Inventario de campanas
Parròquia de la Puríssima Concepció - LLAURÍ (COMUNITAT VALENCIANA)
Campanas actuales
La xicoteta (1)
  | |
| Localización | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diámetro | 61 |
| Altura bronce | 55 |
| Borde | 6 |
| Peso aproximado | 131 |
| Fundidor | ROSES, VICENTE |
| Año fundición | 1771 |
| Descripción | La campana compta amb una inscripció en llatí. Al terç trobem la següent inscripció: "ANO 1771 # (sanefa) # JOSEPH # JVAQVUIN # I ANNA #". Aquesta continua al mig peu: "# ET MISERICORS SALVATOR MISERERE NOBIS #". La inscripció correctament escrita seria: "ANNO 1771 IOSEPH IOACHIM ET ANNA / ET MISERICORS SALVATOR MISERERE NOBIS". Aquesta es pot traduir: "ANY 1771 JOSEP JOAQUIM I ANNA I SALVADOR MISERICORDIÓS TINGEU PIETAT DE NOSALTRES". |
| Inscripción hombro | (2 cordons) |
| Inscripción tercio | (2 cordons) "ANO 1771 # (sanefa) # JOSEPH # JVAQVUIN # I ANNA #" (2 cordons) |
| Inscripción medio | (00) (Creu amb pedestal) (04) (Sant Domènec) (06) (Bateig del Senyor) (2 cordons) |
| Inscripción medio pie | (2 cordons) (03) "# ET MISERICORS SALVATOR MISERERE NOBIS # " (cordons) |
| Inscripción pie | (2 cordons) |
| Toques tradicionales | Sembla que tradicionalment sols es voltejava. |
| Toques actuales | Volteja automàticament. |
| Yugo | Fusta ELECTRORECAMP S. L. |
| Estado original | Comptava amb una truja de fusta de perfil tradicional valencià. |
| Estado anterior | Estava instal·lada amb truja de ferro Roses i mecanitzada amb motor de vol continu. |
| Estado de conservación | La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Està mecanitzada amb motor d'impulsos. Té batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
| Mecanismos para tocar | (09) motor d'impulsos |
| Actuaciones | En l'any 1771 es va fondre un nou conjunt de campanes destinat al campanar de Llaurí. L'autor del joc va ser Vicente Roses, que va deixar constància del treball a les inscripcions de la campana gran. Després de beneïda va ser pujada amb les altres campanes a la torre. Durant la dècada dels anys 60 la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va mecanitzar la campana, canviant la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu per voltejar automàticament. En 2009 va caure al terrat de l'església a causa del trencament de la truja de ferro. En eixe any es va restaurar conjuntament amb la campana gran als tallers d'Electrorecamp S.L. El bronze va ser netejat per dins i fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta. El mecanisme de toc va ser renovat per un motor d'impulsos. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 05-12-2015 |
| 18 Fotos | |
Maria (2)
  | |
| Localización | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diámetro | 80 |
| Altura bronce | 70 |
| Borde | 8 |
| Peso aproximado | 296 |
| Fundidor | ROSES VILA, DOMINGO (BENISSODA) |
| Año fundición | 1828 |
| Descripción | La campana té la següent inscripció al terç: "MARIA # ORA # PRO NOBIS # ANO # DE 1828 # DOMINGO ROSES ME HIZO". La primera part de la inscripció fins l'any de fosa està en llatí i es pot traduir com: "MARIA PREGA PER NOSALTRES ANY DE 1828". En primer lloc té una aclamació dirigida a la Mare de Déu, titular del temple parroquial, derivada de les Lletanies dels Sants. Aquestes es canten en determinades celebracions litúrgiques i en moments de necessitat, a més són molt comuns entre la religiositat popular per aclamar la protecció dels Sants. A més compta amb la data de fosa i el nom de l'autor. |
| Asas | Anses amb decoracions antropomorfes. |
| Inscripción hombro | (2 cordons) |
| Inscripción tercio | (2 cordons) (sanefa vegetal) "MARIA # ORA # PRO NOBIS # ANO # DE 1828 # DOMINGO ROSES ME HIZO" 2 cordons) |
| Inscripción medio | (cordó) (00) (Creu amb pedestal) (06) (Custòdia) |
| Inscripción medio pie | (3 cordons) |
| Inscripción pie | (3 cordons) |
| Toques tradicionales | Es voltejava manualment des de la Sala de les Campanes. Possiblement es repicara des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. |
| Toques actuales | Volteja i repica automàticament. |
| Yugo | Fusta ELECTRORECAMP S.L. |
| Estado original | Comptava amb una truja de fusta de perfil tradicional valencià. Disposaria d'una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar. |
| Estado anterior | Estava instal·lada amb truja de ferro Roses i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic. Comptava amb un mig vol per tocar a difunts. La instal·lació no tenia cap vinculació amb la tradició local ni possibilitava el toc manual de la campana. |
