Campanas de México

Campanas actuales

Campana (0)

Localización	Procedent del'antic Hospital Materno-Infantli Mare de Déu de Sales de Sueca
Diámetro	27
Altura bronce	23
Borde	3
Peso aproximado	11
Fundidor	GARCÍA, CRISTOBAL
Año fundición	1803
Asas	Tres anses en línia, lleugerament desplaçades de la vertical de la creu
Inscripción tercio	(4 cordons separats)
Inscripción medio	(00) (creu grega amb flor al centre)
Inscripción medio pie	(00) "AÑO + I8O3" (3 cordons separats)
Inscripción pie	(2 cordons separats)
Autores	GRUPO DE PATRIMONIO HISTORICO - POLICIA NACIONAL ADSCRITA A LA COMUNITAT VALENCIANA (01-10-2023) LLOP i BAYO, Francesc (06-10-2023)
Editor	LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	11-10-2023
	17 Fotos

Sant Bonaventura (2)

Localización	Sala de les Campanes
Diámetro	52
Altura bronce	41
Borde	5
Peso aproximado	81
Fundidor	GARCÍA, CRISTOBAL
Año fundición	1803
Descripción	La campana compta amb aquesta inscripció en llatí al terç: "# SANCTE BONA VENTURA ORA PRO NOBIS". Correctament escrita seria amb el nom del sant seria: "BONAVENTURA". La traducció d'aquesta invocació seria: "SANT BONAVENTURA PREGA PER NOSALTRES". Aquesta té origen en les Lletanies dels Sants, una de les súpliques més de l'Església, en la que es sol·licita la intercessió d'aquells reconeguts com a models de conducta cristiana. A més és molt habitual entre la religiositat popular. Al mig, baix de la imatge del sant trobem la data de fosa: "ANNO 1803".
Inscripción hombro	(2 cordons)
Inscripción tercio	(2 cordons) "# SANCTE BONA VENTURA ORA PRO NOBIS" (2 cordons)
Inscripción medio	(00) (Creu amb pedestal) (06) (imatge de Sant Bonaventura rodejada d'una cenefa vegetal) "ANNO 1803".
Inscripción medio pie	(4 cordons)
Inscripción pie	(2 cordons)
Toques tradicionales	Es voltejaria des de la mateixa Sala de les Campanes, possiblement amb corda i ballesta. Per repicar-la comptaria amb una corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar, evitant pujar cada volta al campanar.
Toques actuales	Repica i volteja automàticament.
Yugo	Ferro Roses
Estado original	Comptava amb truja de fusta, de perfil tradicional valencià. Tindria a més elements per al seu toc manual, com una ballesta i una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus de campanar.
Estado anterior	Des de la mecanització efectuada per la casa Roses comptava amb un martell exterior, instal·lat a les 09 i que s'ha retirat pel seu trencament. D'aquest queden marques al mur.
Estado de conservación	La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de ferro. Compta amb batallera postissa, atornillada i amb el batall reforçat per un cable de seguretat. La truja està oxidada per la continuada exposició als agents atmosfèrics. La instal·lació actual no té vinculació amb la tradicional ni imita l'estil tradicional de tocar, per tant seria recomanable restaurar la campana. Aquesta es deuria baixar del campanar per netejar-la per dins i fora, canviant la truja actual per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment el motor de vol continu es deuria canviar per un d'impulsos, que permeta tocar manualment i imite l'estil tradicional de tocar.
Mecanismos para tocar	(03) motor de vol continu, electromall.
Actuaciones	En l'any 1803 es va fondre un nou conjunt de campanes amb destí al campanar del en eixe moment Convent de la Mare de Déu del Sales de Sueca. Aquesta és la segon del conjunt, dedicada a Sant Bonaventura, un dels principals sants franciscans que eren l'ordre religiosa que habitava al convent. La campana va ser fosa prop del seu destí i tot i no estar signada es pot atribuir al campaner García, possiblement Cristóbal García. Després de fosa es va beneir i pujar al campanar. La casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va canviar la batallera original per una postissa en 1958, així com el batall per altre nou. La mateixa casa es va encarregar en 1963 de la mecanització de la campana, canviant la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i martell trifàsic per tocar-la automàticament. En la primera dècada del segle XXI s'ha canviat el martell per un electromall.
Protección	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoración	Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana.
Instalación	La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autores	ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (21-11-2014) GRUPO DE PATRIMONIO HISTORICO - POLICIA NACIONAL ADSCRITA A LA COMUNITAT VALENCIANA (01-10-2023) GRUPO DE PATRIMONIO HISTORICO - POLICIA NACIONAL ADSCRITA A LA COMUNITAT VALENCIANA (04-10-2023)
Editor	LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	11-10-2023
	23 Fotos

