Campanas de México

Catedral-basílica de Santa Maria - LA SEU D'URGELL (CATALUNYA)

Inventario de campanas

Catedral-basílica de Santa Maria - LA SEU D'URGELL (CATALUNYA)

Campanas actuales

Campana (1)


Localización espadanya
Diámetro 40
Peso aproximado 37
Año fundición 1629
Descripción La campana utilitza dos tipus d'epigrafia. En la part superior amb capital humanística es llig, entre altres, "...ORA PRO NOBIS 1629 + " mentre que en el mig sembla que es tracta d'epigrafia gòtica, procedent probablement d'una campana anterior, així com alguns dels seus gravats. No obstant la gran altura a la qual es troba, impedeix de confirmar que la campana sería del XVII i no anterior com semblaba de lluny.
Inscripción tercio "...ORA PRO NOBIS 1629 + " /
(Crucifixió)
Inscripción medio (Epigrafia gòtica minúscula)
Prima Fa# 5 +42
Hum Lab 4 -34
Tercera menor Sib 5 +33
Quinta Re 6 +12
Octava Lab 6 -34
Toques tradicionales La campana era utilitzada per alguns tocs de la Catedral sens que puguem precisar-hi quals. L'existència de cigonyal permetria que la campana voltès completament, tot i que no podem assegurar-ho, vistes les tradicions catalanes que limiten el toc des del brandeig fins a arribar a detindre's verticalment.
Toques actuales Fa molts anys que la campana no toca.
Yugo Fusta
Estado original La campana té una instal•lació poc usual a Catalunya, amb la utilització d'un cigonyal, que permetria el seu volteig complet mitjançant la cadena, des del propi temple (ja que hi han el forats corresponents en la vota del creuer).

Així i tot el batall de gran tamany denotaria més aviat que la campana fòs brandada més que voltada.

L'allargament dels eixos més enllà del braç de fusta, poc usual i gens segur, sembla indicar que la campana, procedent d'altre temple, fou adaptada a aquesta espadanya, que té finestres més amples.

Estado anterior En les diverses documentacions, la campana ha estat sempre fora d'ús, ja que la cadena que permet de tocar-la a distància arriba sols fins la teulada, sense baixar més.
Estado de conservación La campana es troba en bon estat sonor, i es pot tocar mitjançant la cadena. Sembla estar-hi solta i el jou de fusta està plé de pedaços. Fins i tot, tot i que es tracta d'una campana de set anses, ha estat istal•lada com si sols en tinguès tres, afegint-hi inseguretat al conjunt.

A més a més la cadena ha estat tallada, i no arriba més que fins la teulada, per la qual cosa es troba fora de tot ús.

Mecanismos para tocar La campana té cigonyal que permetria voltejar-la - La cadena arriba tan sols a la teulada - Fa molt de temps que no és tocada
Actuaciones No sabem de cap actuació recent.
Protección Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant seria convenient incoar un expedient individual de declaració com a Bé d'Interès Cultural degut a l'alt valor de la campana.
Valoración Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notas Mesures aproximades - Inaccessible sense mitjans extraordinaris.

Documentació anterior:


  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (05/06/2004)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Fecha 24-10-2016
17 Fotos
  • Volver a la página anterior

    Sant Sadurní (2)