| Estado de conservación | La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Està mecanitzada amb motor d'impulsos. Té batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
| Mecanismos para tocar | (09) motor d'impulsos, electromall monofàsic. |
| Actuaciones | En l'any 1828 va ser fosa per Domingo Roses Vila, fonedor procedent de Benissoda. Aquest era fill de Vicente Roses, l'autor de dos de les campanes del mateix campanar, conservades actualment. Les anses d'aquesta campana coincideixen amb les de la campana gran, per aquest motiu no ens podria extranyar que Domingo Roses refongués una de les campanes fetes per son pare en 1771. Durant la dècada dels anys 60 la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va mecanitzar la campana, canviant la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu per voltejar automàticament. En 2012 es va restaurar, sent baixada del campanar per traslladar-la als tallers d'Electrorecamp S.L. El bronze va ser netejat per dins i fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta. El mecanisme de toc va ser renovat per un motor d'impulsos i electromall monofàsic. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 05-12-2015 |
| 21 Fotos | |
Jesús Vicent Abdó (3)
  | |
| Localización | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diámetro | 92 |
| Altura bronce | 75 |
| Borde | 10 |
| Peso aproximado | 451 |
| Fundidor | ROSES, HERMANOS (SILLA) |
| Año fundición | 1942 |
| Descripción | Al terç compta amb la següent inscripció: "# # JESUS VISENT ABDON #". Aquesta mescla noms castellans i valencians, a més de tindre alguna errada, ja que Vicent va amb c. Possiblement la inscripció procedeix d'una campana anterior i es va copiar literalment a la nova. Seguidament al mig trobem la marca de fàbrica: "FUNDICIÓN / DE / CAMPANAS / DE / ROSES Hnos / SILLA (VALENCIA)". Al mig peu està la següent inscripció: "# # # LLAURI 3 DE FEBRERO DE 1942 # #". En ella indica el nom del poble per al que va ser fosa i segurament la data de benedicció, ja que el dia indicat a les inscripcions es celebra al poble la festa de Sant Blai. El fet d'indicar el nom del poble és molt característic de l'època en que va ser fosa. La costum de que les inscripcions indiquen el nom del poble es va generalitzar a partir de 1939, després que centenars de campanes es retiraren de les seues torres durant la Guerra Civil (1936-1939), sense un inventari o control. Per tant no varen retornar moltes a las llocs originals per no indicar les inscripcions quins eren. |
| Inscripción tercio | (2 cordons) "# # JESUS VISENT ABDON #" (2 cordons) (garlanda vegetal) |
| Inscripción medio | (00) (Creu) (03) (Escut Nacional) (06) (Anagrama de Jesús) (09) (Marca de fàbrica) "FUNDICIÓN / DE / CAMPANAS / DE / ROSES Hnos / SILLA (VALENCIA)" |
| Inscripción medio pie | (2 cordons) "# # # LLAURI 3 DE ENERO DE 1942 # #" (2 cordons) |
| Inscripción pie | (2 cordons) (2 cordons) |
| Toques tradicionales | Es voltejava manualment des de la Sala de les Campanes. Possiblement es repicara des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. |
| Toques actuales | Volteja i repica automàticament. |
| Yugo | Fusta ELECTRORECAMP S.L. |
| Estado original | Comptava amb una truja de fusta de perfil tradicional valencià. Disposaria d'una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar. |
| Estado anterior | Estava instal·lada amb truja de ferro Roses i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic. Comptava amb un mig vol per tocar a difunts. La instal·lació no tenia cap vinculació amb la tradició local ni possibilitava el toc manual de la campana. |
| Estado de conservación | La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Està mecanitzada amb motor d'impulsos. Té batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
| Mecanismos para tocar | (09) motor d'impulsos, electromall |
| Actuaciones | Ens trobem amb una campana fosa en l'any 1942 a la foneria dels Hermanos Roses de Silla (València). Les inscripcions del terç remeten a les de les campanes foses en 1771, per aquest motiu possiblement es va fondre a causa del trencament d'una campana d'eixe any, sent refosa. El 3 de febrer va ser beneïda amb motiu de la festa de Sant Blai, molt arrelada al poble. Durant la dècada dels anys 60 la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va mecanitzar la campana, canviant la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu per voltejar automàticament. En 2012 es va restaurar, sent baixada del campanar per traslladar-la als tallers d'Electrorecamp S.L. El bronze va ser netejat per dins i fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta. El mecanisme de toc va ser renovat per un motor d'impulsos i electromall monofàsic. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instalación | La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 05-12-2015 |
