Inventario de campanas
Catedral de la Mare de Déu de l'Assumpció i Sant Agustí - SOLSONA (CATALUNYA)
Campanas actuales
Sant Pau; la Catrinoia xica (1)
  | |
| Localización | sala de campanes |
|---|---|
| Diámetro | 53 |
| Altura bronce | 47 |
| Borde | 5 |
| Peso aproximado | 86 |
| Fundidor | PINTOR, PERE MARIA (SOLSONA) |
| Año fundición | 1733 |
| Descripción | La campana té una inscripció senzilla que combina el llatí i el català, però no massa fàcil d'interpretar: " + S + PAVLE ORA PRO NOBIS. FETA EN SOLSONA CASA P E . M . / PINTOR / PER TERRA SOLA ANY 1733". La part llatina s'hauria d'haver escrit "SANCTE PAULE ORA PRO NOBIS" i vol dir en català SANT PAU PREGUEU PER NOSALTRES. De la segona part de la frase és fàcil de comprendre FETA EN SOLSONA PER TERRA SOLA ANY 1733, ja que Terrassola era el llogaret on estava destinada aquesta i l'altra campana petita (anomenades "Catrinoies"). No sabem interpretar la resta, formada per una paraula de caràcters solts (com la resta de l'epigrafia usual en campanes), "CASA" i un monotip, amb les lletres imbricades, en dues línies, que segurament es refereix al nom del fabricant de la campana, autor desconegut fins ara: "P E . M . / PINTOR". En la part exterior hi ha un bisbe, en la part interior una creu amb pedestal, i a l'esquerra una santa. |
| Asas | 3 anses de ferro, probablement substituïnt a les originals per trencament. |
| Inscripción hombro | 2 cordons / |
| Inscripción tercio | cordó / " + S + PAVLE ORA PRO NOBIS. FETA EN SOLSONA CASA" (monotip, anagrama: marca de fàbrica?) "P E . M . / PINTOR" (la I con la N, la O con la R) / cordó / "PER TERRA SOLA ANY 1733" [Versalitas Humanista: les capitals 2.5; les lletres del text 1.5 i les abreviatures 1] |
| Inscripción medio | 2 cordons / (01) (Bisbe 9x6) (06) (creu amb pedestal, en el qual hi han dos peveters amb sengles flames) (10) (Santa màrtir 9x6) |
| Inscripción medio pie | Cordó / 2 cordons |
| Inscripción pie | Cordó / cordó |
| Prima | Mi 5 +29 |
| Hum | Fa 4 -13 |
| Tercera menor | Lab 5 +08 |
| Quinta | Si 5 -18 |
| Octava | Fa 6 +20 |
| Toques tradicionales | La campana s'ha tocat, de manera principal, duent-la a seure, comptant fins i tot amb topall en el mur per deixar-la asseguda, cosa poc usual en campanes catalanes petites (que sols solien ser brandades). També és probable que la campana participès en repics, mitjançant corda i gantxo lligat al batall. |
| Toques actuales | La campana es branda, principalment, fins i tot des de baix del campanar, ja que la corda arriba des del braç fins al peu de la torre. |
| Yugo | fusta decorada - eix molt llarg, que travesa l´ansa central |
| Estado original | El braç de fusta, molt curt, indica que la finestra a la qual anava destinada la campana era molt més petita. |
| Estado anterior | En 1989 la campana estava igual que en 2004, tot i que potser una mica més bruta. |
| Estado de conservación | La campana està una mica fluixa. El batall pica una mica baix. Les anses de bronze, possiblement trencades, han sigut substituïdes per unes de ferro, atornillades per sis cargols al cap de la campana. Hi ha un petit trencat recent en el llavi en (01) que no sembla afectar al so. |
| Mecanismos para tocar | corda a la palanca per tocar desde baix - topall en el mur per dur-la a seure entre toc i toc |