Sant Josep (3)

Localización	Sala de les Campanes
Diámetro	66
Altura bronce	56
Borde	7
Peso aproximado	166
Fundidor	GARCÍA, CRISTOBAL
Año fundición	1803
Descripción	Al terç trobem aquesta inscripció en llatí: "+ # SANCTE JOSEF ORA PRO NOBIS # ANNO 1803 #". Aquesta correctament escrita seria: "SANCTE IOSEPH ORA PRO NOBIS ANNO 1803". La seua traducció al valencià seria: "SANT JOSEP PREGA PER NOSALTRES ANY 1803". Aquesta té origen en les Lletanies dels Sants, una de les súpliques més de l'Església, en la que es sol·licita la intercessió d'aquells reconeguts com a models de conducta cristiana. A més és molt habitual entre la religiositat popular. Al mig la imatge de Sant Josep compta amb un peu amb la següent inscripció: "S. IOSEPH ORA PRO NOBIS". El seu significat i sentit és igual que el de la inscripció del terç.
Inscripción hombro	(2 cordons)
Inscripción tercio	(2 cordons) "+ # SANCTE JOSEF ORA PRO NOBIS # ANNO 1803 #" (2 cordons)
Inscripción medio	(2 cordons) (00) (Creu amb pedestal) (06) (imatge de Sant Josep) "S. IOSEPH ORA PRO NOBIS"
Inscripción medio pie	(4 cordons)
Inscripción pie	(cordó) (cenefa vegetal) (cordó)
Toques tradicionales	Es voltejaria des de la mateixa Sala de les Campanes, possiblement amb corda i ballesta. Per repicar-la comptaria amb una corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar, evitant pujar cada volta al campanar.
Toques actuales	Repica i volteja automàticament.
Yugo	Ferro Roses
Estado original	Comptava amb truja de fusta, de perfil tradicional valencià. Tindria a més elements per al seu toc manual, com una ballesta i una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus de campanar.
Estado anterior	Des de la mecanització efectuada per la casa Roses comptava amb un martell exterior, instal·lat a les 09 i que s'ha retirat pel seu trencament. D'aquest queden marques al mur.
Estado de conservación	La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de ferro. Compta amb batallera postissa, atornillada i amb el batall reforçat per un cable de seguretat. La truja està oxidada per la continuada exposició als agents atmosfèrics. La instal·lació actual no té vinculació amb la tradicional ni imita l'estil tradicional de tocar, per tant seria recomanable restaurar la campana. Aquesta es deuria baixar del campanar per netejar-la per dins i fora, canviant la truja actual per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment el motor de vol continu es deuria canviar per un d'impulsos, que permeta tocar manualment i imite l'estil tradicional de tocar.
Mecanismos para tocar	(03) motor de vol continu, electromall
Actuaciones	En l'any 1803 es va fondre un nou conjunt de campanes amb destí al campanar del en eixe moment Convent de la Mare de Déu del Sales de Sueca. Aquesta és la tercera del conjunt, dedicada a Sant Josep, possiblement per ser l'onomàstica del Guardià del Convent. La campana va ser fosa prop del seu destí i tot i no estar signada es pot atribuir al campaner García, possiblement Cristóbal García. Després de fosa es va beneir i pujar al campanar. La casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va canviar la batallera original per una postissa en 1958, així com el batall per altre nou. La mateixa casa es va encarregar en 1963 de la mecanització de la campana, canviant la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i martell trifàsic per tocar-la automàticament. En la primera dècada del segle XXI s'ha canviat el martell per un electromall.
Protección	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoración	Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instalación	La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autores	ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (21-11-2014) GRUPO DE PATRIMONIO HISTORICO - POLICIA NACIONAL ADSCRITA A LA COMUNITAT VALENCIANA (04-10-2023)
Editor	LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	11-10-2023
	31 Fotos