    Localización espadanya
    Diámetro 50
    Peso aproximado 72
    Año fundición 1696
    Descripción La campana, esquerdada, té una inscripció en llatí i català en dues línies: "S ✱ SATVRNINVS ✱ ORAPRONOBIS ✱ FRANCISCO ✱ ✱ ✱ " "BONA ✱ SELVA ✱ YSELVA ✱ RECTOR ✱ I ✱ 6 ✱ 9 ✱ 6 ✱ "
    Hauríen d'haver escrit "SANCTE SATURNINUS ORA PRO NOBIS", és a dir SANT SATURNÍ PREGUEU PER NOSALTRES.
    El nom del rector és probablement FRANCISCO BONAVENTURA SELVA Y SELVA.
    Inscripción hombro Cordó)
    (2 cordons)
    Inscripción tercio (Cordó)
    "S ✱ SATVRNINVS ✱ ORAPRONOBIS ✱ FRANCISCO ✱ ✱ ✱ "
    (cordó)
    "BONA ✱ SELVA ✱ YSELVA ✱ RECTOR ✱ I ✱ 6 ✱ 9 ✱ 6 ✱ "
    (cordó)
    Inscripción medio (00) (creu de calvari)
    (2 cordons)
    Inscripción medio pie (3 cordons)
    Inscripción pie (2 cordons)
    Toques tradicionales La campana s'emprava per a alguns dels tocs de la Catedral, sense que puguem precisar quals. L'existència de cigonyal denota que podia voltejar completament, encara que no estem en condicions d'assegurar-ho, donades les tradicions catalanes que limiten el toc fins a l'oscil·lació fins a la vertical.
    Toques actuales La campana fa anys que no toca.
    Yugo Fusta
    Estado original La campana té una instal·lació poc usual a Catalunya, amb la utilització d'un cigonyal, que permetria el seu volteig complet mitjançant la cadena, des del propi temple (ja que existeixen els forats corresponents en la volta del creuer). No obstant això l'allargament dels eixos més enllà dels braços de fusta, poc usual i menys segur, sembla indicar que la campana, procedent d'un altre lloc, va ser adaptada a aquesta espadanya, d'obertures més amples.
    Estado anterior En les anteriors preses de dades la campana estava fóra d'ús, ja que fins i tot manca de la cadena que permet tocar-la a distància.
    Estado de conservación La campana té una gran esquerda que va des del punt de percussió fins més del mig. Manca també de cadena per a poder-la tocar.
    Mecanismos para tocar La campana té cigonyal que permetria voltejar-la. Sense cadena, possiblement pel trencament de la campana
    Actuaciones No consta cap actuació recent.
    Valoración Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
    Instalación La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Autores
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (05-06-2004)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (18-05-2005)
  • Editor LLOP i BAYO, Francesc
    Fecha 30-09-2019
    26 Fotos
  • Volver a la página anterior

    Campana (3)


    Localización espadanya
    Diámetro 60
    Peso aproximado 125
    Año fundición 1350ca
    Inscripción tercio 2 cordons /
    " ⋮ + ⋮ (marca de fàbrica) MENTEM ⋮ SANTAM ⋮ ESPONTANEAM ⋮ HONOREM ⋮ "
    2 cordons /
    " ⋮ + ⋮ (marca de fàbrica) DEO ⋮ ET ⋮ PATRIE ⋮ LIBERACIONEM ⋮ "
    2 cordons
    (la marca de fàbrica consisteix en una campaneta rodejada de epigrafia majúscula gòtica, il•legible)
    Inscripción medio 2 cordons
    Inscripción medio pie cordó (més gruixut)
    Inscripción pie 2 cordons
    Prima Mi 5 +17
    Hum Mi 4 -32
    Tercera menor Sol 5 +25
    Quinta Do 6 +15
    Octava Mib 6 +41
    Toques tradicionales La campana era utilitzada en certs tocs de la Catedral, sense precisar. La existència de cigonyal permetria el volteig complet de la campana, però el batall de major tamany de l'habitual indicaria, pel contrari, que la campana sols fòs brandada.
    Toques actuales Fa anys que la campana no és tocada.
    Yugo Fusta
    Estado original La campana té una instal•lació gens usual a Catalunya, amb la utilització d'un cigonyal, que permetria el volteig complet mitjançant la cadena, des del propi temple (ja que existeixen els forats corresponents a la volta del creuer). No obstant, l'allargament dels eixos més enllà del braç de fusta, poc usual i encara menys segur, sembla indicar que la campana, procedent d'altre lloc, fou adaptada a aquesta espadanya, amb unes finestres més amples.
    Estado anterior En les anteriors documentacions la campana estava fora d'ús, ja que la cadena de la qual disposa arriba sols fins la teulada, i els forats de la volta estàn coberts.
    Estado de conservación La campana està en bon estat sonor i es pot tocar mitjançant la cadena. No obstant la cadena ha sigut tallada i no arriba més que a la teulada, per la qual cosa es troba fora de tot ús.

