Campanas de México

Parròquia de la Mare de Déu de l'Olivar - ALAQUÀS (COMUNITAT VALENCIANA)

Inventario de campanas

Parròquia de la Mare de Déu de l'Olivar - ALAQUÀS (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanas actuales

Jesús, Maria i Josep (1)


Localización Sala de les campanes
Diámetro 36
Peso aproximado 27
FundidorARGOS, FERMÍN DE (NAVARRA)
Año fundición 1793
Descripción La campana arribà a Alaquàs en temps de la postguerra, des dels magatzems que el govern de la República disposà el 1936 per emmagatzemar les campanes que durant la guerra havien sigut despenjades des dels seus campanars. Encara que sobre els seus orígens planen un bon nombre d'interrogants difícilment resolubles amb la documentació exhumada fins el moment, no és improbable que la campana arribara a aquells magatzems des d'algun campanar de l'interior de Castelló o de les comarques del Baix Aragó, els territoris on es concentra la major part de l'obra documentada dels Argos. De fet, hi ha documentada la presència del fonedor de la campana, el navarrés Fermín de Argos, el 1772 a terres de Castelló, primer a Càlig i poc després a Castelló; i el 1794, a penes uns mesos després de la fosa d'aquesta campana, a la catedral del Pilar de Zaragoza.
Com és freqüent en l'obra que aquesta extensa nissaga de fonedors va estendre entre aquells territoris, aleshores immersos en l'efervescència econòmica que el comerç de la seda va propiciar, ens trobem davant d'una peça quasi artística, ben fosa i amb una profusió de decoracions que evidencia el coneixement que el seu autor devia tindre –a diferència d'altres col·legues, amb una obra molt més mediocre– de l'estètica de l'època, açò és, dels gustos artístics de l'últim barroc.
Al terç, amb uns acurats caràcters, va inscriure una invocació a la Sagrada Família, omnipresent als campanars d'arreu del territori espanyol entre el sis-cents i els primers compassos del segle XX. De fet, encara hui algun fonedor continua fent ús d'aquesta formula, que bé és presentada en solitari –com en aquest cas– o com la introducció a una invocació més extensa. La major profusió decorativa, però, es concentra en les sanefes geomètriques que recorren la circumferència de la campana, de les quals pengen una classe de flors molt esteses en l'obra dels Argos, i sobretot en l'extraordinària creu exterior, elevada sobre un complex pedestal de rocalles i flanquejada per dos tulipes.
Inscripción tercio (Dos cordons)
"JESUS MARIA Y JOSEF AИO DE I793"
(Dos cordons)
Inscripción medio (00) (Creu sobre pedestal)
Inscripción medio pie (06) (Marca de fàbrica) "Argos me Yzo" (incís)
Toques tradicionales A la capella de l'escola, la primera ubicació documentada de la peça, la campana era voltejada a diari des de l'interior del temple, per a anunciar els actes que se celebraven en ell.
Toques actuales Volteja automàticament junt amb la resta dels bronzes en els voltejos generals.
Yugo Truja de fusta de perfil valencià, obra de 2001 Técnica y Artesanía.
Estado original La campana, de procedència incerta, va ser entregada pel Servei de Recuperació de la postguerra a l'aleshores convent de les Oblates d'Alaquàs, que van situar-la a l'espadanya de la capella de l'escola, en substitució d'una campana fosa a principis de segle, presumiblement desapareguda en els espolis de 1936. En derruir-se la capella per obrir-se l'actual jardí de la biblioteca, la campana va dipositar-se al cambril de la Mare de Déu de l'Olivar, a l'interior de la parròquia, fins que en 2003 va ser pujada al campanar.
Estado anterior Potser el 1964, coincidint amb l'electrificació de les campanes del campanar, la foneria de Salvador Manclús va instal.lar-li a aquesta campana, aleshores situada a l'espadanya d'una capella propera, una truja metàl.lica.
Estado de conservación Després d'un llarg periple per diversos indrets, la campana està instal.lada a la part superior del finestral oest del campanar, amb truja de fusta i mecanismes per al toc automàtic.
Mecanismos para tocar Motor de vol per impulsos i electromall a les (09).
Actuaciones Al març de 2003 la campana va ser conduïda als tallers de 2001 Técnica y Artesanía, aleshores situats a Catarroja, per a procedir a la seua restauració. Durant la intervenció, la truja metàl.lica que dècades enrere li havia sigut instal.lada va ser substituida per una nova de fusta, que segueix el perfil valencià genèric; i el bronze va ser netejat superficialment. Com a mecanismes de toc li van ser instal.lats un motor de volteig per impulsos i un electromall, encara que aquest últim, en la pràctica, no va funcionar mai.
Valoración Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una altra campana de distinta afinació.
Autores
  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Tesi doctoral] (1997)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Actualització de la documentació fotogràfica i la fitxa] (16-12-2017)
  • Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
    Fecha 02-10-2020
    16 Fotos
  • Volver a la página anterior

