Localización | Sala de les Campanes |
---|---|
Diámetro | 75 |
Altura bronce | 67 |
Borde | 6 |
Peso aproximado | 244 |
Año fundición | 1767 |
Descripción | Compta amb la següent inscripció al terç que combina llatí i espanyol: "# # # IESVS # MARIA # Y # JOSEPH # ANO # DE # 1767#". Aquesta correctament escrita seria: "IESUS MARIA ET IOSEPH AÑO DE 1767". La traducció d'aquesta seria: "JESÚS MARIA I JOSEP ANY DE 1767". Ens trobem amb una inscripció molt característica del segle XVIII amb la invocació a la Sagrada Família, habitual a les campanes fins entrat el segle XX. Seguidament indica la data en que va ser fosa. |
Inscripción tercio | (3 cordons) "# # # IESVS # MARIA # Y # JOSEPH # ANO # DE # 1767#" (2 cordons) |
Inscripción medio | (2 cordons) (Creu amb pedestal) |
Inscripción medio pie | (4 cordons) |
Inscripción pie | (3 cordons) |
Toques tradicionales | Es voltejava manualment des de la mateixa Sala de les Campanes. Repicava des dels peus de la torre per mitjà d'una llarga corda unida al batall. |
Toques actuales | Volteja i repica automàticament. |
Yugo | Fusta Valverde. |
Estado original | Abans de la mecanització comptava amb truja de fusta, possiblement més antiga que la pròpia campana. Comptava amb una corda al batall per repicar-la des dels peus del campanar. |
Estado anterior | La documentació efectuada el 01-12-1998 va documentar l'estat de la campana previ a la restauració. Aquesta estava instal·lada amb truja de ferro de Manclús a una de les finestres de la Sala de les Campanes i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Disposava de batall lligat. |
Estado de conservación | Es troba en bon estat de conservació. Està ubicada a una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. Presenta una ballesta per al toc manual. |
Mecanismos para tocar | (03) motor d'impuls, (09) electromall monofàsic i ballesta |
Actuaciones | La campana va ser fosa l'any 1767 per un mestre campaner anònim i després de beneïda es va pujar al campanar. En 1972 aprofitant la refosa de la campana gran es va dotar de truja de ferro i es mecanitzà amb motor de vol continu i electromall trifàsic. L'any 2001 Valverde va baixar la campana per procedir a la restauració. La truja es va canviar per altra de fusta de perfil tradicional valencià i es va netejar el bronze per dins i per fora. Les anses presentaven defectes de fosa, segurament per falta de metall durant la fosa, motiu pel qual es varen reforçar amb una estructura metàl·lica que les envoltava. Finalment la mecanització es va renovar per un motor d'impuls i electromall monofàsic. El batall també es va canviar per altre nou. La restauració es va finançar amb subvenció de la Generalitat Valenciana i la parròquia. |
Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet |
Autores | |
Editor | LLOP i BAYO, Francesc |
Fecha | 09-02-2021 |
4 Fotos |
Localización | Sala de les Campanes |
---|---|
Diámetro | 96 |
Altura bronce | 82 |
Borde | 8 |
Peso aproximado | 512 |
Año fundición | 1420ca |
Descripción | Presenta en el terç epigrafía en caraters gótics. Malgrat l'apresurada documentació, per causes externes, es pot transcriure la inscripció que diu, amb gran aproximació, i amb nombroses abreviatures " ✚ ihs autem ✱ transies ✱ pr mediu ✱ iLLoru ibat ✚ mente ✱ sancta ✱ spontanea ✱ honore ✱ deo ✱ et ✱ patri ✱ Liberatione " La primera part s'hauria d'haver escrit "ipse autem transiens per medium illorum ibat" (Lc 4:30, amb l'habitual substitució de "ipse" (el mateix) pel nom grec de Jesús, escrit a la manera llatina: "ihs". Es tradueix per "però el mateix Jesús, passant entre ells, es va anar", probablement amb un sentit diferent de l’evangèlic: no es tracta de que Jesús fuja, sense que li facen mal (perquè no ha arribat la seua hora) sinó que la campana amb el seu so porta la veu, la presència de Jesús, enmig de la