Campanas de México

"la petita o de l'oració"

"la peixatera"

"la quotidiana o nova Narcisa"

"la bramamorts"

Narcisa

"La dominical"

"L'Assumpta, Maria o Mare de Déu"

Sant Narcís i Sant Antoni "la capitular"

L'Assumpta

Localización	Cel·la de campanes
Diámetro	140
Peso aproximado	1589
Fundidor	BARBERÍ
Año fundición	1940
Descripción	Probablement la campana tenia la mateixa inscripció que la que la va substituir: "TU DECUS HUIUS ALMÆ SEDIS. TU HONORIFICENTIA POPULI NOSTRI, O MARIA ASSUMPTA ET EXALTATA IN COELIS, TRAHE NOS POST TE SIGNUM GERUNDENSIS BASILICÆ PRIMUM POST SUMMAM RERUM SUBVERSIONEM B. M. V. ASSUMPTÆ AB EXCMO. ET RDMO. D. D. JOSEPHO CARTANA. EPISCOPO GERUNDEN DIE XVI MAII MCMXL CONSECRATUM / ECCLESIAM DEI PIO PAPA XII HISPANIAMQUE PRÆCLARISSIMO DUCE FRANCO REGENTIBUS." és a dir TU ETS L'ORNAMENT D'AQUESTA CATEDRAL TU ETS AQUELLA QUI DÓNA HONOR AL NOSTRE POBLE, OH MARÍA ASSUMPTA I EXALTADA EN ELS CELS, ATRAU-NOS DARRERE DE TU. AQUESTA CAMPANA QUE VA SER FETA PRIMERAMENT DESPRÉS DE LA REVOLTA I DEDICADA I CONSAGRADA A LA BENAVENTURADA MARE DE DÉU MARIA ASSUMPTA PER L'EXCEL·LENTÍSSIM I REVERENDÍSSIM DOCTOR EL SENYOR JOSEP CARTANA BISBE SENT PIO XII EL PAPA DE L'ESGLÉSIA DE DÉU I REGINT LES TERRES D'ESPAÑA EL MOLT PRECLAR CABDILL FRANCO.
Estado de conservación	La campana va caure al carrer sense causar desgràcies personals durant la processó del Corpus Christi el 20-06-1946 i amb el mateix metall va ser refosa i beneïda el 28-10-1946.
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	29-12-2022
	5 Fotos

"la cloca de cridar als campaners"

Campanas actuales

Sants Germà, Paulí, Just i Sici ”la Quotidiana” (1)

Localización	Cel·la de campanes
Diámetro	85
Altura bronce	72
Borde	6.3
Peso aproximado	356
Fundidor	BARBERÍ
Año fundición	1941
Descripción	AVE PRINCEPS MARTIRUM. Interpretació: Salvi príncep dels màrtirs. TE MARTIRUM CANDIDATUS DNE. LAUDE EXERCITUS Interpretació: L’exèrcit de màrtirs vestits de blanc et lloen Senyor. QUATUOR SANCTORUM MARTYRUM GERMANI, PAULINI, JUSTURI, ET CITII PATROCINIO DICATA RITUALIQUE ANTISTITIS BENEDICTIONE MENSE MAII MCMXLI, HONORIFICATA, PRO CLERO ET POPULO GERUNDEN QUOTIDIE ILLORUM PRÆSIDIUM INVOCO, NEC FRUSTA IGITUR QUOTIDIANA NOMINOR. Interpretació: Beneïda pel bisbe sota el patrocini dels quatre sants màrtirs Germà, Paulí, Just i Sici durant el mes de maig de 1941. Honorificada per el clero i el poble de Girona perquè els invoqui cada dia a les seves pregàries. Per aquest motiu m’anomenen Quotidiana. Marca de fàbrica: #BARBERI FUNDIDOR OLOT# Segell capitular: #+ SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECCLESIÆ# Imatges: sepulcre dels quatre màrtirs gironins Germà, Paulí, Just i Sici; Sant Esteve Protomàrtir i 2 palmes creuades.
Asas	7
Inscripción hombro	1 cordó Sanefa de fulles de parra dins roleus 1 cordó
Inscripción tercio	(03) Dues palmes de martiri creuades. (06) Sant Esteve protomàrtir vestit de diaca, amb una palma a la mà esquerra i un llibre amb les pedres a la dreta. (09) Escut capitular de girona: cercle amb la Mare de Déu i el nen Jesús al centre. Com a timbre el capell amb 2 cordons i 6 borles a cada costat. al volttant una creu patent allisada i la inscripció: “SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECCLESIÆ”. Segell capitular de l’església gironina. (12) Arqueta amb les relíquies dels quarte sants màrtirs de girona Germà, Paulí, Just i Sici.
Inscripción medio	(02-10) TE MARTIRUM CANDIDATUS DNE. (02-10) LAUDE EXERCITUS. (07-05) AVE PRINCEPS MARTIRUM.
Inscripción medio pie	1 cordó (11-01) QUATUOR SANCTORUM MARTYRUM GERMANI, PAULINI, JUSTURI, ET CITII PATROCINIO DICATA RITUALIQUE ANTISTITIS 1 cordó (11-01) BENEDICTIONE MENSE MAII MCMXLI, HONORIFICATA, PRO CLERO ET POPULO GERUNDEN QUOTIDIE ILLORUM PRÆSIDIUM INVOCO, 1 cordó
Inscripción pie	(02-10) NEC FRUSTA IGITUR QUOTIDIANA NOMINOR. (06)(marca de fàbrica): Inscripció “BARBERI / FUNDIDOR / OLOT” dins un marc rectangular. 2 cordons
Prima	La 2 -44
Hum	Si 1 -13
Tercera menor	Do# 3 +24
Quinta	Mi 3 -16
Octava	La# 3 -47
Toques tradicionales	El toc tradicional d'aquestes campanes consistia en l'oscil·lació controlada arribant fins i tot a aturar la campana cap amunt, i combinant el toc d'unes i altres. No és improbable que aquesta campana petita no tingués un topall per a aturar-la invertida. També s'utilitzava per a diverses repicades.
Toques actuales	El toc actual es limita a l'oscil·lació de la campana sense arribar a l'horitzontal. Per a això ha sigut dotada d'un batall major de l'habitual que percudeix i rebota fins que arriba al costat oposat.
Yugo	Fusta model valencià.
Estado original	Ubicada originàriament en una finestra, va ser desplaçada fins una estructura interior, i sembla que només era oscil·lada i no tenia la possibilitat de quedar aturada invertida.
Estado anterior	En 1989 seguia en l'estructura interior, encara que havia sigut dotada d'un mecanisme per a tocar mitjançant una maça externa.
Estado de conservación	Es troba ubicada en la part baixa de l'estructura de fusta nova. Des d'un punt de vista acústic es tracta d'una mala solució ja que les campanes més agudes han de situar-se en la part més alta de l'estructura. Des d'un punt de vista dinàmic es tracta també d'una mala solució, ja que les campanes més petites han de situar-se igualment en la part superior, per afectar menys a la dinàmica del conjunt. Com no ha sigut protegida, i tampoc ha sigut netejada, té múltiples taques de la pintura de protecció de la fusta tant dels jous com de l'estructura. El jou que imita la forma dels valencians (encara que no el perfil, que seria troncocònic invertit) està desequilibrat, i la campana només pot oscil·lar sense arribar a l'horitzontal.
Mecanismos para tocar	Electromall i motor MAMIAS d'impulsos
Actuaciones	L'actuació més recent ha consistit en el seu desplaçament al nivell inferior de l'estructura de fusta. La ubicació del motor a un costat i de l'electromall a l'altre, així com la falta d'accessoris, impedeixen quasi completament, en condicions ordinàries, el toc manual, i no reprodueix el toc tradicional.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores	ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (15-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-2004) CIURANA I ABELLÍ, Blai (05-10-2012) CIURANA I ABELLÍ, Blai (08-08-2022)
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	20-10-2022
	23 Fotos