    Segon tiple (2)


    Localización Sala de les campanes
    Diámetro 41
    Peso aproximado 40
    FundidorMANCLÚS, SALVADOR
    Año fundición 1974 ca.
    Descripción Ens trobem davant una campana seriada, és a dir, fosa junt amb altres desenes de peces idèntiques sense un encàrrec previ. D'ací que la campana no compte amb cap inscripció advocatòria, ni tan sols amb referències a la seua data de fosa. De fet, la cara interior del bronze apareix llisa a l'espera que, si així ho haguera desitjat la parròquia, el fonedor haguera incidit en la campana les inscripcions indicades pels compradors i l'any de l'adquisició de la peça, que podia no coincidir amb el de la seua fosa. Pel demés, la campana compta amb alguns relleus genèrics, com són una creu, un cor de Jesús i la marca de fàbrica.
    Inscripción tercio (Quatre cordons distribuïts per parelles)
    Inscripción medio (00) (Creu)
    (06) (Cor de Jesús)
    (09) (Marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C INDUSTRIA, 27 / VALENCIA"
    Inscripción medio pie (Tres cordons)
    Toques actuales Repics i voltejos automàtics.
    Yugo Truja de fusta de perfil valencià, obra de 2001 Técnica y Artesanía.
    Estado original No és improbable que la campana fora comprada per la parròquia al mateix temps que s'encarregava la refosa de la mitjana, que donà com a fruit l'actual campana del Beat Gaspar de Bono (1974). En qualsevol cas, en arribar al campanar la campana fou dotada d'una truja de ferro i mecanitzada amb un motor de volteig continu.
    Estado de conservación Per un defecte de fosa l'ansa està de gaidó, de manera que estant aquella dreta, la campana penja lleugerament torta. Després de la seua restauració, la campana penja del finestral oest del campanar, dotada de truja de fusta, batall reforçat amb cable de seguretat i mecanismes per al toc automàtic.
    Mecanismos para tocar Motor de volteig per impulsos i electromall a les (09).
    Actuaciones La campana fou restaurada per 2001 Técnica y Artesanía entre el març i el juliol de 2003. Durant la intervenció, la truja metàl.lica que li havia sigut instal.lada a la seua fosa va ser substituida per una nova de fusta, que segueix el perfil valencià genèric; i el bronze va ser netejat superficialment. Com a mecanismes de toc li van ser instal.lats un motor de volteig per impulsos i un electromall.
    Valoración Campana sense cap valor, que pot refondre's després de documentar-la.
    Autores
  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Tesi doctoral] (1997)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Actualització de la documentació fotogràfica i la fitxa] (16-12-2017)
  • Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
    Fecha 05-10-2020
    12 Fotos
  • Volver a la página anterior

    Sant Francesc de Paula (3)