gent. Aquesta inscripció apareix en nombroses campanes gòtiques de les catedrals, algunes datades com la de Roda de Isábena (Aragó) de 1401, Santiago de la Catedral de Sevilla, de 1438 o Calderona de la Primada de Toledo de 1479. No obstant apareix també en campanes més tardanes com una de la Colegiata de Santa María de Medinaceli (Castilla y León) o l'Andreu de la Catedral de València (1605), totes elles amb epigrafia gòtica. La segon inscripció s'escriu habitualment “MENTEM SANCTAM SPONTANEAM HONOREM DEO ET PATRIA LIBERATIONEM" L'expressió es troba en les campanes més antigues utilitzant-se des del segle XIII fins a principis del XVI, i té un significat fosc. Podria traduir-se com DE MANERA PIADOSA, I VOLUNTÀRIAMENT, SONE EN HONOR DE DÉU I PER A ALLIBERAR LA MEUA PÀTRIA. Es diu que durant l’enterrament de Santa Àgata, va aparéixer un jove desconegut, vestit amb robes de seda, que va deixar junt amb la tomba una placa de marbre amb esta inscripció, que es mostra junt amb el bust de la santa, en la catedral de Catània. Segons conten el volcà Etna va fer erupció un any després de la mort de la Santa en el 250 i els pobladors de Catània van demanar la seua intervenció aconseguint detindre la lava a les portes de la ciutat. Des de llavors és patrona de Catània i de tota Sicília i de la contornada del volcà i invocada per a previndre els danys del foc, rajos i volcans. Esta protecció podria justificar la "alliberament de la pàtria", que alguns han volgut interpretar, sense cap motiu, com una campana associada als alçaments contra les invasions. S’utilitza com a antífona en les segones vespres de Santa Águeda. VORÀGINE, en la Llegenda Daurada, li dóna una traducció més poètica, referint-se a la santa: "Ànima santa, generosa, honor de Déu i alliberadora de la seua pàtria". Una possible justificació de la popularitat del text es deuria, precisament, a la consideració de Santa Àgata, en molts llocs, com la protectora contra les tempestats, els volcans i altres fenòmens meteorològics devastadors. Este paper de protecció en altres llocs es deu a Sant Miquel Arcàngel o a Santa Bàrbera, encara que esta pareix una protectora més tardana. En conseqüència la campana, dedicada a Santa Àgata, protegiria, com la Santa, al territori de tot mal, i lloaria Déu. La campana té només dos elements simbòlics: una imatge plantada amb una figura agenollada a la dreta, que es podria interpretar com una Mare de Déu i un oferent, i l'escut municipal de vila reial, amb tres pals i coronat. Per baix es repeteix varies voltes també en caracters gótics "te deum laudamus". La frase completa seria "TE DEUM LAUDAMUS: TE DOMINUM CONFITEMUR. TE AETERNUM PATREM OMNIS TERRA VENERATUR." que es pot traduir com ET LLOEM OH DÉU, ET CONFESSEM SENYOR, A TU PARE ETERN ET VENERA TOTA LA CREACIÓ. El TE DEUM, anomenat a vegades Himne Ambrosià perquè es va associar amb Sant Ambrosi, és un himne tradicional d’alegria i d’acció de gràcies. Es va atribuir primer a Sant Ambrosi, a Sant Agustí o a Sant Hilari, però pareix segur que el seu autor siga Nicetas, bisbe de Remesiana (segle IV). S’utilitza a la conclusió de l’Ofici de Lectures en la Litúrgia de les Hores fora de Quaresma, diàriament en les Octaves de Pasqua i de Nadal, i en les Solemnitats i Festivitats. Les inscripcions de la campana són clares: per una part la campana significa la presència de Jesús en el mig del seu poble, per tant la campana seria la veu de Déu, però per altra la campana indica una voluntat de protecció de la comunitat, representada pel seu escut municipal. En la documentació actual, parcialment incompleta però que recull gran part dels textos i de la iconografia de la campana, no apareix ni l'any ni l'autor de la mateixa. No obstant, per les inscripcions i la escassa (i original) iconografia, podríem apuntar al primer terç del segle XV, a l'espera d'altres dades. |
