Campanas de México

Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels - ALBAL (COMUNITAT VALENCIANA)

Inventario de campanas

Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels - ALBAL (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanas actuales

Senyalera (0)


Localización Sala de campanes
Diámetro 41
Altura bronce 32
Borde 4
Peso aproximado 40
FundidorMANCLÚS, SALVADOR
Año fundición 1985
Descripción Al terç trobem la data en que es va fondre la campana: "AÑO 1985", normalment en va acompanyat del titular al que va dirigida la campana, però en aquest cas trobem soles la data. Despres al mig trobem la seguent epigrafía: "GEMA ROBERTO Y/ ANA VICENTA/ BONORA MARI EN SU/ COMUNIÓN Y CONFIRMACIÓN”, les persones donanants de la campana a la parròquia, també indicant els dos sacraments eclesials, la comunió i confirmació, seguidament hi han els següents relleus: de una Creu, la marca de fàbrica de Salvador Manclús i el Cor de Jesucrist.
Inscripción tercio (2 cordons)
“AÑO 1985”
(2 cordons)
Inscripción medio (Creu)
(relleu de cor)
(marca de fàbrica de Salvador Manclús)
“GEMA ROBERTO Y/ ANA VICENTA/ BONORA MARI EN SU/ COMUNIÓN Y CONFIRMACIÓN”
Inscripción medio pie (3 cordons)
Toques tradicionales Voltejava desde l’antiga espadanya, senyals de misses diàries i avisos als campaners.
Toques actuales No toca, per dificultat de la instal·lació.
Yugo Ferro MANCLÚS nova
Estado original La campana desde la seua fosa ha estat conservada amb truja de ferro de Manclús, dotada d'un cigonyal per a voltejar-la. Al principi, es trobava instal·lada a una espadanya situada en algún lloc del edifici parroquial, més tard aquest es va enderrocar i la campana es va guardar a l'nterior del temple, sent pujada l'any 2007 pels campaners per a un concert.
Estado de conservación Mala, es troba nugada entre dos motors de les campanes, lo que suposa que aquesta no toque o no puga girar. El fet del seu regular estat de conservació, tindria que baixar-se del campanar i fer el procés de restauració amb la netaja del bronze exteriorment i interiorment i dotant-la de una nova truja de fusta amb mecanismes com un martell per al repic i un motor de vol a impulsos permetent la reproducció dels tocs manuals tradicionals amb ajuda de alguna ballesta o sistema de cigonyal.
Truja robellada i per a repretar
Mecanismos para tocar (03) cigonyal
Actuaciones La campana estava per dins de l´església i va ser pujada l'any 2007 pels Campaners de la Catedral de València per al concert anual de Nadal.
Protección Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoración Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instalación La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Autores
  • RUBIO CONSTANT, Raúl (07-11-2004)
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (12-12-2014)
  • Editor LLOP i BAYO, Francesc
    Fecha 18-03-2018
    18 Fotos
  • Volver a la página anterior

    Santa Juliana (1)


    Localización Sala de campanes
    Diámetro 56
    Altura bronce 39
    Borde 7
    Peso real 106
    FundidorMANCLÚS, SALVADOR
    Año fundición 1987
    Descripción Al terç normalment trobem el titular a qui va dirigida la campana i l'any, però en aquest cas manca d'aquestes epigrafies, al mig de la campana trobem la següent epigrafía: "EN MEMORIA DE/ CRISTOBAL Y JULIANA/ SANTA JULIANA/ MARZO 1.987”. Fa memòria als dos donants de la campana, més a l'advocació a qui va dirigida, Santa Juliana acompanyat de l'any de fundició i benedicció. També es pot observar com en tota campana, la marca de fàbrica de Salvador Manclús, la Creu a la cara exterior del campanar i en aquesta campana el relleu del Cor de Jesús.
    Inscripción tercio (3 cordons)
    (2 cordons)
    Inscripción medio (Creu)
    (relleu d'un cor)
    (Marca de fàbrica de Salvador Manclús)
    “EN MEMORIA DE/ CRISTOBAL Y JULIANA/ SANTA JULIANA/ MARZO 1.987”
    Inscripción medio pie (4 cordons)
    Toques actuales Repics i vols automàtics.
    Yugo ferro Manclús pintada i repretada
    Estado original La campana desde la seua fosa ha estat conservada amb truja de ferro de Manclús, dotada d'un motor de vol seguit i un martell activats desde l'ordinador de tocs.
    Estado de conservación Regular, el fet del seu regular estat de conservació, tindria que baixar-se del campanar i fer el procés de restauració amb la netaja del bronze exteriorment i interiorment i dotant-la de una nova truja de fusta amb mecanismes com un martell per al repic i un motor de vol a impulsos permitint la reproducció dels tocs manuals tradicionals amb ajuda de alguna ballesta o sistema de cigonyal.
    Mecanismos para tocar motor de vol continu (03) i electromall trifàsic (09)
    Actuaciones Un any més tard, es fon una altra campana de majors dimensions per la casa Manclús de València, per a ubicar-la a l'actual lloc on es troba i omplir el buït que tenia el campanar, per l'anterior camapana que es va badar.
    Protección Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
    Valoración Campana interessant. Pot refondre
    Instalación La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
    Autores
  • HERNÁNDEZ SANCHÍS, Jesús Emilio (13-12-1991)
  • RUBIO CONSTANT, Raúl (10-11-2004)
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (12-12-2014)
  • Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Fecha 19-07-2022
    28 Fotos
  • Volver a la página anterior