    Localización Sala de les campanes
    Diámetro 55
    Altura bronce 45
    Peso aproximado 96
    FundidorROSES, HERMANOS (SILLA)
    Año fundición 1957
    Inscripción tercio (Quatre cordons distribuïts per parelles)
    Inscripción medio (00) (Creu) / "LOS VECINOS DE LA VILLA DE ALACUAS / EN CONMEMORACION DE LAS BODAS DE ORO / DEL IV CENTENARIO DE LA MUERTE DEL SANTO / 5 DE MAYO DE 1957"
    (06) "SAN FRANCISCO DE PAULA" / (Sant Francesc de Paula)
    (09) (Marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES HNOS / SILLA (VALENCIA)"
    Inscripción medio pie (Quatre cordons distribuïts per parelles)
    Inscripción pie (Tres cordons)
    Toques actuales Repics i voltejos exclusivament automàtics.
    Yugo Truja de fusta de perfil valencià, obra de 2001 Técnica y Artesanía.
    Estado original La campana fou costejada per subscripció popular amb motiu del IV Centenari de la mort de sant Francesc de Paula, el patró d'Alaquàs. El projecte de la seua fosa, però, se situa en el context d'una intervenció més ambiciosa, com foren les obres de restauració i d'acondicionament del campanar de l'Olivar per a la instal.lació del nou rellotge públic; una empresa iniciada molt abans, a mitjans de la dècada de 1940.
    A diferència de la majoria de les campanes que eixien dels forns dels Roses en aquestos anys, aquesta no fou proveïda de truja de ferro. En arribar al poble, alguns fusters i ferrers locals van construir-li un contrapés de fusta de perfil valencià, dotat d'un gran cigonyal, amb què les monges del convent voltejarien la campana des dels peus del campanar. Aquella truja, d'existència efímera, evidenciava la falta de coneixements dels seus constructors respecte a les tècniques tradicionals del muntatge de les campanes; així, la campana fou muntada amb les anses en paral.lel a la truja, una solució que tindria una doble afecció: una en la conservació del conjunt i la segona, simbòlica, en l'orientació de les inscripcions i imatges.
    Finalment, la campana fou beneïda els primers dies d'abril del 1957 al pati del convent, amb assistència d'un bon nombre de veïns i veïnes. Pocs dies després de ser pujada al campanar, el poeta alaquaser Manuel Santonja, en representació de tots ells, escrivia un poema dedicat a la nova campana de sant Francesc, en què se n'orgullia de l'obra feta pel poble.
    Estado anterior Pocs anys després de la seua fosa, el 1964, la campana fou electrificada per la foneria de Salvador Manclús. Per fer-ho, com era habitual, la truja original de l'instrument fou substituïda per una nova metàl·lica, amb els eixos fortament rebaixats; i la campana fou dotada d'un motor de volteig continu i d'un electromall trifàsic.
    Estado de conservación Després de la seua restauració, la campana penja del finestral nord del campanar, dotada de truja de fusta, batall reforçat amb cable de seguretat i mecanismes per al toc automàtic.
    Mecanismos para tocar Motor de volteig per impulsos i electromall a les (09).
    Actuaciones La campana fou restaurada per 2001 Técnica y Artesanía entre el març i el juliol de 2003. Durant la intervenció, la truja metàl.lica que li havia sigut instal.lada a l'electrificació va ser substituida per una nova de fusta, que segueix el perfil valencià genèric; i el bronze va ser netejat superficialment. Com a mecanismes de toc li van ser instal.lats un motor de volteig per impulsos i un electromall.
    Valoración Campana interessant, que pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
    Autores
  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Tesi doctoral] (1997)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. (16-12-2017)
  • Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
    Fecha 07-10-2020
    10 Fotos
  • Volver a la página anterior

    Beat Gaspar de Bono (4)