Inscripción tercio | (2 cordons) " ✚ ihs autem ✱ transies ✱ pr mediu ✱ iLLoru ibat ✚ mente ✱ sancta ✱ spontanea ✱ honore ✱ deo ✱ et ✱ patri ✱ Liberatione " (2 cordons) (07) (Mare de Déu i un personaje agenollat a la dreta) (11) (escut municipal amb tres barres verticals i corona de vila real) (2 cordons) ("te deum laudamus" repetit fins omplir tota la campana) (2 cordons) |
Inscripción medio | (Cinta amb decoració vegetal) |
Yugo | Truja nova de fusta que substitueix a una de ferro de Manclús. |
Estado de conservación | Bona, restaurada per Relojería Valverde. S'ha canviat l´ansa batallera antiga, que estava per a caure. |
Mecanismos para tocar | Motor de vol de impulsos en (03) i electromall en (09) |
Actuaciones | Restauració finançada per la parròquia i la Generalitat Valenciana SUBVENCIONS 2000. |
Protección | Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019). Codi anotació preventiva 000000145329 En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs. |
Valoración | En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica. |
Instalación | La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
Autores | |
Editor | LLOP i BAYO, Francesc |
Fecha | 12-12-2020 |
25 Fotos |
Localización | Sala de les Campanes |
---|---|
Diámetro | 107 |
Altura bronce | 93 |
Borde | 8 |
Peso aproximado | 709 |
Fundidor | LINARES ORTIZ, CONSTANTINO DE (CARABANCHEL BAJO) |
Año fundición | 1919 |
Descripción | Compta al terç amb la següent inscripció en llatí: "STABAT MATER DOLOROSA IUXTA CRUCEM LACRIMOSA". Aquest text correspon amb els dos primers versicles de la seqüència Stabat Mater, utilitzada per l'Església Catòlica des del segle XIII, com a meditació del patiment de la Mare de Déu al peu de la creu. El seu nom deriva de l'abreviació del primer vers i la composició ha estat atribuïda a Jacopone da Todi. Al mig té aquesta inscripció: "REFUNDIDA POR SUSCRIPCION / POPULAR BIAR AÑO 1919 / FUNDICION DE / CONSTANTINO LINARES / CARABANCHEL BAJO / MADRID". En ella indica que es va refondre per suscripció popular en l'any 1919 a més del nom de la casa fonedora. |
Inscripción hombro | (sanefa vegetal) |
Inscripción tercio | (2 cordons) "# STABAT MATER DOLOROSA IUXTA CRUCEM LACRIMOSA #" (2 cordons) (sanefa vegetal) |
Inscripción medio | (3 cordons) (00) (Creu amb pedestal) (06) "REFUNDIDA POR SUSCRIPCION / POPULAR BIAR AÑO 1919 / FUNDICION DE / CONSTANTINO LINARES / CARABANCHEL BAJO / MADRID". |
Inscripción medio pie | (4 cordons) |
Inscripción pie | (3 cordons) |
Toques tradicionales | Es voltejava manualment des de la mateixa Sala de les Campanes. Repicava des dels peus de la torre per mitjà d'una llarga corda unida al batall. |
Toques actuales | Repica i volteja automàticament. |
Yugo | Fusta Valverde. |
Estado original | Abans de la mecanització comptava amb truja de fusta, possiblement més antiga que la pròpia campana. Comptava amb una corda al batall per repicar-la des dels peus del campanar. |
Estado anterior | La documentació efectuada el 01-12-1998 va documentar l'estat de la campana previ a la restauració. Aquesta estava instal·lada amb truja de ferro de Manclús a una de les finestres de la Sala de les Campanes i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Disposava de batall lligat amb soquet i reforçat amb cable de seguretat. El batall era l'antic. |
Estado de conservación | Es troba en bon estat de conservació. Està ubicada a una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. Les anses presenten un reforç per evitar-ne el trencament. Compta amb ballesta per al toc manual. |
Mecanismos para tocar | (03) motor d'impuls i electromall, (09) ballesta. |
