Inventario de campanas
Parròquia dels Sants Reis - VILALLONGA (COMUNITAT VALENCIANA)
Campanas actuales
Santa Bàrbara (1)
  | |
| Localización | Campanar. |
|---|---|
| Diámetro | 46 |
| Altura bronce | 43 |
| Borde | 4 |
| Peso aproximado | 56 |
| Fundidor | ROSES, JOSEP; ROSES I TORMO, RAMON |
| Año fundición | 1786 |
| Descripción | L'instrument compta al terç amb una senzilla inscripció extreta de la Lletania dels Sants, que és summament habitual a les campanes foses entre el segles XVII i XIX: "SAИTA BARBERA ✱ ORA PRO ИOBIS ✱ AИO I786 ✱ ✱ ✱". És a dir, ens trobem davant d'una oració llatina de caràcter segurament protector que compta, no obstant, amb diversos errors ortogràfics derivats, potser, del valencià. L'oració, que cal traduïr com "Santa Bàrbara pregueu per nosaltres", correctament hauria d'haver-se escrit: "SANCTA BARBARA ORA PRO NOBIS ANNO 1786". Al mig, la campana compta amb una rudimentària creu constituïda per sanefes vegetals, que travessa l'àrea central del pedestal sobre el qual s'alça. |
| Asas | Les anses, que eren triples, varen ser serrades, segurament, a causa del seu trencament. La campana està unida a la seua truja metàl·lica mitjançant quatre taladres a la seua corona. |
| Inscripción tercio | (Dos cordons) "SAИTA BARBERA ✱ ORA PRO ИOBIS ✱ AИO I786 ✱ ✱ ✱" (Dos cordons) |
| Inscripción medio | (09) (Creu sobre pedestal) |
| Inscripción medio pie | (Cinc cordons) |
| Inscripción pie | (Dos cordons) |
| Toques tradicionales | Aquesta campana, segurament, mai va participar en els repics tradicionals. Així ens ho prova, potser, l'absència de la barra metàl·lica per fixar l'instrument amb què compten les tres campanes majors. El bronze es limitaria, d'aquesta manera, a voltejar amb motiu de les grans solemnitats anuals. |
| Toques actuales | Des de la recent avaria del seu motor la campana es troba en desús. |
| Yugo | Truja metàl·lica, obra dels Roses d'Atzeneta d'Albaida. |
| Estado original | La campana fou fosa a 1786 per uns fonedors ambulants anònims que suggerim com a hipòtesi, podrien ser Josep Roses i Ramon Roses i Tormo. Així ens ho mostraria, en primera instància, la presència al bronze de la característica creu sobre pedestal dels fonedors, constituïda per uns motius vegetals que els autors varen usar en altres campanes. Igualment, les lletres que empren els fonedors de la campana vilallonguera són idèntiques a les que Josep i Ramon Roses varen utilitzar a altres bronzes que, en canvi, sí que varen signar. És especialment significatiu el cas de les lletres "n", que com a la resta de les seues campanes, inverteixen. Ara bé, els senzills elements decoratius d'aquesta peça, de dimensions molt reduïdes, podrien fer variar la seua atribució, donades les pareixences que molts dels fonedors de la saga dels Roses tenen. Després de la seua fosa a les rodalies del nucli urbà de Vilallonga, la campana seria dotada d'un batall, forjat segurament a la ferreria de la població; així com d'una nova truja de fusta, obra possiblement d'algun fuster vilallonguer. I d'aquesta manera, després de la seua benedicció, la campana fou finalment instal·lada a l'antiga espadanya o campanar de la parròquia. A les dècades posteriors, amb la construcció de la nova torre, l'instrument seria traslladat fins allí. |
| Estado anterior | A la primera presa de dades, efectuada al maig de l'any 2000, la campana ja havia perdut les seues anses, però malgrat això, continuava en ús. |
| Estado de conservación | A la documentació efectuada al juliol de 2017 el conjunt es troba en un lamentable estat de conservació. La campana, encara sense anses i amb truja metàl·lica, es troba inutilitzada per l'avaria del seu motor i la desaparició del seu batall. |
| Mecanismos para tocar | Motor de vol continu averiat a les (09). |
| Actuaciones | Durant la segona meitat del segle XX, els Roses d'Atzeneta d'Albaida varen electrificar la campana amb un motor de vol continu. I com d'habitual, per fer-ho, la truja de fusta original fou substituïda per una nova metàl·lica, que segurament va ser la causant que, en tant sols uns anys, la campana perdera les seues anses. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal·lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Notas | Al seu interior, la campana compta amb diversos graffitti d'escàs interés, que poden esborrar-se a una possible restauració després de documentar-los. |