Santíssim Salvador "la Dominical" (2)

Localización	Cel·la de campanes
Diámetro	107
Altura bronce	83
Borde	8.0
Peso aproximado	709
Fundidor	BARBERÍ, HIJOS DE ESTEBAN
Año fundición	1941
Descripción	DUM SONNITUS TRANSIT PER NUBILA MENTES ET CORDA FIDELIUM SALVET, DNE PROTECTIO TUA SEMPITERNA Interpretació: Que el Senyor et protegeixi eternament mentre el so d’aquesta campana transiti per les ments tristes i salvi els cors del fidels. #FULGET CRUCIS MISTERIUM FUGITE PARTES ADVERSÆ.# Interpretació: Resplendeix el misteri de la creu, fugiu enemics! #DOMINICALE SIGNUM NUNCUPOR SANCTISSIMO DOMINO NOSTRO SALVATORE ET REDEMPTORI HUMANI GENERIS DICATUM AC SACRATUM A RVDMO. PRÆSULE D. D. JOSEPHO CARTAÑÁ MENSE MAII MCMXLI.# Interpretació: Seré la campana que propagui els vots de Déu els diumenges. Anomenada i Consagrada al nostre Santíssim Senyor Salvador i Redemptor dels homes pel Reverendíssim bisbe el Doctor En Josep Cartañà durant el mes de maig de 1941. Marca de fàbrica: #FUNDICION DE CAMPANAS DE H DE E BARBERI EN OLOT MEDALLA DE ORO# Segell capitular #+ SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECLESIÆ# Imatges: Creu llatina, Escut d’Espanya franquista i Sagrat Cor de Jesús.
Asas	7
Inscripción hombro	1 cordó Sanefa de motius vegetals 1 cordó
Inscripción tercio	(03) Cercle amb l’escut d’Espanya franquista envoltat per l’àguila. (06) Jesús salvador i redemptor amb els braços oberts. (09) Escut capitular de Girona: cercle amb la Mare de Déu i el nen Jesús al centre. Com a timbre el capell amb 2 cordons i 6 borles a cada costat. Al voltant una creu patent allisada i la inscripció: “SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECCLESIÆ”. Segell capitular de l’església gironina. (12) Creu de perfil flordelisat
Inscripción medio	(08-04) DUM SONNITUS TRANSIT PER NUBILA MENTES ET CORDA (08-04) FIDELIUM SALVET, DNE PROTECTIO TUA SEMPITERNA (01-11) FULGET CRUCIS MISTERIUM (01-11) FUGITE PARTES ADVERSÆ.
Inscripción medio pie	2 cordons (11-01) DOMINICALE SIGNUM NUNCUPOR SANCTISSIMO DOMINO NOSTRO SALVATORE ET REDEMPTORI HUMANI GENERIS DICATUM AC SACRATUM A RVDMO. PRÆSULE D. D. JOSEPHO CARTAÑÁ 1 cordó
Inscripción pie	(01-11) MENSE MAII MCMXLI. (06)(marca de fàbrica): El·lipse amb la inscripció: “ FUNDICION DE CAMPANAS / DE / H DE E BARBERI EN OLOT / MEDALLA DE ORO ”. Al centre, la medalla de l’exposició universal de Barcelona de 1888 per les dues cares: a l’anvers, Alfons XIII amb la seva mare regent i la llegenda: “EXPOSICION UNIVERSAL DE BARCELONA. 1888”; al revers, dos àngels, un tocant una trompeta, i una vista dels edificis de l’exposició.
Prima	Fa 1 -40
Hum	Sol 0 -21
Tercera menor	La 1 -17
Quinta	Re# 2 +12
Octava	Fa# 2 +16
Toques tradicionales	El toc tradicional d'aquestes campanes consistia en l'oscil·lació controlada arribant fins i tot a aturar la campana cap amunt, i combinant el toc d'unes i altres. Aquesta campana tenia un topall per a aturar-la invertida. També s'utilitzava per a diverses repicades.
Toques actuales	El toc actual es limita a l'oscil·lació de la campana sense arribar a l'horitzontal. Per a això ha sigut dotada d'un batall major de l'habitual que percudeix i rebota fins que arriba al costat oposat.
Yugo	Fusta model valencià.
Estado original	Ubicada originàriament en una finestra, va ser desplaçada fins al centre de l'estructura interior central, i podia quedar aturada invertida mitjançant un topall metàl·lic sobre el qual es recolzava el "braç" o palanca de volteig.
Estado anterior	En 1989 seguia en l'estructura interior, encara que havia sigut dotada d'un mecanisme per a tocar mitjançant una maça externa.
Estado de conservación	Es troba ubicada en la part alta de l'estructura de fusta nova. Des d'un punt de vista acústic es tracta d'una mala solució ja que les campanes més greus han de situar-se en la part més baixa de l'estructura. Des d'un punt de vista dinàmic es tracta també d'una mala solució, ja que les campanes més grans han de situar-se igualment en la part inferior, per afectar menys a la dinàmica del conjunt. Com no ha sigut protegida, i tampoc ha sigut netejada, té múltiples taques de la pintura de protecció de la fusta tant dels jous com de l'estructura. El jou que imita la forma dels valencians (encara que no el perfil, que seria troncocònic invertit) està desequilibrat, i la campana només pot oscil·lar sense arribar a l'horitzontal.
Mecanismos para tocar	Electromall i motor MAMIAS d'impulsos
Actuaciones	L'actuació més recent ha consistit en el seu desplaçament al nivell superior de l'estructura de fusta. La ubicació del motor a un costat i de l'electromall a l'altre, així com la falta d'accessoris, impedeixen quasi completament, en condicions ordinàries, el toc manual, i no reprodueix el toc tradicional.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Notas	El difícil accés a la campana ha impedit, en 2004, la verificació de l'epigrafia i altres trets culturals de la campana.
Autores	ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (15-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-2004) CIURANA I ABELLÍ, Blai (05-10-2012) CIURANA I ABELLÍ, Blai (08-08-2022)
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	16-10-2022
	20 Fotos

Sant Narcís "la Capitular" (3)

