Campanas de México

Arxiprestal de Santa Maria - MORELLA (COMUNITAT VALENCIANA)

Inventario de campanas

Arxiprestal de Santa Maria - MORELLA (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanas actuales

Campaneta del cor (0)


Localización Cor
Diámetro 20
Peso aproximado 5
Descripción Sembla antiga
Yugo Fusta
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Fecha 04-04-2012
3 Fotos
  • Volver a la página anterior

    El Piu, Àngel Custodi (1)


    Localización Espadanya
    Diámetro 55
    Altura bronce 45
    Peso aproximado 96
    FundidorGUILLEM, ANTONIO BELTRÁN
    Año fundición 1804
    Descripción La campana té una inscripció al terç en espanyol de difícil lectura perquè té nombrosos defectes de fosa. Sols es llegeix amb claredat la paraula "ANGEL" i part de la data de fosa. No obstant això, s'entreveuen algunes lletres de la resta del text i la data de fosa, de manera que sembla que la inscripció és la següent: "✱ ✱ ✱ ✱ ✱ ✱ ANGEL CUSTODIO ✱ ANO I804". Al mig hi ha una cartel·la amb el nom del fonedor, novament incomplet pels nombrosos defectes de fosa: "ANTONIO / GUILLEN / ME FECIT". La part en llatí es tradueix com "EM VA FER".
    Inscripción tercio (cordó)
    "✱ ✱ ✱ ✱ ✱ ✱ ANGEL CUSTODIO ✱ ANO I804"
    (cordó)
    (garlanda amb triangles decorats)
    Inscripción medio (00) (Custòdia)
    (06) (marca del fonedor) "ANTONIO / GUILLEN / ME FECIT"
    Inscripción medio pie (3 cordons)
    Inscripción pie (2 cordons)
    Toques tradicionales Si era l'antiga campana de senyals, el seu us estaria limitat al toc de diversos senyals per coordinar els tocs de les campanes de l'antic campanar amb els actes de culte celebrats a l'interior de l'església.
    Toques actuales Repic i volteig automàtic.
    Yugo Fusta Paccard
    Estado original Possiblement estava instal·lada a l'espadanya que hi havia a meitat de la nau de l'església amb truja de fusta i diversos accessoris per tocar-la manualment a distància.
    Estado de conservación Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a l'espadanya. Disposa de truja de fusta amb perfil típic d'Ermec i està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. El batall està fixat amb cuir.
    Mecanismos para tocar motor impulsos Clock-O-Matic Movotron - roda amb corretja pegada per que la cadena agarre millor
    Actuaciones La campana va ser fosa l'any 1804 per Antonio Guillem. Aquest fonedor itinerant va fondre el mateix any una campana per a l'església parroquial del proper municipi de Cinctorres. Sembla que històricament la campana va estar ubicada a l'espadanya que segons les imatges fotogràfiques antigues hi havia a la nau de l'església. Amb la construcció de l'espadanya la campana va deixar d'estar situada a una de les finestres de la Sala i es va reubicar a l'espadanya. L'any 1997, Ermec la va dotar amb truja de fusta i mecanitzar amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
    Protección Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
    Valoración Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana.
    Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Autores
  • LLOP i BAYO, Francesc [Primera presa de dades] (24-04-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (27-05-2018)
  • Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Fecha 19-08-2018
    8 Fotos
  • Volver a la página anterior

    Santa Bàrbara i Sant Vicent (2)


    Localización Espadanya
    Diámetro 95
    Altura bronce 80
    Peso aproximado 496
    FundidorMANCLÚS, SALVADOR
    Año fundición 1986
    Descripción La campana té en primer lloc la següent inscripció al terç, segurament copiada d'una campana més antiga: "SANTA BARBARA Y SAN VICENTE 1.910". Aquesta indica les advocacions a les quals està dedicada i la data de fosa de l'antiga campana. Seguidament disposa de la següent inscripció commemorativa al mig: "LA PESA DE ARTILLERIA / ALS AGERMANATS GUANYADA / AL HONOR DE DEU DEDICA / MORELLA ESTA CAMPANA". Aquesta inscripció està copiada d'una campana més antiga, segurament alguna de les descrites per Teodoro Llorente a Valencia, Tomo I, p.308:

    "armó después compañias de guerra para combatir á los agermanados; y al mando del bayle don Berenguer de Ciurana, capitán valerosísimo, hicieron heroicidades en aquella campaña. Como trofeo de victoria, concediéronse á Morella tres cañones, que sus tropas tomaron á las huestes populares en la batalla de Almenara. Estos cañones tenían los escudos de los gremios de Pelayres, carpinteros y panaderos, á quienes pertenecían. En 1701 fundióse uno de ellos para hacer una campana (que ahora se llama la de los cuartos), y en ella se grabó esta inscripción:

    Gran honra pera Morella
    posar en esta campana
    la pesa de artilleria
    als agermanats guanyada.

