Inventario de campanas
Parròquia de Sant Jaume - MONCADA (COMUNITAT VALENCIANA)
Campanas actuales
Campana d'eixida a missa (0)
  | |
| Localización | Sagristia |
|---|---|
| Diámetro | 27 |
| Peso aproximado | 11 |
| Fundidor | MORENO, VICENTE; ROSAS, JAIME |
| Año fundición | 1912 |
| Descripción | La campana té anses simples i en l'espatlla un cordó i quatre estreles. En el terç hi ha quatre cordons. Seguidament, en el mig presenta una creu de calvari radiant i la següent inscripció amb les tres persones de la Sagrada Família: "JESUS MARIA JOSE". Baix d'aquesta hi ha dos estreles i la imatge del Cor de Jesús. En els laterals que queden apareix una estrela en cada costat. La Sagrada Família es repeteix constantment a les inscripcions de les campanes des del segle XVII, especialment a terres castellanes i en campanes xicotetes. En el mig peu hi ha tres cordons, tres estreles i esta inscripció: "✱ AÑO ✱ 1912 ✱". Per acabar, presenta dos cordons en el peu. |
| Inscripción hombro | (cordó) (00) (03) (06) (09) (estreles) |
| Inscripción tercio | (4 cordons) |
| Inscripción medio | (00) (Creu de calvari radiant) (03) (09) (estrela) (06) "JESUS MARIA JOSE" (imatge del Sagrat Cor de Jesús entre dos estreles) |
| Inscripción medio pie | (3 cordons) (00) (03) (09) (estreles) (06) "✱ AÑO ✱ 1912 ✱" |
| Inscripción pie | (2 cordons) |
| Toques tradicionales | Tocava els quarts junt amb l'altra campana dels quarts que està ubicada al terrat del campanar. |
| Toques actuales | Toca a batallades per senyalar l'inici de les misses. |
| Yugo | Biga metàl·lica. |
| Estado anterior | L'any 1997 estava situada al tercer cos del campanar. Com que es feia servir per a tocs horaris estava fixa i disposava d'una maça exterior per tocar els quarts, toc que interpretava amb altra campana. |
| Estado de conservación | La campana està ubicada a la sagristia de l'església parroquial. Penja d'una anella penjada d'una biga de ferro. Té una corda unida al batall per repicar-la. |
| Mecanismos para tocar | Corda al batall. |
| Actuaciones | Va ser fosa l'any 1912. Les inscripcions no indiquen el nom del seu autor o autors. No obstant els elements decoratius utilitzats, la lletra i la forma de disposar-ho a la superfície de la campana són característics de Jaime Rosas i Vicente Moreno, que varen fondre campanes conjuntament entre els anys 1899 i 1914. Després dels anys 90 del segle XX va baixar del campanar i ubicar a l'interior del temple parroquial com a campana d'eixida a missa. |
| Protección | La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Està dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local, molt semblant al valencià. La mecanització permet el toc manual i està composta per un motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
| Valoración | En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana. |
| Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 15-04-2024 |
| 22 Fotos | |
Santa Inés (1)
  | |
| Localización | Sala de les campanes |
|---|---|
| Diámetro | 67 |
| Altura bronce | 57 |
| Borde | 8 |
| Peso aproximado | 174 |
| Fundidor | ROSES, HERMANOS (SILLA) |
| Año fundición | 1939 |
| Descripción | La campana té la següent inscripció al terç: "✱ EN HONOR DE SANTA INES VIRGEN Y MARTIR ✱ AÑO DE LA VICTORIA 1939". Aquesta indica la santa a la qual es dedica la campana, la data de fosa i una al·lusió a la fi de la Guerra Civil. Al mig trobem la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "CTRS ROSES HERMANOS". Finalment té la següent inscripció al mig peu: "✱ ✱ EN MEMORIA DE LA VENERABLE INES VIRGEN Y PENITENTE DE MONCADA ✱". La inscripció recorda a Agnés Pedrós Alpicat, més coneguda com la venerable Agnés de Moncada, anacoreta que va viure a una cova pròxima a la Cartoixa de Portaceli fins a l'any 1428 quan va morir. |