| Actuaciones | Probablement l'única actuació dels últims temps fou el trasllat, després de guerra, des del campanar original de Terrassola fins a la Catedral. No obstant sembla que el bronze ha estat netejat, per fora, en temps recent. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant seria convenient incoar un expedient individual d'inclusió en l'Inventari General de Béns Mobles de la campana, el seu jou de fusta i la forma de tocar-la, degut a l'interès del conjunt. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal•lació és original i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | CIURANA I ABELLÍ, Blai |
| Fecha | 01-12-2023 |
| 27 Fotos | |
Sant Pere i Sant Pau; la Catrinoia grossa (2)
  | |
| Localización | sala de campanes |
|---|---|
| Diámetro | 57 |
| Altura bronce | 50 |
| Borde | 6 |
| Peso aproximado | 107 |
| Año fundición | 1660 |
| Descripción | La campana té una inscripció, estesa en tres línies, que utilitza el llatí i el català: " + IN # NOMINE # IESV # OMNE # GENV FLECTATVR # # S # PERE # Y # S # PAV # ORATE # PRONOBIS # ESENT # # R # PAV # CAMPS # DE # SOLSON # I 6 6A0 # # # # # ". Caldria haver-la escrit com "IN NOMINE JESV OMNE GENV FLECTATVR. SANT PERE I SANT PAV ORATE PRO NOBIS ESSENT RECTOR PAV CAMPS DE SOLSONA 1660, que cal interpretar al català com AL NOM DE JESÚS DOBLEGUIN EL GENOLL TOTS. SANT PERE I SANT PAU PREGUEU PER NOSALTRES. ESSENT RECTOR PAU CAMPS DE SOLSONA ANY 1660. La primera línia procedeix de l'epístola als Filipencs (2,10), mentre que interpretem la R com "rector" i la A que es troba entre les xifres com prart de "Solsona", desplassada probablement per ser el fonedor il•letrat. Hi ha una creu amb pedestal a la part de fòra, així com |
| Inscripción tercio | cordó / " + IN # NOMINE # IESV # OMNE # GENV FLECTATVR # # / cordó / S # PERE # Y # S # PAV # ORATE # PRONOBIS # ESENT # # / cordó / R # PAV # CAMPS # DE # SOLSON # I 6 6A0 # # # # # "[CH3] / cordó |
| Inscripción medio | (00) (creu 23 x 8) - (01) (Ecce Homo 6 x 5) (06) (Bisbe 7 x 5) (09) (Mare de Déu erecta amb Nen 7 x 6) / (garlanda floral) |
| Inscripción medio pie | 3 cordons |
| Inscripción pie | 2 cordons |
| Prima | Re 5 -06 |
| Hum | Reb 4 +45 |
| Tercera menor | Fa# 5 -47 |
| Quinta | Sib 5 +15 |
| Octava | Re 6 +37 |
| Toques tradicionales | La campana s'ha tocat, de manera principal, duent-la a seure, comptant fins i tot amb topall en el mur per deixar-la asseguda, cosa poc usual en campanes catalanes petites (que sols solien ser brandades). També és probable que la campana participès en repics, mitjançant corda i gantxo lligat al batall. |
| Toques actuales | La campana es branda, principalment, fins i tot des de baix del campanar, ja que la corda arriba des del braç fins al peu de la torre. |
| Yugo | fusta decorada - eix molt llarg, que travesa l´ansa central |
| Estado original | El braç de fusta, molt curt, indica que la finestra a la qual anava destinada la campana era molt més petita. |
| Estado anterior | En 1989 la campana estava igual que en 2004, tot i que potser una mica més bruta. |
| Estado de conservación | La campana està una mica fluixa. El batall pica una mica baix. Campana amb defectes de fosa. |
| Mecanismos para tocar | corda a la palanca per tocar desde baix - topall en el mur per dur-la a seure entre toc i toc |
| Actuaciones | Probablement l'única actuació dels últims temps fou el trasllat, després de guerra, des del campanar original de Terrassola fins a la Catedral. No obstant sembla que el bronze ha estat netejat, per fora, en temps recent. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant seria convenient incoar un expedient individual com a Bé d'Interès Cultural de la campana, el seu jou de fusta i la forma de tocar-la, degut a l'interès del conjunt. |