    En 1750 se fundieron los otros dos cañones, y se hizo otra campana (la Cantonera), que tiene una inscripción muy parecida."

    Al mig trobem la marca de fàbrica de la foneria Manclús, element habitual a les campanes industrials: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA".
    Inscripción tercio (3 cordons)
    "SANTA BARBARA Y SAN VICENTE 1.910"
    (2 cordons)
    (garlanda amb motius catòlics)
    Inscripción medio (00) (Crucifix)
    (06) "GRAN HONOR PERA MORELLA POSAR EN ESTA CAMPANA / LA PESA DE ARTILLERIA ALS AGERMANATS GUAÑADA / REFUNDIDA EN JUNIO DE 1986" / (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA"
    Inscripción medio pie (3 cordons)
    Toques actuales Repic i volteig automàtic
    Yugo Fusta Paccard
    Estado anterior Estava ubicada a l'antic campanar i posteriorment es va traslladar a l'espadanya. Estava instal·lada amb truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada.
    Estado de conservación Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a l'espadanya. Disposa de truja de fusta amb perfil típic d'Ermec i està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. El batall està fixat amb cuir.
    Mecanismos para tocar (03) motor impulsos Clock-O-Matic Movotron - roda amb corretja pegada per que la cadena agarre millor, (09) electromartell
    Actuaciones La campana va ser refosa l'any 1986 als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València pel trencament d'una campana més antiga, datada de l'any 1910. Sembla que part de les inscripcions d'aquesta es copiaren a la nova. La mateixa foneria la va dotar amb truja de ferro i mecanitzar. Amb la construcció de l'espadanya la campana va deixar d'estar situada a una de les finestres de la Sala i es va reubicar a l'espadanya. L'any 1997, Ermec la va dotar amb truja de fusta i mecanitzar amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
    Protección Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
    Valoración Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
    Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Autores
  • LLOP i BAYO, Francesc [Primera presa de dades] (24-04-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (27-05-2018)
  • Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Fecha 19-08-2018
    9 Fotos
  • Volver a la página anterior

    Sants Julià, Fructuós i Teodor (3)


    Localización Espadanya
    Diámetro 105
    Altura bronce 90
    Peso aproximado 670
    FundidorROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)
    Año fundición 1940
    Descripción La campana té en primer lloc una inscripció en espanyol al terç amb l'advocació a la qual està dedicada i la data de fosa: "SAN JULIAN FRUCTUOSO Y TEODORO / 1940". Seguidament disposa de la següent inscripció commemorativa al mig: "LA PESA DE ARTILLERIA / ALS AGERMANATS GUANYADA / AL HONOR DE DEU DEDICA / MORELLA ESTA CAMPANA". Aquesta inscripció està copiada d'una campana més antiga, segurament alguna de les descrites per Teodoro Llorente a Valencia, Tomo I, p.308:

    "armó después compañias de guerra para combatir á los agermanados; y al mando del bayle don Berenguer de Ciurana, capitán valerosísimo, hicieron heroicidades en aquella campaña. Como trofeo de victoria, concediéronse á Morella tres cañones, que sus tropas tomaron á las huestes populares en la batalla de Almenara. Estos cañones tenían los escudos de los gremios de Pelayres, carpinteros y panaderos, á quienes pertenecían. En 1701 fundióse uno de ellos para hacer una campana (que ahora se llama la de los cuartos), y en ella se grabó esta inscripción:

    Gran honra pera Morella
    posar en esta campana
    la pesa de artilleria
    als agermanats guanyada.

    En 1750 se fundieron los otros dos cañones, y se hizo otra campana (la Cantonera), que tiene una inscripción muy parecida."