Localización	Cel·la de campanes
Diámetro	120
Altura bronce	102
Borde	9.9
Peso aproximado	1001
Fundidor	BARBERÍ, HIJOS DE ESTEBAN
Año fundición	1941
Descripción	TUTA SIS SEMPER PER EUM GERUNDA, ARVA PINGUESCANT, RELEVERUNT ÆGRI, PAX SIT IN ÆVUM. Interpretació: Assistiu sempre que us plagui aquesta ciutat de Girona, s’evitin les sequeres, siguin guarides les malalties i la pau perduri eternament. INGRESSUM ET EGRESSUM CAPITULARIUM NVNCIO Interpretació: Anuncio les entrades i sortides capitulars. CAPITULI CATHED. GERUNDEN. AC. S. NARCISSI NOMINE SOLEMNIQUE BENEDICTIONE AB EPISCOPO D. D. JOSEPHO CARTAÑÁ MENSE MAII MCMXLI IMPERTITA, EXULTO, QUANTUMVIS, ALITER DOLEAM CUM PRÆCEDENTEM CAPITULAREM, AB IMPIIS TURBIS CONTRITAM. VOCIS GRAVITATE ET SONORITATE VIX ÆMULARI VALEAM. Interpretació: Beneïda solemnement per el bisbe el Doctor En Josep Cartañà com a campana capitular de la catedral de Girona, i sota el nom de Sant Narcís durant el mes de maig de 1941. Que el so d’aquesta campana ens alegri després de veure amb dolor com es va trencar impiadosament l’antiga campana capitular greu i sonora. Marca de fàbrica: #FUNDICION DE CAMPANES H DE E BARBERÍ EN OLOT MEDALLA DE ORO# Segell capitular: #SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECLESIÆ# Imatges: Escut episcopal, Escut de Girona i Sant Narcís.
Asas	7
Inscripción hombro	(06)(marca de fàbrica): El·lipse amb la inscripció: “ FUNDICION DE CAMPANAS / DE / H DE E BARBERI EN OLOT / MEDALLA DE ORO ”. Al centre, la medalla de l’exposició universal de Barcelona de 1888 per les dues cares: a l’anvers, Alfons XIII amb la seva mare regent i la llegenda: “EXPOSICION UNIVERSAL DE BARCELONA. 1888”; al revers, dos àngels, un tocant una trompeta, i una vista dels edificis de l’exposició. 1 cordó Sanefa de roleus vegetals 1 cordó
Inscripción tercio	Sanefa descendent amb flors i fulles (03) Escut del bisbe Josep Cartañà. Rodó quarterat: Al flanc destre del cap uns xiprers i una casa; al flanc sinistre del cap una creu grega; al flanc destre de la punta la lletra tau i ondat; al flanc sinistre de la punta una espiga; al cor un escut amb unes balances; al cap una mitra. (06) Cartel·la amb Sant Narcís de Girona amb el bàcul a mà dreta i el llibre a l’esquerra. (09) Escut comtal de Girona. (12) Escut capitular de Girona: cercle amb la Mare de Déu i el nen Jesús al centre. Com a timbre el capell amb 2 cordons i 6 borles a cada costat. al voltant una creu patent allisada i la inscripció: “SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECCLESIÆ”. Segell capitular de l’església gironina.
Inscripción medio	(08-04) TUTA SIS SEMPER PER EUM GERUNDA, ARVA PINGUESCANT, (01-11) INGRESSUM ET EGRESSUM CAPITULARIUM NVNCIO 1 cordó (07-05) RELEVERUNT ÆGRI, PAX SIT IN ÆVUM. 1 cordó
Inscripción medio pie	1 cordó (05-07) CAPITULI CATHED. GERUNDEN. AC. S. NARCISSI NOMINE SOLEMNIQUE BENEDICTIONE AB EPISCOPO D. D. JOSEPHO CARTAÑÁ MENSE MAII MCMXLI IMPERTITA, EXULTO, 1 cordó (05-07) QUANTUMVIS, ALITER DOLEAM CUM PRÆCEDENTEM CAPITULAREM, AB IMPIIS TURBIS CONTRITAM. VOCIS GRAVITATE ET SONORITATE VIX ÆMULARI VALEAM.
Inscripción pie	1 cordó Sanefa de roleus vegetals 1 cordó
Prima	Re 1 -39
Hum	Fa 0 -10
Tercera menor	Sol 1 -48
Quinta	Do# 2 +18
Octava	Mi 2 -6
Toques tradicionales	El toc tradicional d'aquestes campanes consistia en l'oscil·lació controlada arribant fins i tot a aturar la campana cap amunt, i combinant el toc d'unes i altres. Aquesta campana tenia un topall per a aturar-la invertida. També s'utilitzava per a diverses repicades.
Toques actuales	El toc actual es limita a l'oscil·lació de la campana sense arribar a l'horitzontal. Per a això ha sigut dotada d'un batall major de l'habitual que percudeix i rebota fins que arriba al costat oposat.
Yugo	Fusta model valencià.
Estado original	Ubicada originàriament en una finestra, va ser desplaçada fins al centre de l'estructura interior central, i podia quedar aturada invertida mitjançant un topall metàl·lic sobre el qual es recolzava el "braç" o palanca de volteig.
Estado anterior	En 1989 seguia en l'estructura interior.
Estado de conservación	Es troba ubicada en la part alta de l'estructura de fusta nova. Des d'un punt de vista acústic es tracta d'una mala solució ja que les campanes més greus han de situar-se en la part més baixa de l'estructura. Des d'un punt de vista dinàmic es tracta també d'una mala solució, ja que les campanes més grans han de situar-se igualment en la part inferior, per afectar menys a la dinàmica del conjunt. Com no ha sigut protegida, i tampoc ha sigut netejada, té múltiples taques de la pintura de protecció de la fusta tant dels jous com de l'estructura. El jou que imita la forma dels valencians (encara que no el perfil, que seria troncocònic invertit) està desequilibrat, i la campana només pot oscil·lar sense arribar a l'horitzontal.
Mecanismos para tocar	Electromall i motor MAMIAS d'impulsos
Actuaciones	L'actuació més recent ha consistit en el seu desplaçament al nivell superior de l'estructura de fusta. La ubicació del motor a un costat i de l'electromall a l'altre, així com la falta d'accessoris, impedeixen quasi completament, en condicions ordinàries, el toc manual, i no reprodueix el toc tradicional.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Notas	El difícil accés a la campana ha impedit, en 2004, la verificació de l'epigrafia i altres trets culturals de la campana.
Autores	ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (15-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-2004) CIURANA I ABELLÍ, Blai (05-10-2012) CIURANA I ABELLÍ, Blai (08-08-2022)
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	24-01-2024
	17 Fotos

Santa Maria "l'Assumpta" (4)