| Valoración | Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica. |
| Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | CIURANA I ABELLÍ, Blai |
| Fecha | 01-12-2023 |
| 48 Fotos | |
Sant Pere Claver; a Tèrcia petita (3)
  | |
| Localización | sala de campanes |
|---|---|
| Diámetro | 93 |
| Altura bronce | 80 |
| Borde | 10 |
| Peso aproximado | 466 |
| Fundidor | ROSES SOLER, JUAN BAUTISTA |
| Año fundición | 1941 |
| Descripción | La campana té una breu inscripció en llatí "S. PETRUS CLAVER SUB EPISCOPO VALENTINO COMELLAS ET SANTAMARIA" que calia haver escrit "SANCTE PETRUS CLAVER SUB EPISCOPO VALENTINO COMELLAS ET SANTAMARIA" i que es pot traduir al català com SANT PERE CLAVER ESSENT BISBE VALENTÍ COMELLAS I SANTAMARIA. Baix hi ha una garlanda amb caps d'àngel. Al mig hi ha, a la part de fora, una creu; a la dreta un Cor de Jesús; al centre la marca de fàbrica formada per un escut d'España i rodejant-lo "JUAN BTA ROSES FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA / PVCIA VALENCIA", és a dir "JUAN BAUTISTA ROSES FUNDICION CAMPANAS ADZANETA PROVINCIA VALENCIA". A l'esquerra hi ha una petita creu coronada, amb dos àngels i flors als seus peus. Al mig peu interior hi posa "SOLSONA AÑO 1941" |
| Asas | 7 |
| Inscripción tercio | "S. PETRUS CLAVER SUB EPISCOPO VALENTINO COMELLAS ET SANTAMARIA" [CH3] / garlanda àngels |
| Inscripción medio | (00) (creu 32 x 16) (03) (Cor de Jesús erecte 20 x10) (06) (marca de fàbrica) (Escut España 20 x 15) / "JUAN BTA ROSES FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA / PVCIA VALENCIA" [CH1] (09) (Decoració amb creu, àngels i flors) |
| Inscripción medio pie | 2 cordons / (06) " # SOLSONA AÑO 1941 # " [CH2.5] / 2 cordons |
| Inscripción pie | 3 cordons |
| Prima | Fa 4 +03 |
| Hum | Sol 3 -04 |
| Tercera menor | Sib 4 +28 |
| Quinta | Re 5 +00 |
| Octava | Lab 5 -14 |
| Toques tradicionales | La campana s'ha tocat, de manera principal, duent-la a seure, comptant fins i tot amb topall en el mur per deixar-la asseguda. També és probable que la campana participès en repics, mitjançant corda i gantxo lligat al batall. |
| Toques actuales | La campana es branda, duent-la a seure. També participa en alguns repics. No té cap corda per tocar-la de baix. Tots els tocs són exclusivament manuals. |
| Yugo | Fusta amb un capçal de pedra |
| Estado original | La campana fou feta nova en 1941; no obstant el jou de fusta i pedra és de tradició local i potser anterior. |
| Estado anterior | En 1989 la campana estava igual que en 2004, tot i que potser una mica més bruta. |
| Estado de conservación | La campana està una mica fluixa. El braç, fet d'una biga de ferro, està una mica doblegat. La corda està unida, curiosament, a la manera valenciana, és a dir passant-la per dins d'ella mateixa, de manera que quan es tira fa pressió i no es solta. Fora de València és l'únic lloc que utilitza aquesta tècnica. |
| Mecanismos para tocar | braç amb corda per tocar-la a la catalana |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant seria convenient incoar un expedient individual d'inclusió en l'Inventari General de Béns Mobles de la campana, el seu jou de fusta i la forma de tocar-la, degut a l'interès del conjunt. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instalación | La instal.lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | CIURANA I ABELLÍ, Blai |
| Fecha | 01-12-2023 |
| 29 Fotos | |
Sant Ramon Nonat; a Tèrcia gran (4)
  | |
| Localización | sala de campanes |
|---|---|
| Diámetro | 114 |
| Altura bronce | 95 |
| Borde | 10 |
| Peso aproximado | 858 |