    Al mig peu trobem la marca de fàbrica de la foneria Manclús, element habitual a les campanes industrials: "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA".
    Inscripción hombro (sanefa amb triangles decorats)
    (4 cordons, els dels extrems més gruixuts)
    Inscripción tercio (2 cordons)
    (garlanda amb motius vegetals)
    (cordó)
    (06) "SAN JULIAN FRUCTUOSO Y TEODORO / 1940"
    Inscripción medio (00) (creu)
    (06) "AL HONOR DE DEU / DEDICA MORELLA / EN ESTA CAMPANA / LA PESA DE ARTI / LLERIA ALS AGER / MANATS GUAÑADA"
    (5 cordons)
    Inscripción medio pie (4 cordons)
    (06) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA"
    Inscripción pie (3 cordons)
    (2 cordons)
    Toques tradicionales Es tocava tant al repic com al vol.
    Toques actuales Repic i volteig automàtic.
    Yugo Fusta Ermec.
    Estado original La campana estava ubicada a la Sala de les Campanes, edificació que ocupava l'absis de l'església i que va desaparèixer a finals del segle XX. Estava dotada amb una truja de perfil tradicional local i diversos accessoris per tocar-la manualment.
    Estado anterior Estava ubicada a l'antic campanar i posteriorment es va traslladar a l'espadanya. Estava instal·lada amb truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada.
    Estado de conservación Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a l'espadanya. Disposa de truja de fusta amb perfil típic d'Ermec i està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. El batall està fixat amb cuir.
    Mecanismos para tocar (03) motor impulsos Clock-O-Matic Movotron - roda amb corretja pegada per que la cadena agarre millor, (09) electromartell monofàsic
    Actuaciones La campana va ser fosa l'any 1940 als tallers de la foneria de Manuel Roses Vidal del Grau de València, segurament al mateix temps que es va adquirir la campana gran del Santuari de la Mare de Déu de Vallivana. Es va instal·lar a l'antic campanar amb truja de fusta de perfil tradicional local. Als anys 80 del segle XX la foneria de Salvador Manclús va mecanitzar la campana. La truja de fusta es va canviar per altra de ferro i es mecanitzà el conjunt amb un motor de vol continu i electromall monofàsic. Amb la construcció de l'espadanya la campana va deixar d'estar situada a una de les finestres de la Sala i es va reubicar a l'espadanya. L'any 1997, Ermec la va dotar amb truja de fusta i mecanitzar amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
    Protección Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
    Valoración Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
    Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Autores
  • LLOP i BAYO, Francesc [Primera documentació] (24-04-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (07-05-2018)
  • Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Fecha 19-08-2018
    9 Fotos
  • Volver a la página anterior

    Sant Pere (5)


    Localización Espadanya
    Diámetro 110
    Altura bronce 90
    Peso aproximado 771
    FundidorPACCARD
    Año fundición 1997
    Descripción La campana té al terç aquesta inscripció amb el nom de la campana, el municipi i la data de fosa: "SAN PEDRO / MORELLA 1997". Al mig peu està la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "1796 PACCARD ANNECY FRANCE 1997". També al mig peu està la marca del instal·lador: "ERMEC".
    Inscripción hombro (06) "534"
    Inscripción tercio (cordó)
    (sanefa amb motius eucarístics)
    (cordó)
    Inscripción medio (00) (Creu)
    (06) (Sant Pere) "SAN PEDRO / MORELLA 1997"
    Inscripción medio pie (cordó)
    (03) "1796 PACCARD ANNECY FRANCE 1997"
    (06) "ERMEC"
    Toques actuales Toca els quarts amb la C.2. Repic i volteig automàtic.
    Yugo Fusta Ermec
    Estado de conservación Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a l'espadanya. Disposa de truja de fusta de perfil tradicional local i està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. El batall està fixat amb cuir i atornillat.
    Mecanismos para tocar (03) motor impulsos Clock-O-Matic Movotron - roda amb corretja pegada per que la cadena agarre millor, (09) electromartell monofàsic
    Actuaciones Va ser fosa l'any 1997 als tallers de la foneria Paccard d'Annecy (France) al mateix temps que es restauraven cuatre campanes de l'església parroquial. Ermec va confeccionar la truja de fusta i la va mecanitzar amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
    Protección Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
    Valoración Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
    Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Autores
  • LLOP i BAYO, Francesc [Primera documentació] (24-04-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (07-05-2018)
  • Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Fecha 17-05-2018
    7 Fotos
  • Volver a la página anterior

    Sant Miquel (5)