Localización	Cel·la de campanes
Diámetro	137
Altura bronce	110
Borde	9.2
Peso aproximado	1489
Fundidor	BARBERÍ, HIJOS DE ESTEBAN
Año fundición	1946
Descripción	< TU DECUS HUIUS ALMÆ SEDIS, TU HONORIFICENTIA POPULI NOSTRI, O MARIA ASSUMPTA ET EXALTATA IN COELIS, TRAHE NOS POST TE > Interpretació: Tu ets l’ornament d’aquesta seu, tu honor del nostre poble, oh Maria Assumpta i exaltada al Cel, atrau-nos darrere teu. SIGNUM GERUNDENSIS BASILICÆ PRIMUM POST SUMMAM RERUM SUBVERSIONEM, B. M. V. ASSUMPTÆ AD EXCMO. ET RDMO. D. D. JOSEPHO CARTAÑÁ EPISCOPO GERUNDEN. DIE XVI MAII MCMXL CONSECRATUM Interpretació: Primera campana de la basílica gironina posterior a la gran destrucció. Consagrada a la Santíssima Verge Maria Assumpta per el bisbe de Girona l’Excel·lentíssim i Reverendíssim Doctor En Josep Cartañà el dia 16 de maig del 1940. ECCLESIAM DEI PIO PAPA XII HISPANIAMQUE PRÆCLARISSIMO DUCE FRANCO REGENTIBUS, DIE XX JUNII MCMXLVI INFAUSTO EVENTU CONTRITUM, EX EODEM METALO FABREFACTUM, ET ITERU SOLEMNI BENEDICTIONE DONATUM DIE XXVIII MENSIS OCTOBRIS EJUSDEM ANNI. Interpretació: Regint l’església de Déu el Papa Pius XII i Espanya l’egreguíssim Francisco Franco. El dia 20 de juny de 1946 vaig ser destruïda per un funest succés. Posteriorment vaig ser refeta amb el mateix metall i solemnement beneïda el dia 28 d’octubre del mateix any. Marca de fàbrica: #FUNDICION DE CAMPANES H DE E BARBERÍ EN OLOT MEDALLA DE ORO# Segell capitular #SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECLESIÆ# Imatges: Mare de Déu Assumpta, Escut d’Espanya franquista, Escut gironí.
Asas	0
Inscripción hombro	1 cordó Sanefa vegetal amb medallons decorats amb un Crismó.
Inscripción tercio	Sanefa descendent amb flors i fulles.
Inscripción medio	(02) Escut capitular de Girona: cercle amb la Mare de Déu i el nen Jesús al centre. Com a timbre el capell amb 2 cordons i 6 borles a cada costat. al voltant una creu patent allisada i la inscripció: “SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECCLESIÆ”. Segell capitular de l’església gironina. (04) Escut d’Espanya franquista envoltat per l’àguila. (06)(marca de fàbrica): El·lipse amb la inscripció: “FUNDICION DE CAMPANAS / DE / H DE E BARBERI EN OLOT / MEDALLA DE ORO ”. Al centre, la medalla de l’exposició universal de Barcelona de 1888 per les dues cares: a l’anvers, Alfons XIII amb la seva mare regent i la llegenda: “EXPOSICION UNIVERSAL DE BARCELONA. 1888”; al revers, dos àngels, un tocant una trompeta, i una vista dels edificis de l’exposició. (08) Antic escut provincial de Girona. (10) Escut del bisbe Josep Cartañà. Rodó quarterat: Al flanc destre del cap uns xiprers i una casa; al flanc sinistre del cap una creu grega; al flanc destre de la punta la lletra tau i ondat; al flanc sinistre de la punta una espiga; al cor un escut amb unes balances; al cap una mitra. (12) Immaculada Concepció damunt un núvol subjectada per dos àngels, vestida amb túnica i mantell, amb les mans damunt el pit.
Inscripción medio pie	(05-07) < TU DECUS HUIUS ALMÆ SEDIS, TU HONORIFICENTIA POPULI NOSTRI, O MARIA ASSUMPTA ET EXALTATA IN COELIS, TRAHE NOS POST TE > 1 cordó (05-04) SIGNUM GERUNDENSIS BASILICÆ PRIMUM POST SUMMAM RERUM SUBVERSIONEM, B. M. V. ASSUMPTÆ AD EXCMO. ET RDMO. D. D. JOSEPHO CARTAÑÁ EPISCOPO GERUNDEN. DIE XVI MAII MCMXL CONSECRATUM 1 cordó (05-047 ECCLESIAM DEI PIO PAPA XII HISPANIAMQUE PRÆCLARISSIMO DUCE FRANCO REGENTIBUS, DIE XX JUNII MCMXLVI INFAUSTO EVENTU CONTRITUM, EX EODEM METALO FABREFACTUM, ET ITERU SOLEMNI BENEDICTIONE 1 cordó (05-047) DONATUM DIE XXVIII MENSIS OCTOBRIS EJUSDEM ANNI.