| Fundidor | ROSES SOLER, JUAN BAUTISTA |
| Año fundición | 1941 |
| Descripción | La campana té una breu inscripció en llatí "S. RAYMUNDUS NONNATUS SUB, EPISCOPO VALENTINO COMELLAS ET SANTAMARIA" que calia haver escrit "SANCTE RAYMUNDUS NONNATUS SUB EPISCOPO VALENTINO COMELLAS ET SANTAMARIA" i que es pot traduir al català com SANT RAMON NONAT ESSENT BISBE VALENTÍ COMELLAS I SANTAMARIA. Baix hi ha una garlanda, en la qual es repeteix la Mare de Déu del Pilar, amb dos àngels. Al mig hi ha, a la part de fora, una creu; a la dreta la Mare de Déu dels Desemparats, patrona de València; al centre la marca de fàbrica formada per un escut d'España i rodenjant-lo "JUAN BTA ROSES FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA / PVCIA VALENCIA", és a dir "JUAN BAUTISTA ROSES FUNDICION CAMPANAS ADZANETA PROVINCIA VALENCIA". A l'esquerra hi ha una petita creu coronada, amb dos àngels i flors als seus peus. Al mig peu exterior hi posa "SOLSONA AÑO 1941" |
| Asas | 7 |
| Inscripción tercio | "S. RAYMUNDUS NONNATUS SUB, EPISCOPO VALENTINO COMELLAS ET SANTAMARIA" [CH3] / garlanda amb la Mare de Déu del Pilar amb dos àngels |
| Inscripción medio | (00) (creu 30 x 20) (03) (Mare de Déu dels Desemparats 19 x 14) (06) (marca de fàbrica) (Escut España 20 x 15) / "JUAN BTA ROSES FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA / PVCIA VALENCIA" [CH1] (09) (Decoració amb creu, àngels i flors) |
| Inscripción medio pie | 2 cordons / (00) " # SOLSONA AÑO 1941 # " [CH2.5] / 2 cordons |
| Inscripción pie | 3 cordons |
| Prima | Mib 4 +40 |
| Hum | Do 3 -44 |
| Tercera menor | Reb 5 -31 |
| Octava | Fa# 5 -43 |
| Toques tradicionales | La campana s'ha tocat, de manera principal, duent-la a seure, comptant fins i tot amb topall en el mur per deixar-la asseguda. També és probable que la campana participès en repics, mitjançant corda i gantxo lligat al batall. |
| Toques actuales | La campana es branda, duent-la a seure. També participa en alguns repics. No té cap corda per tocar-la de baix. Tots els tocs són exclusivament manuals. |
| Yugo | Fusta amb un capçal de pedra |
| Estado original | La campana fou feta nova en 1941; no obstant el jou de fusta i pedra és de tradició local i potser anterior. |
| Estado anterior | En 1989 la campana estava igual que en 2004, tot i que potser una mica més bruta. |
| Estado de conservación | La campana està una mica fluixa. El braç, fet d'una biga de ferro, està una mica doblegat. La corda està unida, curiosament, a la manera valenciana, és a dir passant-la per dins d'ella mateixa, de manera que quan es tira fa pressió i no es solta. Fora de València és l'únic lloc que utilitza aquesta tècnica. |
| Mecanismos para tocar | braç amb corda per tocar-la a la catalana |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant seria convenient incoar un expedient individual d'inclusió en l'Inventari General de Béns Mobles de la campana, el seu jou de fusta i la forma de tocar-la, degut a l'interès del conjunt. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instalación | La instal.lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | CIURANA I ABELLÍ, Blai |
| Fecha | 01-12-2023 |
| 26 Fotos | |
La Mangranera (5)
  | |
| Localización | sala de campanes |
|---|---|
| Diámetro | 151 |
| Altura bronce | 125 |
| Borde | 14 |
| Peso aproximado | 1305 |
| Fundidor | ERICE, VIDAL |
| Año fundición | 1940 |