| Inscripción tercio | (2 cordons) "✱ EN HONOR DE SANTA INES VIRGEN Y MARTIR ✱ AÑO DE LA VICTORIA 1939" (2 cordons) (garlanda amb motius vegetals) |
| Inscripción medio | (00) (Creu de Sant Jaume) (03) (monograma de Maria) (06) (marca de fàbrica) "CTRS ROSES HERMANOS" / (Escut Nacional) (09) (anagrama de Jesús) |
| Inscripción medio pie | (2 cordons) "✱ ✱ EN MEMORIA DE LA VENERABLE INES VIRGEN Y PENITENTE DE MONCADA ✱" (2 cordons) |
| Inscripción pie | (2 cordons) |
| Toques tradicionales | Volteig des de la mateixa sala de les campanes. Possiblement tambié repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. |
| Toques actuales | Repic i volteig automàtic. |
| Yugo | Fusta nova de 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. |
| Estado anterior | Campana estava mal orientada (creu cap a l´interior). La campana conservava la truja original de fusta, probablement del segle XVIII, que fou profundament modificada per adaptar el sistema de toc. L'eix original, encastat dins el braç de fusta, fou substituït per un eix molt més gruix, posat per baix del braç i fixat amb fortes abraçaderes, i que es bifurca per rodejar les anses de la campana. El nou eix, pel seu gruix, funciona de fet com un braç metàl·lic, ja que suporta tot el pes de campana i truja. També es va modificar, retallant-lo, l'extrem redó del braç de la truja. La campana tenia un batall de nova invenció, atornillat rígidament a la batallera. La idea sembla bona: fixació del batall, percussió en un punt sol de la boca. No obstant tenia una objecció puntual i una altra genèrica, molt més important. La fixació es realitzava, com hem dit, mitjançant abraçaderes, a la batallera i és crítica, ja que si no queda ben centrat, el punt de gir es desplaça i pega en una vora més alt que en l'altra. La segona objecció és molt més greu i definitòria, ja que la fixació rígida a la batallera d'un batall articulat ha suposat, en tots els casos coneguts, el trencament a mig terme de l'ansa batallera, caent el batall i tota la instal·lació, sense possibilitat d'assegurar i impedir la caiguda. El sistema pareix ideal, però la pràctica ha demostrat el risc incontrolable que podria ser pal·liat amb una doble articulació, és a dir amb la fixació tradicional, mitjançant un "soquet" o peça de fusta que separa al batall de la batallera i absorbeix gran part de les sacsades laterals, que aquest sistema infereix directament a l'anella. En el cas de trencament del batall, el cable de seguretat, sense abraçaderes, deixaria penjant la part trencada, que colpejaria la vora de la campana, esportillant-la, com ja va passar amb la campana de Santa Bàrbera. El motor ubicat en les (09) de voltejar tenia, en compte de reductora, un conjunt de politges que actuen per reduir la velocitat del motor, augmentar la potència i amortir, per les diverses corretges, els esforços produïts per la campana en moviment. El mecanisme podia tocar a vol continu o a mig vol, però no es pot controlar la velocitat de gir ni de frenada. L'electromall ubicat en les (03) era també de construcció local, mitjançant un motor. Molt ben resolt, amb un mall que té el braç reforçat, colpeja no obstant amb tanta violència que ha marcat la campana més d'un parell de centímetres, amb greu perill de trencament. |
| Estado de conservación | La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Està dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local, molt semblant al valencià. La mecanització permet el toc manual i està composta per un motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
| Mecanismos para tocar | (03) ballester, (09) motor de vol per impulsos i electromall. |