Inscripción pie	1 cordó Sanefa de roleus vegetals 1 cordó
Prima	Do 1 +6
Hum	Do# 0 -32
Tercera menor	Mib 1 -14
Quinta	La 1 +35
Octava	Do 2 -1
Toques tradicionales	El toc tradicional d'aquestes campanes consistia en l'oscil·lació controlada arribant fins i tot a aturar la campana cap amunt, i combinant el toc d'unes i altres. Aquesta campana tenia un topall per a aturar-la invertida. També s'utilitzava per a diverses repicades.
Toques actuales	El toc actual es limita a l'oscil·lació de la campana sense arribar a l'horitzontal. Per a això ha sigut dotada d'un batall major de l'habitual que percudeix i rebota fins que arriba al costat oposat.
Yugo	Fusta model valencià
Estado original	Probablement la campana va ser dotada del jou de fusta típic de BARBERÍ que tenia fins a la caiguda en 1946. Després li van posar el jou metàl·lic que encara existeix a la torre, adaptat a una campana fabricada sense anses. Darrere d'aqueixa refosa de la campana es va reordenar el conjunt de manera que ja no estaven directament ubicades en les finestres, romanent en unes estructures interiors de formigó fins a la restauració. A pesar del jou metàl·lic la campana podia quedar aturada invertida mitjançant un límit metàl·lic sobre el qual es recolzava el "braç" o palanca de volteig.
Estado anterior	En 1989 seguia en l'estructura interior. Es conserva en la sala el jou de ferro original on posa " TOMAS - SOLES / Y CA GERONA / 1946".
Estado de conservación	La campana no té anses, i està foradada per fixar-la al jou. Es tracta d'una solució industrial, habitual en els anys 40, per abaratir costos de producció, sense afectar la sonoritat de la campana. Es troba ubicada en la part alta de l'estructura de fusta nova. Des d'un punt de vista acústic es tracta d'una mala solució ja que les campanes més greus han de situar-se en la part més baixa de l'estructura. Des d'un punt de vista dinàmic es tracta també d'una mala solució, ja que les campanes més grans han de situar-se igualment en la part inferior, per afectar menys a la dinàmica del conjunt. Com no ha sigut protegida, i tampoc ha sigut netejada, té múltiples taques de la pintura de protecció de la fusta tant dels jous com de l'estructura. El jou que imita la forma dels valencians (encara que no el perfil, que seria troncocònic invertit) està desequilibrat, i la campana només pot oscil·lar sense arribar a l'horitzontal.
Mecanismos para tocar	Electromall i motor MAMIAS d'impulsos
Actuaciones	L'actuació més recent ha consistit en el seu desplaçament al nivell superior de l'estructura de fusta. La ubicació del motor a un costat i de l'electromall a l'altre, així com la falta d'accessoris, impedeixen quasi completament, en condicions ordinàries, el toc manual, i no reprodueix el toc tradicional.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoración	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Notas	El difícil accés a la campana ha impedit, en 2004, la verificació de l'epigrafia i altres trets culturals de la campana.
Autores	ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (15-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-2004) CIURANA I ABELLÍ, Blai (05-10-2012) CIURANA I ABELLÍ, Blai (08-08-2022)
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	24-01-2024
	33 Fotos