Mare de Déu de Sales (4)

Localización	Sala de les Campanes
Diámetro	80
Altura bronce	64
Borde	8
Peso aproximado	296
Fundidor	FERRER (VALÈNCIA)
Año fundición	1890
Descripción	La campana compta amb aquesta inscripció en llatí al terç: "# SANCTA MARIA DE SALES CONSOLATRIX AFFLICTORUM ORA PRO NOBIS ET LIBERANOS A PESTE FAME ET BELLO AMEN". La seua traducció al valencià seria: "SANTA MARIA DE SALES CONSOLADORA DELS AFLIGITS PREGA PER NOSALTRES I LLIUREU-NOS DE LA PESTA LA FAM I LA GUERRA AMEN". Es tracta d'una invocació a la patrona de Sueca composada a partir de la combinació de les Lletanies dels Sants i la Mare de Déu, ja que en les dos està present el nom del sant i la resposta "pregueu per nosaltres". La segona pertany pròpiament a la dels Sants, adaptada en aquest cas per dirigir-la a la Mare de Déu. Al mig reafirma de nou l'advocació de la campana: "MARIA". Per últim trobem de nou aquesta inscripció: "PARA LA IGLESIA / DEL COMVENTO / DE SUECA / AÑO 1803 / REFUNDIDA 1890". En ella indica el lloc del destí, la data fosa de l'anterior campana i la de refosa de l'actual. Cal recordar que l'actual Parròquia de la Mare de Déu de Sales va ser església conventual dels Franciscans.
Asas	Anses amb decoracions antropomorfes.
Inscripción hombro	(cordó gruix) (3 cordons) (garlanda vegetal)
Inscripción tercio	(2 cordons) "# SANCTA MARIA DE SALES CONSOLATRIX AFFLICTORUM ORA PRO NOBIS ET LIBERANOS A PESTE FAME ET BELLO AMEN" (2 cordons) (garlanda vegetal i d'àngels)
Inscripción medio	(00) (Creu amb pedestal i àngels) (03) "MARIA" (06) "PARA LA IGLESIA / DEL COMVENTO / DE SUECA / AÑO 1803 / REFUNDIDA 1890"
Inscripción medio pie	(3 cordons) (3 cordons)
Inscripción pie	(cordó) (cenefa floral) (cordó)
Toques tradicionales	Es voltejaria des de la mateixa Sala de les Campanes, possiblement amb corda i ballesta. Per repicar-la comptaria amb una corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar, evitant pujar cada volta al campanar.
Toques actuales	Repica i volteja automàticament.
Yugo	Ferro Roses
Estado original	Comptava amb truja de fusta, de perfil tradicional valencià. Tindria a més elements per al seu toc manual, com una ballesta i una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus de campanar.
Estado anterior	Des de la mecanització efectuada per la casa Roses comptava amb un martell exterior, instal·lat a les 09 i que s'ha retirat pel seu trencament. D'aquest queden marques al mur.
Estado de conservación	La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de ferro. Compta amb batallera postissa, atornillada i amb el batall reforçat per un cable de seguretat. La truja està oxidada per la continuada exposició als agents atmosfèrics. La instal·lació actual no té vinculació amb la tradicional ni imita l'estil tradicional de tocar, per tant seria recomanable restaurar la campana. Aquesta es deuria baixar del campanar per netejar-la per dins i fora, canviant la truja actual per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment el motor de vol continu es deuria canviar per un d'impulsos, que permeta tocar manualment i imite l'estil tradicional de tocar.
Mecanismos para tocar	(03) motor vol continu i electromall
Actuaciones	Com indiquen les inscripcions la primitiva campana es va fondre en 1803, segurament obra del campaner de la Ciutat de València Cristòfol Garcia, a qui es pot atribuir el conjunt. Aquesta es va badar entorn a 1890 quan va ser baixada per refondre. La nova campana tampoc està signada, no obstant en la seua factura i iconografia és igual a la Mitjana d'Albal, obra de Ferrer de València. La casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va canviar la batallera original per una postissa en 1958, així com el batall per altre nou. La mateixa casa es va encarregar en 1963 de la mecanització de la campana, canviant la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i martell trifàsic per tocar-la automàticament. En la primera dècada del segle XXI s'ha canviat el martell per un electromall.
Protección	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoración	Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instalación	La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autores	ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (21-11-2014) GRUPO DE PATRIMONIO HISTORICO - POLICIA NACIONAL ADSCRITA A LA COMUNITAT VALENCIANA (04-10-2023)
Editor	LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	10-10-2023
	26 Fotos