| Actuaciones | La campana va ser fosa, junt amb la resta del conjunt, l'any 1939 als tallers de la foneria Hermanos Roses. L'any 1963 va ser mecanitzada mitjançant un sistema innovador per part de tècnics locals, diferent del model imperant del moment perquè va conservar la truja de fusta antiga, tot i que la instal·lació tradicional va ser profundament modificada. Va ser restaurada per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA en 2006. Va ser baixada de nou del campanar i traslladada als tallers de l'empresa per netejar-la per dins i per fora. Es va fabricar una truja nova de fusta i la mecanització de la campana es renovà per un electromall monofàsic i motor d'impuls. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 12-04-2024 |
| 21 Fotos | |
Santa Bàrbera (2)
  | |
| Localización | Sala de les campanes |
|---|---|
| Diámetro | 87 |
| Altura bronce | 69 |
| Borde | 9 |
| Peso aproximado | 381 |
| Fundidor | ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA) |
| Año fundición | 1939 |
| Descripción | La campana té la següent inscripció al terç: "✱ SANTA BARBARA PATRONA DE MONCADA AÑO DE LA VICTORIA 1939". A més d'indicar que està dedicada a la patrona del municipi, indica el nom d'aquest, la data de fosa i una al·lusió a la fi de la Guerra Civil. La inscripció és característica del moment en què es va fondre la campana. En primer lloc apareix el poble per al qual es va fondre. Aquest fet es deu al fet que centenars de campanes es retiraren de les seues torres sense un inventari o control durant la Guerra Civil (1936-1939), no podent retornar moltes als llocs originals per no indicar les inscripcions quins eren. També va ser habitual durant l'any 1939 incloure la inscripció "AÑO DE LA VICTORIA", en referència al final del conflicte. |
| Inscripción tercio | (2 cordons) "✱ SANTA BARBARA PATRONA DE MONCADA AÑO DE LA VICTORIA 1939" (2 cordons) (garlanda amb motius vegetals) |
| Inscripción medio | (00) (creu) (03) (monograma de Maria) (06) (marca de fàbrica) "CTRS ROSES HERMANOS / VALENCIA" (09) (ramet de flors) |
| Inscripción medio pie | (2 cordons) (sanefa de flors) (2 cordons) |
| Toques tradicionales | Volteig des de la mateixa sala de les campanes. Repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. |
| Toques actuales | Repic i volteig automàtic. |
| Yugo | Fusta nova de 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. |
| Estado anterior | La campana conservava la truja original de fusta, probablement del segle XVIII, que fou profundament modificada per adaptar el sistema de toc. L'eix original, encastat dins el braç de fusta, fou substituït per un eix molt més gruix, posat per baix del braç i fixat amb fortes abraçaderes, i que es bifurca per rodejar les anses de la campana. El nou eix, pel seu gruix, funciona de fet com un braç metàl·lic, ja que suporta tot el pes de campana i truja. També es va modificar, retallant-lo, l'extrem redó del braç de la truja. La campana tenia un batall de nova invenció, atornillat rígidament a la batallera. La idea sembla bona: fixació del batall, percussió en un punt sol de la boca. No obstant tenia una objecció puntual i una altra genèrica, molt més important. La fixació es realitzava, com hem dit, mitjançant abraçaderes, a la batallera i és crítica, ja que si no queda ben centrat, el punt de gir es desplaça i pega en una vora més alt que en l'altra. La segona objecció és molt més greu i definitòria, ja que la fixació rígida a la batallera d'un batall articulat ha suposat, en tots els casos coneguts, el trencament a mig terme de l'ansa batallera, caent el batall i tota la instal·lació, sense possibilitat d'assegurar i impedir la caiguda. El sistema pareix ideal, però la pràctica ha demostrat el risc incontrolable que podria ser pal·liat amb una doble articulació, és a dir amb la fixació tradicional, mitjançant un "soquet" o peça de fusta que separa al batall de la batallera i absorbeix gran part de les sacsades