![]() ![]() | |
Localización | Sala de les Campanes |
---|---|
Diámetro | 47 |
Altura bronce | 42 |
Borde | 4 |
Peso aproximado | 60 |
Fundidor | QUILES, MANUEL |
Año fundición | 1883 |
Descripción | La campana compta amb la següent inscripció al terç: "# SANCTA ANNA # AÑO 1883 # ORA PRO NOBIS". Aquestà està en llatí i espanyol i traduïda al valencià sera: "SANTA ANNA ANY 1883 PREGA PER NOSALTRES". Aquesta aclamació, dirigida a Santa Anna, forma part d'una de les súpliques més solemnes de l'Església: les Lletanies dels Sants. Es canta en determinades celebracions per implorar la protecció dels Sants i a més està molt difosa entre la religiositat popular, que acompanya moltes invocacions amb aquesta súplica. |
Inscripción hombro | (cordó) |
Inscripción tercio | (cordó) / "# SANCTA ANNA # AÑO 1883 # ORA PRO NOBIS" (cordó) |
Inscripción medio | (00) (Creu amb pedestal) (06) (Sant Josep) |
Inscripción medio pie | (4 cordons) |
Inscripción pie | (2 cordons) |
Toques actuales | Repica i volteja automàticament. |
Yugo | Ferro MANCLÚS nova |
Estado original | Estava ubicada a la Capella de Santa Anna amb truja de fusta i algun accesori per al seu toc manual. |
Estado anterior | Fins l'any 2007 va ocupar la finestra orientada cap al sud, instal·lada amb la mateixa truja i mecanismes que té en l'actualitat. |
Estado de conservación | La campana està en regular estat de conservació, instal·lada amb truja de ferro a la Sala de les Campanes. Compta amb motor de vol continu i electromall trifàsic, així com batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. L'estat actual de la campana no afavoreix la correcta conservació de la peça ni té cap vinculació amb la tradició local. Per tant, es deuria promoure la restauració de la mateixa, baixant-la del campanar per netejar-la per dins i fora. La truja actual es deu canviar per altra de fusta de perfil valencià i finalment el motor de vol continu per un d'impulsos, que permeta el toc manual de la campana i imite l'estil tradicional de tocar. |
Mecanismos para tocar | Electromall monofàsic i motor de vol continu (09) |
Actuaciones | Aquesta campana va ser fosa en l'any 1883 am destí a l'Hospital de Gandia. No està signada, no obstant sembla obra del campaner de la Ciutat de València Manuel Quiles, ja que els elements epigràfics remeten a les campanes foses per ell. En 1991 va ser desmontada del lloc original i junt a altres bens mobles es portaren a la Parròquia de Santa Maria Magdalena de Beniopa. La foneria de Salvador Manclús es va encarregar dels treballs d'instal·lació al campanar, canviant la truja per altra de ferro i dotant el bronze amb noves anses. Finalment va ser mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic. En 2007 amb motiu de la fosa d'una campana nova, aquesta va ser reubicada a la finestra nord de la torre. |
Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
Valoración | En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica. |
Instalación | La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. |
Autores | |
Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
Fecha | 30-05-2015 |
19 Fotos |
![]() ![]() | |
Localización | Sala de les Campanes |
---|---|
Diámetro | 56 |
Altura bronce | 47 |
Borde | 5 |
Peso real | 125 |
Fundidor | PORTILLA, HERMANOS (GAJANO) |
Año fundición | 2007 |
Descripción | En primer lloc trobem al terç el nom de la campana: "# ROSARIO #". Seguidament al mig està la següent inscripció: "ROSARIO MENGUAL APARISI / ESPOSA QUE FUE DE FRANCISCO ESCRICHE PALLARES / DONO ESTA CAMPANA / BENIOPA / 2007". En ella indica el nom de la donant, el del marit, el lloc per al que es va fondre i l'any. Finalment i també al mig trobem la marca del instal·lador: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 37 / VALENCIA". |
Inscripción hombro | (3 cordons) |
Inscripción tercio | (2 cordons) / (06) " # ROSARIO # " / (2 cordons) / (garlanda de triangles invertits) |
Inscripción medio | (00) (Creu amb pedestal) (06) "ROSARIO MENGUAL APARISI / ESPOSA QUE FUE DE FRANCISCO ESCRICHE PALLARES / DONO ESTA CAMPANA / BENIOPA / 2007" (09) (marca del instal·lador) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 37 / VALENCIA" |
Inscripción medio pie | (5 cordons) |
Inscripción pie | (2 cordons) |
Toques actuales | Repica i volteja automàticament. |
Yugo | Fusta Manclús. |
Estado de conservación | Es troba en un bon estat de conservació, instal·lada a la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil valencià. Està mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall monofàsic i a més disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
Mecanismos para tocar | (03) Motor d'impulsos, (09) electromall monofàsic. |