Sant Francesc (5)

Localización	Sala de les Campanes
Diámetro	84
Altura bronce	70
Borde	9
Peso aproximado	343
Fundidor	GARCÍA, CRISTOBAL
Año fundición	1803
Descripción	Al terç compta amb la següent inscripció, repartida entre dos franges, en llatí i espanyol: "A FULGURE TE TEMPESTATE # P S FRANCISCE LIBERA # / NOS # SE HIZO SIENDO GUARDIAN # JOSEF CVZMAN # ANO 1803 #". Aquesta correctament escrita seria: "A FULGURE ET TEMPESTATE PATER SANCTE FRANCISCE LIBERA / NOS SE HIZO SIENDO GUARDIAN JOSE GUZMAN ANNO 1803". La seua traducció seria: "DEL LLAMP I LA TEMPESTAT LLIUREU-NOS PARE SANT FRANCESC / ES FEU SENT GUARDIÀ JOSEP GUZMÁN ANY 1803". En la primera part trobem una combinació d'una aclamació pròpia de les Lletanies dels Sants, que s'adapta a la campana per dirigir-la a Sant Francesc d'Assís, patró i fundador dels Franciscans (que habitaven al convent). Seguidament indica el frare que estava al front del mateix i com que es tracta dels menorets en lloc de prior utilitzen la terminologia característica de l'ordre religiosa: el guardià. Finalment al mig la imatge de Santa Bàrbera compta al peu amb aquesta inscripció: "S. BARBARA ORA PRO NOBIS". La seua traducció seria: "SANTA BÀRBERA PREGUEU PER NOSALTRES". També té origen en les Lletanies dels Sants, amb un clar sentit protector.
Inscripción hombro	(cordó gruix) (2 cordons)
Inscripción tercio	(2 cordons) "A FULGURE TE TEMPESTATE # P S FRANCISCE LIBERA #" (2 cordons) "NOS # SE HIZO SIENDO GUARDIAN # JOSEF CVZMAN # ANO 1803 #" (cordó)
Inscripción medio	(00) (Creu amb pedestal) (03) (imatge de Sant Antoni de Pàdua) (06) (imatge de Sant Francesc d'Assís) (09) (imatge de Santa Bàrbera) "S. BARBARA ORA PRO NOBIS"
Inscripción medio pie	(5 cordons)
Inscripción pie	(cordó) (cenefa vegetal) (cordó)
Toques tradicionales	Es voltejaria des de la mateixa Sala de les Campanes, possiblement amb corda i ballesta. Per repicar-la comptaria amb una corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar, evitant pujar cada volta al campanar.
Toques actuales	Repica i volteja automàticament
Yugo	Ferro Roses
Estado original	Comptava amb truja de fusta, de perfil tradicional valencià. Tindria a més elements per al seu toc manual, com una ballesta i una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus de campanar.
Estado anterior	Des de la mecanització efectuada per la casa Roses comptava amb un martell exterior, instal·lat a les 09 i que s'ha retirat pel seu trencament. D'aquest queden marques al mur.
Estado de conservación	La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de ferro. Compta amb batallera postissa, atornillada i amb el batall reforçat per un cable de seguretat. La truja està oxidada per la continuada exposició als agents atmosfèrics. La instal·lació actual no té vinculació amb la tradicional ni imita l'estil tradicional de tocar, per tant seria recomanable restaurar la campana. Aquesta es deuria baixar del campanar per netejar-la per dins i fora, canviant la truja actual per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment el motor de vol continu es deuria canviar per un d'impulsos, que permeta tocar manualment i imite l'estil tradicional de tocar.
Mecanismos para tocar	(09) motor d'impulsos i electromall.
Actuaciones	En l'any 1803 es va fondre un nou conjunt de campanes amb destí al campanar del en eixe moment Convent de la Mare de Déu del Sales de Sueca. Aquesta és la major del conjunt, dedicada a Sant Francesc d'Assís, fundador dels l'Ordre dels Franciscans. La campana va ser fosa prop del seu destí i tot i no estar signada es pot atribuir al campaner García, possiblement Cristóbal García. Després de fosa es va beneir i pujar al campanar. La casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va canviar la batallera original per una postissa en 1958, així com el batall per altre nou. La mateixa casa es va encarregar en 1963 de la mecanització de la campana, canviant la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i martell trifàsic per tocar-la automàticament. En la primera dècada del segle XXI s'ha canviat el martell per un electromall.
Protección	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoración	Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana.
Instalación	La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autores	ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (21-11-2014) GRUPO DE PATRIMONIO HISTORICO - POLICIA NACIONAL ADSCRITA A LA COMUNITAT VALENCIANA (04-10-2023)
Editor	LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	11-10-2023
	30 Fotos