Actuaciones | La campana va ser refosa l'any 1919 als tallers de la foneria de Constantino de Linares Ortiz de Carabanchel (Madrid) a causa del trencament d'una més antiga. En 1972 aprofitant la refosa de la campana gran es va dotar de truja de ferro i es mecanitzà amb motor de vol continu i electromall trifàsic. L'any 2008 Valverde va baixar la campana per procedir a la restauració. La truja es va canviar per altra de fusta de perfil tradicional valencià i es va netejar el bronze per dins i per fora. Les anses presentaven defectes de fosa, segurament per falta de metall durant la fosa, motiu pel qual es varen reforçar amb una estructura metàl·lica que les envoltava. Finalment la mecanització es va renovar per un motor d'impuls i electromall monofàsic. El batall també es va canviar per altre nou. |
Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
Valoración | En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica. |
Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
Notas | |
Autores | |
Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
Fecha | 20-08-2016 |
9 Fotos |
Localización | Sala de les Campanes |
---|---|
Diámetro | 134 |
Altura bronce | 105 |
Borde | 10 |
Peso aproximado | 1393 |
Fundidor | MANCLÚS, SALVADOR |
Año fundición | 1972 |
Descripción | Compta en primer lloc amb la següent inscripció al terç, indicant l'advocació a la que està dedicada: "NTRA. SRA. DE LA ASUNCION". Seguidament al mig té la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 37 / VALENCIA". Seguidament, també al mig, està aquesta inscripció: "PARROQUIA DE BIAR/ SE REFUNDIO EN EL AÑO 1.972 / SIENDO CURA PARROCO / D. MANUEL ABAD CERDAN". En ella indica el lloc per al qual estava destinada, la data en que es va refondre i el rector que estava eixe any al front de la parròquia. |
Inscripción tercio | (3 cordons) (06) "NTRA. SRA. DE LA ASUNCION" (3 cordons) (garlanda amb motius catòlics) |
Inscripción medio | (00) (Crucifix) (03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 37 / VALENCIA". (06) "PARROQUIA DE BIAR/ SE REFUNDIO EN EL AÑO 1.972 / SIENDO CURA PARROCO / D. MANUEL ABAD CERDAN" (09) (imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció) |
Inscripción medio pie | (5 cordons) (cordó gruix) |
Inscripción pie | (3 cordons) |
Toques actuales | Volteja i repica automàticament. |
Yugo | Fusta Valverde. |
Estado anterior | La documentació efectuada el 01-12-1998 va documentar l'estat de la campana previ a la restauració. Aquesta estava instal·lada amb truja de ferro de Manclús a una de les finestres de la Sala de les Campanes i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Disposava de batall lligat. |
Estado de conservación | Es troba en bon estat de conservació. Està ubicada a una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
Mecanismos para tocar | (09) motor d'impulsos i electromall monofàsic, (03) ballesta) |
Actuaciones | La campana va ser refosa l'any 1972 als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València a causa del trencament d'una més antiga. Aprofitant la refosa es va dotar la campana de truja de ferro i es mecanitzà amb motor de vol continu i electromall trifàsic. L'any 2008 Valverde va baixar la campana per procedir a la restauració. La truja es va canviar per altra de fusta de perfil tradicional valencià i es va netejar el bronze per dins i per fora. Finalment la mecanització es va renovar per un motor d'impuls i electromall monofàsic. El batall també es va canviar per altre nou. |
Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
Notas | |
Autores | |
Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
Fecha | 20-08-2016 |
11 Fotos |
Localización | Tercer cos del campanar |
---|---|
Diámetro | 39 |
Altura bronce | 34 |
Borde | 4 |
Peso aproximado | 34 |
Año fundición | 1871 |
Inscripción tercio | T: cenefa vegetal, M: (06) relleu d´una corona de llorer, baix 1871 . |
Yugo | Truja de fusta antiga restaurada per Valverde, substituïx a una de ferro de Manclús. |