    Sant Josep i Santa Teresa (2)


    Localización Sala de campanes
    Diámetro 70
    Altura bronce 65
    Borde 6.3
    Peso real 203
    FundidorROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)
    Año fundición 1924
    Descripción Al terç de la campana trobem uns motius florals, típic icon a les campanes de Roses; seguidament, al mig, a la cara exterior de la campana trobem: una Creu, el relleu del cor de Santa Teresa, també els anagrames de Maria i de Jesucrist, referent a Santa Teresa de Jesús; al mig peu podem vore una epigrafía nombrant el rector que hi havia entonces a la Parròquia de Nostra Senyora dels Àngels d'Albal, l'Alcalde del pobles i l'any de fosa i benedicció: “SIENDO CURA PARROCO DE ESTA D. GERÒNIMO OLTRA Y ALCALDE D.JUAN BAUTISTA MARTÍNEZ AÑO 1924”. Per últim al peu nombren als titulars de la campana Sant Josep i Santa Teresa.
    Inscripción tercio (2 corodons)
    (decoració amb flors)
    (2 cordons)
    Inscripción medio (Creu amb motius florals)
    (Relleu d'un cor)
    (Monograma de Maria)
    (Anagrama de Jesús)
    Inscripción medio pie (2 cordons)
    “SIENDO CURA PARROCO DE ESTA D. GERÒNIMO OLTRA Y ALCALDE D.JUAN BAUTISTA MARTÍNEZ AÑO 1924”
    (2 cordons)
    Inscripción pie (1 cordó)
    “ SAN JOSÉ Y SANTA TERESA”
    (1 cordó)
    Toques tradicionales Es repicaria amb una corda llarga passant per les polees que hi han al llarg de l'escala, mentre que els voltejos es farien desde la mateixa sala de les campanes.
    Toques actuales Repics i vols automàtics. Participa junt amb la campana Grossa als tocs de missa de diumenge i festius.
    Yugo Ferro MANCLÚS vella
    Estado original La campana, avans de l'època de les electrificacions (anys 70) estaria instal·lada amb una truja de fusta de perfil valencià amb ballesta per al vol, i amb el batall nugat amb corda al batall per tocar desde baix, els repics de missa diaria, festius i de difunts.
    Estado de conservación Regular. El fet del seu regular estat de conservació, tindria que baixar-se del campanar i fer el procés de restauració amb la netaja del bronze exteriorment i interiorment i dotant-la de una nova truja de fusta amb mecanismes com un martell per al repic i un motor de vol a impulsos permitint la reproducció dels tocs manuals tradicionals amb ajuda de alguna ballesta o sistema de cigonyal.
    Mecanismos para tocar motor de vol continu (09) i electromall (03)
    Actuaciones A l'any 1924 mossén Geronimo Oltra, rector de la parròquia d'Albal, encarrega una campana a la fundició de campanes de Vicente Roses e hijos en Atzeneta d'Albaida per completar un joc de campanes de entre els anys 1778 i 1890, aquesta substitueix a la mitjana, ja que pareix ser que es va badar, sent aquesta fosa i beneïda l'any 1924.
    A l'any 1986 s'electrifica la campana per Salvador Manclús, dotant-la de una truja de ferro, un motor de vol seguit amb un martell, activat desde un ordinador.
    Protección Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
    Valoración Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
    Instalación La instalación ha sido sustituida y debe ser reconstruida para restaurar los valores sonoros y culturales del instrumento, así como los toques tradicionales.
    Autores
  • HERNÁNDEZ SANCHÍS, Jesús Emilio (13-12-1991)
  • RUBIO CONSTANT, Raúl (10-11-2004)
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (27-07-2014)
  • Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Fecha 19-07-2022
    36 Fotos
  • Volver a la página anterior