| Descripción | La campana, de forma romana, porta diverses inscripcions, en español i en llatí. En la part superior interior posa: "SE REFUNDIO EL ANO 1940 PARA LA CATEDRAL DE SOLSONA" en la qual falten les titlles. En el mig hi ha, a la part de fora, una gran creu amb pedestal, i a la part de dins una Mare de Déu del Claustre, Patrona de Solsona. Baix d´aquesta hi posa "ACUDE AL TEMPLO PUNTUAL CADA VEZ QUE YO TE LLAMO QUE ES COMO SI TE LLAMARA EL MISMO DIOS SOBERANO" i per baix la marca de fàbrica, en monotip: "VIDAL ERICE PAMPLONA". En el mig peu hi posa en llatí, a la part interior "SUB EPISCOPO VALENTINO COMELLAS ET PRAETORE CIVITATIS JOSEPHO SERRA" que es pot traduir per ESSENT BISBE VALENTÍ COMELLAS I ALCALDE DE LA CIUTAT JOSEP SERRA. La inscripció en español és la mateixa que hi ha a la campana mitjana de Vic, tot i que aquesta té una forma normal i no de campana romana, i que fou descrita per carta del Capítol com "Traen inscripciones, muy poco lúcidas, en castellano. No vale la pena de transcribirlas." Aquesta campana Mangranera es caracteritza no sols per la inscripció compartida, sinó per posar explícitament que fou fosa per a Solsona, indicant-hi, a més, el nom del bisbe i de l´alcalde. El fet que l´any següent es féssin dues campanés més per un altre fonedor pot ser indici d´un cert descontent davant unes campanes tant alienes a la cultura local. |
| Asas | 7 Reforçades amb tires de ferro. |
| Inscripción tercio | Cordó / cordó / (06) "SE REFUNDIO EL ANO 1940 PARA LA CATEDRAL DE SOLSONA" [CH2.5] / (garlanda neogòtica) |
| Inscripción medio | (00) (creu amb pedestal) (06) (Mare de Déu del Claustre, Patrona de Solsona) / "ACUDE AL TEMPLO PUNTUAL / CADA VEZ QUE YO TE LLAMO / QUE ES COMO SI TE LLAMARA / EL MISMO DIOS SOBERANO" [CH2.5] / (marca de fàbrica, monotip) "VIDAL ERICE / PAMPLONA" [CH1] |
| Inscripción medio pie | garlanda / (06) "SUB EPISCOPO VALENTINO COMELLAS" / cordó / "ET PRAETORE CIVITATIS JOSEPHO SERRA" [CH2.5] / cordó |
| Prima | Si 3 +03 |
| Hum | Do 3 +22 |
| Tercera menor | Mib 4 -25 |
| Octava | Si 4 +09 |
| Toques tradicionales | La campana s´ha tocat, de manera principal, duent-la a seure, comptant fins i tot amb topall en el mur per deixar-la asseguda. També és probable que la campana participès en repics, mitjançant corda i gantxo lligat al batall. |
| Toques actuales | La campana es toca exclusivament a batallades. Hi ha una corda que arriba del batall fins al peu de la torre per als tocs diaris i els senyals de mort. |
| Yugo | Biga de ferro - la mateixa campana fa de contrapès |
| Estado original | La campana fou feta nova en 1940, així com un peculiar jou de ferro que utilitza la mateixa campana com a contrapès. |
| Estado anterior | En 1989 la campana estava igual que en 2004, tot i que potser una mica més bruta. Sembla que en aquell moment encara es podia brandar. |
| Estado de conservación | La campana està immobilitzada, i només es toca a batallades, tot i que anava molt fina per voltejar-la a la manera catalana. El batall està mal lligat i pica una mica baix. Per altra banda es tracta d´una campana de forma "romana", característica de Castilla i Euskadi, de les quals hi ha escassísims models en tota la Corona d´Aragó. En conseqüència es tracta d´una campana amb una sonoritat diferent, i poc habitual en aquestes terres. |
| Mecanismos para tocar | Corda al batall per tocar des de baix |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. Ni la campana ni la seva instal•lació tenen cap element digne de ser protegit. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instalación | La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Notas | Tot i que sembla una enorme campana, el seu perfil peculiar implica que tindrà un 30% menys de pes, com a mínim. |
