Inventario de campanas
Parròquia del Salvador - LA LLOSA (COMUNITAT VALENCIANA)
Campanas actuales
Sant Felip Neri (1)
  | |
| Localización | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diámetro | 55 |
| Altura bronce | 42 |
| Borde | 5 |
| Peso aproximado | 96 |
| Fundidor | MANCLÚS, SALVADOR |
| Año fundición | 1979 |
| Descripción | La campana té, en primer lloc, aquesta inscripció al terç: "SAN FELIPE NERI". En ella indica l'advocació a la que està dedicada. Seguidament al mig trobem el nom del poble i la data en que va ser fosa: "LA LLOSA 1.979". Finalment, també al mig, trobem la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27". |
| Inscripción tercio | (3 cordons) (06) "SAN FELIPE NERI" (2 cordons) |
| Inscripción medio | (00) (Creu) (06) "LA LLOSA 1.979" / (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27" |
| Inscripción medio pie | (4 cordons) |
| Toques actuales | Volteja i repica automàticament. |
| Yugo | Fusta 2001 Técnica y Artesanía |
| Estado anterior | La campana estava instal·lada amb truja de ferro a la finestra que ocupa actualment. Comptava amb truja de ferro i estava mecanitzada amb motor de vol continu i possiblement també amb electromall trifàsic. Estava mal orientada, amb la creu cap a dins, en lloc de cap a fora. |
| Estado de conservación | Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Té truja de fusta de perfil tradicional valencià. Està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic, que permeten el seu toc manual i imiten els tocs tradicionals. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
| Mecanismos para tocar | (09) motor d'impuls i electromall monofàsic |
| Actuaciones | La campana va ser fosa l'any 1979 als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València, possiblement després de trencar-se una campana antiga. La nova es va ubicar a la Sala de les Campanes després de beneïda. No seria extrany que al mateix temps es dotara de truja de ferro i mecanismes automàtics. Posteriorment a la primera presa de dades per documentar-la es va restaurar per 2001 Técnica y Artesanía. La campana es va baixar del campanar per netejar-la per dins i fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment es va mecanitzar amb motor d'impuls i electromall monofàsic. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre's després de documentar-la. |
| Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 14-04-2017 |
| 8 Fotos | |
Salvadora (2)
  | |
| Localización | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diámetro | 73 |
| Peso aproximado | 225 |
| Fundidor | ROSES, HERMANOS (SILLA) |
| Año fundición | 1940 |
| Descripción | La campana té en primer lloc aquesta inscripció, al·lusiva al nom de la campana: "✱ ✱ SALVADORA ✱". Seguidament trobem al mig la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES Hnos / SILLA (VALENCIA)". Finalment al mig peu trobem el nom del poble i la data en que va ser fosa: "✱ ✱ LA LLOSA MAYO 1940 ✱ ✱". El fet de que figure el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble, per poder-les recuperar si es repetia aquesta situació. |
| Inscripción tercio | (2 cordons) "✱ ✱ SALVADORA ✱" (2 cordons) |
| Inscripción medio | (00) (Creu) (03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES Hnos / SILLA (VALENCIA)" (06) (Monograma de Maria) (09) (Escut Nacional) |
| Inscripción medio pie | (2 cordons) "✱ ✱ LA LLOSA MAYO 1940 ✱ ✱" (2 cordons) |
| Toques tradicionales | Voltejava manualment i segurament es repicava des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. |
| Toques actuales | Volteig i repic automàtic. |
| Yugo | Fusta 2001 Técnica y Artesanía |
| Estado original | Disposava de truja de fusta, confeccionada per la casa fonedora. Disposaria a més d'una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar. |
| Estado anterior | En 2005 estava instal·lada, en regular estat de conservació, amb truja de ferro i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic. La instal·lació no era la més adequada ni imitava a la tradicional. |
| Estado de conservación | Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Té truja de fusta de perfil tradicional valencià. Està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic, que permeten el seu toc manual i imiten els tocs tradicionals. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