| Autores | |
| Editor | SARRIÓ ANDRÉS, Pau |
| Fecha | 25-03-2018 |
| 19 Fotos | |
Mare de Déu de la Font (2)
  | |
| Localización | Campanar. |
|---|---|
| Diámetro | 81 |
| Altura bronce | 66 |
| Borde | 7 |
| Peso aproximado | 308 |
| Fundidor | ROSES, RAMÓN |
| Año fundición | 1806 |
| Descripción | Aquesta extraordinària campana històrica compta al seu terç amb una completa inscripció en castellà que, a més d'indicar-nos la dedicació, així com l'autor i la data de fosa de l'instrument, no deixa dubte al voltant de la procedència del bronze. Així mateix, el text compta amb un nodrit nombre d'abreviacions que són fruit, sense cap mena de dubte, del reduït espai disponible per introduïr la inscripció. D'aquesta manera, al text podem llegir: "NRA ✱ SRA ✱ D ✱ LA ✱ FVENTE ✱ ✱ ROSES ✱ AÑO ✱ I806 ✱ ✱ ✱", és a dir, "NUESTRA SEÑORA DE LA FUENTE ROSES AÑO 1806". La inscripció del terç de la campana es completa, a l'àrea central de l'instrument, amb la imatge de la patrona de Vilallonga, que com d'habitual a la seua iconografia, apareix sobre la font de la que, segons indica la tradició popular, aquesta imatge mariana va fer brollar l'aigua. De fet, reforçant la història del miracle (que li atorgaria el seu nom a la Mare de Déu), als costats de la font apareixen, així mateix, dos aus bevent. |
| Asas | Anses antropomòrfiques. |
| Inscripción tercio | (Dos cordons) "NRA ✱ SRA ✱ D ✱ LA ✱ FVENTE ✱ ✱ ROSES ✱ AÑO ✱ I806 ✱ ✱ ✱" (Dos cordons) |
| Inscripción medio | (00) (Creu sobre pedestal) (06) (Imatge de la Mare de Déu de la Font sobre la font del miracle) |
| Inscripción medio pie | (Cinc cordons) |
| Inscripción pie | (Dos cordons) |
| Toques tradicionales | La campana segurament seria repicada des de la base de la torre, fonamentalment per a les senyals de missa cantada i potser, per a les de difunts. Així mateix, amb motiu de les grans solemnitats anuals, l'instrument seria voltejat des de la pròpia estança de les campanes. No obstant, els tocs tradicionals de Vilallonga haurien de ser investigats amb profunditat en una certa urgència. |
| Toques actuales | L'instrument repica i volteja de manera automàtica. Entre els seus usos actuals està el toc dels quarts del rellotge, que tanmateix, a l'actualitat gestiona l'ordinador de la sagristia. |
| Yugo | Truja de fusta de perfil valencià, obra de l'empresa 2001 Bells. |
| Estado original | L'instrument va ser atribuït, durant la primera presa de dades, a Jaime Roses o Rosas, és a dir, al mateix fonedor que quatre dècades més tard, a 1847, signaria la campana mitjana d'aquesta torre. No obstant això, la documentació exhaustiva d'alguns dels elements d'aquest bronze, entre els quals cal destacar la firma del fonedor, les lletres emprades i la creu, evidencia una mà distinta a la de Jaime Roses. Suggerim, per aquest motiu, com a hipòtesi, que el "ROSES" que signa aquesta campana no és Jaime, sinó Ramón. Ara bé, els senzills elements decoratius d'aquesta peça podrien fer variar la seua atribució, donades les pareixences que molts dels fonedors de la saga dels Roses tenen. |
| Estado anterior | A la primera presa de dades, efectuada al maig de l'any 2000, la campana ja havia sigut restaurada. |
| Estado de conservación | La campana, restaurada a 1999, es troba encara en un excel·lent estat de conservació. Potser, l'únic aspecte en què cal incidir és la instal·lació del motor de volteig baix de la roda, una característica que segurament no permet la correcta articulació del seu llibre. |
| Mecanismos para tocar | Motor de vol per impulsos i electromall a les (09), i ballesta per al volteig manual a corda. |
| Actuaciones | Durant la segona meitat del segle XX, els Roses d'Atzeneta d'Albaida varen electrificar la campana amb un motor de vol continu i un electromall trifàsic per repicar. I com d'habitual, per fer-ho, la truja de fusta original fou substituïda per una nova metàl·lica, amb el perfil habitual de l'empresa. No obstant això, poques dècades després, a 1999, la campana fou restaurada per l'extingida empresa 2001 Bells. Durant la intervenció, l'antiga truja metàl·lica va ser substituïda per una nova de fusta, de perfil genèric valencià; el bronze va ser netejat; a l'instrument li fou instal·lat un nou batall; i, finalment, la campana fou mecanitzada amb un motor de volteig per impulsos i un electromall, que controlats per un ordinador, podrien reproduïr els tocs tradicionals i permeten els tocs manuals. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | SARRIÓ ANDRÉS, Pau |