| Autores | |
| Editor | CIURANA I ABELLÍ, Blai |
| Fecha | 01-12-2023 |
| 18 Fotos | |
La Major (6)
  | |
| Localización | sala de campanes |
|---|---|
| Diámetro | 179 |
| Altura bronce | 135 |
| Borde | 14 |
| Peso aproximado | 2174 |
| Fundidor | ERICE, VIDAL |
| Año fundición | 1940 |
| Descripción | La campana, de forma romana, porta diverses inscripcions, en español i en llatí. En la part superior interior posa: "SE REFUNDIO EL ANO 1940 PARA LA CATEDRAL DE SOLSONA" en la qual falten les titlles. En el mig hi ha, a la part de fora, una gran creu amb pedestal, i a la part de dins una Mare de Déu del Claustre, Patrona de Solsona. Baix d´aquesta hi posa "AL TEMPLO TE LLAMO YO DEL ANGELUS YO TE AVISO LAS FUNCIONES DE LA IGLESIA YO ENGRANDEZCO Y SOLEMNIZO POR DIFUNTOS Y POR VIVOS POR TODOS TU ORACION TE PIDO" i per baix la marca de fàbrica, en monotip: "VIDAL ERICE PAMPLONA". En el mig peu hi posa en llatí, a la part interior "SUB EPISCOPO VALENTINO COMELLAS ET PRAETORE CIVITATIS JOSEPHO SERRA" que es pot traduir per ESSENT BISBE VALENTÍ COMELLAS I ALCALDE DE LA CIUTAT JOSEP SERRA. La inscripció en español és la mateixa que hi ha a la campana major de Vic, tot i que aquesta té una forma normal i no de campana romana, i que fou descrita per carta del Capítol com "Traen inscripciones, muy poco lúcidas, en castellano. No vale la pena de transcribirlas." Aquesta campana Major es caracteritza no sols per la inscripció compartida, sinó per posar explícitament que fou fosa per a Solsona, indicant-hi, a més, el nom del bisbe i de l´alcalde. El fet que l´any següent es féssin dues campanés més per un altre fonedor pot ser indici d´un cert descontent davant unes campanes tant alienes a la cultura local. |
| Asas | 7 |
| Inscripción tercio | Cordó / cordó / (06) "SE REFUNDIO EL ANO 1940 PARA LA CATEDRAL DE SOLSONA" [CH2.5] / (garlanda neogòtica) |
| Inscripción medio | (00) (creu amb pedestal) (06) (Mare de Déu del Claustre, Patrona de Solsona) / "AL TEMPLO TE LLAMO YO / DEL ANGELUS YO TE AVISO / LAS FUNCIONES DE LA IGLESIA / YO ENGRANDEZCO Y SOLEMNIZO / POR DIFUNTOS Y POR VIVOS / POR TODOS TU ORACION TE PIDO" [CH2.5] / (marca de fàbrica, monotip) "VIDAL ERICE / PAMPLONA" [CH1] |
| Inscripción medio pie | Garlanda / (06) "SUB EPISCOPO VALENTINO COMELLAS" / cordó / "ET PRAETORE CIVITATIS JOSEPHO SERRA" [CH2.5] / cordó |
| Prima | Si 3 +35 |
| Hum | Si 2 +28 |
| Tercera menor | Reb 4 +01 |
| Quinta | Fa# 4 +48 |
| Octava | Si 4 -24 |
| Toques tradicionales | La campana s´ha tocat, de manera principal, duent-la a seure, comptant fins i tot amb topall en el mur per deixar-la asseguda. També és probable que la campana participès en repics, mitjançant corda i gantxo lligat al batall. |
| Toques actuales | La campana es toca exclusivament a batallades. Hi ha una corda que arriba del batall fins al peu de la torre per als tocs diaris i els senyals de mort. |
| Yugo | Biga de ferro - la mateixa campana fa de contrapès |
| Estado original | La campana fou feta nova en 1940, així com un peculiar jou de ferro que utilitza la mateixa campana com a contrapès. |
| Estado anterior | En 1989 la campana estava igual que en 2004, tot i que potser una mica més bruta. Sembla que en aquell moment encara es podia brandar. |
| Estado de conservación | La campana està immobilitzada, i només es toca a batallades, tot i que anava molt fina per voltejar-la a la manera catalana. El batall està mal lligat i pica una mica baix. Per altra banda es tracta d´una campana de forma "romana", característica de Castilla i Euskadi, de les quals hi ha escassísims models en tota la Corona d´Aragó. En conseqüència es tracta d´una campana amb una sonoritat diferent, i poc habitual en aquestes terres. |