    Localización Espadanya
    Diámetro 112
    Altura bronce 100
    Peso aproximado 813
    FundidorMANCLÚS, SALVADOR
    Año fundición 1959
    Descripción La campana té una simple inscripció al terç amb l'advocació a la qual està dedicada i la data de refosa: "SAN MIGUEL / REFUNDIDA EN 1959". Seguidament disposa de la següent inscripció commemorativa al mig: "LA PESA DE ARTILLERIA / ALS AGERMANATS GUANYADA / AL HONOR DE DEU DEDICA / MORELLA ESTA CAMPANA". Aquesta inscripció està copiada d'una campana més antiga, segurament alguna de les descrites per Teodoro Llorente a Valencia, Tomo I, p.308:

    "armó después compañias de guerra para combatir á los agermanados; y al mando del bayle don Berenguer de Ciurana, capitán valerosísimo, hicieron heroicidades en aquella campaña. Como trofeo de victoria, concediéronse á Morella tres cañones, que sus tropas tomaron á las huestes populares en la batalla de Almenara. Estos cañones tenían los escudos de los gremios de Pelayres, carpinteros y panaderos, á quienes pertenecían. En 1701 fundióse uno de ellos para hacer una campana (que ahora se llama la de los cuartos), y en ella se grabó esta inscripción:

    Gran honra pera Morella
    posar en esta campana
    la pesa de artilleria
    als agermanats guanyada.

    En 1750 se fundieron los otros dos cañones, y se hizo otra campana (la Cantonera), que tiene una inscripción muy parecida."

    Al mig trobem la marca de fàbrica de la foneria Manclús, element habitual a les campanes industrials i a les foses per aquesta indústria: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C INDUSTRIA 27 / VALENCIA)".
    Inscripción tercio (3 cordons)
    (06) "SAN MIGUEL / REFUNDIDA EN 1959"
    (4 cordons)
    (garlanda amb motius catòlics)
    Inscripción medio (00) (Crucifix)
    (03) (Imatge de Sant Miquel)
    (06) "LA PESA DE ARTILLERIA / ALS AGERMANATS GUANYADA / AL HONOR DE DEU DEDICA / MORELLA ESTA CAMPANA"
    (09) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C INDUSTRIA 27 / VALENCIA)"
    Inscripción medio pie (5 cordons)
    (cordó gruix)
    (garlanda vegetal)
    Toques tradicionales Repic i volteig manual.
    Toques actuales Repic i volteig automàtic Toca les hores amb repetició.
    Yugo Fusta Ermec
    Estado anterior Estava ubicada a l'antic campanar i posteriorment es va traslladar a l'espadanya. Estava instal·lada amb truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada.
    Estado de conservación Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a l'espadanya. Disposa de truja de fusta amb perfil típic d'Ermec i està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. El batall està fixat amb cuir.
    Mecanismos para tocar (03) motor impulsos Clock-O-Matic Movotron - roda amb corretja pegada per que la cadena agarre millor, (09) electromartell monofàsic.
    Actuaciones La campana va ser refosa l'any 1959 als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. Possiblement es tracta de la refosa d'una de les campanes citades per Teodoro Llorente o d'una campana que copiava les inscripcions d'aquestes. Als anys 80 del segle XX la foneria de Salvador Manclús va mecanitzar la campana. La truja de fusta es va canviar per altra de ferro i es mecanitzà el conjunt amb un motor de vol continu i electromall monofàsic. Amb la construcció de l'espadanya la campana va deixar d'estar situada a una de les finestres de la Sala i es va reubicar a l'espadanya. L'any 1997, Ermec la va dotar amb truja de fusta i mecanitzar amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
    Protección Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
    Valoración Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
    Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Autores
  • LLOP i BAYO, Francesc [Primera documentació] (24-04-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (07-05-2018)
  • Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Fecha 19-08-2018
    7 Fotos
  • Volver a la página anterior

    Campana Grossa, Sant Julià (6)