    Santa Ana i Santa Bàrbera (3)


    Localización Sala de campanes
    Diámetro 82
    Altura bronce 70
    Borde 9
    Peso real 340
    FundidorFERRER (VALÈNCIA)
    Año fundición 1890
    Descripción En primer la campana poseeix unes anses antropomòrfiques. Al terç trobem la data de refosa de la mateixa, açò ens indica que substitueix a una altra campana, segurament també del S. XVIII com la grossa, seguidament senyala a l'advocació a qui va dirigida, Santa Anna patrona del poble d'Albal, i Santa Bàrbera, patrona dels campaners:“REFUNDIDA EN 1890 SANTA ANA Y SANTA BARBARA; després, al mig seguidament de una gran garlanda de decoracions florals, cita al alcalde de entonces D. Ferran Ferris y Ricart i el rector D. Vicent Pastor Burgera, el qual va ordenar la fosa de la campana l broncista Ferrer de València, no cita els donants, ja que possiblement podria ser una donació per tota la parròquia, es adir una donació colectiva. I com en tota campana trobem al exterior una Creu, aquesta ricament adornada amb ornaments florals.
    Asas Sis anses amb motius figuratius.
    Inscripción hombro (3 cordons)
    Inscripción tercio (Garlanda decorativa)
    (3 cordons)
    (00) "REFUNDIDA EN 1890"
    (06) "SANTA ANA Y SANTA BARBARA”
    (3 cordons)
    (Garlanda vegetal)
    Inscripción medio (00)(Creu decorada amb motius florals i un àngel per costat)
    (06) “SIENDO ALCALDE/ D FERNANDO FERRIS Y RICART/ Y CURA REGENTE/ D VICENTE PASTOR BURGUERA”.

    Inscripción pie (3 cordons)
    (garlanda amb motius vegetals)
    Toques tradicionales Repicaria amb una llarga corda al batall, fent els repics de misses, difunts i altres, mentre els repics més complexos i vols es farien a la mateixa sala de les campanes. Suposem que aquesta campana tindria una ballesta.
    Toques actuales Repics i vols automàtics.
    Yugo Fusta Campanas y Relojes Monumentales.
    Estado original La campana, des de la seua fosa fins a la seua mecanització, estaria dotada d'una truja del perfil valencià amb una ballesta per voltejar-la, i amb un batall nugat a una corda llarga per al repic, passant pel sistema de politges.
    Estado anterior Abans de la restauració de l'any 2022, estava instal·lada amb truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic, mecanisme que segurament substituïa un anterior trifàsic.
    Estado de conservación L'estat de conservació de la campana és bo. Té una truja de fusta de Campanas y Relojes Monumentales i està dotada d'electromall monofàsic, motor d'impuls i ballesta per als tocs manuals.
    Mecanismos para tocar Motor d'impuls i electromall monofàsic
    Actuaciones L'any 1890 va ser fosa i portada al poble d'Albal per ser beneïda i pujada al campanar posteriorment, dotada d'una truja de fusta. Més tard, l'any 1986 aquesta es mecanitza, dotant-la amb una truja de ferro de la casa Manclús, i amb un motor de vol continu amb electromall trifàsic de lenta resposta, fins a l'actualitat. L'any 2022 la baixaren del campanar amb la resta de bronzes per iniciar els treballs de restauració del conjunt. La campana va ser netejada per dins i per fora i la dotaren amb truja nova de fusta de perfil tradicional valencià. El dia 19 de març torna restaurada a la localitat i queda exposada a la plaça per procedir a la benedicció dels treballs.
    Protección Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
    Valoración Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
    Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Notas Segons HERNÁNDEZ SANCHÍS (1996) l'autor és el bronzista Ferrer de Valencià. La denominació "bronzista" podria correspondre amb una persona dedicada a la fabricació de diversos objectes de bronze, possiblement entre ells alguns d'ús religiós. Les característiques formals de la campana són idèntiques a altres registrades a les campanes de la foneria dels Dencausse, establerta a mitjans del segle XIX a Barcelona i activa fins a les primeres dècades del segle XX. Aquest fet permet intuir que el bronzista Ferrer no és l'autor de la campana, sinó un intermediari al qual possiblement es va recórrer per saber que treballava el bronze. Seguint aquesta hipòtesi, el bronzista Ferrer encarregaria la campana als Dencausse i seria l'encarregat de rebre-la i lliurar-la a la parròquia d'Albal.
    Autores
  • HERNÁNDEZ SANCHÍS, Jesús Emilio (13-12-1991)
  • RUBIO CONSTANT, Raúl (10-11-2004)
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (27-07-2014)
  • Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Fecha 19-07-2022
    41 Fotos
  • Volver a la página anterior

