Inventario de campanas
Parròquia de Sant Gil Abat - BENIFAIRÓ DE LES VALLS (COMUNITAT VALENCIANA)
Campanas actuales
Sant Joan Baptista (1)
  | |
| Localización | Sala de campanes |
|---|---|
| Diámetro | 52 |
| Peso aproximado | 81 |
| Año fundición | 1784 |
| Descripción | La campana té quatre cordons al terç, dividits en dos grups de dos. Entre aquests hi ha una inscripció en espanyol i llatí: "✱ ✱ SAN ✱ QVAN BAVTISTA ORA PRONOBIS". Correctament seria: "✱ ✱ SAN ✱ JUAN BAUTISTA ORA PRO NOBIS". La part en llatí procedeix de les Lletanies dels Sants i en valencià es tradueix així: "PREGA PER NOSALTRES". Al mig hi ha una creu de calvari i en la base està l'any de fosa: ✱AÑO + I✱7✱8✱4✱". També disposa d'una imatge de Sant Joan Baptista al mig. Al mig peu hi ha quatre cordons i baix aquesta inscripció: "✱I✱REGIDOR✱LUIS✱GILLEM✱". Al peu disposa de dos cordons i esta altra inscripció: "✱SIENDO✱QVRA DON ANTONIO GALVO I ALHALDE ORDINARIO✱GOSE MARI.". Sembla que el fonedor va començar a compondre la inscripció al peu i es va quedar sense espai, motiu pel qual va seguir al mig peu. Per tant, cal llegir el text així: "SIENDO CURA DON ANTONIO GALBO Y ALCALDE ORDINARIO JOSÉ MARÍ I REGIDOR LUÍS GUILLEM". |
| Inscripción tercio | (2 cordons) "✱ ✱ SAN ✱ QVAN BAVTISTA ORA PRONOBIS" (2 cordons) |
| Inscripción medio | (00) "✱AÑO" (creu de calvari) "I✱7✱8✱4✱" (06) (imatge de Sant Joan Baptista) |
| Inscripción medio pie | (4 cordons) (03) "✱I✱REGIDOR✱LUIS✱GILLEM✱" |
| Inscripción pie | "✱SIENDO✱QVRA DON ANTONIO GALVO I ALHALDE ORDINARIO✱GOSE MARI." (2 cordons) |
| Toques actuales | Repic i volteig automàtic. |
| Yugo | Fusta Portilla. |
| Estado anterior | Estava instal·lada amb truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu. |
| Estado de conservación | Bon estat. Batall modern de Portilla, penjat en cuiro. Està instal·lada amb truja de fusta de perfil tradicional valencià a una de les finestres de la sala de les campanes i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. |
| Mecanismos para tocar | Electromall (03), motor de vol per impuls (09) |
| Actuaciones | A mitjans del segle XX la foneria de Salvador Manclús la va mecanitzar, substituint la truja de fusta per altra de ferro. En 1999 va ser restaurada, instal·lant una nova truja dels Hermanos Portilla i mecanitzant-la amb motor d'impulsos i electromall. |
| Protección | Protecció genèrica per trobar-se en un immoble protegit. No obstant això caldria incloure la campana en l'Inventari General de Béns Mobles de la Generalitat Valenciana degut al seu interés. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet |
| Notas | Esta campana procedeix de l´esglèsia del llogaret de Sta. Coloma, annex de la parròquia de Benifairo. En despoblar-se al XIX la portaren a la parròquia. Restaurada amb ajudes de les SUBVENCIONS 1999 GENERALITAT VALENCIANA. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 25-01-2021 |
| 29 Fotos | |
Santa Bàrbera (2)
  | |
| Localización | Sala de campanes |
|---|---|
| Diámetro | 81 |
| Peso aproximado | 308 |
| Fundidor | LLEONART, JOSEP (VALÈNCIA) |
| Año fundición | 1764 |
| Descripción | La campana té sis de les anses decorades amb motius semblants a cordons. Seguidament hi ha quatre cordons al terç, dividits en dos grups de dos. Entre aquests hi ha una inscripció en llatí: "+ A FULGURE ET TEMPESTATE DEFENDE TERRAM NOSTRAM S BARBARA". Es tracta d'una inscripció amb un clar sentit protector que està dirigida a Santa Bàrbera, patrona de i que en valencià es pot interpretar així: "DEL LLAMP I LA TEMPESTAT DEFENSA LA NOSTRA TERRA SANTA BÀRBERA". Al terç hi ha una imatge de Santa Bàrbera i dos cordons més. Seguidament hi ha al mig una creu de calvari amb dos