| 26 Fotos | |
Sant Llorenç (4)
  | |
| Localización | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diámetro | 100 |
| Altura bronce | 78 |
| Borde | 10 |
| Peso aproximado | 579 |
| Fundidor | ROSES, VICENTE |
| Año fundición | 1771 |
| Descripción | La campana compta amb la següent inscripció al terç, repartida entre dos cordons: "# L L O R E NZ # AZO # I77I / JUN 4". Aquesta correctament escrita podria ser: "LLORENÇ ANNO 1771 / 4 DE JUNY". En ella indica que està dedicada al patró del poble, Sant Llorenç i la data de fosa. Al mig trobem aquesta inscripció, que està en valencià: "VISENT ROSEZ FEV / ESTE GOCDECAMPANES". Correctament escrita seria: "VICENT ROSES FEU ESTE JOC DE CAMPANES". En ella Vicent Roses, el fonedor, va deixar constància del treball de fosa el conjunt de campanes de Llaurí. Al mig peu està aquesta inscripció en llatí: "SANCTE DEUS". Es pot traduir com: "SANT DÉU". És la primera de tres aclamacions dirigides a la Santíssima Trinitat: "SANT DÉU SANT FORT SANT IMMORTAL TINGUEU PIETAT DE NOSALTRES". Formen part de les Lletanies Majors, cantades tradiconalment el dia de Sant Marc (25 d'abril) per la benedicció dels camps i del Solemne Trisagi, cant més solemne dedicat a la Santíssima Trinitat. Els origens d'aquest cant els conta Jacobo da Varazze en la Llegenda Daurada, prenent com a font el Llibre Tercer de Sant Joan Damascè: durant unes rogatives celebrades a Constantinopla en motiu de una terrible calamitat un xiquet que participava va ser pujat al cel, escoltant en tot moment als àngels cantar aquest càntic. En el moment de tornar a la terra va entonar aquest cant acabant en eixe moment la calamitat. El Concili de Calcedonia va aprovar aquest cant, finalitzant Sant Joan el seu relat amb aquestes paraules: "Estic segur de que els dimonis fugen ràpidament en escolar la seua lletra". |
| Asas | Anses amb decoracions antropomorfes. |
| Inscripción tercio | (cordó) (cordó) (06) "# L L O R E NZ # AZO # I77I" (cordó) (06) "JUN 4" (cordó) |
| Inscripción medio | (00) (Santa Bàrbera) / (Creu amb pedestal) (06) (Sant Miquel) / (cordó) / "VISENT ROSEZ FEV / ESTE GOC DE CAMPANES" (cordó) |
| Inscripción medio pie | (06) (Graella i palma del martiri) (3 cordons) |
| Inscripción pie | (00) "SANCTE DEUS" (2 cordons) |
| Toques tradicionales | Es voltejava manualment des de la Sala de les Campanes. Possiblement es repicara des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. |
| Toques actuales | Repica i volteja automàticament. |
| Yugo | Fusta ELECTRO RECAMP S. L. |
| Estado original | Comptava amb una truja de fusta de perfil tradicional valencià. Disposaria d'una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar. |
| Estado anterior | Estava instal·lada amb truja de ferro Roses i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic. Comptava amb un mig vol per tocar a difunts. La instal·lació no tenia cap vinculació amb la tradició local ni possibilitava el toc manual de la campana. |
| Estado de conservación | La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Està mecanitzada amb motor d'impulsos. Té batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
| Mecanismos para tocar | (03) electromall monofàsic, (09) motor d'impulsos |
| Actuaciones | En l'any 1771 el campaner de Benissoda va fondre un conjunt de campanes destinades al campanar de Llaurí, de les quals actualment es conserven aquesta i la menuda. Després de fosa va ser pujada al campanar. Durant la dècada dels anys 60 la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va mecanitzar la campana, canviant la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu per voltejar automàticament. En 2009 es va restaurar, sent baixada del campanar per traslladar-la als tallers d'Electrorecamp S.L amb la campana menuda. El bronze va ser netejat per dins i fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta. El mecanisme de toc va ser renovat per un motor d'impulsos. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 06-12-2015 |
| 18 Fotos | |