| Fecha | 30-03-2018 |
| 18 Fotos | |
Santa Maria (3)
  | |
| Localización | Campanar. |
|---|---|
| Diámetro | 90 |
| Altura bronce | 80 |
| Borde | 6 |
| Peso aproximado | 422 |
| Fundidor | ROSES, JAIME |
| Año fundición | 1847 |
| Descripción | La campana compta al terç amb una breu inscripció en castellà i llatí on se'ns indica, d'una banda, l'advocació de l'instrument, i d'altra banda, el seu autor. Així, a la primera part de la inscripció podem llegir, "SANTA MARIA ORAPRONOBIS", és a dir, "Santa Maria pregueu per nosaltres", un text extret de la Lletania dels Sants summament habitual a les campanes dels segles XVII, XVIII, XIX i, fins i tot, a alguns bronzes de les primeres dècades del segle XX. A continuació podem llegir, JAIME ROSAS MEHIZO", açò és, "Jaime Rosas em va fer". Com les dos parts de la inscripció ens mostren, al text apareixen diverses paraules unides fruit, sense cap mena de dubte, de les limitacions de l'espai disponible. De fet, la segona part de la inscripció, on s'indica el fonedor de la campana, està gravada al bronze amb uns caràcters menors als de la primera, potser com a conseqüència del mateix motiu. |
| Inscripción hombro | (Sanefa de triangles amb decoracions vegetals al seu interior) |
| Inscripción tercio | (Dos cordons) "SANTA MARIA ORAPRONOBIS ANO I847 JAIME ROSAS MEHIZO" (Dos cordons) |
| Inscripción medio | (03) (Monograma de Maria) (09) (Creu sobre pedestal parcialment esborrada per la soldadura) |
| Inscripción medio pie | (Cinc cordons) |
| Inscripción pie | (Cordó) |
| Toques tradicionales | La campana seria repicada des de la base de la torre, fonamentalment per a les senyals de missa cantada i per a les de difunts. Així mateix, amb motiu de les grans solemnitats anuals, l'instrument seria voltejat des de la pròpia estança de les campanes. No obstant, els tocs tradicionals de Vilallonga haurien de ser investigats amb profunditat en una certa urgència. |
| Toques actuales | L'instrument repica i volteja de manera automàtica. |
| Yugo | Truja de fusta de perfil valencià, obra de l'empresa 2001 Bells. |
| Estado original | L'instrument va ser fos a l'any 1847 per Jaime Rosas o Roses, segurament, a les rodalies del nucli urbà de Vilallonga. Després de la seua fosa, la campana seria dotada d'un batall, forjat segurament a la ferreria de la població; així com d'una nova truja de fusta, obra possiblement d'algun fuster vilallonguer. I d'aquesta manera, després de la seua benedicció, la campana fou finalment instal·lada al campanar, que s'havia construït recentment. |
| Estado anterior | A la primera presa de dades, efectuada al maig de l'any 2000, la campana ja havia sigut restaurada. |
| Estado de conservación | La campana, restaurada a 1999, es troba encara en un excel·lent estat de conservació. Potser, l'únic aspecte en què cal incidir és la instal·lació del motor de volteig baix de la roda, una característica que segurament no permet la correcta articulació del seu llibre. |
| Mecanismos para tocar | Motor de vol per impulsos i electromall a les (03). |
| Actuaciones | Durant la segona meitat del segle XX, els Roses d'Atzeneta d'Albaida varen electrificar la campana amb un motor de vol continu i un electromall trifàsic per repicar. I com d'habitual, per fer-ho, la truja de fusta original fou substituïda per una nova metàl·lica, que segurament va ser la causant que, en tant sols uns anys, la campana es badara. No obstant això, afortunadament, aquesta extraordinària peça històrica mai va arribar a ser refosa i, finalment, a 1999, va ser restaurada. Durant la restauració, que va ser portada a terme per l'extingida empresa 2001 Bells, la campana va ser conduïda fins els tallers de Hans Lachenmeyer (Nördlingen, Alemanya) per ser soldada i així, l'instrument va recuperar la seua veu original. Així mateix, per tal de garantir la conservació de la peça, en tornar-la a muntar, a la campana se la va girar un quart de volta, perquè el batall deixara de colpejar al punt on s'havia obert el badat. Igualment, l'antiga truja metàl·lica dels Roses d'Atzeneta va ser substituïda per una nova de fusta, de perfil genèric valencià; el bronze va ser netejat; a l'instrument li fou instal·lat un nou batall; i, finalment, la campana fou mecanitzada amb un motor de volteig per impulsos i un electromall, que controlats per un ordinador, reprodueixen els tocs tradicionals i permeten els tocs manuals. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | SARRIÓ ANDRÉS, Pau |