Santa Bàrbera (1)

Localización	Tercer cos del campanar
Diámetro	47
Altura bronce	35
Borde	4
Peso aproximado	60
Fundidor	GARCÍA, CRISTOBAL
Año fundición	1803
Descripción	La campana compta al terç amb aquesta inscripció: "SANTA BARBARA ✱ AÑO ✱ I8O3 ✱ ✱ ". En ella trobem l'advocació a la que està dedicada i el any de la fosa. Al mig, baix de la imatge de Santa Bàrbera esta la següent inscripció en llatí: "SANCTA BARBARA ORA PRO NOBIS". Aquesta té origen en les Lletanies dels Sants, una de les súpliques més de l'Església, en la que es sol·licita la intercessió d'aquells reconeguts com a models de conducta cristiana. La seua traducció al valencià seria: "SANTA BARBERA PREGA PER NOSALTRES".
Inscripción tercio	(cordó) "SANTA BARBARA ✱ AÑO ✱ I8O3 ✱ ✱ " (2 cordons)
Inscripción medio	(2 cordons) (00) (Creu amb pedestal) (06) (imatge de Santa Bàrbera) "SANCTA BARBARA ORA PRO NOBIS"
Inscripción medio pie	(4 cordons)
Inscripción pie	(3 cordons)
Toques tradicionales	Possiblement sols fora utilitzada com a campana senyalera o per tocar a missa. Es tocaria amb un cigonyal des dels peus del campanar per mitjà d'una corda.
Toques actuales	Volteja automàticament.
Yugo	Fusta ELECTRORECAMP S. L.
Estado original	Comptaria amb truja de fusta, datada del moment en que va ser fosa la campana. Tindria a més un cigonyal per voltejar-la des dels peus del campanar.
Estado de conservación	La campana es troba en un bon estat, ubicada al tercer cos del campanar, entre dos bigues de fusta. Té una truja de fusta de perfil tradicional valencià i està mecanitzada amb motor d'impulsos.
Mecanismos para tocar	(09) motor d'impulsos.
Actuaciones	En l'any 1803 es va fondre un nou conjunt de campanes amb destí al campanar del en eixe moment Convent de la Mare de Déu del Sales de Sueca. Aquesta és la menor del conjunt, dedicada a Santa Bàrbera. La campana va ser fosa prop del seu destí i tot i no estar signada es pot atribuir al campaner García, possiblement Cristóbal García. Després de fosa es va beneir i pujar al campanar. No consta que es mecanitzada amb les altres campanes en 1963, per tant segurament quedaria amb la instal·lació original fins ser restaurada poc després de l'any 2000. La truja original es canvià per una nova de perfil tradicional valencià i mecanitzà amb motor d'impulsos. Aquest treball va ser realitzat per ELECTRORECAMP S.L.
Protección	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoración	Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instalación	La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autores	ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (21-11-2014) GRUPO DE PATRIMONIO HISTORICO - POLICIA NACIONAL ADSCRITA A LA COMUNITAT VALENCIANA (04-10-2023)
Editor	LLOP i BAYO, Francesc
Fecha	11-10-2023
	21 Fotos