laterals, que aquest sistema infereix directament a l'anella. En el cas de trencament del batall, el cable de seguretat, sense abraçaderes, deixaria penjant la part trencada, que colpejaria la vora de la campana, esportillant-la, com ja va passar amb la campana de Santa Bàrbera. El motor ubicat en les (09) de voltejar tenia, en compte de reductora, un conjunt de politges que actuen per reduir la velocitat del motor, augmentar la potència i amortir, per les diverses corretges, els esforços produïts per la campana en moviment. El mecanisme podia tocar a vol continu o a mig vol, però no es pot controlar la velocitat de gir ni de frenada. L'electromall ubicat en les (03) era també de construcció local, mitjançant un motor. Molt ben resolt, amb un mall que té el braç reforçat, colpeja no obstant amb tanta violència que ha marcat la campana més d'un parell de centímetres, amb greu perill de trencament. |
| Estado de conservación | La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Està dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local, molt semblant al valencià. La mecanització permet el toc manual i està composta per un motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
| Mecanismos para tocar | (03) ballesta, (09) motor d'impuls i electromall monofàsic |
| Actuaciones | La campana va ser fosa, junt amb la resta del conjunt, l'any 1939 als tallers de la foneria Hermanos Roses. L'any 1963 va ser mecanitzada mitjançant un sistema innovador per part de tècnics locals, diferent del model imperant del moment perquè va conservar la truja de fusta antiga, tot i que la instal·lació tradicional va ser profundament modificada. Va ser restaurada per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA en 2006. Va ser baixada de nou del campanar i traslladada als tallers de l'empresa per netejar-la per dins i per fora. Es va fabricar una truja nova de fusta i la mecanització de la campana es renovà per un electromall monofàsic i motor d'impuls. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 12-04-2024 |
| 22 Fotos | |
Mare de Déu del Patrocini (3)
  | |
| Localización | Sala de les campanes |
|---|---|
| Diámetro | 100 |
| Altura bronce | 86 |
| Borde | 11 |
| Peso aproximado | 579 |
| Fundidor | ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA) |
| Año fundición | 1939 |
| Descripción | La campana té en primer lloc la següent inscripció al terç: "✱ ESTA ES LA HISTORICA CAMPANA QUE COBIJARA A LA SANTISIMA VIRGEN DEL PATROCINIO". Aquesta inscripció commemora la tradició oral que afirma que baix d'aquesta campana va ser trobada la imatge de la Mare de Déu del Patrocini. La imatge va ser disputada entre les poblacions de Foios i Moncada. Aquesta disputa es va resoldre amb l'entrega de la campana a Moncada i de la imatge de la Mare de Déu a Foios. Al mig està la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "CTRS ROSES HERMANOS / VALENCIA". Al mig peu continua la inscripció iniciada al terç: "✱ CUYA IMAGEN SE VENERA EN FOYOS. SE REFUNDIO POR TERCERA VEZ EN EL JULIO 1939 MONCADA AÑO DE LA VICTORIA". Aquesta inscripció ens indica que la campana es va fondre per tercera volta l'any 1939 (l'antiga ja l'havien refós l'any 1902), finalitzada ja la Guerra. La inscripció és característica del moment en què es va fondre la campana. En primer lloc apareix el poble per al qual es va fondre. Aquest fet es deu al fet que centenars de campanes es retiraren de les seues torres sense un inventari o control durant la Guerra Civil (1936-1939), no podent retornar moltes als llocs originals per no indicar les inscripcions quins eren. També va ser habitual durant l'any 1939 incloure la inscripció "AÑO DE LA VICTORIA", en referència al final del conflicte. |
