordes unides a les mans. És possible que la campana gòtica, la més valuosa del conjunt, no formès part del toc, i tampoc les dues petites del rellotge, possiblement també medievals. No obstant sembla que fa uns quants anys que les campanes són tocades exclusivament de manera automàtica. Abans de 1989 es van mecanitzar les campanes, probablement en el moment de substituir els jous de fusta per bigues de ferro, dotant exclusivament amb electromall la campana de les hores, les dues majors i la gòtica, ubicades en diversos espais del campanar. Pel desgast de la campana, la gòtica és la més utilitzada. | ||||||||||||||
| Actuaciones | En l'última restauració del campanar, inacabada, es van instal•lar les campanes de manera que no es poden tocar a la catalana, tot i que les dues majors tenen la instal•lació completa. De les altres s'ha instal·lat electromall en l'única campana gòtica existent, així com en les dues grosses ja esmentades i la del rellotge, fora de tota norma tradicional. Probablement, tant els electromalls com el conjunt de bigues de ferro, que suprimeix tota possibilitat de tocar les campanes a la manera tradicional, són obra de l'empresa GUIXÀ de Monistrol de Montserrat. | ||||||||||||||
| Notas | El treball va ser inclòs en el segon lliurament d'aquesta segona fase de l'inventari de les campanes de les catedrals d'España. Es detecta, com passa sovint, que les modificacions arquitectòniques es realitzen sense tenir en compte ni les necessitats acústiques, de conservació o d'ús de campanes històriques. | ||||||||||||||
| Bibliografía (se puede ordenar por autor o por año) | |||||||||||||||
Vídeos de toques de campanas
| |||||||||||||||
| 88 Fotos del campanario | |||||||||||||||
| Fichas de todas las campanas | |||||||||||||||
| Editor | PALLÀS MARIANI, Xavier | ||||||||||||||
| Actualización | 2023-12-19 | ||||||||||||||
Campanas actuales | |||||||||||||||
| Campana | Fundidor | Año | Diámetro | Peso |
|---|---|---|---|---|
| Campana petita de les hores (2) | 1450ca | 19 | 4 | |
| Campana petita dels quarts (1) | 1550ca | 20 | 5 | |
| Escolàstica (3) | USICH, FONERIA DE FRANCISCO | 1944 | 50 | 72 |
| Santa Maria (2) | FEXES, JOAN | 1532 | 52 | 81 |
| Anna (5) | PEREA, VIUDA DE ÁNGEL | 1942 | 70 | 199 |
| Miquela i Maria de la Mercè (4) | PEREA, VIUDA DE ÁNGEL | 1942 | 77 | 264 |
| Sagrat Cor de Jesús (5) | ERICE, VIDAL | 1941 | 109 | 750 |
| Santa Bàrbara (8) | ERICE, VIDAL | 1941 | 124 | 1104 |
| Santa Maria, Sant Bernat Calvó i Santa Bàrbara; Campana de les hores (B) | VENTULÀ, DAMIÀ | 1803 | 137 | 1489 |
| Campana dels quarts (A) | COROMINA, MIQUEL (OLOT) | 1724 | 67 | 174 |
Relojes
Relojes
| Reloj mecánico (1) | ||
|---|---|---|
 | ||
| Descripción del reloj | El rellotge té un enginyós mecanisme electromecànic de CAROD de Barcelona per gestionar tant el moviment com la sincronització, de manera que és el conjunt original l'encarregat de tocar quarts i hores. | |
| Tipo reloj | 1 | |
| Funcionamiento del reloj | 2 | |
| Editor | ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc | |
| Fecha | 24-12-2010 | |
| Fotos del reloj | ||