    Mare de Déu dels Àngels, la Grossa (4)


    Localización Sala de campanes
    Diámetro 89
    Altura bronce 75
    Borde 8
    Peso real 417
    FundidorBORRÁS, BARTOLOMÉ
    Año fundición 1778
    Descripción La campana té sis anses amb motius figurats i dos cordons a l'espatlla. Seguidament, al terç hi ha dos grups de dos cordons i esta inscripció: "NVESTRA SENORA DE LOS ANGELES ORA PRONOBIS ANO J 7 7 8". Aquesta assenyala a l'advocació a la qual està dedicada la campana, en aquest cas la titular de la parròquia, la Mare dels Àngels. La súplica llatina "ORA PRONOBIS" es tradueix com: "PREGA PER NOSALTRES". Les dos últimes paraules de la súplica caldria haver-les disposat per separat i l'any de fosa apareix amb la unitat de millar representada per una J, que cal interpretar com al número 1. A continuació, en el mig hi ha una creu de calvari, dos cordons, una imatge de la Mare de Déu i el fonedor de la campana: "BARTOLOME BORRAS ME FECIT". L'expressió llatina es tradueix així: "EM VA FER". Finalment, en el mig peu té cinc cordons i en el peu dos.
    Asas Sis anses amb motius figuratius.
    Inscripción hombro (2 cordons)
    Inscripción tercio (2 cordons)
    "NVESTRA SENORA DE LOS ANGELES ORA PRONOBIS ANO J 7 7 8"
    (2 cordons)
    Inscripción medio (2 cordons)
    (00)(Creu de Calvari)
    (06) (Mare de Déu 12 x 10cm)
    (09)"BARTOLOME BORRAS ME FECIT"
    Inscripción medio pie (5 cordons)
    Inscripción pie (2 cordons)
    Toques tradicionales Repicaria junt amb l'antic joc de campanes, amb una corda nugada al batall que passava pel sistema de politges que es poden trobar al llarg de la pujada al campanar, faria els repics de missa diària, festiva i difunts, mentre els vols o els tocs més complexos es farien des de la mateixa sala de les campanes.
    Toques actuales Repics i vols automàtics activats des de l'ordinador programador de tocs. Participa a vol al toc de missa major junt la mitjana.
    Yugo Fusta Campanas y Relojes Monumentales.
    Estado original La campana des de l'any de la seua fosa estigué dotada d'una truja de fusta de perfil valencià amb una ballesta per al vol i altres accessoris per al toc manual
    Estado anterior Abans de la restauració de l'any 2022, estava instal·lada amb truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic, mecanisme que segurament substituïa un anterior trifàsic.
    Estado de conservación L'estat de conservació de la campana és bo. Té una truja de fusta de Campanas y Relojes Monumentales i està dotada d'electromall monofàsic, motor d'impuls i ballesta per als tocs manuals.
    Mecanismos para tocar Motor d'impuls i electromall monofàsic.
    Actuaciones L'any 1778 es va fondre la campana pel fonedor Bartolomé Borrás i després de la benedicció va pujar al campanar. Més tard, l'any 1986 es decideix que la casa Manclús mecanitze la campana, dotant-la d'una truja de ferro amb un motor de vol continu i un electromartell trifàsic de lenta resposta. L'any 2022 la baixaren del campanar amb la resta de bronzes per iniciar els treballs de restauració del conjunt. La campana va ser netejada per dins i per fora i la dotaren amb truja nova de fusta de perfil tradicional valencià. El dia 19 de març torna restaurada a la localitat i queda exposada a la plaça per procedir a la benedicció dels treballs.
    Protección Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). No obstant hauria d'incoar-se expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, a causa del seu interès.
    Valoración Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
    Instalación La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
    Notas Campana de molt bon so, molt sonora i greu.
    Autores
  • HERNÁNDEZ SANCHÍS, Jesús Emilio (13-12-1991)
  • RUBIO CONSTANT, Raúl (10-11-2004)
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (27-07-2014)
  • LLOP i BAYO, Francesc (21-03-2018)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana restaurada] (19-07-2022)
  • Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Fecha 19-07-2022
    41 Fotos
  • Volver a la página anterior
  • Campanas de México ✱ Actualización 06-07-2024 ✱ 083038@gmail.com