| Inscripción tercio | (2 cordons) "✱ ESTA ES LA HISTORICA CAMPANA QUE COBIJARA A LA SANTISIMA VIRGEN DEL PATROCINIO" (2 cordons) (sanefa amb motius vegetals i caps de xiquet) |
| Inscripción medio | (00) (Creu) (03) (rotllo i canya) (06) (marca de fàbrica rodejant l'escut Nacional) "CTRS ROSES HERMANOS / VALENCIA" (09) (monograma de Maria) |
| Inscripción medio pie | (02) (04) (08) (10) (decoració vegetal) "✱ CUYA IMAGEN SE VENERA EN FOYOS. SE REFUNDIO POR TERCERA VEZ EN EL JULIO 1939 MONCADA AÑO DE LA VICTORIA" (2 cordons) |
| Inscripción pie | (2 cordons) (2 cordons) |
| Toques tradicionales | Volteig des de la mateixa sala de les campanes. Repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. |
| Toques actuales | Repic i volteig automàtic. |
| Yugo | Fusta nova de 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. |
| Estado anterior | Campana estava mal orientada (creu cap a la part interior). La campana conservava la truja original de fusta, probablement del segle XVIII, que fou profundament modificada per adaptar el sistema de toc. L'eix original, encastat dins el braç de fusta, fou substituït per un eix molt més gruix, posat per baix del braç i fixat amb fortes abraçaderes, i que es bifurca per rodejar les anses de la campana. El nou eix, pel seu gruix, funciona de fet com un braç metàl·lic, ja que suporta tot el pes de campana i truja. També es va modificar, retallant-lo, l'extrem redó del braç de la truja. La campana tenia un batall de nova invenció, atornillat rígidament a la batallera. La idea sembla bona: fixació del batall, percussió en un punt sol de la boca. No obstant tenia una objecció puntual i una altra genèrica, molt més important. La fixació es realitzava, com hem dit, mitjançant abraçaderes, a la batallera i és crítica, ja que si no queda ben centrat, el punt de gir es desplaça i pega en una vora més alt que en l'altra. La segona objecció és molt més greu i definitòria, ja que la fixació rígida a la batallera d'un batall articulat ha suposat, en tots els casos coneguts, el trencament a mig terme de l'ansa batallera, caent el batall i tota la instal·lació, sense possibilitat d'assegurar i impedir la caiguda. El sistema pareix ideal, però la pràctica ha demostrat el risc incontrolable que podria ser pal·liat amb una doble articulació, és a dir amb la fixació tradicional, mitjançant un "soquet" o peça de fusta que separa al batall de la batallera i absorbeix gran part de les sacsades laterals, que aquest sistema infereix directament a l'anella. En el cas de trencament del batall, el cable de seguretat, sense abraçaderes, deixaria penjant la part trencada, que colpejaria la vora de la campana, esportillant-la, com ja va passar amb la campana de Santa Bàrbera. El motor ubicat en les (09) de voltejar tenia, en compte de reductora, un conjunt de politges que actuen per reduir la velocitat del motor, augmentar la potència i amortir, per les diverses corretges, els esforços produïts per la campana en moviment. El mecanisme podia tocar a vol continu o a mig vol, però no es pot controlar la velocitat de gir ni de frenada. L'electromall ubicat en les (03) era també de construcció local, mitjançant un motor. Molt ben resolt, amb un mall que té el braç reforçat, colpeja no obstant amb tanta violència que ha marcat la campana més d'un parell de centímetres, amb greu perill de trencament. La mecanització no permet ni contemplava la possibilitat de tocar manualment la campana. |
| Estado de conservación | La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Està dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local, molt semblant al valencià. La mecanització permet el toc manual i està composta per un motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
| Mecanismos para tocar | (03) ballesta, (09) motor d'impuls i electromall monofàsic |