    Localización Terrassa de l'absis
    Diámetro 138
    Altura bronce 107
    Borde 16
    Peso aproximado 1522
    FundidorMESTRES, ADJUTORI; MESTRES, JAUME
    Año fundición 1756
    Descripción La campana té un conjunt complex d'inscripcions, repartides entre dos cordons del terç i el mig. La major part estan en llatí. Així, al terç trobem un conjunt d'inscripcions molt comunes a les campanes des del segle XIV repartides entre dos cordons: "✱ XPS ✱ REX ✱ VENIT ✱ IN ✱ PACE & ✱ DEVS ✱ HOMO ✱ FACTVS ✱ EST ✱ VERBVM ✱ CARO ✱ FACTVM ✱ EST ✱ XPS ✱ DE ✱ VIRGINE ✱ NATVS ✱ EST ✱ XPS ✱ MORTVS ✱ EST✱ XPS RESURREXIT / + XPS ✱ VINCIT ✱ XPS ✱ REGNAT ✱ XPS ✱ IMPERAT ✱ XPS ✱ AB ✱ OMNI ✱ EVLGVRE ✱ TEMPESTATE ✱ & ✱ TERREMOTVS ✱ NOS ✱ DEFENDAT ✱ AMEN ✱ SANCTE ✱ JVLIANE ✱ ORA ✱ PRO ✱ NOBIS". El text abrevia totes les voltes el nom de Crist, que està en grec i complet seria: "XPISTOΣ". La inscripció es pot traduir al valencià així: "CRIST REI VA VA VINDRE AMB PAU, DÉU ES VA FER HOME EL QUI ÉS LA PARAULA S'HA FET HOME CRIST NAT DE (MARIA) VERGE VA NÀIXER CRIST VA MORIR I VA RESSUSITAR CRIST VENÇ CRIST REGNA CRIST IMPERA CRIST ENS DEFENSE DE TOT LLAMP, TEMPESTAT I DELS TERRATRÉMOLS ENS DEFENSE AMEN SANT JULIÀ PREGA PER NOSALTRES".

    Com hem comentat, és un recull de diverses inscripcions molt comunes a les campanes i a alguns breviaris recullen aquestes inscripcions dins d'una oració per implorar la protecció divina durant les tempestes. En primer lloc l'oració "✱ XPS ✱ REX ✱ VENIT ✱ IN ✱ PACE & ✱ DEVS ✱ HOMO ✱ FACTVS ✱ EST ✱" és habitual als llocs elevats que ejercien cert domini del territori. Seguidament les paraules "VERBVM ✱ CARO ✱ FACTVM ✱ EST" formen part de l'inici de l'Evangeli de Sant Joan (Joan 1. 14), text que fins la reforma litúrgica dels anys 70 del segle XX era llegit al final de les misses, i a més forma part de l'oració de l'Angelus. La resta del text està copiat d'aquestes oracions per protegir de les males tronades, fet que queda especialment remarcat quan especifica que "CRIST ENS DEFENSE DE TOT LLAMP TEMPESTAT I TERRATRÉMOLS AMÉN". A més les aclamacions + XPS ✱ VINCIT ✱ XPS ✱ REGNAT ✱ XPS ✱ IMPERAT ✱" tenen origen a les aclamacions carolíngies, utilitzades a França al segle VIII i posteriorment com a himne oficial de la Ràdio Vaticana. Aquest conjunt d'oracions es completa amb una súplica a Sant Julià, patró de Morella: "SANT JULIÀ PREGA PER NOSALTRES". Aquesta senzilla oració deriva de les Lletanies dels Sants, una de les súpliques més solemnes de l'Església Catòlica i que es canta en determinades celebracions litúrgiques (Vetlla Pasqual i ordenacions sagrades) i també durant les rogatives i altres actes penitencials. Igualment és un text molt comú a la pietat popular.


