Inventario de campanas
Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels - MISLATA (COMUNITAT VALENCIANA)
Campanas actuales
Tarcisi, el Simbolet (0)
  | |
| Localización | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diámetro | 18 |
| Altura bronce | 27 |
| Borde | 3 |
| Peso aproximado | 3 |
| Año fundición | 1750ca |
| Descripción | Anepígrafa. |
| Inscripción hombro | (2 cordons) |
| Inscripción medio | (cordó) (00) (Creu amb pedestal) (03) (Creu) (09) (Creu) |
| Inscripción medio pie | (cordó) |
| Inscripción pie | (cordó) |
| Toques tradicionales | La campana es feia tocar per la consagració durant les misses i durant la descoberta del Santíssim als actes de l'adoració nocturna. |
| Toques actuales | Es volteja ocasionalment. |
| Yugo | Fusta antiga |
| Estado original | Possiblement estava ubicada en la volta de la Sala de les Campanes, amb la mateixa instal·lació que actualment. Comptaria amb una corda que arribaria fins als peus del campanar. |
| Estado de conservación | La campana es troba instal·lada a la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Està ubicada en una estructura metàl·lica i compta amb un cigonyal per al seu toc manual. |
| Mecanismos para tocar | (03) Cigonyal |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | MARTÍNEZ TAMARIT, Pau |
| Fecha | 22-08-2016 |
| 8 Fotos | |
Mare de Déu dels Àngels, la del Riu (1)
  | |
| Localización | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diámetro | 59 |
| Altura bronce | 49 |
| Borde | 6 |
| Peso aproximado | 119 |
| Fundidor | ROSES ATZENETA |
| Año fundición | 1970 |
| Descripción | En primer lloc compta amb aquesta inscripció al terç: "# # REINA DE LOS ANGELES #". Aquesta fa referència a l'advocació titular del temple parroquial, la Mare de Déu dels Àngels, i té origen en les Lletanies Lauretanes, propies de la Mare de Déu. Al mig trobem la marca de fàbrica: "ROSES / ADZANETA / VALENCIA / ESPAÑA". Finalment al mig peu trobem la marca de fàbrica: "# # FUNDIDA AÑO 1942 REFUNDIDA AÑO 1970 MISLATA# #". En ella indica la data de l'anterior campana, la de refosa i el nom del poble. El fet de incloure el nom del poble va ser molt habitual entre les inscripcions de les campanes als anys 40 i està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de campanes es retiraren de les torres sense cap control ni inventari. La major part acabaren en magatzems i no es pogueren identificar després ni recuperar, ja que en la major part dels casos no indicaven les inscripcions el lloc de procedència. Per aquest motiu es habitual que figure el nom del poble a les inscripcions a partir de 1939. |
| Inscripción hombro | (cordó) (00) (03) (06) (09) (triangle decorat) |
| Inscripción tercio | (cordó) (02) (04) (08) (10) (flor) (cordó) "# # REINA DE LOS ANGELES #" (cordó) (02) (04) (08) (10) (decoració vegetal) |
| Inscripción medio | (00) (Creu amb pedestal)) (03) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA / ESPAÑA" (06) (monograma de Maria) (09) (pensament)) |
| Inscripción medio pie | (2 cordons) "# #FUNDIDA AÑO 1942 REFUNDIDA AÑO 1970 MISLATA # #" (2 cordons) (cenefa de triangles decorats) |
| Inscripción pie | (3 cordons) |
| Toques actuales | Volteja automàticament. |
| Yugo | Ferro Roses |
| Estado de conservación | La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de ferro i motor de vol continu per tocar automàticament. L'estat actual en que es troba no afavoreix la correcta conservació de la campana ni facilita el seu toc manual, per tant seria recomanable restaurar-la. Es deuria baixar del campanar per netejar-la per fins i fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià i renovant el motor per altre d'impulsos. |
| Mecanismos para tocar | (03) motor de vol continu |
| Actuaciones | Entorn a 1970 es va badar l'anterior campana, fosa en 1942 per Manuel Roses Vidal. Aquesta va ser baixada de la torre per refondre-la als tallers de la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida, dirigits per Germán Roses. Després de fosa va ser portada al poble per la benedicció i finalment es pujà al campanar i mecanitzà amb motor de vol continu. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instalación | La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Notas | La campana es denomina popularment "la del riu" per estar orientada cap al Túria. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 17-03-2015 |
| 17 Fotos | |
De Quart (2)
  | |
| Localización | Sala de les campanes |
|---|---|
| Diámetro | 79 |
| Altura bronce | 72 |
| Borde | 8 |
| Peso aproximado | 285 |
| Fundidor | LLEONART, JOSEP (VALÈNCIA) |
| Año fundición | 1798 |
| Descripción | Al terç trobem aquesta inscripció en llatí: "AVE # MARIA # GRACIA # PLENA ANNO # I798 #". La seua traducció al valencià seria: "ET SALUDE MARIA PLENA DE GRÀCIA ANY 1798". En ella trobem, en primer lloc, l'inici de l'Ave Maria, l'oració més popular dedicada a la Mare de Déu i que té origen en el passatge de l'Anunciació. Aquest, descrit a l'evangeli de Sant Lluc (Lc 1,28), narra la visita de l'Arcàngel Sant Gabriel a Maria, recollint la inscripció les paraules dirigides per l'arcàngel. Al mig hi ha una sanefa amb raïms, una creu de calvari i una imatge de la Mare de Déu. Finalment trobem l'any de fosa. Per les seues característiques formals es podria atribuir al fonedor de la ciutat de València Josep Lleonart. La forma de la lletra, els números, la creu i les sanefes coincideixen amb altres campanes foses per ell en aquesta època. |