    No obstant la instal•lació no fou feta per una empresa especialitzada, ja que la campana, de tres anses, sols penja de la central, atravessada per l'eix el qual està reforçat en aquell punt. Els altres ferratges sols fixen el jou, però no aquest a la campana. Es tracta d'un conjunt força inestable, i que fòra perillós si estigués en ús.

    Mecanismos para tocar Cigonyal amb cadena que arriba sols fins la teulada, no utilitzada.
    Actuaciones No consta cap actuació recent.
    Protección Protecció genèrica per trobar-s'hi en un BIC declarat. No obstant seria convenient la declaració individual d'aquesta campana com Bé Moble d'Interés Cultural, degut al seu alt interès.
    Valoración Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
    Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Notas Documentació anterior:

    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (05/06/2004)
    Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Fecha 24-10-2016
    39 Fotos
  • Volver a la página anterior

    Ermengol (1)


    Localización sala de campanes
    Diámetro 89
    Altura bronce 83
    Borde 10
    Peso aproximado 408
    FundidorBARBERÍ
    Año fundición 1946
    Descripción LAUDO DEUM. CLERUM PLEBEMQUE VOCO. DEFUNCTOS PLORO. FESTA DECORO.
    Interpretació: Lloo a Déu, crido al clero i al poble, ploro els morts, honoro les festes.
    ANNO A NATIVITATE DOMINI MCMXLVI PONTIFICATUS PII PAPE XII ANNO OCTAVO, FRANCISCO FRANCO BAHAMONDE GENTIS HISPANAE DUCE PRAECLARISSIMO, EXMUS. AC RDMUS. D. RAYMUNDUS IGLESIAS ET NAVARRI, URGELLENSIS PERAMATUS, SOLEMNITER BENEDICTIONE IMPERTITA, HERMENGAUDAE NOMINE ME DECORAVIT, IN MEMORIAM PRISTINI AERIS SACRI AB IMPIISSIMIS HOMINIBUS IN ODIUM RELIGIONIS CAPITULI ALMAE ECLESIAE CATHEDRALIS. A BARBERI OLOTENSIS ARTIFICE SUM CONFLATA.
    Interpretació: Any de la nativitat de Senyor de 1946 durant el pontificat del Papa Pius XII i vuitè de la victòria a Espanya del preclar Francisco Franco Bahamonde. L'Excel·lentíssim i Reverendíssim Doctor Ramon Iglésias i Navarri, bisbe d'Urgell, m'ha beneït solemnement amb el nom d'Armengol en memòria de l'antiga campana destruïda impiament per els enemics dels religiosos integrants del capítol d'aquesta església catedral. Soc fabricada als tallers olotins de Barberí.
    Imatges: Crucifix i Mare de Déu.
    Asas 7
    Inscripción tercio Sanefa
    (11-01) LAUDO DEUM. CLERUM PLEBEMQUE VOCO. DEFUNCTOS PLORO. FESTA DECORO.
    Inscripción medio (06) Mare de Déu
    (12) Crucifix
    Inscripción medio pie (11-01) ANNO A NATIVITATE DOMINI MCMXLVI PONTIFICATUS PII PAPE XII ANNO OCTAVO, FRANCISCO FRANCO BAHAMONDE GENTIS HISPANAE DUCE
    (11-01) PRAECLARISSIMO, EXMUS. AC RDMUS. D. RAYMUNDUS IGLESIAS ET NAVARRI, URGELLENSIS PERAMATUS, SOLEMNITER BENEDICTIONE IMPERTITA,
    (11-01) HERMENGAUDAE NOMINE ME DECORAVIT, IN MEMORIAM PRISTINI AERIS SACRI AB IMPIISSIMIS HOMINIBUS IN ODIUM RELIGIONIS CAPITULI ALMAE
    Inscripción pie (02-10) ECLESIAE CATHEDRALIS. A BARBERI OLOTENSIS ARTIFICE SUM CONFLATA.
    Sanefa
    Prima Fa 4 +45
    Hum La 3 +31
    Tercera menor Si 4 +26
    Quinta Fa# 5 -46
    Octava La 5 -35
    Yugo biga de ferro robellada
    Mecanismos para tocar cadena per al repic manual - (00) electromall
    Valoración Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
    Instalación La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
    Editor CIURANA I ABELLÍ, Blai
    Fecha 24-02-2023
    39 Fotos
  • Volver a la página anterior