xicotets xiprers, dos sargantanes (una d'elles li mossega la cua a l'altra) i aquesta inscripció en espanyol amb l'any de fosa i el nom del rector: "+ + A Ñ O + I 764 SIENDO RETOR EL DOTOR ANTONIO CALVO". Correctament seria: "+ + AÑO + 1764 SIENDO RECTOR EL DOCTOR DON ANTONIO CALVO". Al mig peu hi ha una sargantana i cinc cordons. Finalment, té al peu una sanefa amb raïms, situada entre cordons. La campana es podria atribuir al fonedor Josep Lleonart de la ciutat de València. Especialment les decoracions de les anses i elements com la creu de calvari són semblants als que aquest fonedor va utilitzar a altres campanes, així com la lletra o la distribució dels cordons. A més, no seria estrany que Lleonart passara per aquest poble l'any 1764 perquè es va documentar un treball seu a la localitat castellonenca de Forcall el mateix any i Benifairó no estaria lluny del camí cap al nord. |
| Asas | Anses decorades. |
| Inscripción tercio | (2 cordons) "+ A FULGURE ET TEMPESTATE DEFENDE TERRAM NOSTRAM S BARBARA" (2 cordons) (07) (Santa Bàrbera) (2 cordons) |
| Inscripción medio | (02) (creu de calvari entre dos xipresos) "+ + A Ñ O + I 764 SIENDO RETOR EL DOTOR ANTONIO CALVO" (03) (dos dracs mossegant-se la cua) |
| Inscripción medio pie | (5 cordons) (03) (sargantana) |
| Inscripción pie | (cordó) (sanefa amb raïms) (cordó) |
| Toques tradicionales | Repic manual des dels peus del campanar i volteig des de la sala de les campanes. |
| Toques actuales | Volteig i repic automàtic. |
| Yugo | Fusta dels Portilla. |
| Estado anterior | Estava instal·lada amb truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall. |
| Estado de conservación | Bon estat. Batall modern de Portilla, penjat en cuiro. Està instal·lada amb truja de fusta de perfil tradicional valencià a una de les finestres de la sala de les campanes i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. |
| Mecanismos para tocar | Electromall monofàsic (03), motor de vol impulsos (09) |
| Actuaciones | A mitjans del segle XX la foneria de Salvador Manclús la va mecanitzar, substituint la truja de fusta per altra de ferro. La mecanitzaren amb electromall i motor de vol continu. En 1999 va ser restaurada, instal·lant una nova truja dels Hermanos Portilla i mecanitzant-la amb motor d'impulsos i electromall. |
| Protección | Protecció genèrica per trobar-se en un immoble protegit. No obstant això caldria incloure la campana en l'Inventari General de Béns Mobles de la Generalitat Valenciana degut al seu interés. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet |
| Notas | Restaurada amb ajudes de les SUBVENCIONS 1999 de la GENERALITAT VALENCIANA. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 29-01-2021 |
| 33 Fotos | |
Santa Maria (3)
  | |
| Localización | Sala de campanes |
|---|---|
| Diámetro | 95 |
| Peso aproximado | 496 |
| Fundidor | DE LA VIÑA, JUAN ANTONIO |
| Año fundición | 1725 |
| Descripción | La campana té sis anses amb decoracions zoomorfes i a l'espatlla hi ha dos cordons i una creu xicoteta. Seguidament hi ha quatre cordons al terç, dividits en dos grups de dos. Entre aquests hi ha una inscripció en llatí: "SMARIAAИGELORVMREGIИA DEFEИDEBEИIFAIROATEMPESTATEMALIGИA. Aquesta correctament seria: "SANCTA MARIA ANGELORUM REGINA DEFENDE BENIFAIRÓ A TEMPESTATE MALIGNA". El text expressa de forma clara la seua intenció protectora a l'invocar a la Mare de Déu, baix l'advocació dels àngels, enfront de les tronades. Poc habitual és que especifique que aquesta protecció siga sobre un lloc concret i menys que faça referència al poble. En valencià seria: "SANTA MARIA REINA DELS ÀNGELS DEFENSA BENIFAIRÓ DE LA MALIGNA TEMPESTAT. Les lletres estan decorades amb motius