| Inscripción hombro | (cordó) |
| Inscripción tercio | (2 cordons) "AVE # MARIA # GRACIA # PLENA ANNO # I798 #" (2 cordons) |
| Inscripción medio | (2 cordons) (cenefa vegetal) (2 cordons) (00) (creu amb pedestal) (06) (Mare de Déu) |
| Inscripción medio pie | (5 cordons) |
| Inscripción pie | (2 cordons) |
| Toques tradicionales | Es voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes i repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall. A més tocava a mig vol per a tocs de difunts. Era l'encarregada de tocar els quarts. |
| Toques actuales | Volteja i repica automàticament. |
| Yugo | Truja de ferro de Roses |
| Estado original | Estava instal·lada a la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Possiblement comptaria amb una ballesta per tocar-la i tenia una llarga corda unida al batall que arribava fins els peus del campanar per repicar-la. |
| Estado anterior | Des de la mecanització en 1970 comptava amb un electromall monofàsic per repicar-la automàticament i que ja ha estat retirat pel trencament del mateix. |
| Estado de conservación | La campana es troba en un regular estat de conservació instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de ferro de la casa Roses i està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Compta amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. L'estat actual en que es troba no afavoreix la correcta conservació de la campana ni facilita el seu toc manual, per tant seria recomanable restaurar-la. Es deuria baixar del campanar per netejar-la per fins i fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de similar forma a la que tenia antigament i renovant el motor per altre d'impulsos. |
| Mecanismos para tocar | (03) electromall, (09) motor de vol continu |
| Actuaciones | La campana va ser fosa en l'any 1798 per un fonedor anònim, segurament feta en les rodalies del poble i pujada al campanar després de la benedicció. En 1936, a l'inici de la Guerra Civil es va tirar amb la resta de campanes des de dalt de la torre, resistint el colp. Durant el conflicte va ser guardada a la Casa Gran, tornant al campanar en 1939. En 1970 la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va encarregar-se de mecanitzar-la, canviant la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un electromall monofàsic i motor de vol continu. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Notas | La campana es denomina popularment com "de Quart", ja que està orientada cap a la veïna localitat de Quart de Poblet. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 08-01-2021 |
| 19 Fotos | |
Maria, la de València (3)
  | |
| Localización | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diámetro | 85 |
| Altura bronce | 73 |
| Borde | 10 |
| Peso aproximado | 356 |
| Fundidor | DE VIELSA, MIQUEL |
| Año fundición | 1620ca |
| Descripción | La campana compta amb aquesta inscripció al terç en llatí i amb algunes errades: "# AVE MARIA GRACIA PLENA DOMI NVS TECVM B". Aquesta és una variant de la salutació de l'Arcàngel Sant Gabriel a Maria en el passatge de l'Anunciació, descrit per l'evangelista Sant Lluc (Lc 1,28) i que forma part de l'Ave Maria, la principal oració dirigida a la Mare de Déu. En la campana està incompleta per motius d'espai i completa seria: "AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM BENEDICTA TU IN MULIERIBUS ET BENEDICTUS FRUCTUS VENTRIS TUIS IESUS". La seua traducció seria: "AVE MARIA PLENA DE GRACIA EL SENYOR ES AMB TU BENEÏDA SOU ENTRE LES DONES I BENEÏT EL FRUIT DEL TEU SANT VENTRE JESUS". Al mig trobem una cartela amb la inscripció: "AVEMARIA". |
| Inscripción hombro | (2 cordons) |
| Inscripción tercio | (2 cordons) "# AVE MARIA GRACIA PLENA DOMI NVS TECVM B" (2 cordons) (2 cordons) |
| Inscripción medio | (00) (Mare de Déu amb xiquet) (04) (imatge de Sant Miquel) (08) (Calvari) (2 cordons) (cenefa) (2 cordons) (00) (cartela) "AVEMARIA" |
| Inscripción medio pie | (5 cordons el central més gruix) |
| Inscripción pie | (3 cordons) |
| Toques tradicionales | Es voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes i repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall. A més tocava a mig vol per a tocs de difunts. Fins 1970 va tocar les hores sense repetició. |
| Toques actuales | Volteja i repica automàticament. |
| Yugo | Ferro Roses. |
| Estado original | Estava instal·lada a la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Possiblement comptaria amb una ballesta per tocar-la i tenia una llarga corda unida al batall que arribava fins els peus del campanar per repicar-la. |
| Estado anterior | Des de la mecanització en 1970 comptava amb un electromall monofàsic per repicar-la automàticament i que ja ha estat retirat pel trencament del mateix. |
| Estado de conservación | La campana es troba en un regular estat de conservació instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de ferro de la casa Roses i està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Compta amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. L'estat actual en que es troba no afavoreix la correcta conservació de la campana ni facilita el seu toc manual, per tant seria recomanable restaurar-la. Es deuria baixar del campanar per netejar-la per fins i fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de similar forma a la que tenia antigament i renovant el motor per altre d'impulsos. |
| Mecanismos para tocar | (03) electromall, (09) motor de vol continu |