Estado de conservación | Bon estat, batall antic |
Mecanismos para tocar | Campana mecanitzada, motor de vol impulsos (03) |
Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
Valoración | En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica. |
Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
Notas | RESTAURADA PER SUBVENCIONS 99 DE LA GENERALITAT VALENCIANA |
Autores | |
Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
Fecha | 20-08-2016 |
2 Fotos |
Localización | Tercer cos del campanar |
---|---|
Diámetro | 45 |
Altura bronce | 38 |
Borde | 4 |
Peso aproximado | 53 |
Año fundición | 1871ca |
Inscripción tercio | T: cenefa vegetal, M: (00) relleu d´una corona de llorer, baix falten uns signes 1871 ? |
Yugo | Truja antiga de fusta original, restaurada per Valverde, substituïx a una de ferro de Manclús. |
Estado de conservación | Bon estat, batall antic. |
Mecanismos para tocar | Campana mecanitzada, motor de vol impulsos (03) |
Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
Valoración | En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica. |
Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
Notas | RESTAURADA PER SUBVENCIONS 99 DE LA GENERALITAT VALENCIANA |
Autores | |
Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
Fecha | 20-08-2016 |
2 Fotos |
Localización | Tercer cos del campanar |
---|---|
Diámetro | 128 |
Peso aproximado | 795 |
Fundidor | LINARES ORTIZ, CONSTANTINO DE (CARABANCHEL BAJO) |
Año fundición | 1919 |
Inscripción tercio | T: SANCTUS VINCENTIUS TIMETE DEUM ET DATE ILLI HONOREM QUIA VENIT ORA IUDICI EJUS ; M: (00) creu, ; M.P.: SE CONSTRUYO POR SUSCRIPCION POPULAR DEL PUEBLO DE BIAR AÑO 1919 CONSTANTINO DE LINARES Y ORTIZ ME CONSTRUYO . |
Yugo | penjada d´uns tirants de ferro |
Mecanismos para tocar | presenta una maça mecànica en ús, só regular molt greu |
Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
Valoración | En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica. |
Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet |
Autores | |
Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
Fecha | 20-08-2016 |
2 Fotos |
Localización | Tercer cos del campanar. |
---|---|
Diámetro | 36 |
Altura bronce | 30 |
Borde | 3,5 |
Peso aproximado | 27 |
Año fundición | 1871 |
Inscripción tercio | T: cenefa vegetal ; M: (04) 1871 |
Yugo | Truja antiga de fusta, restaurada per Valverde, subsistuïx a una de ferro de Manclús. |
Estado de conservación | Esta campana es trobava badada en (06), Soldada en Alemanya.Batall antic |
Mecanismos para tocar | Campana mecanitzada, motor de vol impulsos(03) |
Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
Valoración | En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica. |
Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
Notas | RESTAURADA PER SUBVENCIONS 99 DE LA GENERALITAT VALENCIANA |
Autores | |
Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
Fecha | 20-08-2016 |
2 Fotos |
Localización | Tercer cos del campanar. |
---|---|
Diámetro | 51 |
Altura bronce | 40 |
Borde | 5 |
Peso aproximado | 77 |
Año fundición | 1876 |
Inscripción tercio | T: cenefa vegetal , M : relleu de Sta. Maria, baix NUESTRA SEÑORA DE LA GRACIA 1876 |
Yugo | Truja antiga de fusta original, restaurada per Valverde, substituïx a una de ferro de Manclús. |
Estado de conservación | Bon estat, batall antic. |
Mecanismos para tocar | Campana mecanitzada, motor de vol impulsos (03) |
Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
Valoración | En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica. |
Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet |
Notas | RESTAURADA PER SUBVENCIONS 99 DE LA GENERALITAT VALENCIANA |
Autores | |
Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
Fecha | 20-08-2016 |
2 Fotos |
Campanas de México ✱ Actualización 07-07-2024 ✱ 083038@gmail.com