vegetals. Baix d'aquesta inscripció hi ha un total de sis imatges religioses: Sant Vicent Ferrer, Santa Bàrbera, Sant Miquel, la Mare de Déu del Rosari, Santa Anna i Sant Joaquim. També al terç i entre cordons hi ha altra inscripció amb el nom dels padrins: "PATRINIFVERENOBILISDIOSEPHVSVIVESDECANAMASETDVINCENTAFERERCONSORTESDOMINIDEBENIFAIROAÑO I 7 2 5". Segurament per motius d'espai es juntaren totes les paraules i correctament seria: "PATRINI FUERENT NOBILIS D. IOSEPHUS VIVES DE CAÑAMAS ET D. VICENTA FERRER CONSORTES DOMINI BENIFAIRO AÑO 1725". Aquesta es tradueix així: "VAREN SER ELS SEUS PADRINS ELS NOBLES CONSORTS EN JOSEP VIVES DE CAÑAMAS I NA VICENTA FERRER SEÑORS DE BENIFAIRÓ ANY 1725". Al mig té una creu de calvari, sis cordons al mig peu i una sanefa amb raïms al peu, situada entre cordons. L'anàlisi dels elements documentats a la campana permeten plantejar la seua atribució al fonedor Juan Antonio de la Viña, actiu durant les primeres dècades del segle XVIII. Hi ha coincidències en elements com les anses, les lletres decorades, així com la creu o la iconografia religiosa. |
| Asas | Sis anses amb decoracions zoomorfes. |
| Inscripción hombro | (2 cordons) (02) (creu xicoteta) |
| Inscripción tercio | (2 cordons) "SMARIAAИGELORVMREGIИA DEFEИDEBEИIFAIROATEMPESTATEMALIGИA (2 cordons) (00) (Sant Vicent Ferrer) (02) (Santa Bàrbera) (04) (Sant Miquel) (06) (Mare de Déu del Rosari) (08) (Santa Anna) (10) (Sant Joaquim) (cordó) "PATRINIFVERENOBILISDIOSEPHVSVIVESDECANAMASETDVINCENTAFERERCONSORTESDOMINIDEBENIFAIROAÑO I 7 2 5" (cordó) |
| Inscripción medio | (00) (creu de calvari) |
| Inscripción medio pie | (6 cordons) |
| Inscripción pie | (cordó) (sanefa amb raïms) (cordó) |
| Toques tradicionales | Com que era l'antiga campana major tocava les hores. Per aquest motiu té marques de desgast d'una maça horària al mig peu. |
| Toques actuales | Repic i volteig automàtic. |
| Yugo | Fusta dels Portilla. |
| Estado anterior | Estava instal·lada amb truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall. |
| Estado de conservación | Bon estat. Batall modern de Portilla, penjat en cuiro. Està instal·lada amb truja de fusta de perfil tradicional valencià a una de les finestres de la sala de les campanes i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. |
| Mecanismos para tocar | Electromall (03), motor de vol impulsos (09) |
| Actuaciones | A mitjans del segle XX la foneria de Salvador Manclús la va mecanitzar, substituint la truja de fusta per altra de ferro. La mecanitzaren amb electromall i motor de vol continu. En 1999 va ser restaurada, instal·lant una nova truja dels Hermanos Portilla i mecanitzant-la amb motor d'impulsos i electromall. |
| Protección | Protecció genèrica per trobar-se en un immoble protegit. No obstant això caldria incloure la campana en l'Inventari General de Béns Mobles de la Generalitat Valenciana degut al seu interés. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet |
| Notas | Restaurada amb ajudes de les SUBVENCIONS 99 GENERALITAT VALENCIANA. Esta campana era la major, actualment i al haver fet de nou la campana mitjana afegint-li pes, ha passat a ser la mitjana del campanar. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 29-01-2021 |
| 42 Fotos | |
Sant Gil Abat (4)
  | |
| Localización | Sala de campanes |
|---|---|
| Diámetro | 101 |
| Altura bronce | 83 |
| Borde | 10 |
| Peso aproximado | 597 |
| Fundidor | PORTILLA, HERMANOS (GAJANO) |
| Año fundición | 2000 |