| Actuaciones | La campana va ser fosa, junt amb la resta del conjunt, l'any 1939 als tallers de la foneria Hermanos Roses. Segons la tradició baix d'aquesta campana havien trobat a la imatge de la Mare de Déu del Patrocini, venerada a Foios. La campana original, segons conta LLORENS RAGA (LLORENS, RAGA, P. La ciudad de Moncada, 1949) es va refondre en 1902 i destruir durant la Guerra Civil. L'any 1963 va ser mecanitzada mitjançant un sistema innovador per part de tècnics locals, diferent del model imperant del moment perquè va conservar la truja de fusta antiga, tot i que la instal·lació tradicional va ser profundament modificada. Va ser restaurada per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA en 2006. Va ser baixada de nou del campanar i traslladada als tallers de l'empresa per netejar-la per dins i per fora. Es va fabricar una truja nova de fusta i la mecanització de la campana es renovà per un electromall monofàsic i motor d'impuls. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 12-04-2024 |
| 34 Fotos | |
Sant Jaume (4)
  | |
| Localización | Sala de les campanes |
|---|---|
| Diámetro | 119 |
| Altura bronce | 98 |
| Borde | 10 |
| Peso aproximado | 976 |
| Fundidor | MANCLÚS, SALVADOR |
| Año fundición | 1982 |
| Descripción | La campana té la següent inscripció al terç, repartida entre dos cordons: "10 DE SEPTIEMBRE DE 1.982 AÑO DE LA VISITA A VALENCIA DEL PAPA JUAN PABLO II / REFUNDIDA A ESPENSAS DE D VICENTE MORELLO CHAPA". Part d'aquesta possiblement fa referència a la data de benedicció de la campana perquè és el dia en que es celebra la festa de Sant Jaume al poble. També commemora la visita de Sant Joan Pau II a València que va tindre lloc el dia 8 de novembre del mateix any. La part situada al cordó inferior indica el nom del donant. Seguidament al mig està la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA. 37". Al mig peu té aquesta inscripció en llatí, repartida entre dos cordons: "+ O SIDUS REFULGENS HISPANIAE + SANCTE JACOBE APOSTOLE + / INTERCEDE PRO NOBIS AD DOMINUM MONCADA ANNO SANCTO MCMLXXXII +". Aquesta es pot traduir així: "OH digne REFULGENT D'ESPANYA SANT JAUME APÒSTOL PREGA PER NOSALTRES AL Senyor MONCADA ANY SANT 1982". La primera part té un fragment de l'Himne de Mauregato, himne litúrgic del Regne Asturià datat de l'època del rei Mauregato i atribuït a Beato de Liébana. La segona té una senzilla oració a Sant Jaume inspirada a les Lletanies dels Sants. A més indica el nom del poble i la data de fosa. |
| Inscripción tercio | (2 cordons) "10 DE SEPTIEMBRE DE 1.982 AÑO DE LA VISITA A VALENCIA DEL PAPA JUAN PABLO II" (cordó) "REFUNDIDA A ESPENSAS DE D VICENTE MORELLO CHAPA" (cordó) (garlanda amb motius catòlics) |
| Inscripción medio | (00) (Creu de Sant Jaume) (03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA. 37" (06) "SAN JAIME APOSTOL" / (creu de Sant Jaume) |
| Inscripción medio pie | "+ O SIDUS REFULGENS HISPANIAE + SANCTE JACOBE APOSTOLE +" (cordó) "INTERCEDE PRO NOBIS AD DOMINUM MONCADA ANNO SANCTO MCMLXXXII +" (2 cordons) |
| Toques actuales | Repic i volteig automàtic. |
| Yugo | Fusta nova de 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. |
| Estado anterior | La campana conservava la truja original de fusta, probablement del segle XX (probablement posterior a 1939), que fou profundament modificada per adaptar el sistema de toc. L'eix original, encastat dins el braç de fusta, fou substituït per un eix molt més gruix, posat per baix del braç i fixat amb fortes abraçaderes, i que es bifurca per rodejar les anses de la campana. El nou eix, pel seu gruix, funciona de fet com un braç metàl·lic, ja que suporta tot el pes de campana i truja. També es va modificar, retallant-lo, l'extrem redó del braç de la truja. La campana tenia un batall de nova invenció, atornillat rígidament a la batallera. La idea sembla bona: fixació