    El conjunt de textos d'aquesta campana es completa amb una rica iconografia, ubicada al mig, amb advocacions clarament protectores: Santa Bàrbera (de les tronades), Sant Miquel (del dimoni, ja que es creia que els dimonis estaven darrere de les tronades) o la Mare de Déu de Vallivana (cal recordar el vot de la ciutat de Morella l'Any 1672 que va motivar la celebració dels Sexenis després d'una epidèmia). A cada costat de la imatge de Santa Bàrbera està l'escut de Morella i tot i els defectes de fosa sembla que té aquesta inscripció: "SEGELL DEL CONSELL MUNICIPAL DE MORELLA". També al mig hi ha una gran custòdia amb aquesta inscripció als costats: "SANCTISSIMVM / SACRAMENTVM / MISERERE / NOBIS". Aquesta inscripció reprodueix una de les Lletanies al Santíssim Sacrament i es tradueix així: "SANTÍSSIM SACRAMENT TINGUEU PIETAT DE NOSALTRES". Finalment hi ha una cartel·la rodejada d'una sanefa amb els noms dels autors de la campana: "ADJVTORI Y JAUME / MESTRES DE CALAF / ME FEREN LO ANY / 1756". És poca habitual el fet que figure en valencià un text al segle XVIII i possiblement és per l'origen català dels fonedors (de Calaf, Barcelona).
    Inscripción hombro (cordó)
    (3 cordons)
    (00) (sargantana i creu)
    Inscripción tercio (2 cordons)
    "✱ XPS ✱ REX ✱ VENIT ✱ IN ✱ PACE & ✱ DEVS ✱ HOMO ✱ FACTVS ✱ EST ✱ VERBVM ✱ CARO ✱ FACTVM ✱ EST ✱ XPS ✱ DE ✱ VIRGINE ✱ NATVS ✱ EST ✱ XPS ✱ MORTVS ✱ EST✱ XPS RESURREXIT ✱"
    (cordó)
    "+ XPS ✱ VINCIT ✱ XPS ✱ REGNAT ✱ XPS ✱ IMPERAT ✱ XPS ✱ AB ✱ OMNI ✱ FVLGVRE ✱ TEMPESTATE ✱ & ✱ TERREMOTVS ✱ NOS ✱ DEFENDAT ✱ AMEN ✱ SANCTE ✱ JVLIANE ✱ ORA ✱ PRO ✱ NOBIS"
    (2 cordons)
    Inscripción medio (00) (Custòdia) "SANCTISSIMVM / SACRAMENTVM / MISERERE / NOBIS"
    (06) (imatge de Sant Pere) (imatge de la Mare de Déu de Vallivana) (imatge de Sant Miquel) / (Segell del Consell de Morella) "SEGELL DEL CONSELL MUNICIPAL DE MORELLA" (imatge de Santa Bàrbera) (Segell del Consell de Morella) "SEGELL DEL CONSELL MUNICIPAL DE MORELLA"
    (2 cordons)
    (sanefa amb motius vegetals)
    (2 cordons)
    (06) (cartela rodejada d'una sanefa vegetal) "ADJVTORI Y JAUME / MESTRES DE CALAF / ME FEREN LO ANY / 1756"
    Inscripción medio pie (5 cordons)
    Inscripción pie (2 cordons)
    (sanefa amb motius vegetals)
    (2 cordons)
    Toques tradicionales Toc horari per mitjà d'una maça exterior conectada a la maquinària del rellotge. Es tocava tant al repic com al vol.
    Toques actuales No es toca.
    Yugo Ferro Manclús nova
    Estado original La campana estava ubicada a la Sala de les Campanes, edificació que ocupava l'absis de l'església i que va desaparèixer a finals del segle XX. Estava dotada amb una truja de perfil tradicional local i diversos accessoris per tocar-la manualment. A més disposava d'una maça exterior per tocar les hores que era accionada per la maquinària del rellotge.
    Estado de conservación Es troba en regular estat de conservació, instal·lada al centre del terrat de l'absis de l'església i penjada d'una estructura de ferro. Té al mig peu un badat amb forma circular que no afecta cap element decoratiu ni a les inscripcions. Disposa de truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús amb alguns elements ornamentals soldats al capçal i està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.

    La campana està fixada perquè no es faça sonar i evitar així que el badat es faça més gran i acabe trencant una part important del llavi.
    Mecanismos para tocar (03) electromall trifàsic, (09) Motor de vol continu Manclús.
    Actuaciones La campana fa ser fosa l'any 1756 per Adjutori Mestres i Jaume Mestres que eren fonedors de campanes de Calaf (Barcelona, malgrat que Jaume a algunes campanes apareix com a campaner de Reus). Les inscripcions de la campana ens fan pensar que es tracta de la refosa d'altra més antiga, teoria que reforça la presència d'una sargantana, animal que dins del context campaner acostuma a significar que es tracta d'una campana refosa.

    Als anys 80 del segle XX la foneria de Salvador Manclús va mecanitzar la campana. La truja de fusta es va canviar per altra de ferro i es mecanitzà el conjunt amb un motor de vol continu i electromall monofàsic. Amb la construcció de l'espadanya la campana va deixar d'estar situada a una de les finestres de la Sala i es va reubicar al centre de la nova terrassa.
    Protección Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
    Valoración Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
    Instalación La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals
    Notas CAL RESTAURAR-LA
    Autores
  • LLOP i ÁLVARO, Francesc; LLOP i BAYO, Francesc [Primera documentació] (15-03-1996)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (07-05-2018)
  • Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Fecha 19-08-2018
    27 Fotos
  • Volver a la página anterior
  • Campanas de México ✱ Actualización 05-07-2024 ✱ 083038@gmail.com