Inventario de campanas
Parròquia de Sant Vicent Ferrer del Mas del Jutge - TORRENT (COMUNITAT VALENCIANA)
Campanas actuales
Sant Joan Baptista (1)
  | |
| Localización | Sala de les campanes |
|---|---|
| Diámetro | 34 |
| Altura bronce | 31 |
| Borde | 4 |
| Peso aproximado | 23 |
| Fundidor | ROSES ATZENETA |
| Año fundición | 1970 |
| Inscripción tercio | (Dos cordons) " ✱ ✱ SAN JUAN BAUTISTA ✱ " (Cordó) |
| Inscripción medio | (00) (Creu) (03) (Marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA / ESPAÑA" (06) (Sant Joan Baptista) (09) (Àngel) |
| Inscripción medio pie | " · CURA ENCARGADO D. JUAN FERNANDEZ MORA · " (Dos cordons) " ✱ MASIA DEL JUEZ TORRENTE AÑO 1970 ✱ " (Dos cordons) (Decoracions vegetals) |
| Inscripción pie | (Dos cordons) |
| Toques tradicionales | Segurament, els usos tradicionals d'aquesta campana es limitaven al volteig, amb l'ajuda del cigonyal amb què compta la seua truja. Desconeixem, però, si la campana era voltejada des de l'estança on se situa o si, en canvi, era accionada des de la base del campanar. |
| Toques actuales | Davant la falta de mecanismes per al toc automàtic, actualment la campana es troba majoritàriament en desús. De fet, durant les últimes dècades, el bronze únicament ha sigut tocat en ocasions extraordinàries. |
| Yugo | Truja metàl·lica, obra dels Roses d'Atzeneta d'Albaida. |
| Estado original | La campana va ser fosa a l'any 1970 per la fàbrica que Germán Roses regentava a la localitat valenciana d'Atzeneta d'Albaida. Després de la seua fosa als forns d'aquesta indústria, la pròpia factoria seria l'encarregada de dotar a l'instrument de la truja metàl·lica que encara a l'actualitat conserva. Amb l'arribada d'aquest bronze al campanar, el conjunt de campanes original, que havia estat constituït des de mitjans del segle XVIII per dos bronzes, era ampliat amb un més. La intervenció, segons ens indiquen les inscripcions de la pròpia campana, va ser realitzada sent rector de la parròquia de Sant Vicent Ferrer del Mas del Jutge En Joan Fernández Mora. |
| Estado de conservación | La campana es troba en un bon estat de conservació, a pesar del seu llarg abandonament. Actualment, el bronze és bastant net i la truja està correctament pintada. Un dels principals agents de deteriorament de la campana és la presència davant d'ella d'una pesada tanca per evitar l'entrada de les aus a l'interior del campanar. A pesar de que la protecció compleix satisfactòriament les seues comeses, hauria de buscar-se una nova solució més lleugera que, d'una banda, no deixara a les campanes fora de la protecció; i d'altra banda, no dificultara la documentació ni el toc de les campanes. |
| Mecanismos para tocar | Cigonyal per al volteig manual. |
| Valoración | Campana sense cap valor, que pot refondre's després de documentar-la. |
| Instalación | La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. |
| Autores | |
| Editor | SARRIÓ ANDRÉS, Pau |
| Fecha | 19-06-2018 |
| 20 Fotos | |
Campana (2)
  | |
| Localización | Sala de les campanes |
|---|---|
| Diámetro | 50 |
| Altura bronce | 43 |
| Borde | 4 |
| Peso aproximado | 72 |
| Año fundición | 1813 |
| Descripción | Aquest bronze vuitcentista compta al terç amb una completa inscripció, que esdevé un magnífic document per conèixer, en primera instància, els donants d'aquesta campana. A més, en un extraordinari exercici de respecte cap a la peça refosa, el fonedor del bronze va copiar la inscripció amb què comptava la campana destruïda. I així, les primeres paraules d'aquest text són de gran vàlua per conèixer les característiques de la campana anterior, fosa a 1752. Així doncs, la inscripció, escrita en llengua castellana, resa: "SOI DE DON IOSE MORENO Y DOÑA ✱ MARIA DESAMPARADOS / : FVNDIDA EN I752 : REFVNDIDA EN I8I3 ✱ LEONARDA GOMES". |
| Inscripción tercio | (Cordó) "SOI DE DON IOSE MORENO Y DOÑA ✱ MARIA DESAMPARADOS" (Cordó) " : FVNDIDA EN I752 : REFVNDIDA EN I8I3 ✱ LEONARDA GOMES" (Cordó) (Sanefa vegetal) |
| Inscripción medio | (06) (Creu sobre pedestal constituïda per sanefes vegetals) (06) (Sant Vicent Ferrer) (06) (Santa Bàrbara) |
| Inscripción medio pie | (Quatre cordons) |
| Inscripción pie | (Sanefa vegetal) |
| Toques tradicionales | Els usos tradicionals d'aquesta campana es limitaven, possiblement, al volteig. En aquest sentit, l'antiga presència d'una ballesta a la truja de la fusta podria indicar-nos l'existència a aquesta torre del volteig a corda, a pesar de les reduïdes proporcions de l'estança on se situa l'instrument. |