    Santa Maria (2)


    Localización sala de campanes
    Diámetro 100
    Altura bronce 80
    Borde 10,5
    Peso aproximado 579
    FundidorPACCARD
    Año fundición 1992
    Inscripción tercio (06) " 179 " [CM1]
    Inscripción medio (06) (Santa Maria d'Urgell 24 x 9) /
    "SANCTA MARIA / MAGNA PARENS URGELLITANA" [CM 2,3]
    Inscripción medio pie (00) (marca del fundidor) "(campana) PACCARD (campana) ANNECY FRANCE (campana)"
    (06) "IN MEMORIAM CONIUGUM XAVERII + ET MARIAE FACTA A. D. MCMXCII" [CM 1.5]
    Prima Sol 4 +21
    Hum Sol 3 +21
    Tercera menor Sib 4 +23
    Quinta Re 5 +35
    Octava Sol 5 +18
    Yugo hierro rétro
    Valoración Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
    Instalación La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
    Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
    Fecha 24-10-2016
    36 Fotos
  • Volver a la página anterior

    Sant Just, Sant Marc i Santa Bàrbara (3)


    Localización sala de campanes
    Diámetro 103
    Altura bronce 87
    Borde 12
    Peso aproximado 633
    FundidorMANZANA, VENTURA; MARCO FRANCISCO; PÉREZ JOAQUÍN
    Año fundición 1754
    Asas Anses decorades acabades amb forma d'urpes amb ungles
    Inscripción tercio (Cordó)
    (garlanda)
    "CHS # VINCIT # IMPERAT # REGNAT # AB # OMNI # MALO # NOS # DEFENDAT # ET # VERBVM # CARO # ###### "
    (cordó)
    " FACTVM # EST # S # IVSTE # S # MARCE # S # BARBARA # ORATE # PRO # NOBIS # ANNO # I754 # MARTY # 29 # " [CH1.8]
    (cordó)
    (garlanda)
    (cordó)
    Inscripción medio (00) (creu)
    (01) (07) (Ecce Homo)
    (04) (11) (Mare de Déu erecta amb Nen)
    (06) (petita creu de cinc estels)
    Inscripción medio pie (2 cordons)
    " BENTVRA # MANZANA # JOAQVIN # PERZ # FRANCO # MARCO # ME # HIZIERON # " [CH1.8] /
    (5 cordons)
    Inscripción pie (2 cordons)
    (garlanda d'estels)
    (2 cordons)
    Prima Fa# 4 +20
    Hum Sol 3 +47
    Tercera menor Si 4 -29
    Quinta Re 5 -17
    Octava Lab 5 +08
    Toques tradicionales Desconeixem el toc tradicional d'aquestes campanes, encara que podem presumir que, igual que ocorre en les altres catedrals catalanes, aquesta campana tindria el seu corresponent jou que permetria que oscil·lara i fins i tot poguera assentar-se invertida cap amunt entre toc i toc. Igualment repicaria.
    Toques actuales El toc actual es limita a repics mitjançant l'electromall motoritzat. Encara que el batall continua comptant amb una xicoteta cadena que permet el toc manual, no creiem que aquesta tècnica s'utilitzi.
    Yugo Biga de ferro robellada
    Estado original No sembla probable que la campana estigués penjant originalment d'una biga metàl·lica. Probablement tindria el seu corresponent jou de fusta, i els elements per a fer-la ventar, deixant-la fins i tot assentada, amb el bronze invertit cap amunt.
    Estado anterior En 1989 la campana penjava, com ara, d'una biga de ferro situada entre dos pilars. En aquell moment l'únic mecanisme per al toc consistia en el seu batall interior i una petita cadena per al toc manual.
    Estado de conservación En 2004 la campana continua penjant d'una biga de ferro però ha sigut dotada també d'un electromall motoritzat que percudeix en la part exterior de la campana.
    Mecanismos para tocar Cadena per al repic manual - (00) electromall
    Actuaciones L'única actuació recent, realitzada per ERMEC, ha sigut la instal·lació del motor de l'electromall
    Valoración Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
    Instalación La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
    Autores
  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (12-07-1989)
  • LLOP i BAYO, Francesc (03-08-1998)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (05-06-2004)
  • Editor LLOP i BAYO, Francesc
    Fecha 08-01-2019
    74 Fotos
  • Volver a la página anterior