| Mecanismos para tocar | Corda al batall per tocar des de baix |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. Ni la campana ni la seva instal•lació tenen cap element digne de ser protegit. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instalación | La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Notas | Tot i que sembla una enorme campana, el seu perfil peculiar implica que tindrà un 30% menys de pes, com a mínim. |
| Autores | |
| Editor | CIURANA I ABELLÍ, Blai |
| Fecha | 01-12-2023 |
| 17 Fotos | |
Campana dels quarts petita (A)
  | |
| Localización | terrassa |
|---|---|
| Diámetro | 46 |
| Altura bronce | 37 |
| Borde | 5 |
| Peso aproximado | 56 |
| Año fundición | 1450ca |
| Descripción | La campana té una breu inscripció en minúscula gòtica, difícil de transcriure per defectes de fosa, i aparentment sense sentit: " ses + eeasu s". També té en el mig una cara. |
| Asas | 7 decorades. |
| Inscripción tercio | 2 cordons / (Inscripció il•legible per defectes de fosa - minúscula gótica) " ses + eeasu s" [mG4] / 2 cordons |
| Inscripción medio | (Cara) / 2 cordons |
| Prima | Do 6 -45 |
| Hum | La 4 +07 |
| Tercera menor | Re 6 +34 |
| Octava | La 6 +06 |
| Toques tradicionales | Toc dels quarts del rellotge. |
| Toques actuales | Toc dels quarts del rellotge. |
| Yugo | estructura de ferro |
| Estado anterior | En 1989 es trobava en la part alta d'una estructura, aparentement gòtica, que va dificultar un estudi acurat. |
| Estado de conservación | La campana presenta nombrosos defectes de fosa, que dificulten la seva lectura, tot i que està molt neta, al menys per la part exterior. |
| Mecanismos para tocar | electromall |
| Actuaciones | Amb motiu de la restauració del campanar s'ha instal•lat de nou l'estructura metàl•lica (aparentment medieval) d'on penja la campana i s'ha posat un electromall intern, tot i mantenint i deixant fora d'us l'antic mall extern per gravetat. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant seria convenient incoar un expedient individual com a Bé d'Interès Cultural de la campana, el seu suport i la forma de tocar-la, degut a l'interès del conjunt. |
| Valoración | Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica. |
| Instalación | La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Autores | |
| Editor | CIURANA I ABELLÍ, Blai |
| Fecha | 01-12-2023 |
| 21 Fotos | |
Campana dels quarts gran (B)
  | |
| Localización | terrassa |
|---|---|
| Diámetro | 70 |
| Altura bronce | 53 |
| Borde | 6 |
| Peso aproximado | 199 |
| Fundidor | CLARIS, BONAVENTURA |
| Año fundición | 1807 |
| Descripción | La campana porta una inscripció, bastant malmesa per defectes de fosa: "VEИIT SIИE MORA VLTIMA HORA BOИAVEИTVRA CLARIS BERGEИSIS FVDIT # AИИO DOMIИI MDCCCVII". La primera part, usual en els rellotges de sol, i associada al pas del temps, diu SENSE RETRÀS ARRIBA L'HORA FINAL. El nom del fonedor està en català, BONAVENTURA CLARIS, mentre que de nou en llatí han escrit DE BERGA EM VA FONDRE L'ANY DEL SENYOR 1807. |
| Inscripción tercio | "VEИIT SIИE MORA VLTIMA HORA BOИAVEИTVRA CLARIS BERGEИSIS FVDIT # / AИИO DOMIИI MDCCCVII" [CH1.2] |
| Inscripción medio | (creu de calvari) |
| Prima | Lab 4 +11 |
| Hum | Do 4 -27 |
| Tercera menor | Mib 5 +29 |
| Quinta | Mi 5 +38 |
| Octava | La 5 -29 |
| Toques tradicionales | Toc dels quarts del rellotge. |