del batall, percussió en un punt sol de la boca. No obstant tenia una objecció puntual i una altra genèrica, molt més important. La fixació es realitzava, com hem dit, mitjançant abraçaderes, a la batallera i és crítica, ja que si no queda ben centrat, el punt de gir es desplaça i pega en una vora més alt que en l'altra. La segona objecció és molt més greu i definitòria, ja que la fixació rígida a la batallera d'un batall articulat ha suposat, en tots els casos coneguts, el trencament a mig terme de l'ansa batallera, caent el batall i tota la instal·lació, sense possibilitat d'assegurar i impedir la caiguda. El sistema pareix ideal, però la pràctica ha demostrat el risc incontrolable que podria ser pal·liat amb una doble articulació, és a dir amb la fixació tradicional, mitjançant un "soquet" o peça de fusta que separa al batall de la batallera i absorbeix gran part de les sacsades laterals, que aquest sistema infereix directament a l'anella. En el cas de trencament del batall, el cable de seguretat, sense abraçaderes, deixaria penjant la part trencada, que colpejaria la vora de la campana, esportillant-la, com ja va passar amb la campana de Santa Bàrbera. El motor ubicat en les (09) de voltejar tenia, en compte de reductora, un conjunt de politges que actuen per reduir la velocitat del motor, augmentar la potència i amortir, per les diverses corretges, els esforços produïts per la campana en moviment. El mecanisme podia tocar a vol continu o a mig vol, però no es pot controlar la velocitat de gir ni de frenada. L'electromall ubicat en les (03) era també de construcció local, mitjançant un motor. Molt ben resolt, amb un mall que té el braç reforçat, colpeja no obstant amb tanta violència que ha marcat la campana més d'un parell de centímetres, amb greu perill de trencament. La mecanització no permet ni contemplava la possibilitat de tocar manualment la campana. |
| Estado de conservación | La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Està dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local, molt semblant al valencià. La mecanització permet el toc manual i està composta per un motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
| Mecanismos para tocar | (03) ballesta, (09) motor de vol per impuls i electromall. |
| Actuaciones | Al voltant de l'any 1982 estava trencada l'antiga campana, possiblement fosa l'any 1939 junt amb les altres. El bronze va ser baixat del campanar per refondre'l als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. La nova campana va ser dotada amb la instal·lació de l'anterior campana i pujada al campanar. Va ser restaurada per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA en 2006. Va ser baixada de nou del campanar i traslladada als tallers de l'empresa per netejar-la per dins i per fora. Es va fabricar una truja nova de fusta i la mecanització de la campana es renovà per un electromall monofàsic i motor d'impuls. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 22-07-2018 |
| 28 Fotos | |
Campana dels quarts (A)
  | |
| Localización | Tercer cos del campanar |
|---|---|
| Diámetro | 43 |
| Altura bronce | 40 |
| Borde | 4 |
| Peso aproximado | 46 |
| Fundidor | ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA) |
| Año fundición | 1926 |
| Descripción | Presenta anses simples. En l'espatlla té un cordó i una garlanda vegetal. A continuació, en el mig peu disposa de dos grups de dos cordons i una garlanda amb motius vegetals solts. Entre els cordons apareix una breu inscripció: "✱ ✱ ✱ JESUS MARIA Y JOSE AÑO 1926". En el mig hi una creu, els anagrames de Jesús i de Maria i la marca de fàbrica: "ROSES HERMANOS/ ANIDA PERIS Y VALERO / VALENCIA". Seguidament, en el mig peu hi ha altres dos grups de dos cordons i entre ells una sanefa amb flors soltes. A més, del grup inferior de cordons penja una garlanda amb motius vegetals i pardals. Per acabar, té dos cordons en el peu. |