    Campana del Senyor (7)


    Localización sala de campanes
    Diámetro 118
    Altura bronce 95
    Borde 10
    Peso aproximado 951
    FundidorMESTRE ANTONI; MESTRE MIQUEL
    Año fundición 1507
    Descripción Vista la inscripció de la campana sembla oportú nomenar-la com a "Campana del Senyor". La seua inscripció, en bella minúscula gòtica, diu " + xps uincit xps rexnad xps inperat xps ab omni malo nos defendat : si ergo me qritis sinite : nos abire " que es pot interpretar com "xristos vincit xristos regnat xristos imperat xristos ab omni malo nos defendat. si ergo me quaeritis sinite hos abire". Així com la primera part és més usual, i fins i tot es repeteix, amb variants en una altra de les campanes de la torre, CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, CRIST ENS DEFENSI DE TOT MAL", la segona part es refereix a l'Evangeli de Sant Joan (18,8), en el qual, quan busquen a Jesús en l'Hort de les Oliveres, aquest diu "així que si em buscau a mi, deixeu marxar a aquests". El sentit de la frase pot ser el paper que vol prendre Jesús d'assumir el dolor i el pecat, per a deixar lliures a aquells que salva...
    En el mig es repeteix per dues vegades una gran creu amb dues imatges als peus: Diaca a la dreta i sant Antoni Abat a l'esquerra mentre que en la part dreta i l'esquerra de la campana hi ha sengles imatges de Santa Maria d'Urgell. L'existència de les dues grans creus, encara sense tindre la datació de la campana, ens la datarien entre principis i mediats del XVI, ja que les campanes gòtiques anteriors manquen d'aquest ornament.
    La inscripció del peu combina tant la creu anterior com dues llengües diferents: el llatí i el català. Diu " + ihs # xps # ecce cru+cem domini # fugite partes # aduerse # uincit leo de tribu iuda radix # da alla # mr antoni e mr miquel # me fecit ⁑ any ⁑ mil ⁑ d ⁑ uii" que es pot interpretar com "jesus christos. ecce crucem domini fugite partes adverse. vicit leo de tribu # juda radix david allelluia. el mestre antoni i el mestre miquel em feren l'any 1507", o sigui "Jesús Crist. Aquesta és la creu del Senyor, fugiu els enemics. Venç el Lleó de la tribu de Judá, de l'estirp de David, al·leluia. El mestre Antoni i el mestre Miquel em van fer (encara que posa "em fecit" - em va fer) l'any 1507".
    Sorprén la insistència en la protecció, expressada per tres vegades, assumint Crist els nostres problemes, i alliberant-nos de tots els mals. Així com sant Antoni Abat és fàcil de reconéixer, de la mateixa manera que la Mare de Déu d'Urgell, no ho és tant el diaca que els acompanya. Les lletres, encara que gòtiques tardanes, estan profusament decorades amb animals i plantes.
    Asas Anses decorades
    Inscripción tercio " + xps uincit xps rexnad xps inperat xps ab omni malo nos defendat : si ergo me qritis sinite : nos abire " [mg3.5]
    Inscripción medio (00) y (06) (creu amb dues imatges als peus: Diaca a la dreta i sant Antoni Abat a l'esquerra) (03) y (09) (Santa Maria d'Urgell)
    Inscripción medio pie "ihs ✱ xps ✱ ecce cru+cem domini ✱ fugite partes ✱ aduerse ✱ uincit leo de tribu iuda ✱ radix ✱ da alla ✱ mr antoni e mr miquel ✱ me fecit ⁑ any ⁑ mil ⁑ d ⁑ uii + ✱ "
    Inscripción pie 2 cordons /