| Descripción | Al terç té quatre cordons al terç, dividits en dos grups de dos. Entre aquests hi ha una inscripció en llatí: "SICUT CERVUS AD FONTES AQUARUM BEATI MISERICORDES". És un fragment del segon versible del Salm 42 que es tradueix així: "COM EL CÉRVOL ES DELEIX DE LES FONTS D'AIGUA, TAMBÉ ES DELEIX PER TU LA MEUA ÀNIMA DÉU MEU". També al terç hi ha una garlanda amb motius vegetals. Seguidament té al mig una creu i aquesta altra inscripció: "SI DEL POBLE SOU CRIDAT/ EN LA SEUA AFLICCIÓ:/ PROTEGIU BENIFAIRÓ/ GLORIÓS SANT GIL ABAT". En un lateral té aquesta inscripció: "ESSENT RECTOR/ MOSSÉN MARTINEZ RONDAN/ I SEMINARISTA ANTONI POLO GUMBAU / AQUESTA CAMPANA EN SUBSTITUEIX / UNA ALTRA QUE DIU: / "SANCTE AEGIDI, SUB UMBRA ALARUM TUARUM/ PROTEGE NOS. SIENDO CURA DON ROQUE RIBERA / Y SIENDO ALCALDE RAMON TORRES AÑO 1855". També al mig hi ha aquesta altra inscripció: "SAN GIL ABAT. / PATRÓ DE BENIFAIRÓ DE LES VALLS./ PREGEU PER NOSALTRES./ ANY 2000/ DEL GRAN JUBILEU. A continuació té altra amb els noms dels padrins: "FOREN PADRINS/ GENOVEVA I ENRIQUETA CONDOMINA RAMON/ CARMINA NICOLAS SANCHEZ/ GLORIA SAN CLEMENTE SALES/ CARMEN MARCO BENDICHO/ Mª ANGELS VILA CALVET/ EULALIA DIEZ TORRES/ GUADALUPE MOLINA HERRERO I/ MARI CARMEN MATA GIMENEZ". Baix d'aquesta està la signatura incisa del fonedor: "Abel Portilla / * me fecit en 2000* / (caragol) Gajano Cantabria nº 137". Totes les lletres estan incises. Finalment, entre cordons, té al mig peu aquesta altra inscripció: "SANCTE AEGIDI, SUB UMBRA ALARUM TUARUM PROTEGE NOS". La part en llatí es traudeix així: "GIL EMPARA'NS A L'HOMBRA DE LES TEUES ALES". A més del nom de la campana (l'advocació titular del temple parroquial) té un fragment del Salm 17 que és poc habitual a les campanes. Aquesta inscripció està copiada de l'anterior campana. |
| Inscripción tercio | (2 cordons) (06) "SICUT CERVUS AD FONTES AQUARUM BEATI MISERICORDES" (2 cordons) (garlanda amb motius vegetals) |
| Inscripción medio | (00) (creu de calvari) / "SI DEL POBLE SOU CRIDAT/ EN LA SEUA AFLICCIÓ:/ PROTEGIU BENIFAIRÓ/ GLORIÓS SANT GIL ABAT" (03) "ESSENT RECTOR/ MOSSÉN MARTINEZ RONDAN/ I SEMINARISTA ANTONI POLO GUMBAU/ AQUESTA CAMPANA EN SUBSTITUEIX/ UNA ALTRA QUE DIU:/ "SANCTE AEGIDI, SUB UMBRA ALARUM TUARUM/ PROTEGE NOS. SIENDO CURA DON ROQUE RIBERA/ Y SIENDO ALCALDE RAMON TORRES AÑO 1855" (06) "SAN GIL ABAT. / PATRÓ DE BENIFAIRÓ DE LES VALLS. / PREGEU PER NOSALTRES. / ANY 2000 / DEL GRAN JUBILEU" (09) "FOREN PADRINS / GENOVEVA I ENRIQUETA CONDOMINA RAMON/ CARMINA NICOLAS SANCHEZ / GLORIA SAN CLEMENTE SALES / CARMEN MARCO BENDICHO / Mª ANGELS VILA CALVET / EULALIA DIEZ TORRES / GUADALUPE MOLINA HERRERO I / MARI CARMEN MATA GIMENEZ" / "Abel Portilla / * me fecit en 2000* / (caragol) Gajano Cantabria nº 137" (tot incís) |
| Inscripción medio pie | (2 cordons) (06) "SANCTE AEGIDI, SUB UMBRA ALARUM TUARUM PROTEGE NOS" (2 cordons) |
| Toques actuales | Repic i volteig automàtic. Toca les hores. |
| Yugo | Fusta Portilla. |
| Estado de conservación | Bon estat. Batall de Portilla, penjat en cuiro. Està instal·lada amb truja de fusta de perfil tradicional valencià a una de les finestres de la sala de les campanes i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. |
| Mecanismos para tocar | (03) electromall monofàsic, (09) motor de vol per impuls |
| Protección | Protecció genèrica per trobar-se en un immoble protegit. No obstant això caldria incloure la campana en l'Inventari General de Béns Mobles de la Generalitat Valenciana degut al seu interés. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instalación | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet |
| Notas | Esta campana substitueix a la c2450. Fon beneïda i pujada al campanar el 12/10/2000, esta campana al fondre-la de nou, s´ha fet més gran i ha passat de ser la mitjana a ser la gran. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 30-01-2021 |
| 27 Fotos | |