Actuaciones | La campana va ser fosa a principis de l'any 2007 als tallers de la foneria dels Hnos. Portilla de Gajano. Malgrat que la marca de fàbrica indica Manclús, aquest es realment l'encarregat d'instal·lar la campana, ja que la foneria la tancaren a principis dels anys 90 del segle XX. En març va ser portada a la parròquia, quedant exposada a l'interior del temple parroquial fins la benedicció. L'acte de benedicció es va celebrar el dia 24 de juny al mig dia, sent presidit per l'Abad de la Colegiata de Gandia, el Ilm. Sr. Ángel Saneugenio. També estaven presents els padrins i donants de la campana, que va ser beneïda i incensada, sent estrenada després per l'Abad i els donants. El cost de fondre-la i instal·lar-la va ser de 6.869 ptes. Al dia següent es va pujar a la torre. |
Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
Instalación | La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
Autores | |
Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
Fecha | 28-05-2015 |
13 Fotos |
![]() ![]() | |
Localización | Sala de les Campanes |
---|---|
Diámetro | 83 |
Altura bronce | 74 |
Borde | 8 |
Peso aproximado | 331 |
Fundidor | ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA) |
Año fundición | 1941 |
Descripción | En primer lloc trobem al terç aquesta inscripció, que indica el nom de la campana: "MARTA". Seguidament al mig està la següent inscripció: "BENIOPA / 1941 / SIENDO CURA D JUAN / ARLANDIS . ALCALDE / D ENRIQUE ESCRIVA". Aquestes inscripcions són característiques entre les campanes foses en acabar la Guerra Civil (1936-1939), ja que durant aquesta centenars de campanes es retiraren dels campanars sense cap inventari. Com que les inscripcions no indicaven el lloc de procedència, la major part no es recuperaren en acabar el conflicte. Aquest fet determinà un canvi en les inscripcions, com va ser aquest el cas, on passaren a indicar el nom del poble i en algunes, com aquesta els noms de l'alcalde (Beniopa va ser municipi fins 1965) i el rector. Finalment i també al mig trobem la marca de fàbrica, element habitual entre les campanes industrials: "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA". |
Inscripción tercio | (cenefa de cordons) (06) "MARTA" (cenefa de cordons) (garlanda amb motius catòlics) |
Inscripción medio | (00) (Creu amb pedestal) (03) (Monograma de Maria) (06) "BENIOPA / 1941 / SIENDO CURA D JUAN / ARLANDIS . ALCALDE / D ENRIQUE ESCRIVA" (09) (marca de fàbrica) "FUNDICIÓN / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA" |
Inscripción medio pie | (7 cordons) |
Inscripción pie | (cordó) (cordó) |
Toques tradicionales | Es repicava des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall i voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes. Tocava les hores. |
Toques actuales | Volteja i repica automàticament. |
Yugo | Ferro MANCLÚS vella |
Estado original | Estava instal·lada a la finestra amb truja de fusta, feta per la casa fonedora. Disposava d'una corda que des del batall baixava pel centre de la torre fins als peus del campanar. |
Estado anterior | Des de la mecanització dels anys 70 comptava amb un sistema de mig vol i un electromall trifàscic. Tenia també una maça que era accionada per la maquinària del rellotge, marcant les hores. |
Estado de conservación | La campana està en regular estat de conservació, instal·lada amb truja de ferro a la Sala de les Campanes. Es troba ubicada un poc més cap a dins del que es habitual, ja que hi ha una reixa a la finestra que impossibilitaria el volteig de la campana. Compta amb motor de vol continu i electromall monofàsic, així com batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. L'estat actual de la campana no afavoreix la correcta conservació de la peça ni té cap vinculació amb la tradició local. Per tant, es deuria promoure la restauració de la mateixa, baixant-la del campanar per netejar-la per dins i fora. La truja actual es deu canviar per altra de fusta de perfil valencià i finalment el motor de vol continu per un d'impulsos, que permeta el toc manual de la campana i imite l'estil tradicional de tocar. |
Mecanismos para tocar | Mecanitzada, electromall i motor de vol continu (09) |
Actuaciones | La campana va ser fosa en l'any 1941 junt a la campana gran amb destí al campanar de la parròquia de Beniopa, que havia perdut les campanes en 1936. Els dos bronzes es feren als tallers de Manuel Roses Vidal, instal·lats al Grau de València, sent portades les campanes a Beniopa per beneir-les. A la dècada dels anys 70 la casa Manclús del Grau de València la va mecanitzar, canviant la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i electromall trifàsic. Amb posterioritat al 2000 les finestres de les campanes es taparen amb unes reixes, segurament per evitar l'entrada d'aus. Com que l'eix de gir de les campanes grans superava els límits de la finestra va ser necesari fer-es un poc enrrere, instal·lant unes bigues de ferro per ubicar-les amb els motors. A més es va canviar l'electromall per altre monofàsic. |
Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
Instalación | La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. |
Autores | |
Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
Fecha | 30-05-2015 |
14 Fotos |
![]() ![]() | |
Localización | Sala de les Campanes |
---|---|
Diámetro | 105 |
Altura bronce | 90 |
Borde | 10 |
Peso aproximado | 670 |
Fundidor | ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA) |
Año fundición | 1941 |
Descripción | En primer lloc trobem al terç aquesta inscripció, que indica la dedicació de la campana a la titular del temple, Santa Maria Magdalena: "MARIA MAGDALENA". Seguidament al mig està la següent inscripció: "BENIOPA / 1941 / SIENDO CURA D. JUAN / ARLANDIS . ALCALDE / D. ENRIQUE ESCRIVA". Aquestes inscripcions són característiques entre les campanes foses en acabar la Guerra Civil (1936-1939), ja que durant aquesta centenars de campanes es retiraren dels campanars sense cap inventari. Com que les inscripcions no indicaven el lloc de procedència, la major part no es recuperaren en acabar el conflicte. Aquest fet determinà un canvi en les inscripcions, com va ser aquest el cas, on passaren a indicar el nom del poble i en algunes, com aquesta els noms de l'alcalde (Beniopa va ser municipi fins 1965) i el rector. Finalment i també al mig trobem la marca de fàbrica, element habitual entre les campanes industrials: "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA". |
Asas | Anses antropomorfes. |
Inscripción hombro | (cordó) |
Inscripción tercio | (5 cordons) (06) "MARIA MAGDALENA" (3 cordons) (garlanda amb motius catòlics) |
Inscripción medio | (00) (Creu amb pedestal) (03) (Monograma de Maria) (06) "BENIOPA / 1941 / SIENDO CURA D. JUAN / ARLANDIS . ALCALDE / D. ENRIQUE ESCRIVA" (09) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA" |
Inscripción medio pie | (5 cordons) |
Inscripción pie | (4 cordons) |
Toques tradicionales | Es repicava des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall i voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes. |
Toques actuales | Repica i volteja automàticament. |
Yugo | Ferro MANCLÚS vella |
Estado original | Estava instal·lada a la finestra amb truja de fusta, feta per la casa fonedora. Disposava d'una corda que des del batall baixava pel centre de la torre fins als peus del campanar. |
Estado anterior | Des de la mecanització dels anys 70 comptava amb un sistema de mig vol i un electromall trifàscic. |
Estado de conservación | La campana està en regular estat de conservació, instal·lada amb truja de ferro a la Sala de les Campanes. Es troba ubicada un poc més cap a dins del que es habitual, ja que hi ha una reixa a la finestra que impossibilitaria el volteig de la campana. Compta amb motor de vol continu i electromall trifàsic, així com batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. L'estat actual de la campana no afavoreix la correcta conservació de la peça ni té cap vinculació amb la tradició local. Per tant, es deuria promoure la restauració de la mateixa, baixant-la del campanar per netejar-la per dins i fora. La truja actual es deu canviar per altra de fusta de perfil valencià i finalment el motor de vol continu per un d'impulsos, que permeta el toc manual de la campana i imite l'estil tradicional de tocar. |
Mecanismos para tocar | (03) motor d'impulsos, (09) electromall monofàsic. |
Actuaciones | La campana va ser fosa en l'any 1941 junt a un altra de menors dimensions amb destí al campanar de la parròquia de Beniopa, que havia perdut les campanes en 1936. Els dos bronzes es feren als tallers de Manuel Roses Vidal, instal·lats al Grau de València, sent portades les campanes a Beniopa per beneir-les. A la dècada dels anys 70 la casa Manclús del Grau de València la va mecanitzar, canviant la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i electromall trifàsic. Amb posterioritat al 2000 les finestres de les campanes es taparen amb unes reixes, segurament per evitar l'entrada d'aus. Com que l'eix de gir de les campanes grans superava els límits de la finestra va ser necesari fer-es un poc enrrere, instal·lant unes bigues de ferro per ubicar-les amb els motors. A més es va canviar l'electromall per altre monofàsic. |
Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
Instalación | La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. |
Autores | |
Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
Fecha | 30-05-2015 |
18 Fotos |
Campanas de México ✱ Actualización 04-07-2024 ✱ 083038@gmail.com