    Localización Sala de les campanes
    Diámetro 68
    Altura bronce 60
    Peso aproximado 182
    FundidorMANCLÚS, SALVADOR
    Año fundición 1974
    Inscripción tercio (Dos cordons)
    (06) "BEATO GASPAR DE BONO"
    (Dos cordons)
    Inscripción medio (00) (Crucifixió)
    (03) (Marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C INDUSTRIA 27 / VALENCIA"
    (06) "A EXPENSAS DE LA TERCERA ORDEN DE / SAN FRANCISCO DE PAULA / AÑO DE LA RESTAURACION 1.974"
    (09) (Sant Francesc d'Assís)
    Inscripción medio pie (Cinc cordons)
    Toques tradicionales La seua predecessora, una campana històrica, comptava segurament amb un cigonyal, al que hi havia unida la corda amb què la comunitat d'oblates la voltejava per regir els temps de la vida conventual.
    Toques actuales Repics i voltejos automàtics.
    Yugo Truja de fusta de perfil valencià, obra de 2001 Técnica y Artesanía.
    Estado original La campana va ser fosa a la foneria que Salvador Manclús regentava al Grau de València el 1974, pocs mesos després de l'arribada de la dignitat parroquial a l'antiga església del convent de l'Olivar. En realitat, aquest bronze fou el producte de la lamentable refosa d'una campana del segle XVIII, segurament badada, que com la xicoteta hauria arribat al campanar en temps de la postguerra des dels magatzems del Servei de Recuperació. En eixir dels forns, la campana fou dotada per la mateixa foneria d'una truja metàl.lica i de batall, i en arribar al campanar fou electrificada.
    Estado de conservación Després de la seua restauració, la campana penja del finestral sud del campanar, dotada de truja de fusta, batall reforçat amb cable de seguretat i mecanismes per al toc automàtic.
    Mecanismos para tocar Motor de volteig per impulsos i electromall a les (09).
    Actuaciones La campana fou restaurada per 2001 Técnica y Artesanía entre el març i el juliol de 2003. Durant la intervenció, la truja metàl.lica que li havia sigut instal.lada a la seua fosa va ser substituida per una nova de fusta, que segueix el perfil valencià genèric; i el bronze va ser netejat superficialment. Com a mecanismes de toc li van ser instal.lats un motor de volteig per impulsos i un electromall.
    Valoración Campana sense cap valor, que pot refondre's després de documentar-la.
    Autores
  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Tesi doctoral] (1997)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Actualització de la documentació fotogràfica i la fitxa] (16-12-2017)
  • Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
    Fecha 05-10-2020
    9 Fotos
  • Volver a la página anterior

    Campana de les hores (5)


    Localización Sala de les campanes
    Diámetro 82
    Peso aproximado 319
    FundidorROSES ATZENETA
    Año fundición 1958
    Asas No en té, la campana està taladrada a la seua part superior.
    Inscripción tercio (Tres cordons)
    (Sanefa de triangles)
    Inscripción medio (00) (Creu potenzada)
    (03) (Pensament)
    (06) (Sagrat Cor de Jesús)
    (09) (Marca de la rellotgeria instal.ladora) "MANUFACTURAS BLASCO / ROQUETAS"
    Inscripción medio pie (Dos cordons)
    (06) "ALACUAS AÑO 1958"
    (Dos cordons)
    (Sanefa de triangles)
    Inscripción pie (Tres cordons)
    Toques tradicionales La campana no va voltejar ni participà en cap senyal litúrgic fins que el 1964, l'electrificació dels Manclús va incloure-la al conjunt, un error des del plànol simbòlic en què reiterà la restauració del 2003. A la seua fosa va ser concebuda com una campana horària, d'ús exclusivament civil, i per tant fixa i sense batall.
    Toques actuales Voltejos i repics automàtics. Malgrat la seua integració al conjunt litúrgic, la campana continua acomplint funcions horàries.
    Yugo Truja de fusta de perfil valencià, obra de 2001 Técnica y Artesanía.
    Estado anterior Pocs anys després de la seua fosa, el 1964, la campana fou electrificada per la foneria de Salvador Manclús. Per fer-ho, com era habitual, la truja original de l'instrument fou substituïda per una nova metàl·lica, amb els eixos fortament rebaixats; i la campana fou dotada d'un motor de volteig continu i d'un electromall trifàsic, amb què continuà tocant les hores.
    Estado de conservación Després de la seua restauració, la campana penja del finestral est del campanar, dotada de truja de fusta, batall reforçat amb cable de seguretat i mecanismes per al toc automàtic.
    Mecanismos para tocar Motor de volteig per impulsos i electromall a les (09).
    Actuaciones La campana fou restaurada per 2001 Técnica y Artesanía entre el març i el juliol de 2003. Durant la intervenció, la truja metàl.lica que li havia sigut instal.lada a l'electrificació va ser substituida per una nova de fusta, que segueix el perfil valencià genèric; i el bronze va ser netejat superficialment. Com a mecanismes de toc li van ser instal.lats un motor de volteig per impulsos i un electromall.
    Valoración Campana sense cap valor, que pot refondre's després de documentar-la.
    Autores
  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Tesi doctoral] (1997)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Actualització de la documentació fotogràfica i la fitxa] (16-12-2017)
  • Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
    Fecha 07-10-2020
    14 Fotos
  • Volver a la página anterior
  • Campanas de México ✱ Actualización 02-07-2024 ✱ 083038@gmail.com