Santa Maria i Sant Benet "el Bombo o la Beneta" (B)

Localización	Cel·la de campanes
Diámetro	190
Altura bronce	178
Borde	21
Peso aproximado	3971
Fundidor	SENYER, ANTONI I BARTOMEU
Año fundición	1573
Descripción	+uerbucarofactuest+ethabitauit+inobis+xpsuincit+xpsimperat+xpsregnat+xpsab+omnimaloettepestatenosdefendat Expansió: + uerbum caro factum est + et habitauit + in nobis + christus uincit + christus imperat christus regnat + christus ab + omni malo et tempestate nos defendat. Interpretació: El verb es feu carn i habità en nosaltres. Crist venç, impera, regna i ens defensi de tot mal i tempesta. +sanctamaria+orapronobis+sanctebenedicteorapronobis+solideo+{ho}noretgloria+presidenteillvstrissimobenedictodetoccoepiscopo+gervnde+capitvlvmmefecit+annoanativitatedni+m+d+lxxiii Expansió: + sancta maria + ora pro nobis + sancte benedicte ora pro nobis + soli deo + honor et gloria + presidente illvstrissimo benedicto de tocco episcopo + gervnde + capitvlvm mefecit + anno a nativitate d(omi)ni + m + d + lxxiii. Interpretació: Santa Maria prega per nosaltres. Sant Benet prega per nosaltres només a Déu amb honor i glòria. Presidint l’il·lustríssim Benet de Tocco, bisbe de Girona, el capítol em a fer l’any del naixement del senyor de 1573. anthonivs+seyer+etbartholomevsfil+dicti+a+mefaciebant+p+cxxxmun$ Expansió: anthonivs + se(n)yer + et bartholomevsfil + dicti + anno + me faciebant + pondus + cxxxm un(ciæ)$. Interpretació: Antoni Senyer i el seu fill Bartomeu em van fer l’any esmentat. Pes 130000 unces (4332,9kg). Imatges: 3 Verges amb el nen Jesús, dos calvaris, 2 Sants Miquels, cordó amb #avemaria#, dues campanes (segell dels Senyer), 2 Joans de Patmos, 4 tipus de creus de calvari.
Asas	7 Les anses tenen una fina decoració vegetal.
Inscripción hombro	3 cordons (12-12) +uerbucarofactuest+ethabitauit+inobis+xpsuincit+xpsimperat+xpsregnat+xpsab+omnimaloettepestatenosdefendat 3 cordons
Inscripción tercio	(02 i 10) Cartel·la amb sant Miquel Arcàngel vestit amb armadura, amb un escut a la mà esquerra, matant un drac amb una llança. (04 i 08) Cartel·la amb el Calvari: Jesús crucificat al centre amb la Mare de Déu i Sant Joan al peu de la creu. (06 i 12) Cartel·la amb la Mare de Déu dreta amb el Nen Jesús en braços. 2 cordons (12-12) +sanctamaria+orapronobis+sanctebenedicteorapronobis+solideo+{ho}noretgloria+presidenteillvstrissimobenedictodetoccoepiscopo+gervnde+capitvlvmmefecit+annoanativitatedni+m+d+lxxiii 2 cordons (06 i 12) Campana amb jou envoltada de decoració vegetal.
Inscripción medio	2 cordons “Sanefa de rosetes sobre fons reticulat representant un cinyell amb la seva sivella. A la punta del cinyell la inscripció (Gòtica minúscula): “ave maria”
Inscripción medio pie	(06) Creu de calvari amb pedestal de 5 graons, decorada amb sanefa de rosetes damunt un fons reticulat. En els pals, la inscripció (gòtica minúscula): “AVE MARIA” (05 i 07) Joan de Patmos, assegut davant un faristol, escrivint l’Evangeli; a cada costat del pedestal de la creu de calvari. (08-04) anthonivs+seyer+etbartholomevsfil+dicti+a+mefaciebant+p+cxxxmun$ (08) Cartel·la amb la Mare de Déu dreta, amb corona, amb el Nen Jesús en braços.
Inscripción pie	9 cordons. 3 cordons Sanefa amb motius vegetals 3 cordons
Prima	Sib 3 +10
Hum	Do 3 +22
Tercera menor	Mib 4 +24
Octava	Do 5 +44
Toques tradicionales	La campana s'utilitzava tant per al toc d'hores com per a altres senyals, i fins i tot tocs diaris, festius i de difunts, la qual cosa la converteix en una notable excepció respecte a les altres campanes horàries, i més encara en una torre com aquesta que comptava amb unes deu campanes per als tocs de la catedral.
Toques actuales	Hores del rellotge, difunts, festa, Ave Maria, consagració.
Yugo	6 bigues de roure.
Estado original	La campana fou ubicada en la part alta de la sala de campanes, fixa, per tocar les hores. En cert moment, des de fa uns quants segles, es va incloure en els tocs diaris i extraordinaris de la Catedral. La utilització de la campana de les hores per als tocs ordinaris és absolutament inusual, sobre tot en un campanar amb tantes campanes, mentre que poques vegades s'utilitza la campana horària per a tocs extraordinaris.
Estado anterior	En 1989 la campana tenia una certa brutícia, pròpia del pas dels segles. En aquell moment era llegible, tot i que la seva ubicació elevada dificultava l'acostament. Es tocava tant per a les hores com per als tocs diaris i extraordinaris de la Catedral (de manera manual).
Mecanismos para tocar	Braç hidràulic que tira del batall, martell elèctric extern.
Actuaciones	La campana es troba en el seu lloc actual des de la construcció del campanar durant la segona meitat del segle XVIII. La campana presenta una ferida externa i dues d'internes en sentit perpendicular als sistemes de toc actuals, produïdes durant els dos primers segles de vida del bronze. El 2003 el batall va ser desconnectat i únicament s'utilitzava el mall extern. el 2007 el mall extern va ser substituït per un electromartell molt més petit que emet un so estrident. El 2018 el batall va ser mecanitzat amb un braç hidràulic per al toc horari; amb la finalitat de millorar la qualitat del so i reduïr la intensitat entre la 1 i les 6 de la nit.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana, la instal·lació i la maça de toc com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoración	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Notas	Segons la fórmula matemàtica per calcular el pes d'una campana el Bombo pesa 3971kg; però degut al gruix i a l'agudesa de la seva veu creiem que pot arribar als 5000kg. Segons Josep Calzada i Oliveras el pes és de 4800kg. La campana porta inscrit el pes en unces, 130000, sens dubte una xifra rodona orientativa (4332,9kg).
Autores	ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (15-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-2004) CIURANA I ABELLÍ, Blai (03-07-2018) CIURANA I ABELLÍ, Blai (16-08-2022)
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	13-03-2023
	134 Fotos