    garlanda /
    2 cordons
    Prima Fa 4 -01
    Hum Mi 3 +12
    Tercera menor Lab 4 -41
    Quinta Si 4 -33
    Octava Fa 5 -47
    Toques tradicionales Desconeixem el toc tradicional d'aquestes campanes, encara que podem presumir que, igual que ocorre en les altres catedrals catalanes, aquesta campana tindria el seu corresponent jou que permetria que oscil·lara i fins i tot poguera assentar-se invertida cap amunt entre toc i toc. Igualment repicaria.
    Tampoc podem descartar que s'utilitzara per al rellotge i estiguera, en aqueix cas, fixa.
    Toques actuales El toc actual consisteix en l'oscil·lació de la campana mitjançant motor d'impulsos així com en el toc mitjançant el electromazo exterior. Aquesta campana toca cada dia l'Àngelus, mitjançant oscil·lació.
    Yugo Ferro rétro PACCARD
    Estado original Potser aquesta era la campana del rellotge, situada en la part superior de la torre, i penjant d'una biga de fusta, encara que tampoc podem descartar la seva possible instal·lació amb el seu corresponent jou de fusta, i els mecanismes per a fer-la ventar, deixant-la fins i tot assentada, amb el bronze invertit cap amunt.
    Estado anterior En 1989 la campana penjava, com les altres dues antigues, d'una biga de ferro situada entre dos pilars. En aquell moment l'únic mecanisme per al toc consistia en el seu batall interior i una xicoteta cadena per al toc manual.
    Estado de conservación Ja en anteriors estudis vam observar i informar que l'ansa central estava (i continua estant) trencada. Sorprén per això que precisament aquesta campana, la major, la més antiga, i la que aparentment està més feble, sigui no solament l'única que s'ha motoritzat de les antigues sinó que, fins i tot, toqui diàriament per a l'Àngelus.
    A més és l'única amb problemes d'ajust dels elements auxiliars: l'electromall pica una mica baix en un defecte de fosa que augmenta, mentre que el batall pega, per contra una mica alt.
    A més el conjunt està mal regulat, de manera que quan comença a tocar i quan finalitza, no dóna colps per igual en tots dos costats sinó que finalitza i comença colpejant en un només.
    Mecanismos para tocar (02) electromall (09) motor d'impulsos
    Actuaciones L'actuació, realitzada per ERMEC, va consistir a dotar a aquesta campana d'un jou metàl·lic "rétro" de nova fabricació, similar al de la campana afegida, i del seu corresponent motor d'impulsos per a oscil·lar, d'un gran batall per a aqueix tipus de toc, major dels usuals, per a produir un nivell sonor adequat (ja que el sistema produeix un impacte menor) i també del corresponent electromall.
    El conjunt no respecta les tradicions catalanes i tampoc permet de tocar manualment la campana.
    Valoración Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
    Instalación La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
    Autores
  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (12-07-1989)
  • LLOP i BAYO, Francesc (03-08-1998)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (05-06-2004)
  • Editor LLOP i BAYO, Francesc
    Fecha 30-09-2019
    121 Fotos
  • Volver a la página anterior
  • Campanas de México ✱ Actualización 05-07-2024 ✱ 083038@gmail.com