| Toques actuales | Toc dels quarts del rellotge. |
| Yugo | estructura de ferro |
| Estado anterior | En 1989 es trobava en la part baixa d'una estructura, aparentement gòtica, que va dificultar un estudi acurat. |
| Estado de conservación | La campana presenta nombrosos defectes de fosa, especialment en aquella part on està escrit el nom de l'autor i "ME FVDIT" (em va fondre) i en les anses. |
| Mecanismos para tocar | electromall |
| Actuaciones | Amb motiu de la restauració del campanar s'ha instal•lat de nou l'estructura metàl•lica (aparentment medieval) d'on penja la campana i s'ha posat un electromall intern, tot i mantenint i deixant fora d'us l'antic mall extern per gravetat. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant seria convenient incoar un expedient individual d'inclusió en l'Inventari General de Béns Mobles de la campana, el seu suport i la forma original de tocar-la, degut a l'interès del conjunt. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Autores | |
| Editor | CIURANA I ABELLÍ, Blai |
| Fecha | 01-12-2023 |
| 19 Fotos | |
Campana de les hores (C)
  | |
| Localización | terrassa |
|---|---|
| Diámetro | 81 |
| Altura bronce | 66 |
| Borde | 8 |
| Peso aproximado | 308 |
| Fundidor | MESTRES, JOSEP |
| Año fundición | 1820 |
| Descripción | En la part alta figura la següent inscripció llatina i catalana "AFVLGVRE ET TEMPESTATE LIBERANOS DOMINE. M FEV I.PH MESTRES DE CALAF. A.N I820" que vol dir ALLIBEREU-NOS SENYOR DELS LLAMPS I DE LES TEMPESTES. EM FEU JOSEP MESTRES DE CALAF ANY 1820. Per baix hi ha a la part exterior una Mare de Déu amb Nen damunt dels quals està escrit "IESVS # MARIA", a la dreta Santa Bàrbara, per dins una custòdia i a l'esquerra Sant Pere com a Papa. |
| Asas | 7 |
| Inscripción hombro | cordó |
| Inscripción tercio | (garlanda) / cordó / "AFVLGVRE ET TEMPESTATE LIBERANOS DOMINE. M FEV I.PH MESTRES DE CALAF. A.N I820" / cordó / cordó |
| Inscripción medio | (00) (Mare de Déu amb Nen damunt dels quals hi posa "IESVS # MARIA") (03) (Santa Bàrbera) (06) (custòdia) (09) (Sant Pere com a Papa) / (garlanda vegetal) |
| Inscripción medio pie | cordó / 3 cordons / cordó |
| Inscripción pie | 2 cordons |
| Prima | Do 4 -27 |
| Hum | Fa 3 -36 |
| Tercera menor | Sib 4 -36 |
| Quinta | Do 5 -44 |
| Octava | Reb 5 +08 |
| Toques tradicionales | Toc de les hores del rellotge. |
| Toques actuales | Toc de les hores del rellotge. |
| Yugo | Biga de ferro |
| Estado anterior | En 1989 es trobava penjada d'unes barres de ferro recolzades sobre l'estructura metàl•lica de les campanes dels quarts i un pilar de rajoles. |
| Estado de conservación | La campana es troba penjada d'una barra de ferro recolzada sobre l'estructura metàl•lica de les campanes dels quarts i una biga vertical també de metall. Mal orientada: la custòdia (que fa de creu) cap a dins. |
| Mecanismos para tocar | electromall |
| Actuaciones | Canvi d'estructura metàl•lica durant les obres de restauració del campanar, reubicant el conjunt sobre una nova terrassa, que substitueix a l'anterior teulada. Les campanes han sigut dotades de sengles electromalls, deixant fora d'us els malls externs per gravetat, encara existents. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant seria convenient incoar un expedient individual d'inclusió en l'Inventari General de Béns Mobles de la campana, el seu suport i la forma de tocar-la, degut a l'interès del conjunt. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Autores | |
| Editor | CIURANA I ABELLÍ, Blai |
| Fecha | 01-12-2023 |
| 24 Fotos | |