| Mecanismos para tocar | (09) motor d'impuls i electromall monofàsic |
| Actuaciones | La campana va ser fosa l'any 1940, al mateix temps que la Gran i possiblement que la Xicoteta, als tallers de la foneria Hermanos Roses de Silla (València). Després de beneïda es va pujar al campanar i dotar de la truja i accesoris per al toc de la campana. Als anys 70 la foneria de Salvador Manclús la va mecanitza. La truja de fusta es va canviar per altra de ferro i es va dotar a la campana amb motor de vol continu i electromall trifàsic. Entorn a l'any 2005 va ser restaurada per 2001 Técnica y Artesanía. La campana es va baixar del campanar per netejar-la per dins i fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment es va mecanitzar amb motor d'impuls i electromall monofàsic. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre's després de documentar-la. |
| Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 14-04-2018 |
| 15 Fotos | |
Maria (3)
  | |
| Localización | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diámetro | 88 |
| Peso aproximado | 395 |
| Fundidor | ROSES, HERMANOS (SILLA) |
| Año fundición | 1940 |
| Descripción | Té al terç una inscripció en llatí: "✱ AVE MARIA GRACIA PLENA DOMINUS TECUM. ✱". Aquesta es tradueix així: "ET SALUDE, MARIA, LA PLENA DE GRÀCIA, EL SENYOR ÉS AMB TU". Aquest text és l'inici de l'Ave Maria, l'oració més popular de les dirigides a la Mare de Déu i reprodueix les paraules que l'arcàngel Sant Gabriel va dirigir a la Maria en el pasatge de l'Anunciació narrat per Sant Lluc (Lc 1:28). El text té dos elements que es repreteixen quan la inscripció apareix a les campanes. Per una banda inclou el nom de Maria, que no apareix als Evangelis però si a l'oració mariana. Per altra apareix "GRACIA" en lloc de "GRATIA", com s'escriu correctament la paraula en llatí. Seguidament trobem al mig la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES Hnos / SILLA (VALENCIA)". Finalment al mig peu trobem el nom del poble i la data en que va ser fosa: "✱ ✱ LA LLOSA MAYO 1940 ✱ ✱". El fet de que figure el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble, per poder-les recuperar si es repetia aquesta situació. |
| Inscripción tercio | (2 cordons) "✱ AVE MARIA GRACIA PLENA DOMINUS TECUM. ✱" (2 cordons) (garlanda vegetal) |
| Inscripción medio | (00) (Creu) (03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES Hnos / SILLA (VALENCIA)" (06) (Custòdia) (09) (Escut Nacional) |
| Inscripción medio pie | (2 cordons) "✱ ✱ ✱ LA LLOSA MAYO 1940 ✱ ✱" (2 cordons) |
| Inscripción pie | (2 cordons) (2 cordons) |
| Toques tradicionales | Voltejava manualment i segurament es repicava des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. |
| Toques actuales | Repic i volteig automàtic. |
| Yugo | Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. |
| Estado original | Disposava de truja de fusta, confeccionada per la casa fonedora. Disposaria a més d'una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar. |
| Estado anterior | En 2005 estava instal·lada, en regular estat de conservació, amb truja de ferro i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic. La instal·lació no era la més adequada ni imitava a la tradicional.E |
| Estado de conservación | Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Té truja de fusta de perfil tradicional valencià. Està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic, que permeten el seu toc manual i imiten els tocs tradicionals. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
| Mecanismos para tocar | (09) Motor d'impulss i electromall monofàsic |
| Actuaciones | La campana va ser fosa l'any 1940, al mateix temps que la Gran i possiblement que la Xicoteta, als tallers de la foneria Hermanos Roses de Silla (València). Després de beneïda es va pujar al campanar i dotar de la truja i accesoris per al toc de la campana. Als anys 70 la foneria de Salvador Manclús la va mecanitza. La truja de fusta es va canviar per altra de ferro i es va dotar a la campana amb motor de vol continu i electromall trifàsic. Entorn a l'any 2005 va ser restaurada per 2001 Técnica y Artesanía. La campana es va baixar del campanar per netejar-la per dins i fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment es va mecanitzar amb motor d'impuls i electromall monofàsic. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 14-04-2018 |
| 17 Fotos | |