| Asas | Anses simples. |
| Inscripción hombro | (cordó) (garlanda vegetal) |
| Inscripción tercio | (2 cordons) "✱ ✱ ✱ JESUS MARIA Y JOSE AÑO 1926" (2 cordons) (garlanda amb motius vegetals solts) |
| Inscripción medio | (00) (creu) (03) (monograma de Maria) (06) marca de fàbrica) "ROSES HERMANOS/ ANIDA PERIS Y VALERO / VALENCIA" (09) (anagrama de Jesús) |
| Inscripción medio pie | (2 cordons) (sanefa amb flors soltes) (2 cordons) (garlanda amb motius vegetals i pardals) |
| Inscripción pie | (2 cordons) |
| Toques tradicionales | Tocava els quarts. |
| Toques actuales | Toca els quarts. |
| Yugo | Biga de ferro. |
| Estado original | La maça horària estava connectada a la maquinària del rellotge i aquesta accionava el toc de les hores. |
| Estado de conservación | L'estat de conservació del conjunt és bo. La campana està ubicada en la part superior del campanar, penjada d'una biga de ferro. Conserva la maça horària antiga, que està mecanitzada per als tocs horaris. |
| Mecanismos para tocar | (00) maça horària |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Notas | |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 21-04-2024 |
| 28 Fotos | |
Campana de les hores (B)
  | |
| Localización | Tercer cos del campanar |
|---|---|
| Diámetro | 71 |
| Altura bronce | 53 |
| Borde | 5 |
| Peso aproximado | 207 |
| Fundidor | ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA) |
| Año fundición | 1926 |
| Descripción | La campana presenta anses simples i en l'espatlla hi ha un cordó i una garlanda amb motius vegetals. Seguidament, en el terç hi ha dos grups de dos cordons i entre ells aquesta inscripció: "✱ SAN JAIME . ESTA CAMPANA FUE FUNDIDA EN EL AÑO 1926". A més, del grup inferior de cordons penja una garlanda amb corones, àngels, motius vegetals i querubins. En el mig té un crucifix, l'anagrama de Jesús, el monograma de Maria i la marca de fàbrica: "VALENCIA / FUNDICION DE CAMPANAS DE ROSES HERMANOS / CANO TRANSITS JUNTO CTRA MADRID". En el mig peu es repeteixen els dos grups de dos cordons i a més hi ha altra inscripció, que per motius d'espai es divideix en dos nivells: "✱ A EX PENSAS DEL AYUNTAMIENTO SIENDO ALCALDE D. AGUSTIN PEREZ DE LUCIA / Y PONCE Y Y SECRETARIO D. LEON NAVARRO LARRIBA". L'espai que queda entre les lletres del text està ocupat per una garlanda de triangles decorats. Per acabar, té tres cordons en el peu. |
| Asas | Anses simples. |
| Inscripción hombro | (cordó) (garlanda de motius vegetals) |
| Inscripción tercio | (2 cordons) "✱ SAN JAIME . ESTA CAMPANA FUE FUNDIDA EN EL AÑO 1926" (2 cordons) (garlanda amb corones, àngels, motius vegetals i querubins) |
| Inscripción medio | (00) (crucifix) (03) (anagrama de Jesús) (06) (marca de fàbrica) "VALENCIA / FUNDICION DE CAMPANAS DE ROSES HERMANOS / CANO TRANSITS JUNTO CTRA MADRID" (09) (monograma de Maria) |
| Inscripción medio pie | (2 cordons) "✱ A EX PENSAS DEL AYUNTAMIENTO SIENDO ALCALDE D. AGUSTIN PEREZ DE LUCIA" (2 cordons) "Y PONCE Y Y SECRETARIO D. LEON NAVARRO LARRIBA" (garlanda de triangles decorats) |
| Inscripción pie | (3 cordons) |
| Toques tradicionales | Tocs horaris. |
| Toques actuales | Toca les hores sense repetició. |
| Yugo | Biga de ferro. |
| Estado original | La maça horària estava connectada a la maquinària del rellotge i aquesta accionava el toc de les hores. |
| Estado de conservación | L'estat de conservació del conjunt és bo. La campana està ubicada en la part superior del campanar, penjada d'una biga de ferro. Conserva la maça horària antiga, que està mecanitzada per als tocs horaris. |
| Mecanismos para tocar | (06) maça horària mecanitzada. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 21-04-2024 |
| 46 Fotos | |