| Fecha | 27-03-2018 |
| 18 Fotos | |
Verge Maria (4)
  | |
| Localización | Campanar. |
|---|---|
| Diámetro | 110 |
| Altura bronce | 91 |
| Borde | 10 |
| Peso aproximado | 771 |
| Fundidor | ROSES |
| Año fundición | 1833 |
| Descripción | La campana compta a la meitat superior del terç amb una extensa inscripció llatina d'una gran simplicitat, que possiblement és bona mostra dels rudimentaris coneixements de llatí que havien de tindre, bé el fonedor del bronze o bé aquells que li'l varen encarregar. Així mateix, aquest singular text compta amb un nodrit nombre d'abreviacions que són fruit, sense cap mena de dubte, del reduït espai disponible per introduïr la inscripció. Prenent en consideració aquestes premisses, al bronze podem llegir: "NOMEN✱ESVIRGOMARIA✱ETMACVLAORIGINALIS✱NONEST✱INTE ✱". Una fórmula textual que, tot i que no és única d'aquesta campana, és ben poc usual entre els bronzes de l'època, i que correctament escrita seria: "NOMEN ES VIRGO MARIA ET MACULA ORIGINALIS NON EST IN TE". Pot traduïr-se, en conseqüència, com: "El teu nom és Verge Maria i en tu no hi ha el Pecat Original". Mentrestant, a la meitat inferior del terç de la campana, trobem una inscripció on se'ns indica el fonedor, així com l'any de fosa de l'instrument: "✱LOS ROSES DE CHELLA✱ME✱FUNDIERON✱AÑO✱I833✱". A l'àrea central del bronze, la campana compta amb una gran creu sobre pedestal, idèntica a la creu amb què compta la "Campana de la Mare de Déu" de la parròquia de la Mare de Déu del Do d'Alfafar, fosa a 1819 per un fonedor anònim que fins el moment, havia sigut vinculat amb Pascual Roses. |
| Asas | Anses antropomòrfiques. |
| Inscripción tercio | (Dos cordons) "NOMEN✱ESVIRGOMARIA✱ETMACVLAORIGINALIS✱NONEST✱INTE ✱" (Cenefa vegetal) (Cordó) "✱LOS ROSES DE CHELLA✱ME✱FUNDIERON✱AÑO✱I833✱" (Cordó) |
| Inscripción medio | (00) (Creu sobre un pedestal decorat amb quatre pinacles) |
| Inscripción medio pie | (Sis cordons) |
| Inscripción pie | (Dos cordons) |
| Toques tradicionales | La campana seria repicada des de la base de la torre, fonamentalment per als tocs de l'oració cada dia, per als avisos a la missa resada, per a les senyals de missa cantada i per a les de difunts. Així mateix, amb motiu de les grans solemnitats anuals, l'instrument seria voltejat des de la pròpia estança de les campanes. No obstant, els tocs tradicionals de Vilallonga haurien de ser investigats amb profunditat en una certa urgència. |
| Toques actuales | L'instrument repica i volteja de manera automàtica. Entre els seus usos actuals està el toc de les hores del rellotge, que tanmateix, a l'actualitat gestiona l'ordinador de la sagristia. |
| Yugo | Truja de fusta de perfil valencià, obra de l'empresa 2001 Bells. |
| Estado de conservación | La campana, restaurada a 1999, es troba encara en un excel·lent estat de conservació. Potser, l'únic aspecte en què cal incidir és la instal·lació del motor de volteig baix de la roda, una característica que segurament no permet la correcta articulació del seu llibre. |
| Mecanismos para tocar | Motor de vol amb cadena i electromall a les (09). |
| Actuaciones | Durant la segona meitat del segle XX, els Roses d'Atzeneta d'Albaida varen electrificar la campana amb un motor de vol continu i un electromall trifàsic per repicar. I com d'habitual, per fer-ho, la truja de fusta original fou substituïda per una nova metàl·lica, amb el perfil habitual de l'empresa. No obstant això, poques dècades després, a 1999, la campana fou restaurada per l'extingida empresa 2001 Bells. Durant la intervenció, l'antiga truja metàl·lica va ser substituïda per una nova de fusta, de perfil genèric valencià; el bronze va ser netejat; a l'instrument li fou instal·lat un nou batall; i, finalment, la campana fou mecanitzada amb un motor de volteig per impulsos i un electromall, que controlats per un ordinador, podrien reproduïr els tocs tradicionals i permeten els tocs manuals. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | SARRIÓ ANDRÉS, Pau |
| Fecha | 27-03-2018 |
| 17 Fotos | |