| Toques actuales | Davant la falta de mecanismes per al toc automàtic, actualment la campana es troba majoritàriament en desús. De fet, durant les últimes dècades, el bronze únicament ha sigut tocat en ocasions extraordinàries. |
| Yugo | Extraordinària truja de fusta històrica, de perfil valencià. |
| Estado original | L'any 1813 l'antiga campana menor de la torre, fosa a 1752 potser per part de García, havia d'estar badada. Per aquesta raó, Leonarda Gomes, possible habitant del Mas del Jutge que apareix citada a les inscripcions de la campana, va sufragar la refosa de l'antic de bronze. No coneixem, però, la identitat del fonedor que va portar a terme aquesta nova campana, que segurament va copiar algunes de les decoracions, així com de les inscripcions de l'antic instrument. Després de la seua fosa a la campana li va ser instal·lada, potser, la truja de fusta que encara hui coneixem, que fins i tot, podria procedir de la campana anterior. |
| Estado de conservación | La campana es troba en un bon estat de conservació, a pesar del seu perllongat abandonament. Precisament, el llarg oblit que han sofert aquestes campanes ha sigut, segurament, el principal factor perquè hagen conservat la seua instal·lació original, constituïda d'una extraordinària truja de fusta de perfil valencià proveïda de ballesta. A més, la campana encara està asseguda sobre els seus dos coixinets originals, que encara a l'actualitat són regats amb oli quan l'instrument és voltejat. Pel que fa a la conservació del conjunt, tant la truja i els seus ferratges com el bronze es troben en un bon estat. Si bé, com expliquem a l'epígraf referent a les propostes, a mitjà termini la campana precisaria d'una restauració en profunditat, que hauria de conservar tots i cadascun dels elements de la instal·lació de la campana, sempre que aquestos s'ajusten als requisits de seguretat. La conservació de la instal·lació original de la campana està justificada, encara més, pel fet de trobar-nos a uns territoris on les electrificacions de la segona meitat del segle XX varen destruir la pràctica totalitat de les antigues instal·lacions. Un dels principals agents de deteriorament de la campana és la presència davant d'ella d'una pesada tanca per evitar l'entrada de les aus a l'interior del campanar. A pesar de que la protecció compleix satisfactòriament les seues comeses, hauria de buscar-se una nova solució més lleugera que, d'una banda, no deixara a les campanes fora de la protecció; i d'altra banda, no dificultara la documentació ni el toc de les campanes. |
| Mecanismos para tocar | Al braç de la truja hi ha marques que evidencien l'antiga presència d'una ballesta. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | SARRIÓ ANDRÉS, Pau |
| Fecha | 10-01-2020 |
| 24 Fotos | |
Sant Estanislau Kostka (3)
  | |
| Localización | Sala de les campanes |
|---|---|
| Diámetro | 51 |
| Altura bronce | 45 |
| Borde | 5 |
| Peso aproximado | 77 |
| Fundidor | GARCÍA, CRISTOBAL |
| Año fundición | 1755 |
| Descripción | Ens trobem, segurament, davant d'una de les campanes més singulars de l'àmbit de l'Horta de València. La primera de les peculiaritats d'aquest valuós bronze setcentista és la seua advocació al sant polonés Estanislau de Kostka, llunyana devoció que, suggerim a mode d'hipòtesi, va poder ser introduïda a aquest remot mas de l'Horta valenciana per algun personatge vinculat a la Companyia de Jesús, orde religiosa a la qual pertanyia el sant. Encara més, segurament, aquesta persona va estar implicada en la fosa de la nova campana en 1755. Amb tot, aquesta peculiar advocació jesuítica, única a les campanes valencianes, és introduïda a l'instrument mitjançant una breu inscripció al terç on s'indica: "SAN ESTANISLAO COSCA". La teoria, anteriorment enunciada, de la introducció de la devoció a sant Estanislau Kostka al Mas del Jutge per part d'una persona vinculada als Jesuïtes es veu reforçada, precisament, en l'aparició a l'àrea central del bronze del símbol de la orde. A la part baixa d'aquest símbol trobem, així mateix, la signatura del fonedor de la campana, on podem llegir: "GARCIA F", açò és, l'abreviació de l'expressió llatina "Garcia fecit", que podem traduïr com "Garcia em va fer". De fet, aquesta expressió apareix a altres campanes del fonedor, com la campana major de la parròquia de l'Anunciació d'Aldaia (1785). A l'extrem contrari al símbol de la Companyia de Jesús trobem una nova peculiaritat d'aquesta campana: la insòlita aparició de dos ànimes del purgatori flanquejant, novament, al símbol jesuític. A més, l'aparició d'aquest singular tipus iconogràfic, novament únic a l'àmbit campaner valencià, fa desaparèixer de la campana a la creu, element que apareix a la majoria de les nostres campanes. En conclusió, aquesta extraordinària campana històrica és un nou exemple de les peculiaritats que varen inundar l'obra de Garcia, fonedor especialment actiu a l'àmbit de l'Horta de València. Per últim, aquest valuós bé moble esdevé un magnífic testimoni de la història de la capella de Sant Vicent Ferrer del Mas del Jutge, que a les primeres dècades del segle XVIII va rebre el títol de parròquia que encara avui manté. |