Ave Maria, campanó dels Quarts (A)

Localización	cupulí
Diámetro	79
Altura bronce	52
Borde	5.0
Peso aproximado	285
Fundidor	SERVA (GIRONA)
Año fundición	1712
Descripción	*+AVE*MARIA*SIN*PECADO*CONCEBIDA* *171Z** Imatges: Santa Maria, Sant Narcís, Sant Miquel Arcàngel, Calvari i creu de calvari. Marca de fàbrica: #SERVA#
Asas	4 Les anses són singulars: quatre obertes, en forma de creu, amb cares als extrems, característiques de campanes fixes com aquesta.
Inscripción hombro	3 cordons (03) Creu de calvari. (03-05) * + AVE * MARIA * SIN * PECADO * CONCEBIDA * * 171Z ** (05-03) Sanefa de motius vegetals. 1 cordó
Inscripción tercio	2 cordons (03) Cartel·la amb el Calvari: Jesús crucificat al centre amb la Mare de Déu i Sant Joan al peu de la creu. (06) Cartel·la amb sant Miquel vestit amb armadura, amb un escut a la mà esquerra, matant un drac amb una llança. (09) Cartel·la amb Sant Narcís, amb mitra, beneint amb la mà dreta i un llibre a l’esquerra. (12) Cartel·la amb la Mare de Déu dreta amb el Nen Jesús en braços.
Inscripción medio	2 cordons
Inscripción medio pie	2 cordons (12) Làmina hexagonal amb un escut amb la figura d’una servera i el seu fruit, la serva, i la inscripció “SERVA”. A banda i banda de l’escut una campana.
Inscripción pie	2 cordons 1 cordó Sanefa de motius vegetals. 3 cordons
Prima	La 2 -36
Hum	La# 1 +33
Tercera menor	Do 3 -11
Quinta	Mi 3 -10
Octava	La# 3 -39
Toques tradicionales	La campana s'ha utilitzat sempre per al toc dels quarts, i no tenia altres mecanismes, com un batall intern, per a interpretar altres tocs.
Toques actuales	La campana toca els quarts del rellotge.
Yugo	Barra central de ferro serrada
Estado original	Creiem que la campana estava col·locada de la mateixa manera que l'actual, amb l'excepció de l'eix central que la travessava, i es prolongava segurament fins a l'ànima de l'estàtua de la Fe, que Fa funcions de penell; no hem de descartar que fera, com en altres catedrals, de contrapès de la imatge giratòria. En aquest cas les quatre anses verticals i obertes no serien més que una decoració, sense funció sustentadora.
Estado anterior	En la recollida de dades de 1989 la campana continuava tocant el pas dels quarts mitjançant la maça externa per gravetat.
Estado de conservación	Encara que la campana té la maça original externa, que li donava la seua sonoritat històrica, ha sigut dotada d'un electromall, deixant separat i fora d'ús el primer. L'electromall actual pica un poc baix. La campana està connectada a la terra del parallamps. Igualment la campana es recolza d'un eix central serrat (que segurament continuava per damunt de la campana i arribava fins al suport de l'àngel) per davall i per damunt de quatre abraçadores que rodegen les quatre cares de les seves anses. Aquestes quatre fixacions semblen modernes i estarien relacionades amb el tall de l'eix.
Mecanismos para tocar	Electromall extern.
Actuaciones	La maça externa hi ha sigut separat i substituït per un electromall. Sembla probable que s'haja serrat l'eix central que travessa la campana
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a incloure la campana i la instal·lació original en l'Inventari General del Patrimoni Cultural.
Valoración	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instalación	La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores	ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (15-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-2004) CIURANA I ABELLÍ, Blai (05-10-2012) CIURANA I ABELLÍ, Blai (08-08-2022) CIURANA I ABELLÍ, Blai; PALLÀS I MARIANI, Xavier (16-08-2022)
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	14-10-2022
	51 Fotos