| Actuaciones | La campana no indica l'any en que va ser fosa ni el seu autor. L'anàlisi epigràfic de la mateixa permet atribuir-la al campaner Miquel de Vielsa, de la ciutat de València i actiu a principis del segle XVII. Les imatges utilitzades, l'ordenació de cordons i la lletra coincideixen amb la campana fosa per Vielsa per Albalat de la Ribera en l'any 1621, per tant possiblement fera al volant d'eixe any o abans la campana conservada a Mislata. En 1936, a l'inici de la Guerra Civil es va tirar amb la resta de campanes des de dalt de la torre, resistint el colp. Durant el conflicte va ser guardada a la Casa Gran, tornant al campanar en 1939. En 1970 la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va encarregar-se de mecanitzar-la, canviant la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un electromall monofàsic i motor de vol continu. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). No obstant hauria d'incoar-se expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, a causa del seu interès. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Notas | Popularment la campana es coneix com "la de València", ja que està orientada cap a aquesta ciutat. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 06-07-2023 |
| 20 Fotos | |
Santíssim Sacrament, de la Plaça (4)
  | |
| Localización | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diámetro | 113 |
| Altura bronce | 96 |
| Borde | 11 |
| Peso aproximado | 835 |
| Fundidor | ROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA) |
| Año fundición | 1942 |
| Descripción | La campana compta amb mig amb la següent inscripció: "SANTISIMO SACRAMENTO / MISLATA AÑO 1942". En ella trobem l'advocació a la que està dedicada, el nom del poble i la data de fosa. El fet d'indicar el nom del poble va ser molt habitual entre les inscripcions de les campanes als anys 40 i està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de campanes es retiraren de les torres sense cap control ni inventari. La major part acabaren en magatzems i no es pogueren identificar després ni recuperar, ja que en la major part dels casos no indicaven les inscripcions el lloc de procedència. Per aquest motiu es habitual que figure el nom del poble a les inscripcions a partir de 1939. Junt a aquesta trobem la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M ROSES SANTOS / VALENCIA". La presència de la marca de fábrica és característica de les foneries industrials. |
| Asas | (anses amb decoracions antropomorfes) |
| Inscripción hombro | (2 cordons) (garlanda de triangles decorats) |
| Inscripción tercio | (4 cordons) (garlanda vegetal) (2 cordons) (garlanda amb motius catòlics) |
| Inscripción medio | (00) (Creu amb pedestal) (03) (anagrama de Jesús "JHS") (06) "SANTISIMO SACRAMENTO" (Custòdia) "MISLATA 1942" (09) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M ROSES SANTOS / VALENCIA" |
| Inscripción medio pie | (5 cordons) (cordó) (garlanda vegetal) |
| Inscripción pie | (cordó gruix) (4 cordons) (2 cordons) |
| Toques tradicionales | Es voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes i repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall. Tocava a l'Àngelus i les Ànimes diàriament, així com a mig vol per a tocs de difunts. |
| Toques actuales | Volteja i repica automàticament. Des de la mecanització de la campana als anys 70 toca les hores amb repetició. |
| Yugo | Ferro ROSES |
| Estado original | Estava instal·lada a la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Possiblement comptaria amb una ballesta per tocar-la i tenia una llarga corda unida al batall que arribava fins els peus del campanar per repicar-la. |
| Estado de conservación | La campana es troba en un regular estat de conservació instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de ferro de la casa Roses i està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Compta amb batall de canya de plàstic lligat i reforçat amb cable de seguretat, que rebota a causa del material amb el que està fabricat i distorsiona el so de la campana. L'estat actual en que es troba no afavoreix la correcta conservació de la campana ni facilita el seu toc manual, per tant seria recomanable restaurar-la. Es deuria baixar del campanar per netejar-la per fins i fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de similar forma a la que tenia antigament i renovant el motor per altre d'impulsos. El batall es deu canviar per un altre nou. |
| Mecanismos para tocar | (03) motor de vol continu, (09) electromall. |
| Actuaciones | En l'any 1936 es tiraren les campanes de la torre, trencant-se la que mirava a la plaça. En 1942 s'encarregaren dos campanes noves per completar el conjunt format per les dos que es recuperaren, sent aquesta la major de les noves. Es va fer als tallers de la foneria de Manuel Roses Vidal del Grau de València, sent portada al poble per la seua benedicció i pujada al campanar. En 1970 la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va encarregar-se de mecanitzar-la, canviant la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un electromall monofàsic i motor de vol continu. |
| Protección | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoración | Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instalación | La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Autores | |
| Editor | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Fecha | 17-03-2015 |
| 15 Fotos | |