| Inscripción tercio | (Dos cordons) "(Fragment de sanefa vegetal) SAN ESTANISLAO COSCA (fragment de sanefa vegetal) ANNO I755" (Dos cordons) |
| Inscripción medio | (Sanefa vegetal) (00) (Símbol de la Companyia de Jesús amb "IHS" i tres claus, flanquejat per dos ànimes del purgatori) (06) (Símbol de la Companyia de Jesús amb "IHS") "GARCIA ✱ F" |
| Inscripción medio pie | (Quatre cordons) |
| Inscripción pie | (Tres cordons) |
| Toques tradicionales | Aquesta era, segurament, la única campana de la torre que era repicada assíduament. Com ens mostren algunes marques presents a la sala de les campanes, aquest repic havia de realitzar-se, amb seguretat, des de la base de l'escala del campanar. Així mateix, la campana seria voltejada amb motiu de les festes del Mas del Jutge. |
| Toques actuales | Davant la falta de mecanismes per al toc automàtic, actualment la campana es troba majoritàriament en desús. De fet, durant les últimes dècades, el bronze únicament ha sigut tocat en ocasions extraordinàries. |
| Yugo | Extraordinària truja de fusta històrica, de perfil valencià. |
| Estado original | La campana va ser fosa a 1755 per Garcia, un fonedor setcentista d'origens desconeguts que va estar especialment actiu als territoris de l'Horta Sud durant la segona meitat del segle XVIII. De fet, ell és l'autor, a 1785, de la campana major de la parròquia de l'Anunciació d'Aldaia; així com, sense cap mena de dubte, de la campana de Sant Pere de la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat de Picanya, datada en 1783. Igualment, aquest fonedor cal posar-lo en relació amb Cristóbal García, un autor potser pertanyent a la mateixa nissaga de campaners que, per aquestos anys, estava fonent altres campanes a l'àrea de l'Horta de València, com la senyalera de Massanassa (hui situada a les escoles de Sant Josep i Sant Andreu de la localitat) o la campana de Santa Bàrbara de Beniparrell. Després de la seua fosa a les rodalies del Mas del Jutge, la campana degué ser proveïda de la truja de fusta que encara avui coneixem. |
| Estado de conservación | La campana es troba en un bon estat de conservació, a pesar del seu perllongat abandonament. Precisament, el llarg oblit que han sofert aquestes campanes ha sigut, segurament, el principal factor perquè hagen conservat la seua instal·lació original, constituïda d'una extraordinària truja de fusta de perfil valencià proveïda de ballesta. A més, la campana encara està asseguda sobre els seus dos coixinets originals, que encara a l'actualitat són regats amb oli quan l'instrument és voltejat. Pel que fa a la conservació del conjunt, tant la truja i els seus ferratges com el bronze es troben en un bon estat. Si bé, com expliquem a l'epígraf referent a les propostes, a mitjà termini la campana precisaria d'una restauració en profunditat, que hauria de conservar tots i cadascun dels elements de la instal·lació de la campana, sempre que aquestos s'ajusten als requisits de seguretat. La conservació de la instal·lació original de la campana està justificada, encara més, pel fet de trobar-nos a uns territoris on les electrificacions de la segona meitat del segle XX varen destruir la pràctica totalitat de les antigues instal·lacions. Un dels principals agents de deteriorament de la campana és la presència davant d'ella d'una pesada tanca per evitar l'entrada de les aus a l'interior del campanar. A pesar de que la protecció compleix satisfactòriament les seues comeses, hauria de buscar-se una nova solució més lleugera que, d'una banda, no deixara a les campanes fora de la protecció; i d'altra banda, no dificultara la documentació ni el toc de les campanes. |
| Mecanismos para tocar | Ballesta per a un possible volteig manual a corda. |
| Valoración | Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una altra campana de distinta afinació. |
| Instalación | La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
| Autores | |
| Editor | LLOP i BAYO, Francesc |
| Fecha | 11-10-2023 |
| 26 Fotos | |