Campana dels quarts (a)

Localización	Finestró sobre el trifori
Diámetro	17
Altura bronce	11
Borde	1.4
Peso aproximado	3
Fundidor	FEXES, JOAN
Año fundición	1550ca
Descripción	Anepígrafa.
Asas	1
Prima	Re 7 +15
Hum	Re 6 +49
Tercera menor	Fa 7 -40
Quinta	Sib 4 -46
Octava	Re 8 +34
Toques tradicionales	Tocava els quarts del rellotge, dins de la catedral, durant el dia i la nit.
Toques actuales	La campana ha sigut substituïda per l'antiga de les hores, que ara toca els quarts (mentre que aquesta roman en silenci)
Yugo	Biga de fusta i ferratges originals
Estado original	La campana s'utilitzava per a tocar els quarts del rellotge dins de la catedral, en connexió amb el rellotge mecànic de la torre. Precisament per aquest ús es va conservar durant la guerra civil (mentre que totes les campanes d'ús litúrgic van ser desmuntades i foses).
Estado anterior	Penjada dins la nau en uns suports de fusta encara existents.
Mecanismos para tocar	Maça externa per gravetat, desconnectada.
Actuaciones	La campana ha sigut desconnectada i ara no toca, perquè segons diuen sonava poc dins del temple.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana, la instal·lació i la maça de toc com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoración	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Notas	Fonedor atribuït.
Autores	ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (15-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-2004) CIURANA I ABELLÍ, Blai (05-10-2012) CIURANA I ABELLÍ, Blai (16-08-2022)
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	07-08-2023
	5 Fotos

Campana de les hores (b)

Localización	Finestró sobre el trifori
Diámetro	24
Altura bronce	14
Borde	1.9
Peso aproximado	8
Fundidor	FEXES, JOAN
Año fundición	1550ca
Descripción	bartholomeo maccoi mefabricari fecit Escut, Santa Maria i Creu de Calvari.
Asas	1
Inscripción tercio	bartholomeo maccoi mefabricari fecit
Prima	Fa 6 +10
Hum	Fa 5 +06
Tercera menor	Lab 6 +48
Octava	Fa# 7 +16
Toques tradicionales	Tocava les hores del rellotge, dins de la catedral, durant el dia i la nit.
Toques actuales	La campana toca els quarts (mentre que la que feia aquest toc roman en silenci)
Yugo	Biga de fusta i ferratges originals
Estado original	La campana s'utilitzava per a tocar les hores del rellotge dins de la catedral, en connexió amb el rellotge mecànic de la torre. Precisament per aquest ús es va conservar durant la guerra civil (mentre que totes les campanes d'ús litúrgic van ser desmuntades i foses).
Estado anterior	Penjada dins la nau en uns suports de fusta encara existents.
Estado de conservación	La campana presenta un perfil ondulat, característic de les campanes de rellotge o de senyals. La campana ha sigut dotada d'un enorme electromall per augmentar la sonoritat, que posa al bronze en immediat i greu perill de destrucció.
Mecanismos para tocar	Electromall desproporcionat tipus CARESA - Maça original per gravetat extern, desconnectada.
Actuaciones	La campana tocava originalment les hores, i ara està connectada per tocar els quarts, mentre que el toc de la campana gran de les hores ressona dintre la catedral.
Protección	Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana, la instal·lació i la maça de toc com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoración	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instalación	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores	ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (15-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-2004) CIURANA I ABELLÍ, Blai (05-10-2012) CIURANA I ABELLÍ, Blai (16-08-2022)
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	07-08-2023
	31 Fotos

Tintinacle

Localización	Museu
Diámetro	9.4
Descripción	Anepígrafa.
Asas	1
Yugo	Truja de fusta.
Mecanismos para tocar	Corda per vogar.
Notas	Campana de llautó.
Autores	CIURANA I ABELLÍ, Blai (08-08-2022)
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	17-10-2022
	3 Fotos

Campaneta d'eixida de missa

Localización	Presbiteri
Diámetro	15
Altura bronce	12
Peso aproximado	2
Descripción	Anepígrafa.
Asas	1
Prima	Mib 3 -38
Hum	Mib 2 -1
Tercera menor	Solb 3 +39
Quinta	Sib 3 +12
Octava	Mi 4 -26
Yugo	Truja de fusta per vogar.
Mecanismos para tocar	Cadena per vogar.
Autores	CIURANA I ABELLÍ, Blai (08-08-2022)
Editor	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Fecha	17-10-2022
	1 Foto